EL TERCER REICH

Divendres:

En el Reich:

A Berlín, a la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir per dinar amb el ministre d’Afers Exterior japonès Yosuké Matsuoka. Durant el dinar, el dictador va estar parlant amb el ministre Joseph Goebbels de la futura Operació Barba-roja, entre altres coses. Un cop va acabar el dinar amb el ministre japonès, Hitler va tenir una trobada amb uns quants arquitectes sota les ordres de l’arquitecte Albert Speer per continuar planejant nous plans per la reconstrucció de la capital del Reich, la futura Germània. Durant la reunió varen sortir diverses idees per dur a terme: es va planejar enfonsar la torre de l’Ajuntament de Berlín, cosa que la gent no volia de cap manera, volien reconstruir el palau de Monbijou en el parc del palau de Charlottenburg, però en aquella zona s’hi havia de construir un museu… Aquest mateix problema el varen tenir en la torre de comunicacions que també volien tirar a terra. A més, es va arribar a pensar en modificar la Columna de la Victòria, però no es va arribar a fer perquè per l’Adolf Hitler aquell monument representava la història d’Alemanya i, enlloc de retocar-la, pensava construir-ne una altra columna més alta que l’original. Albert Speer va calcular que el cost total dels projectes rondaria entre 4 i 6 milions de Reichsmarks.

El govern va inaugurar l’Institut per la investigació del problema jueu, que l’Alfred Rosenberg havia ordenat construir.

Hans-Berndt Gisevius, de l’Abwehr i que passava informació al MI6, li va dir a la Halina Szymanska, de la intel·ligència britànica i polonesa, que les forces alemanyes no començarien cap ofensiva a Líbia. Dos dies després, Erwin Rommel va començar un atac a gran escala a Líbia.

En el Mediterrani:

A les set del matí, els britànics, que des del dia anterior havien descobert unes naus de guerra italianes que es dirigien cap a Creta, varen descobrir 40 creuers i diversos destructors. A dos quarts de nou varen descobrir la presència de més bucs italians al nord de la seva posició. En seguida la flota britànica es va posar en marxa en busca dels italians per buscar combat. A dos quarts d’una del migdia, Andrew B. Cunningham va ordenar en els avions del portaavions Formidable que llancessin un atac contra el cuirassat italià Vittorio Veneto. A les tres de la tarda, una bomba va tocar de ple el cuirassat italià, però aquest va poder fugir. A dos quarts de vuit, en el Cap Matapan, en el Peleponès, Grècia, la formació britànica de la Royal Navy de Cunningham va arribar al Peleponès. La Marina britànica va lluitar amb el suport de l’aviació naval i, gràcies al radar, varen tenir més precisió alhora d’atacar. Primer es van enfrontar amb el Vittorio Veneto, que fugia cap a Tarent davant la superioritat tècnica i tàctica britànica i, després, un cop se’ls va escapar el cuirassat italià, la flota britànica va enfonsar tres creuers italians: el Pola, el Zara i el Fiume, i dos destructors, el Alfieri i el Carducci, que els britànics coneixien la seva posició i les seves intencions gràcies als documents desxifrats per Ultra, la màquina que desxifrava l‘Enigma. Després de les onze de la nit, Cunningham va ordenar en els seus bucs que no estaven lluitant, que ataquessin als italians que estaven fugint pel nord-est, però per una mala interpretació es va abandonar la recerca del Vittorio Veneto. En total, el número de víctimes de la formació italiana comandada per l’almirall Angelo Lachino va ser de prop de 2.400 homes, a més de que els britànics varen recollir a 900 nàufrags. 160 homes més varen ser rescatats tres dies més tard per un vaixell hospital italià.

A la Gran Bretanya:

El govern va anunciar que havien mort 28.859 civils britànics en els set mesos de la Batalla d’Anglaterra i 40.166 més havien sigut ferits de gravetat.

Winston Churchill li va telegrafiar a Harry Hopkins que l’esforç naval que estaven fent en el mar era massa gran perquè poguessin formar grups de caça adequats i el va informar de les nombroses pèrdues que patien els seus combois. El primer ministre es queixava de que no tenien suficients escortes. 

A Rodemell es va suïcidar l’escriptora britànica Adeline Virginia Stephen, coneguda mundialment com Virginia Wolff. L’escriptora no va ser redescoberta fins la dècada de 1970. Wolff patia una malaltia mental coneguda com trastorn bipolar.

En els Estats Units d’Amèrica:

El president Franklin Delano Roosevelt va ordenar l’embargament dels bucs alemanys immobilitzats en els ports nord-americans.

Un grup de científics occidentals va descobrir un element nou, el Plutoni, en honor al planeta Plutó, que es tractava d’un component essencial de la fissió nuclear i l’evolució d’una bomba atòmica. 

Tweet