EL TERCER REICH

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, a la tarda, Joseph Goebbels va rebre una trucada per reunir-se l’endemà amb Adolf Hitler. Aquella reunió volien que fos secreta i per això el xofer del ministre va muntar noves matrícules en els cotxes ministerials i va aparcar a una entrada lateral de la Cancelleria. Després de que el dictador el saludés amb molta afectivitat, li va explicar els plants de la imminent Operació Barba-roja, que creia que finalitzarien en una setmana. Hitler va argumentar l’Operació perquè estava convençut que Iosif Stalin esperava que Europa es destruís per bolxevitzar-la. Goebbels va marxar de la trobada feliç perquè veia molt convenient aquell atac. Curiosament, per Berlín, tal i com va apuntar Ulrich von Hassell, circulaven rumors d’un imminent acord amb els soviètics.

Tots els comandants alemanys a l’est, com se’ls havia ordenat, varen finalitza els seus preparatius per atacar i només esperaven dues paraules en clau: Altona, que significava que es posposava o es cancel·lava l’Operació, o Dortmund, que volia dir endavant.

El Grup d’Exèrcits del Centre va publicar una llista d’objectius a bombardejar, cadascun dels quals havia de ser destruït en les primeres hores de l’atac; entre ells hi havia els llocs de comunicació i els centres de transmissió de l’exèrcit soviètic establerts en les regions de l’est de Polònia, a Kobryn, Volkovysk, Lida, i Baranovichi, així com els que estaven a l’est de la frontera de Polònia, a Stulsk, Minsk, Mogilev, Orsha i Smolens.

A Wewelsburg va acabar la trobada de Heinrich Himmler amb els màxims líders de les SS que havia començat l’11 de juny de 1941. Himmler els va apel·lar perquè es comprometessin en el projecte d’aniquilació que es produiria aviat.

Ilse Braun, la germana d’Eva Braun, es va casar per segon cop i va abandonar Berlín amb el seu marit, Fucke-Michels, a la ciutat de Breslau, on el 1943 va treballar com a redactora del diari Schleische Zeitung. La identitat del marit d’Ilse mai ha quedat del tot clara.

A Itàlia:

A Venècia, en al Palau Ducal, es va firmar l’adhesió de Croàcia al pacte tripartit en presència de Joachim von Ribbentrop i el comte Galeazzo Ciano.

A la Unió Soviètica:

El comandant soviètic a Kiev, el general Kirponos, convençut de que els alemanys els atacarien, va enviar a Iosif Stalin una carta personal demanant-li evacuar a 300.000 civils soviètics de la regió fronterera, al llarg del riu Bug, i instal·lar barreres anticarro- Stalin li va respondre que si feia allò seria un acte de provocació i li va ordenar que no fes res.

L’últim dels 20 enginyers alemanys que seguien treballant a Leningrad varen deixar el país.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va enviar un telegrama al president Franklin Delano Roosevelt on li deia que segons totes les seves fonts semblava imminent un atac alemany a la Unió Soviètica. El primer ministre el va informar que en aquest cas donarien suport als soviètics i li oferirien tota ajuda perquè Hitler era l’enemic.

A Líbia:

A trenc d’alba, Archibald Wavell va posar en marxa l’Operació Battleaxe, la contraofensiva britànica per alliberar Tobruk. Amb tots els comandants alemanys en alerta, tres columnes britàniques varen començar a progressar en paral·lel. La primera per la carretera de la costa, una altra pel pas de Halfaya i una altra pel desert. Els núvols de pols que aixecaven els blindats en el seu avanç eren perfectament visibles a gran distància, però quan els vehicles d’avantguarda varen detonar les primeres mines, els artillers alemanys es varen preparar. Els alemanys varen disparar els seus projectils dels canons de 88 mil·límetres semi-enterrats a l’arena i varen començar a destruir els carros pesats britànics deixant la infanteria sense suport, sent obligada a retrocedir. Només a Fort Capuzzo, els britànics amb la 22º Brigada de la guàrdia varen aconseguir una victòria. En acabar al dia els britànics havien perdut casi la meitat dels seus carros sense haver aconseguit entrar en combat amb el gruix de la força blindada alemanya.

Winston Churchill li va telegrafia al president Franklin Delano Roosevelt abans de l’atac, que donava la màxima importància a aquella Operació.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A la Cancelleria del Reich es va celebrar una conferència militar per parlar de la invasió a la Unió Soviètica. Per no aixecar sospites, els generals van arribar a la Cancelleria en diferents hores. Un cop reunits, Adolf Hitler va exposar els seus plans i va assegurar que el poble eslau duraria només sis setmanes. Hitler va definir de llegenda les teories que deien que l‘exèrcit soviètic disposava d’un bon armament, tot i que va admetre que els superaven en número, però no en direcció, equip i experiència. El líder alemany va insistir en que tots els soldats havien de saber que estaven lluitant contra la destrucció del bolxevisme i que si perdien Europa seria bolxevitzada. Un cop més, el dictador confiava en que la caiguda de la Unió Soviètica portaria a la Gran Bretanya a arribar a un acord, tot i que va reafirmar que els britànics seguien sent el seu principal enemic perquè continuarien lluitant mentre la lluita tingués algun sentit. Dels presents, ningú es va queixar de posar en marxa una guerra de dos fronts i tots els homes del OKW i el OKH es van mostrar optimistes. L’únic que no va ser optimista va ser el general Heinz Guderian, que creia que seria una catàstrofe.

Davant dels rumors que sortien sobre aquesta possible invasió, el govern va enviar un comunicat a l’agència de notícies soviètica, la Tass, on reafirmaven la solidesa del pacte Ribbentrop-Mólotov i la indestructible amistat que lligava als pobles rus i alemany. Els diaris soviètics varen sortir publicats amb el comunicat de l’agència Tass.

A Prússia Oriental, l’oficial al comandament de la Divisió Totenkopf de les SS, el general Theodor Eicke, va informar als seus comandants sobre el contingut del Decret dels Comissaris del 6 de juny. Eicke va explicar que la guerra contra la Unió Soviètica se l’havien de prendre com una batalla ideològica, una lluita a vida o mort entre el nacionalsocialisme i el bolxevisme jueu. En els comissaris polítics adscrits a les unitats de l’exèrcit soviètic se’ls havia d’assassinar d’immediat, va dir-los.

A la Unió Soviètica:

A Rússia:

Iosif Stalin també va sentir aquests rumors, de fet el dia anterior havia rebutjar la proposta del mariscal Simon Timochenko d’alertar les tropes fronteres. Timochenko, davant el rebuig de Stalin, es va desesperar i aquell dia es va reunir amb el dictador juntament amb el general Gregory Zhukov per tornar-li a demanar que alertes als soldats. En veure que el seu mariscal tornava a insistir en el mateix tema, Stalin li va exclamar que si feia el que li demanaven s’entendria com una declaració de guerra cap a Alemanya. Quan Zhukov el va informar de que els alemanys havien mobilitzat les seves tropes, Stalin va dir que no es podien creure tot el que escrivien els seus agents, fent clara referència el missatge del dia anterior de l’espia Richard Sorge. La reunió va tenir que ser interrompuda momentàniament per una trucada de Nikita Kruschev, que volia parlar amb Stalin sobra agricultura. El cap del Partit Comunista a Ucraïna li va parlar sobre les bones perspectives d’una collita extraordinària.

A Lituània:

El NKVD va reaccionar davant del perill que suposava el Front Activista Lituà, el LAF, del líder Kazys Skirpa, que demanava la independència del país, deportant entre aquell dia i el 19 de juny a més de 17.000 persones titllades d’antisoviètiques. EL NKVD va reaccionar de forma molt semblant a Letònia, que va transportar a la força cap a Sibèria a unes 15.000 persones que no eren del gust del règim.

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret britànic va desxifrar a Bletchley Park un missatge alemany en relació amb unes ordres enviades pels alemanys amb l’arribada d’un Cap de la Corresponsalia de Guerra a Kirkenes, en el nord de Noruega, a prop de la frontera amb la Unió Soviètica..

En els Estats Units:

El govern nord-americà va congelar els fons que els Estats de l’Eix tenien en els Estats Units. El govern també va acceptar la sol·licitud de Winston Churchill de que els Estats Units es fessin càrrec de les defenses d’Islàndia.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler li va escriure en el gauleiter Arthur Greisler que els nens polonesos de pura raça havien de ser criats en centres de puericultura o parvularis especials. Himmler va explicar-li que dirien en els pares d’aquestes criatures que ho feien per la salut i el benestar dels seus fills. 

A la Unió Soviètica:

Richard Sorge des de Tòquio va tornar a oferir en el govern soviètic noves dades sobre un futur atac alemany. En l’informe assegurava que 150 divisions alemanyes estaven a punt de començar una ofensiva la matinada del 22 de juny. Simon Timochenko, comissari del poble de Defensa, li va recomanar en el dictador Iosif Stalin que alertés a les forces fronteres, però Stalin no li va fer cas i va insultar a l’espia. L’almirall Nikolai Kuznetsov també el va anar a veure en el Kremlin i el va alertar dels últims moviments navals alemanys. Stalin no li va permetre que les forces navals soviètiques es preparessin per entrar en acció. I, per últim, Winston Churchill li va oferir aquell mateix dia enviar una missió militar britànica en cas de que es produís un atac alemany. El dictador soviètic va malpensar i va creure que era un pla britànic per precipitar una guerra contra Alemanya. 

A l’Atlàntic:

Els britànics varen atacar amb torpedes el cuirassat alemany Lützow, l’antic Deutschland.

A França: 

Uns 12.000 jueus varen ser internats en camps de concentració després de ser acusats de trastornar les relacions entre la França de Vichy i Alemanya.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, Adolf Hitler es va reunir amb el dictador Ion Antonescu per parlar de la futura Operació Barba-roja. Hitler confiava amb disposar de les tropes romaneses perquè ajudessin als soldats alemanys en el flanc sud, però Antonescu se li va avançar i li va oferir ell mateix les seves tropes. El dictador romanès li va dir que quan fossin el 22 de juny de 1941 anunciaria en el seu poble una guerra santa contra la Unió Soviètica i li va assegurar que creia que el seu poble no el perdonaria si no lluitava al seu costat des del principi. A canvi de la seva cooperació, Hitler li va oferir la província romanesa de Bessaràbia, que havia perdut de mans dels soviètics. El dictador alemany li va explicar que si tant Napoleó Bonaparte com els alemanys el 1917 encara tinguessin que lluitar amb el problema colossal que representava la vastitud russa, ara, amb els motors aeris i terrestres, l’espai havia deixat de ser un aliat de Rússia. A continuació, Hitler li va donar els directrius a propòsit de la manera de com havien de tractar els jueus en les àrees sota control soviètic.

El Sonderführer Schroeter va informar des de la Rutènia Blanca que els jueus estaven pèssimament informats sobre les seves actituds cap a ells. 

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va rebre un altre informe de desplegaments alemanys a la seva frontera i on es destacava un alt nivell d’activitat d’intel·ligència hostil: la Wehrmacht disposava d’uns 200 transfronterers que es movien d’una banda a l’altra en la regió dels límits soviètics.

A Finlàndia:

El govern finlandès va ordenar als observadors britànics que abandonessin la zona de Petsamo. 

A la Gran Bretanya:

En un discurs transmès per ràdio al seu poble, Winston Churchill va dir que ajudarien i impulsarien als habitants de cadascun dels països sotmesos cap a la resistència i la insurrecció per desarticular o trastocar tots els esforços que fes Hitler. El primer ministre va assegurar que Hitler no trobaria la pau ni els descans, ni un lloc on aturar-se ni cap negociació.  

A Etiòpia: 

Els Aliats varen aïllar la ciutat de Debra Tabor, que era molt ben defensada pels italians.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va fer pública la Directriu número 32 que eren els preparatius de la invasió a la Unió Soviètica. Els plans, a més, preveien assegurar la costa atlàntica d’Espanya i Portugal, expulsar els britànics de Gibraltar amb o sense l’ajuda espanyola, exercir pressió tant a Turquia com a Iran perquè lluitessin contra els britànics, expulsar els britànics de Palestina i del Canal de Suez amb atacs convergents llançats des de Líbia, a través d’Egipte, i des de Bulgària, a través de Turquia, al mateix temps que s’eliminava la resistència britànica a Tobruk i, si la caiguda de la Unió Soviètica ho permetia, enviar un cos expedicionari des de Transcàucasia contra Iraq. Hitler preveia la utilització dels musulmans per les seves conquestes. Deixant a part totes aquestes operacions, Hitler va ordenar que un cop acabés la campanya a l’Est, la Kriegsmarine i la Luftwaffe havien de tornar a atacar la Gran Bretanya. 

A Wewelsburg, Heinrich Himmler va apel·lar als màxims líders de les SS perquè es comprometessin en el projecte d’aniquilació que es produiria aviat. Himmler va estar reunit amb aquests líders fins el 15 de juny de 1941.

A la nit, bombarders britànics varen atacar objectius industrials en el Ruhr, Renània i els ports alemanys del mar del Nord

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin es va reunir en el seu despatx del Kremlin amb els seus principals col·laboradors. Un cop començada la reunió, des de fora del despatx, varen cridar al general Nikolái Kuznetsov, cap dels serveis d’informació soviètics, per donar-li una nota molt important. Un cop li varen donar la nota, Kuznetsov va tornar a la reunió i va llegir en veu alta la nota que deia que Hitler havia aplaçat l’atac a la Unió Soviètica del 15 de juny de 1941 pel 22 de juny de 1941. L’informe procedia d’una font segura i va arribar de l’Estat Major general helvètic a través del correu diplomàtic especial, però Stalin no en va voler fer cas perquè creia que no provenia d’una font fiable. Harro Schulze-Boysen havia escrit als seus superiors del NKVD per advertir-los de que estiguessin preparats per un atac sorpresa.

A Etiòpia:

En el nord, els britànics varen ocupar Assab i amb ella la pràctica totalitat d’Eritrea. La resistència italiana s’enfonsava, però encara quedava el general Nasi, que seguia combatent a la regió de Gondar.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

Els alemanys varen posar en marxa l’Operació Warzburg, un programa de deu dies que consistia en el minat del Bàltic per impedir que la flota bàltica soviètica fugís a través del Kattegat cap al mar del Nord.

A Itàlia:

Benito Mussolini va fer un discurs davant del seu govern on va criticar durament Alemanya per la seva visió de la guerra i per menysprear Itàlia. El discurs va ser criticat per les joventuts feixistes, per gran part de la jerarquia i per l’ambaixada alemanya.

A la Gran Bretanya: 

Rudolf Hess va ser interrogat per lord Simon i el representant del Ministeri d’Afers Exteriors, Ivonne Kirkpatrick, i un seu company. Hess va dir que coneixia les condicions que posava Alemanya per negociar amb la Gran Bretanya perquè Adolf Hitler li havia explicat. Va explicar que Alemanya no estava interessada amb la Unió Soviètica i si amb l’Europa continental i, enfadat, va picar sobre la taula mentre deia que si la Gran Bretanya no estava disposada a negociar amb aquelles bases arribaria un dia que ho haurien de fer. A continuació, va reclamar la devolució de totes les colònies alemanyes. Tant lord Simon com Kirkpatrick no varen fer gaire cas a les paraules de Hess perquè començaven a veure que començava a no raonar.

En els Estats Units:

A Charlottesville, Virgínia, Franklin Delano Roosevelt va deixar ben clar que només subministraria armes a les democràcies.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va emetre la Directriu Número 31 en la que demanava tornar a tenir el control dels Balcans sota la direcció del comandant de la Wehrmacht en el sud-est, el mariscal Wilhelm List.

Franz Halder va visitar al 4º Exèrcit alemany per parlar de les mesures especials per un atac sorpresa a la Unió Soviètica. 

A la Unió Soviètica:

Després de mantenir una conversa amb un alt comandament de la Wehrmacht, el capità Walter Maria Stennes va informar a Vasili Zarubin de que la invasió alemanya s’havia previst inicialment pel mes de maig, però que s’havia posposat i que ara els plans parlaven d’una campanya de tres mesos que començaria el 20 de juny.

El coronel general Mijail Kirponos, al capdavant del districte militar de Kiev, preveient un possible atac alemany va decidir donar a les seves forces l’ordre d’ocupar les posicions defensives avançades. Quan Iosif Stalin va saber el que havia ordenat el seu coronel general va enviar el general Gregory Zhukov, recent nombrat cap d’Estat Major general, amb el missatge de que no es podia dur a terme aquella missió perquè podria dur a un enfrontament armat amb els alemanys.

A Finlàndia:

El govern finlandès va començar la mobilització dels seus militars per preparar-se per la futura Operació Barba-roja.  

Tweet

Diumenge:

A Finlàndia:

Les primeres unitats d’una divisió d’infanteria alemanya varen desembarcar al país per començar l‘Operació Barba-roja.

