Dijous:
En l’Operació Marita:
A Iugoslàvia:
En el nord, la Wehrmacht, amb l’ajuda de tropes croates, va ocupar la ciutat de Zagreb i la població els va rebre amb eufòria. Més tard, els alemanys varen declarar Croàcia com un Estat independent sota la direcció del partit feixista Ústaixa del polític Ante Pavelic, que estava exiliat a Itàlia. Pavelic va ser en tot moment fidel a les ordres d’Alemanya. A partir d’aquell moment el règim nazi i la Itàlia feixista es varen repartir el país: els italians varen tenir el control militar de la part occidental (tot i la debilitat econòmica d’Itàlia) i els alemanys varen tenir el control de la part oriental. Adolf Hitler va voler dividir Croàcia en dues nacions independents: la Croàcia catòlica per una banda i la Sèrbia ortodoxa per una altra. La majoria dels jueus de Croàcia varen ser empresonats en camps de concentració i torturats fins a la mort.
A Grècia:
El Cos Expedicionari britànic va començar a retirar-se del front de Salònica, que havia caigut el dia anterior.
En el bàndol alemany:
A la tarda, des de Berlín, Hitler es va dirigir direcció al seu improvisat quarter general de campanya. L’havia establert en el seu tren especial, l’Amerika, que va quedar estacionat a l’entrada d’un túnel, al peu dels Alps, en un tram de via única de la línia Viena-Graz, en una zona boscosa propera a Mönichkirchen. El comandament d’operacions de la Wehrmacht i els assessors més propers a Hitler s’allotjaven a una posada propera. Hitler va estar 15 dies en aquest quarter general, aïllat i fortament custodiat.
En el Reich:
A Alemanya:
Abans de marxar de la capital, Adolf Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels. Segons el ministre, Hitler estava radiant d’alegria.
Amb l’objectiu d’iniciar aviat l’Operació Barba-roja, Joseph Goebbels li va demanar a Taubert, un alt funcionari del Ministeri de Propaganda, que tornés a activar en secret l’Antikomintern. Per complir els desitjos del seu cap, Taubert va crear un departament que tenia la missió de preparar emissions de ràdio en les llengües més importants de l’Europa oriental, així com el treball de les emissores clandestines.
A Polònia:
Preparant també l’Operació Barba-roja, a partir d’aquell dia varen arribar a Varsòvia soldats alemanys que es dirigien cap a la frontera soviètica.
A Líbia:
La 21º Divisió Panzer de l’Erwin Rommel intentava avançar a través del desert via Mechili fins a Tobruk, però quan varen arribar a la ciutat libanesa es varen trobar amb una resistència aferrissada per part de la 7º Divisió australiana, un total de 24.000 homes, que va aguantar a la ciutat uns quants dies. Quan la 15º Panzerdivisionen de Von Prittwitz va començar a arribar a Mechili, Rommel va insistir d’immediat en que, juntament amb les avantguardes de les divisions italianes Bréscia i Ariete, llancessin una sèrie d’atacs contra el perímetre de Tobruk.
A la Unió Soviètica:
A Moscou, el govern soviètic va publicar un decret que creava un servei logístic a part per la Força Aèria Roja i establia zones per bases aèries i batallons pel servei de terra. A més, es varen formar cossos especials de caces per reforçar les defenses antiaèries a Moscou i Leningrad.
A l’Atlàntic:
A la nit, bombarders britànics varen atacar el cuirassat alemany Gneisenau, que s’havia de reunir amb el Bismarck a l’Atlàntic Central.
El destructor nord-americà Niblack va llançar càrregues de profunditat contra un U-Boot que havia enfonsat un carregador danès. Aquest va ser el primer atac d’Estats Units contra els alemanys.
A Groenlàndia:
Els Estats Units varen començar a ocupar el país per evitar que la colònia danesa caigués en mans alemanyes. Diversos punts d’observació meteorològica, molt importants per la Gran Bretanya, es varen situar a Groenlàndia. El president Franklin Delano Roosevelt va estendre fins a una distància de les costes d’Islàndia el patrullatge destinat a fer respectar la neutralitat nord-americana, i va incloure dins del patrullar les Illes Açores.
