EL TERCER REICH

Dimecres:

En  el front oriental:

En el sector central:

Amb els soviètics recuperant terreny, a la matinada les tropes soviètiques varen creuar el riu Voljov i varen alliberar les ciutat de Gorka i Teremets després d’una forta ofensiva. De dia, el 2º Exèrcit va alliberar la ciutat de Livny i, a la nit, la ciutat de Chern després d’un sorprenent atac.

Al mateix temps, la Luftwaffe continuava atacant i aquell dia va destruir dos tancs i 50 vehicles de motor a més de que va tornar a atacar l’aeròdrom d’Aleksin.

Mentre el front oriental es desintegrava també es malmetien les relacions entre els alts caps militars alemanys. Aquella mateixa nit, el mariscal Günther von Kluge va trucar al general Heinz Guderian per recriminar-li haver transmès un informe fals a l’Adolf Hitler el 20 de desembre de 1941 i li va penjar el telèfon enfadat dient-li que donaria un informe a en Hitler sobre ell.

La nit de Nadal:

Amb aquell ambient enrarit per les derrotes en el front oriental, en el quarter general de Rastenburg es va viure la nit de Nadal de forma especialment trista per tal i com anaven les operacions militars. En canvi, a Washington, a la Casa Blanca, que estava molt adornada amb símbols nadalencs, el president Franklin Delano Roosevelt i el primer ministre Winston Churchill varen assistir a la cerimònia d’il·luminació de l’arbre de Nadal en el pòrtic sud de la Casa i varen pronunciar uns breus discursos des del balcó del pòrtic davant d’una multitud que els escoltava eufòrics.

A la Gran Bretanya:

L’Almirallat va informar a la comandància de la RAF sobre la possibilitat de que els alemanys intentessin trencar el cercle de l’Atlàntic en direcció a l’est en qualsevol moment.

A l’Atlàntic:

Una petita flota de la França Lliure guiada pel submarí Surcouf va desembarcar a les illes de Saint-Pierre i Miquelon i els soldats de la flota varen ocupar l’illa sense resistència. Aquella ocupació produiria un conflicte entre la França Lliure i els Estats Units, que no varen acceptar mai l’ocupació francesa.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, les tropes britàniques varen ocupar Bengasi provocant que les tropes del general Erwin Rommel es retiressin de Cirenàica.

En el Pacífic:

A Wake, les tropes japoneses varen ocupar l’illa, tot i que els va costar 820 morts, 333 ferits i la pèrdua de 2 destructors, 2 transports i 1 submarí. A més, els varen danyar 1 creuer, varen perdre 8 avions i 20 més varen ser danyats. Els defensors nord-americans varen patir 120 morts, 49 ferits i 2 desapareguts.

A les Filipines, en la Batalla de Bataan, després d’ordenar que es posés en pràctica el pla Orange 3 per defensar l’illa, Douglas MacArthur es va retirar al seu quarter general del Túnel de Malinta, sota del bastió de l’illa de Corregidor, d’on va quedar aïllat de la realitat ja que en prou feines va sortir per observar com anava la situació.

Tweet

Dimarts:

En el front oriental:

En el sector central:

La Luftwaffe va bombardejar els aeròdroms de Yelets i Aleksin.

En els Estats Units:

La Casa Blanca va acordar a través d’una directriu que el FBI havia d’ampliar el seu camp d’acció i fer-se càrrec de les activitats de contraespionatge dels Estats Units. Amb aquesta directriu, el cap del FBI J. Edgar Hoover va poder crear una nova empresa, Importadors i Exportadors de Serveis, amb seu en el Centre Rockefeller de Nova York, de forma tapadora pels seus agents a l’estranger.

En el Pacífic:

Després de ser sotmesa a bombardejos, al foc continu dels creuers i l’últim atac dels portaavions de l’almirall Nagumo, els japonesos van ocupar l’illa de Wake, que havia sigut defensada pels nord-americans durant 16 dies.

A Filipines, Douglas MacArthur va admetre que no podia conservar Manila després de que el dia anterior els japonesos hi desembarquessin.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir amb el ja rellevat Fedor von Bock. Segons el comandant, la trobada va ser cordial, tot i que feia temps que no opinaven igual de com seguir l’Operació.

A Alemanya:

Els diaris varen publicar la cridar de l’Adolf Hitler i del ministre Joseph Goebbels perquè la gent entregués com a donatius pel front oriental totes les vestimentes de pell i de llana de les que es pogués prescindir. Tots els jueus que portaven l’estrella se’ls ordenava a través de la Comunitat que entreguessin abans de les cinc de la tarda de l’endemà sense dret d’indemnització totes les vestimentes de llana i pell; posteriorment es durien a terme controls oficials per verificar que les haguessin entregat.

En el front oriental:

En el sector central:

En plena retirada, la 18º Divisió alemanya va tornar a la ribera del Vóljonov amb només 741 soldats, els altres 9.000 soldats de la Divisió havien mort.

La Luftwaffe va destruir 4 carros de combat i 60 vehicles a motor soviètics.

En els Estats Units:

El primer ministre Winston Churchill va arribar a Washington per assistir a la conferència Arcàdia per parlar de les respectives delegacions polítiques i militars, reafirmar la prioritat estratègica d’atacar primer Alemanya i establir un Estat Major combinat per dirigir l’acció militar aliada. La Casa Blanca va preparar la visita del primer ministre britànic amb minuciosos preparatius per seduir-lo i perquè entengués que ara eren els nord-americans qui liderarien la marxa de la guerra. Se li va reservar la millor habitació de la Casa i va disposar de grans quantitats de begudes alcohòliques, que tan li agradaven, i de menjars de gran qualitat. El seu viatge no va passar desapercebut a Alemanya, ja que el govern alemany va anunciar que Winston Churchill havia marxat amb avió a Washington per celebrar una conferència amb el president Franklin Delano Roosevelt.

A les Filipines:

En el nord de Manila, a la nit, els japonesos varen desembarcar des de Formosa en el golf de Lingayen per dos punts diferents. Un dels punts va ser a la badia de Lamon, on hi va desembarcar la 16º Divisió del tinent general Susumu Morioka i amb poc temps varen establir un cap de pont. L’Exèrcit del comandant Douglas MacArthur de seguida es va enfrontar a la invasió japonesa.

A Japó:

Eufòrics per les seves victòries, els japonesos varen festejar l’arribada de la 1º Esquadrilla aeronaval que havia atacat Pearl Harbor i es varen fer discursos desbordants i entrevistes. Inclús l’almirall Osami Nagano, el cap de l’Alt Estat Major de la Marina, que s’oposava a l’atac, va repetir constantment:

Yoku Yatta!, És magnífic!.

Però, en canvi, el dissenyador de l’atac, Isorku Yamamoto, no va participar en els actes de celebració perquè s’ho mirava amb prudència i pensava en el futur. En quan a en Mitsuo Fuchida va ser l’heroi del dia; l’entrevistaven com una estrella de cinema i tothom el convidava a sopar, fins i tot l’emperador Hirohito el va convidar a visitar-lo per explicar-li com havia anat l’atac.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

El govern va aprovar nous decrets antisemites en els quals es prohibia en els jueus trucar des de cabines públiques i sortir des del 24 de desembre al matí fins l’1 de gener. Només tenien lliure durant aquells dies l’hora de la compra de tres a una, el dissabte de dotze a una, i els dies de Nadal, Any Nou i el diumenge de quatre a vuit. El qui desfiés les noves normes seria arrestat segons el decret.

En el front oriental:

Adolf Hitler va ordenar, contra l’opinió del seu Estat Major alemany, resistir amb Fanatische Wille (voluntat fanàtica) en el front oriental. Convençut de que l’hi havien fallat els seus generals, va anunciar que el mariscal de camp Walther von Brauchitsch havia sigut destituït com a cap de l’Exèrcit i que ell n’assumia el comandament. Les noves ordres d’en Hitler es varen estendre ràpidament, Heinz Guderian, que s’havia reunit el dia anterior amb en Hitler, va tornar a Orel per redactar i difondre les ordres que s’havien d’ajustar a les intencions d’en Hitler de resistir i no retirar-se.

En el sector central:

La Luftwaffe va destruir 75 vehicles de motor soviètics.

En el sector sud:

A Romania, a Bogdanovka, Modest Isopescu, Aristide Padure i Vasile Manescu varen organitzar la matança de 48.000 persones amb foc i granades.

A l’Atlàntic:

A l’Atlàntic, els alemanys continuaven atacant el comboi britànic que havia sortit de Gibraltar el 14 de desembre de 1941 i es dirigia cap a la Gran Bretanya. A la nit, el U-751 va aconseguir enfonsar el portaavions auxiliar Audacity, el destructor Sydeny, però només a dos vaixells mercantils. Per la seva part, els alemanys varen perdre a cinc unitats.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va emetre una ordre per al Grup d’Exèrcits Centre on els prohibia la retirada de Moscou després de que els generals haguessin ordenat una retirada el 14 de desembre de 1941. A canvi, Hitler va ordenar cavar trinxeres si era necessari. En l’ordre, va recordar que Napoleó Bonaparte havia comès el greu error de retirar-se i va ordenar una política brutal de terra cremada. Després, el dictador es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per la necessitat de fer una crida per ràdio a la població amb l’objectiu de demanar al poble que entreguessin roba d’abric i tot el que poguessin per preservar els soldats alemanys del fred rus. D’immediat, Hitler va publicar una crida per al poble demanant roba d’hivern i, a la nit, Goebbels va enumerar totes les peces que s’havia d’entregar durant una llarga retransmissió radiofònica. Aquella crida es va fer aquell mateix dia i ipso facto va començar la col·lecta de pells, roba interior i peces de llana, que va ser molt participativa per part de la població, tot i que la gent estava escandalitzada i enrabiada perquè el govern no havia fet els preparatius adequats per assegurar les necessitats bàsiques.

A dos quarts de quatre de la tarda, Heinz Guderian va aterrar a l’aeròdrom de Rastenburg per explicar-li personalment a Hitler la situació en la Batalla per Moscou i per queixar-se de que no permetés una retirada gradual. Es varen reunir durant cinc hores amb dues parades de mitja hora per sopar i per l’exhibició del noticiari cinematogràfic que Hitler li entusiasmava veure. A les sis de la tarda, Guderian va ser rebut per Hitler en presència de Wilhelm Keitel, Rudolf Schmundt i altres alts caps. Després de saludar-se, el general va exposar la situació pessimista del front. Mentre parlava d’una retirada, Hitler li va cridar que prohibia replegar l’Exèrcit cap a la posició de Zucha-Oka, i li va dir que havien de defensar cada metre conquerit. Llavors, Guderian li va contestar que era impossible mantenir-se perquè no estaven suficientment equipats per aguantar aquelles condicions climàtiques. Però, abans de que el general pogués acabar la frase, Hitler li va recordar que en la Primera Guerra Mundial havien cavat trinxeres i que havien resistit les baixes temperatures. Guderian li va mencionar que en la Gran Guerra havien patit moltes baixes per aquelles tàctiques de resistir inútilment i que l’ordre que donava portaria un número de baixes que no tenia cap relació amb el resultat aconseguit i li va senyalar que hi havia més d’un metre i mig de terra congelat. Veient que no el convencia, Hitler li va explicar que, com Frederic el Gran, ell podia demanar en els seus soldats que es sacrifiquessin i li va dir que tot hi el gran treball que havia fet estava mirant les coses de massa a prop i que es deixava impressionar pels patiments dels seus soldats. Davant d’aquelles paraules, Guderian li va replicar que era el seu deure veure els patiments dels seus homes i que estava veient que no tenien roba d’hivern per lluitar. Enrabiat, Hitler li va cridar que no era cert i que havia ordenat enviar roba d’hivern als soldats. Llavors varen parlar abastament d’armament i Hitler va ordenar que s’enviessin més fusells al front.

Durant el sopar, Guderian es va asseure al costat de Hitler i varen parlar de la vida al front. Després de sopar es varen tornar a reunir i Guderian va proposar transferir en el OKW i en el OKH a oficials d’Estat Major que haguessin experimentat la guerra en el propi front. Hitler li va replicar que no era el moment de separar els seus consellers, però Guderian li va dir que el que calia fer era destinar en els llocs claus dels Estats Majors a oficials que tinguessin experiència recent del front, sobretot en campanyes d’hivern. Totes les peticions del general Guderian varen ser denegades. Quan el general va abandonar la sala de la conferència, Hitler li va dir a Keitel que havia convençut a Guderian.

Per millorar l’eficàcia alhora de produir armament, Fritz Todt va introduir a les fàbriques d’armament alemanyes un sistema de comissions principals, on cada una d’elles seria responsable de fabricar un tipus d’arma: armes de foc, vehicles blindats, explosius…

Les autoritats alemanyes de Lódz varen demanar que es tanquessin a 20.000 persones més en el gueto de la ciutat i es seleccionessin d’aquestes persones una comissió de sis homes liderada per Mordechai Chaim Rumkowski. Rumkowski va anunciar que un comitè especial, integrat pe col·laboradors de la seva confiança, havien decidit la llista dels candidats a ser deportats i que s’havia donat prioritat a deportar a les persones considerades indesitjables del gueto. Els primers que es varen seleccionar varen ser presoners, prostitutes, asocials i les famílies que estaven fent treballs forçats.

A la Unió Soviètica:

El comboi PQ 6 va arribar al port de Murmansk.

A Itàlia:

Benito Mussolini es va alegrar de les derrotes alemanyes a la Unió Soviètica, però no volia que aquelles derrotes anessin més lluny d’un ensurt perquè volia que Hitler veiés que era un error l’Operació Barba-roja i desitjava que la batalla se centrés en el nord de l’Àfrica.

En el Pacífic:

Els japonesos varen atacar les Índies orientals holandeses entrant a Mindanao, al sud de Filipines, i allí varen instal·lar una base fortificada, des de la qual varen seguir el seu avanç.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

El mariscal de camp Walther von Brauchitsch va caure suposadament malalt i va presentar la seva renúncia com a comandant en cap de l‘Exèrcit de Terra. Dies abans havia patit un atac de cor i estava enfonsat per les derrotes que patia el seu Exèrcit en el sector central del front oriental. A més, es va oposar a l’ordre de l’Adolf Hitler de debilitar el Grup d’Exèrcits Centre en la seva ofensiva cap a Moscou. Adolf Hitler va aprofitar la seva renuncia per assumir personalment totes les seves funcions i va assumir el comandament del OKH (Alt Cap de l’Exèrcit). Fedor von Bock va abandonar aquell dia el front després d’haver renunciat també al seu càrrec i va entregar el comandament del Grup d’Exèrcits del Centre a Günther von Kluge.

Hitler en aquells moments ja no confiava amb els seus generals i estava molt enfadat amb el seu mariscal perquè el culpava de la lentitud de les seves tropes en la conquesta de Moscou. Com a nou comandant, Hitler va donar una ordre molt clara al seu Exèrcit: no es podien retirar dels territoris conquerits. Llavors, va proclamar en un discurs que la minúscula feina de dirigir les operacions militars estava a l’abast de qualsevol i que el treball del comandant en cap era el d’educar l’Exèrcit perquè sigués nacionalsocialista, i estava convençut de que aquesta feina no la podia fer un general. Hitler va assegurar que després dels seus triomfs immortals contra l’enemic més perillós de tots els temps només tenia en ment aniquilar l’enemic per guanyar la guerra i va exclamar que el Senyor no negaria la victòria als seus soldats més valents. 

A Alemanya:

Alfred Rosenberg va promulgar una nova norma sobre el servei laboral en què les autoritats d’ocupació obligarien a treballar a civils i presoners de guerra russos.

A Berlín, després de tornar del quarter general de Rastenburg el dia anterior, Joseph Goebbels va explicar en els seus col·laboradors que s’havia de tenir en compte la inseguretat que hi havia en l’opinió pública, ja que les últimes informacions procedents del front oriental contrastaven fortament amb les expectatives de la població. Les suggerències del ministre tenien molt de fonament, ja que s’estaven retirant de Moscou ràpidament i estaven patint moltes baixes. El 56º Cos blindat va comunicar aquell dia que els seus efectius de combat eren de 900 homes, mentre el 41º Cos tenia només 1.821 homes preparats per combatre.

En el Mediterrani:

Després de que la nit anterior s’enfonsés el Neptune, a prop de Trípoli, al matí, en el port d’Alexandria, els cuirassats Queen Elizabeth i Valiant varen ser víctimes d’una explosió efectuada per homes-granota italians que els va inutilitzar durant diversos mesos.  

A l’Àsia:

Continuant amb el seu avanç imparable per Àsia, des de Formosa les tropes japoneses varen entrar a Hong Kong i unes altres unitats japoneses varen entrar a l’oest de Luzon, les Filipines. A Malàisia, davant l’avanç japonès, els britànics es varen tenir que retirar.

En els Estats Units: 

Preparant-se per la guerra, una esmena a la Llei de Reclutament Selectiu obligava a tots els homes entre 18 i 64 anys a inscriure’s-hi i als homes entre 20 i 44 anys a estar subjectes al reclutament.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va acceptar la dimissió del general Fedor von Bock, que comandava l’ofensiva sobre Moscou, després d’una forta discussió que havien mantingut, i el va substituir per Günther von Kluge. Hitler el va culpar de no haver conquerit la ciutat de Moscou i, a sobre, aquell mateix dia va saber que els soldats soviètics havien alliberat la ciutat de Tula, situada a 165 quilòmetres al sud de Moscou. Per aquelles derrotes també va dimitir Walther von Brauchitsch, i Hitler ho va aprofitar per nomenar-se l‘endemà comandant en cap de l’Exèrcit. