EL TERCER REICH

Diumenge:

L’Operació Marita:

A Iugoslàvia:

A un quart de sis del matí, els bombarders de la Luftwaffe varen bombardejar la ciutat de Belgrad causant la mort de 17.000 civils, la xifra més grans de morts civils provocats per un bombardeig en un sol dia des de que havia començat la Segona Guerra Mundial, tot i que prèviament s’havia declarat ciutat oberta. La xifra va ser tant alta perquè molts iugoslaus procedents d’altres ciutats i pobles havien anat a la capital per celebrar el Diumenge de Rams. A més de la capital, la Luftwaffe va bombardejar tots els aeroports de Iugoslàvia. 

A partir d’aquell moment va començar la invasió alemanya als Balcans dins l’Operació Marita, l’ocupació de Grècia. Aquella Operació va ser efectuada pel 12º Exèrcit del mariscal de camp Wilhelm List, que des de Bulgària es va dirigir cap a Belgrad entrant per  Nis, Skopje oi Monastir, per després dirigir-se a Grècia, mentre el 2º Exèrcit de Maximilian Weichs va travessar la frontera iugoslava pel nord i el 40º Cos blindat va atacar a Skopje, en el sud de Iugoslàvia. Per aquella Operació els alemanys disposaven de més de mig milió de soldats alemanys, hongaresos, romanesos i búlgars. Per la seva part, els iugoslaus només disposaven de dos terços de les seves 33 divisions mobilitzades i, a més, no tenien carros blindats i tenien poc equipament modern, a part de que només disposaven de 300 avions. L’exèrcit iugoslau, a més de la seva inferioritat, va cometre el greu error tàctic de defensar tot el seu territori a la vegada, cosa que va provocar que s’enfonsés més ràpid en tots els fronts.

Poc després de l’atac, Joseph Goebbels va llegir per la ràdio la proclama que l’hi havia dictat l’Adolf Hitler justificant l’atac com una represàlia contra, segons paraules textuals:

Una camarilla criminal sèrbia de Belgrad que, a sou del servei secret britànic, estava intentant estendre la guerra en els Balcans com el 1914.

A dos quarts de cinc del matí, just abans del bombardeig alemany, Joachim von Ribbentrop va mirar de posar-se en contacte amb Viatxeslav Mólotov per explicar-li els motius de l’atac alemany a Iugoslàvia. Però com que Mólotov es passava els diumenges fora de Moscou no va ser fins la tarda que va rebre el missatge del ministre alemany. Quan el va llegir va manifestar que era deplorable l’actitud d’Alemanya en voler expandir la guerra.

A Grècia: 

A dos quarts de sis del matí, el príncep Victor d’Erbach-Schönberg, l’ambaixador alemany a Atenes, va presentar una nota al primer ministre grec, Korizis Alexandros, anunciant que Grècia havia violat la neutralitat i, en conseqüència, les tropes alemanyes entrarien en territori grec. Poc després, la Luftwaffe va bombardejar Grècia i va destruir pràcticament la ciutat d’El Pireu, enfonsant sis embarcacions aliades que portaven carregaments militars. Quan va explotar l’embarcació mercantil Clan Fraser, l’explosió va ser tan forta que va enfonsar deu embarcacions més. Adolf Hitler va envair Grècia per ajudar a les forces italianes que es trobaven en una situació delicada a Grècia i Albània, i per impedir que els britànics ajudessin als grecs i es situessin a la península.

Per la seva part, les forces italianes estaven atacant les forces gregues per Albània i, amb el suport alemany, varen avançar des de Istria, en el nord, i des de l’enclavament italià de Zara contra la costa dalmata de Iugoslàvia. 

En el Reich:

Els alemanys varen començar la construcció del camp de concentració de Natzweiler Struthof.

A Bulgària:

Sis bombarders britànics es varen enlairar des de les seves bases a Grècia per bombardejar els dipòsits de ferrocarril de Sofia. 

En el Mediterrani:

El Northern Prince, una embarcació mercantil britànica que portava a l’exèrcit grec les matèries primes que tant necessitava per la fabricació d’explosius, va ser enfonsada a prop de les illes gregues. 

A l’Atlàntic:

El cuirassat alemany Gneisenau va ser tocat i danyat per un torpede aeri britànic.

A Egipte:

En el Caire, Anthony Eden va celebrar una conferència amb els comandaments de l’Exèrcit, l’armada i la força aèria per parlar sobre com estabilitzar el front. Andrew Cunningham va assegurar que la Royal Navy podria mantenir proveïda la guarnició envoltada, però no indefinidament i, per suposat, sempre que es pogués mantenir les forces de l’Eix allunyades d’Alexandria.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va escriure una carta a Benito Mussolini per explicar-li que s’havien trencat les relacions amb Iugoslàvia i que es veia obligat a llançar l’endemà un atac per envair el país. Hitler va ordenar aquell dia envair simultàniament Iugoslàvia i Grècia en l’Operació Marita.

