27 de març de 1941
Dijous:
Preparant l’Operació Marita:
A la Cancelleria del Reich de Berlín, al matí va arribar un telegrama que explicava que un grup d’oficials serbis havien llançat un cop d’Estat a Belgrad perquè estaven indignats per l’aliança del príncep Pau amb Alemanya del 25 de març de 1941. A Sèrbia, els colpistes varen detenir el príncep i varen posar en el seu lloc el seu cosí de 17 anys, Pere II, i varen nombrar cap del Govern el general Dusan Simovic, que va retirar el seu país del Pacte Tripartit. Quan Adolf Hitler va llegir el contingut del telegrama es va posar molt furiós, ja que fins llavors es pensava que tenia el control dels Balcans i, immediatament, es va posar a planificar la destrucció del cop d’Estat i el càstig que rebrien els colpistes. Desesperat, va demanar a Franz Halder que tornés ràpidament del quarter general de Zossen. Quan es va reunir amb el dictador, aquest li va preguntar d’immediat quant temps necessitava per preparar un atac contra Iugoslàvia. Halder li va mostrar a l’acte els rudiments d’un pla d’invasió que havia elaborat en el cotxe mentre tornava de Zossen.
Durant aquell matí, una mica després de saber el què havia passat a Iugoslàvia, Hitler es va reunir durant un quart d’hora amb el ministre hongarès i li va oferir la província iugoslava de Backa a canvi de l’ajuda hongaresa. A continuació, Hitler es va reunir amb el ministre búlgar, també durant quinze minuts, i li va oferir la província iugoslava de Macedònia, a més de la Macedònia grega. El dictador li va dir textualment:
La tempesta es desencadenarà sobre Iugoslàvia amb una rapidesa que deixarà atònits a aquests cavallers!
A primera hora de la tarda, Hitler va celebrar una conferència amb els seus comandants en cap, entre ells hi havia Wilhelm Keitel, Hermann Göering, Alfred Jodl i Joachim von Ribbentrop, per estudiar com havien d’atacar en els colpistes. Hitler estava decidit a aniquilar Iugoslàvia i va ordenar a crits i amb el telegrama de Belgrad a la mà, que l’atac comencés tant bon punt es disposés dels mitjans adequats. El dictador va parlar d’un aplaçament de fins a quatre setmanes de la seva Operació Barba-roja com a conseqüència d’actuar en els Balcans. En seguit, varen establir que la Luftwaffe tindria la missió principal d’eliminar les organitzacions iugoslaves en onades successives. Jodl va ser l’encarregat de transmetre l’ordre d’envair Iugoslàvia dins l’Operació Marita, l’ocupació de Grècia, amb la Directriu número 25.
A la nit, Hitler es va irritar encara més quan va sentir un discurs del primer ministre Winston Churchill, en què deia que el poble iugoslau havia recobrat l’ànima i que el cop d’Estat a Iugoslàvia era un victòria. Abans de sentir al primer ministre, Hitler es va reunir a la Cancelleria amb el ministre d’Afers Exterior japonès, Yosuké Matsuoka, amb qui s’havia de reunir abans però per culpa dels fets de Iugoslàvia va tenir que aplaçar la reunió. La visita de Matsuoka a la capital s’havia dissenyat fins al més mínim detall per tal d’impressionar al ministre, ja que Hitler tenia esperances de convèncer als japonesos per atacar Singapur. Centenars de persones l’havien rebut amb petites banderes japoneses de paper que s’havien repartit prèviament. El ministre estava encongit per l’enorme rebuda i pel fet d’estar rodejat d’homes de les SS i anava movent el barret de copa com agraïment. Abans de reunir-se amb Hitler i com que el dictador estava en aquells moments ocupat dissenyant el seu atac contra Iugoslàvia, Von Ribbentrop s’hi havia reunit aquell matí i li havia explicat el deteriorament de les relacions amb els soviètics i li havia insinuat que era probable que ataquessin en breu a la Unió Soviètica. En la reunió amb Hitler, on hi havia l’intèrpret Paul Schmidt per traduir el què es deien, el ministre japonès es va mostrar evasiu respecte a les intencions de Japó sobre nous atacs i li va explicar que l’atac que volia sobre Singapur no es podia produir tan ràpid com volia.
Durant aquell dia es varen enviar 600 avions alemanys a Romania i Bulgària des dels aeròdroms alemanys situats al llarg de tota la costa del Canal de la Mànega, així com des de Sicília i des de Líbia.
En el Reich:
A Alemanya:
Walther von Brauchitsch va comunicar en els seus comandants de l’Exèrcit de l’Est que els soldats havien de tenir clar que la lluita es lliuraria entre races i que havien d’actuar amb la necessària severitat.
En el Mediterrani:
Al matí, un hidroavió de Malta va descobrir tres creuers i un destructor italià a 80 milles a l’est de la punta sud-est de Sicília, que semblava que es dirigien a Creta, però no varen poder assegurar-ho perquè no els podien segui per la mala visibilitat. Aquell descobriment va portar una forta discussió entre l’Estat Major britànic i Andrew Cunningham, que aquest creia que els italians no començarien cap ofensiva, tot el contrari del que pensava l’Estat Major. Al vespre, l’armada britànica es va començar a mobilitzar davant d’un possible atac italià.
A l’Àfrica:
En el nord-est d’Eritrea va acabar la batalla de Keren amb les forces italianes sent forçades a retrocedir fins la capital, Asmara. Els italians varen perdre 3.000 homes contra 536 baixes britàniques.
En els Estats Units:
A Washington varen tenir lloc conversacions entre els Estats Majors nord-americans i britànics per arribar a un acord sobre el Pla Bèl·lic Conjunt Número 1 entre els països, un pla que contemplava la guerra contra les potències de l’Eix. El Pla Bèl·lic detallava la manera en què es distribuirien les forces terrestres, marítimes i aèries a partir del moment en que els Estats Units entressin a la guerra. El Pla preveia en primer lloc la derrota d’Alemanya a Europa i després, en cas de que Japó es convertís en un país bel·ligerant, la derrota de Japó a Àsia.