A Síria:

A les dues de la matinada, per impedir que els alemanys ocupessin els aeròdroms de Síria i de Líbia, les forces britàniques i les forces de la França Lliure de Charles de Gaulle, comandades pels generals Henry Maitland Wilson i Paul Legentilhome, varen entrar als dos països sota protectorat francès en l’Operació Exportador. Els Aliats varen disposar de tres punts d’atac a Síria. El primer, compost bàsicament per australians, va avançar sobre Beirut, al llarg de la costa, per la carretera de Haifa. Havien d’ocupar la base francesa de Rayfa. El segon va marxar pel nord amb tropes del denominat Comando Iraq per arribar a la frontera turca; i un tercer, la Habforce, amb britànics i la Legió Àrab, es va dirigir a Palmira i Trípoli per assegurar l’oleoducte de Haditha.

El general Henri Dentz, alt comissari de França a Síria, va decidir resistir a l’ofensiva aliada, però, després de moltes deliberacions, no va acceptar l’ajuda alemanya perquè pensava que si els alemanys es trobaven en territori sirià els britànics l’atacarien amb més força. Aquella ocupació va ser molt criticada per Benito Mussolini perquè creia que els alemanys tenien que haver ocupat tot França ja el juny de 1940.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va demanar en el Congrés que s’aprovés una legislació per mantenir obertes les fàbriques, sobretot les d’armament, que estiguessin amenaçades per les vagues obreres.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Martin Bormann va escriure una ordre secreta dirigida a tots els gauleiters on va assegurar que no podien conviure els punts de vista nacionalsocialistes i cristians perquè la filosofia nacionalsocialista estava molt per sobre a la filosofia cristiana.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, l’ambaixador alemany Friedrich Werner Graf von der Schulenburg va informar al govern alemany que tots les observacions demostraven que Iosif Stalin i Viatxeslav Mólotov feien tot els possibles per evitar un conflicte amb Alemanya.

Grigori Shtern, superior de l’exèrcit soviètic, va ser detingut i va confessar després de ser torturat la seva condició de trotskista i d’espia alemany.

A Finlàndia:

Aquell dia varen començar a desembarcar en els ports finlandesos grans quantitats d’equip militar i tropes alemanyes per desplegar-se cap a Lapònia.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys continuaven preparant l’Operació Barba-roja i aquell dia per ordres de l’Adolf Hitler i de Wilhelm Keitel, Walther von Brauchitsch es va enviar el conegut Decret dels Comissaris a tots els comandants de la Wehrmacht perquè decretessin la no observació del reglament de La Haia per la guerra terrestre. L’ordre havia de permetre en els soldats afusellar a l’acte els comissaris soviètics que operessin dins de l’exèrcit soviètic. Alts comandaments alemanys com Franz Halder varen firmar aquella Decret. Amb aquella ordre els funcionaris del Partit Comunista, civils i militars havien de ser identificats per les insígnies de l’estrella i la falç i el martell, i assassinats per l’Exèrcit de forma immediata o bé a les zones de rereguarda. La nova directriu començava així: 

En la lluita contra el bolxevisme no tenim que suposar que la conducta de l’enemic es basi en principis humanitaris o del dret internacional. En concret, es té que esperar un tracte dels presoners inspirat en l’odi, cruel i inhumà per part de comissaris polítics de tots els rangs, que són els verdaders caps de la resistència. Mostrar consideració amb aquests elements durant la lluita, o actuar d’acord amb les normes de guerra internacional, és erroni i posa en perill tant la nostra seguretat com la ràpida pacificació del territori conquerit. Els comissaris polítics han introduït mètodes de guerra bàrbars i asiàtics. Per consegüent, se’ls tractarà d’immediat i amb la mateixa severitat. Per qüestió de principis, seran afusellats a l’instant, ja hagin sigut capturats durant operacions o hagin posat resistència d’alguna altra manera. 

El Ministeri de Propaganda va tornar a posar èmfasis que tant la Gran Bretanya i els Estats Units estaven controlats pels jueus i que els jueus nord-americans volien destruir i exterminar Alemanya. 

A Itàlia:

A Roma, Benito Mussolini i el comte Galeazzo Ciano es varen indignar quan varen saber que Alemanya havia canviat els acords comercials que tenien i els hi havien disminuït l’entrega de carbó, ferralla i carburants.

A Síria:

Els alemanys varen abandonar el país per tal de que els britànics no ataquessin a la colònia francesa. A continuació, el govern francès va sol·licitar formalment a la Gran Bretanya que cessés els seus atacs, ja que Síria i el Líban eren territoris neutrals i no hi havia allí tropes de l’Eix. Però la seva sol·licitud arribava massa tard i els britànics varen atacar.

Tweet