A la Unió Soviètica:

Iugoslàvia i la Unió Soviètica varen firmar un Pacte de No Agressió i d’Amistat. A la nit, Iosif Stalin es va reunir amb el diplomàtic iugoslau a Moscou, Gavrilovic, al qui va prometre que en cas de que Iugoslàvia fos atacada la Unió Soviètica adoptaria una actitud de bona voluntat basada en les seves relacions amistoses. Quan Gavrilovic li va preguntar què faria si eren els alemanys qui atacaven, Stalin li va exclamar confiat que ja podien venir.

A Líbia:

Erwin Rommel va ordenar a la matinada en el seu Exèrcit que seguís avançant cap a l’est.

A Etiòpia:

Andrew Cunningham i els anglesos-etíops de la Gideon Force d‘Orde Wingate varen ocupar Addis Abeba fent fora les tropes italianes. El duc Amadeu de Savoia-Aosta va declarar la capital com a ciutat oberta preocupat davant una possible venjança dels etíops sobre la població civil.

Tweet

Divendres:

En el Reich;

A Berlín, Adolf Hitler va rebre un telegrama en el què se l’informava de la firma immediata d’un tractat de no-agressió entre Iugoslàvia i la Unió Soviètica.

L’intendent general Eduard Wagner va remetre a Reinhard Heydrich un esborrany de conveni per determinar el paper dels comandos policials de les SS en la campanya al front oriental.  Es va assignar a aquests comandos una activitat pràcticament sense restriccions darrere de les línies de l’Exèrcit i les va autoritzar concretament per prendre mesures executives que efectuarien a la població civil.

A Líbia:

Les tropes de l’Erwin Rommel avançaven amb força dividides en tres grups. Una força, el 3º Batalló panzer de reconeixement de l’Afrikakorps, que avançava per la costa, va ocupar Benghazi amb més facilitat de la que s’esperaven els alemanys, però es varen trobar amb que tots els subministraments vitals estaven cremant. Un altre grup avançava per l’interior cap a Msus, mentre més al sud una tercera força es dirigia també cap al mateix objectiu.

A Etiòpia: 

El tinent general sir Alan Cunningham va ocupar Addis Abeba, la capital.

A l’Atlàntic:

El corsari alemany Thor va enfonsar al creuer mercantil armat britànic Voltaire enmig de l’Atlàntic. 

A Espanya:

A Barcelona, en el Palau de la Música es va fer un concert de marxes i de cançons a càrrec de les Joventuts Hitlerianes sota la interpretació de la Banda Municipal de Música.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va aprovar la Directriu Número 26 en la que confirmava que Hongria estava a punt per participar no només en l’ocupació de la província iugoslava de Backa, sinó també en més operacions.

Heinrich Himmler va reunir-se a Berlín amb els comandants militars de les SS i els va dir que es preparessin per entrar en acció a Grècia.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va enviar un missatge escrit personalment a Stafford Cripps, l’ambaixador a Moscou, perquè li entregués directament a Iosif Stalin i a on li deia que estava convençut que els alemanys atacarien a la Unió Soviètica aquella primavera. El primer ministre creia que causaria un gran impacte aquella notícia, ja que també era el primer comunicat que li enviava a Stalin en nou mesos. Però, cosa insòlita per un comunicat de Churchill, les seves paraules eren confuses i els soviètics no en varen fer cas d’aquella notícia.

A Hongria:

Aquell dia es va suïcidar el president del Consell de Ministres, el comte Pál Teleki, després de conèixer la decisió del regent Miklós Horthy d’intervenir en la invasió de Iugoslàvia.

A Líbia:

Erwin Rommel va ocupar Benghazi. Després d’ocupar la ciutat, Rommel va escriure una carta per la seva dona on li va dir que des del 31 de març atacaven amb un èxit sorprenent.

En el Mar Roig:

Cinc destructors italians que es dirigien des de Massawa a Port Sudan varen ser atacats per una esquadrilla d’avions llança-torpedes, que varen enfonsar quatre d’ells.

Tweet

Dimecres:

A Líbia:

A Agebadia, mentre el rei Faruk es posava en contacte amb el govern alemany per expressar les seves esperances de que Egipte sigués ocupat, Erwin Rommel, que tenia tres possibilitats per continuar la seva campanya: anar directament per la costa contra l’important port de Bengazhi, centre de proveïments i distribució; marxar rumb  a Mechili, per la ruta de Tengeder molt a l’interior; o dirigir-se també a Mechili, però per una via intermèdia entre la primera i la tercera, a través de Mus. Però Rommel va decidir, per sorpresa de tots, unir les unitats mòbils italianes a les alemanyes i seguir implacablement als Aliats per les tres rutes.

A Iraq:

L’ex primer ministre iraquià, Rashid Alí, un proalemany, va donar un cop d’Estat i es va fer amb el poder amb el suport de l’Exèrcit. No va enderrocar la monarquia, però sí que va apartar al regent probritànic Abdalah, i va començar a plantejar una limitació dels amplis drets concedits a la Gran Bretanya el 1930 i va tallar l’oleoducte que anava cap al Mediterrani. Adolf Hitler va ordenar enviar a Bagdad armes de Vichy procedents de Síria i que s’enviés per avió a experts militars alemanys per ajudar a Ali a conservar el poder.

A Eritrea:

Les tropes britàniques varen ocupar la capital, Asmara.

A l’Atlàntic: 

Els submarins alemanys varen atacar en grup a un comboi que venia dels Estats Units, el SC-26. El comboi va acabar perdent 10 vaixells.

Tweet

El govern polonès a l’exili amb el primer ministre Wladislaw Sikorski i Stanislaw Mikolajczyk varen visitar la Casa Blanca amb l’objectiu d’aconseguir l’ajuda dels Estats Units.

A la Gran Bretanya, el control d’operacions del Coastal Command va passar a l’Amirallat, que va poder així coordinar l’acció aèria amb els desplaçaments dels combois.

A Somalilàndia, va fracassar un intent del general italià Nicolangelo Carnimeo d’aturar als britànics, que varen entrar a Adi Teclesan.

Tweet

A Iugoslàvia:

El nou govern de Iugoslàvia va donar garanties a l’Adolf Hitler de que mantindria el seu país en el Pacte Tripartit i que mantindrien bones relacions amb Alemanya i Itàlia. Però en Hitler no es va creure ni una paraula i va mantenir la directiu 25 del 25 de març de 1941 d’envair el país.

En el Reich:

Per l’Operació Barbarroja es va donar l’ordre de preparar, d’acord amb el procediment previst, tal i com estava establert, les directrius pel tractament dels representants polítics.

Per altra banda, a Alemanya, l’Albert Speer, l’arquitecte d’en Hitler, va reunir pels seus plans de remodelar Berlín 218 milions de Reichmarks. Però el ministre d’Hisenda, en Lutz Schwerin-Krosigk, veia que el país patia greus problemes econòmics i va formular més d’una protesta pel malbaratament que es feia dels fons públics en construcció. Speer es va mostrar molest amb el ministre i va demanar a en Hitler que l’ajudés davant els problemes que li ocasionava en Krosigk. En Hitler també estava molest amb el seu ministre perquè creia que les obres que farien amb Speer donarien molts ingressos en el futur i comparava la seva situació amb la del rei Lluís II de Baveria, que també va tenir problemes econòmics alhora de construir els seus palaus.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, la 5ª Divisió lleugera de l’Erwin Rommel de l’Afrikakorps va començar la seva ofensiva contra els britànics, que es varen veure sorpresos, a Mersa Breza. Els alemanys varen sortir de El Agheila, a Cirenàica i tenien com a objectiu ajudar als italians, que no paraven de patir derrotes davant l’exèrcit britànic i tenien ells com a objectiu ocupar Benghazi. De seguida, els alemanys varen ocupar la posició dels britànics i la porta del desert se’ls va obrir per dirigir-se a Tobruk.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir a la Cancelleria de Berlín amb 250 generals d’alt rang per parlar de la invasió a la Unió Soviètica, el cop d’Estat a Iugoslàvia del 27 de març de 1941 i del paper de la Wehrmacht en el problema que havien originat els italians a Grècia. La reunió va durar al voltant de dues hores i mitja, i Hitler va fer un discurs, sobretot racista, on va relacionar el comunisme soviètic amb els jueus. Estava convençut de que s’havia d’eliminar el bolxevisme, ja que representava un perill per Alemanya, va afirmar, i va dir que el conflicte era una lluita d’ideologies tan extremes que acabaria sent una guerra d’extermini que havia d’acabar per sempre més amb els comissaris bolxevics i amb els intel·lectuals comunistes. Per Hitler, un comunista no era un camarada ni ara ni després de la batalla, i va exigir que entenguessin les noves normes perquè sinó d’aquí 30 anys haurien de tornar a combatre contra un enemic comunista. Llavors, va continuar el seu discurs dient que havien de lluitar contra el verí de la desintegració i que els comandants de tropa havien de conèixer el què estava en joc. Durant tot el seu discurs, el dictador va insistir en que aquella guerra a l’Est seria molt diferent a la de l’Oest, ja que no haurien de tenir miraments perquè, segons la seva opinió, el bolxevisme era sinònim de delinqüència social, afirmant que els comissaris i agents de la GPU eren delinqüents i que se’ls havia de tractar com a tal. També va afirmar que per aquesta futura operació a Orient tindrien el suport dels finlandesos, de qui va dir que lluitarien amb intrepidesa. Quan va acabar la reunió molts dels generals varen quedar molt afectats per aquelles dures paraules i varen preveure que les ordres que donaria a partir de llavors serien cruels, bàrbares i assassines. Fins i tot alguns comandants de l’Exèrcit varen presentar queixes, ja que creien que es vulneraven els principis militars i que s’emetrien ordres contraries a la disciplina militar que tenien. Però aquelles protestes varen ser aïllades i no varen ser capaces de canviar les ordres d’en Hitler. El general Walter Warlimont va recordar més tard que cap dels assistents va aprofitar l’oportunitat per mencionar les peticions fetes per Hitler durant el matí.

Aquell dia es va enlairar per primer cop el caça He 280, un caça amb dues turbines i un seient projectable. Tot i que el vol va transcorre sense cap contratemps, el Ministeri de l’Aviació va suspendre la seva fabricació el 1943 en detriment del encara no provat Me 262. 

A Líbia:

Erwin Rommel va comunicar a Berlín que havia acabat de conquerir Mersa Berga. Les seves forces avançaven amb força a través de Cirenaica. 

A Egipte:

A Alexandria, a la nit va arribar-hi la flota britànica que havia aconseguit una important victòria en el cap de Matapan, el Peleponès, Grècia, el 28 de març de 1941, i que després del triomf del 29 de març de 1941 fugien dels atacs de l’aviació alemanya. L’almirall Andrew Cunningham va fer que es cantés un Te Deum a totes les naus per celebrar la victòria.

A l’Atlàntic:

A Brest, la RAF va atacar els creuers alemanys Scharnhorst i Gneisenau.

En els Estats Units:

Les autoritats nord-americanes varen confiscar 65 embarcacions de l’Eix que varen ser enviades immediatament sota custòdia preventiva.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

En una reunió secreta, quatre dirigents de la fàbrica Leuna, que depenia de la gran firma alemanya I.G. Farben, es varen reunir amb en Rudolf Höess per poder utilitzar com a mà d’obra esclava els presoners dels camps de concentració. El cap d’enginyers de la I.G. Farben, Max Faust, va sol·licitar per al següent any 1.000 obrers i per al pròxim uns 3.000. Es va acordar que per traslladar els presoners al lloc de treball s’utilitzaria un camí directe pel Saula, al sud d’Auschwitz, i que aquestes persones treballarien en un horari mínim d’11 hores i es pagarien 3 marcs per peó i 4 per obrer especialitzat. La totalitat de la negociació es va desenvolupar en un clima cordial.

El govern alemany va crear el Comissariat General de Qüestions Jueves.

A Grècia:

En el cap del Peleponès, a la matinada, la Marina britànica va acabar d’atacar a la flota italiana, que des del dia anterior intentava sense èxit resistir l’atac britànic. Al matí, la batalla havia acabat amb una clara victòria britànica i els avions procedents de Grècia i de Creta varen indicar que a l’oest ja no hi havia cap embarcació italiana, però l’embarcació Vittorio Veneto havia aconseguit escapar. Creuers i destructors britànics varen tornar al lloc de la batalla pe trobar aquella embarcació italiana, però només varen trobar cadàvers que flotaven i nàufrags que varen tenir que recollir. De cop, els avions alemanys varen aparèixer i varen interrompre els treballs de salvament. Els britànics només varen poder recollir 900 homes de la tripulació italiana Polo. A la tarda, les forces de l‘Eix varen atacar la flota britànica i al portaavions Formidable, que es va escapar per ben poc de les bombes. Els britànics no varen tenir cap més remei que fugir cap a Alexandria.

A la Unió Soviètica:

Lavrenti Beria va ordenar no atacar en cas de violació de la frontera alemanya-soviètica per part d’avions o globus alemanys. 

A Somalilàndia:

Les tropes britàniques varen ocupar Dire Dawa,

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Berlín, a la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir per dinar amb el ministre d’Afers Exterior japonès Yosuké Matsuoka. Durant el dinar, el dictador va estar parlant amb el ministre Joseph Goebbels de la futura Operació Barba-roja, entre altres coses. Un cop va acabar el dinar amb el ministre japonès, Hitler va tenir una trobada amb uns quants arquitectes sota les ordres de l’arquitecte Albert Speer per continuar planejant nous plans per la reconstrucció de la capital del Reich, la futura Germània. Durant la reunió varen sortir diverses idees per dur a terme: es va planejar enfonsar la torre de l’Ajuntament de Berlín, cosa que la gent no volia de cap manera, volien reconstruir el palau de Monbijou en el parc del palau de Charlottenburg, però en aquella zona s’hi havia de construir un museu… Aquest mateix problema el varen tenir en la torre de comunicacions que també volien tirar a terra. A més, es va arribar a pensar en modificar la Columna de la Victòria, però no es va arribar a fer perquè per l’Adolf Hitler aquell monument representava la història d’Alemanya i, enlloc de retocar-la, pensava construir-ne una altra columna més alta que l’original. Albert Speer va calcular que el cost total dels projectes rondaria entre 4 i 6 milions de Reichsmarks.

El govern va inaugurar l’Institut per la investigació del problema jueu, que l’Alfred Rosenberg havia ordenat construir.

Hans-Berndt Gisevius, de l’Abwehr i que passava informació al MI6, li va dir a la Halina Szymanska, de la intel·ligència britànica i polonesa, que les forces alemanyes no començarien cap ofensiva a Líbia. Dos dies després, Erwin Rommel va començar un atac a gran escala a Líbia.

En el Mediterrani:

A les set del matí, els britànics, que des del dia anterior havien descobert unes naus de guerra italianes que es dirigien cap a Creta, varen descobrir 40 creuers i diversos destructors. A dos quarts de nou varen descobrir la presència de més bucs italians al nord de la seva posició. En seguida la flota britànica es va posar en marxa en busca dels italians per buscar combat. A dos quarts d’una del migdia, Andrew B. Cunningham va ordenar en els avions del portaavions Formidable que llancessin un atac contra el cuirassat italià Vittorio Veneto. A les tres de la tarda, una bomba va tocar de ple el cuirassat italià, però aquest va poder fugir. A dos quarts de vuit, en el Cap Matapan, en el Peleponès, Grècia, la formació britànica de la Royal Navy de Cunningham va arribar al Peleponès. La Marina britànica va lluitar amb el suport de l’aviació naval i, gràcies al radar, varen tenir més precisió alhora d’atacar. Primer es van enfrontar amb el Vittorio Veneto, que fugia cap a Tarent davant la superioritat tècnica i tàctica britànica i, després, un cop se’ls va escapar el cuirassat italià, la flota britànica va enfonsar tres creuers italians: el Pola, el Zara i el Fiume, i dos destructors, el Alfieri i el Carducci, que els britànics coneixien la seva posició i les seves intencions gràcies als documents desxifrats per Ultra, la màquina que desxifrava l‘Enigma. Després de les onze de la nit, Cunningham va ordenar en els seus bucs que no estaven lluitant, que ataquessin als italians que estaven fugint pel nord-est, però per una mala interpretació es va abandonar la recerca del Vittorio Veneto. En total, el número de víctimes de la formació italiana comandada per l’almirall Angelo Lachino va ser de prop de 2.400 homes, a més de que els britànics varen recollir a 900 nàufrags. 160 homes més varen ser rescatats tres dies més tard per un vaixell hospital italià.

A la Gran Bretanya:

El govern va anunciar que havien mort 28.859 civils britànics en els set mesos de la Batalla d’Anglaterra i 40.166 més havien sigut ferits de gravetat.

Winston Churchill li va telegrafiar a Harry Hopkins que l’esforç naval que estaven fent en el mar era massa gran perquè poguessin formar grups de caça adequats i el va informar de les nombroses pèrdues que patien els seus combois. El primer ministre es queixava de que no tenien suficients escortes. 

A Rodemell es va suïcidar l’escriptora britànica Adeline Virginia Stephen, coneguda mundialment com Virginia Wolff. L’escriptora no va ser redescoberta fins la dècada de 1970. Wolff patia una malaltia mental coneguda com trastorn bipolar.

En els Estats Units d’Amèrica:

El president Franklin Delano Roosevelt va ordenar l’embargament dels bucs alemanys immobilitzats en els ports nord-americans.

Un grup de científics occidentals va descobrir un element nou, el Plutoni, en honor al planeta Plutó, que es tractava d’un component essencial de la fissió nuclear i l’evolució d’una bomba atòmica. 

Tweet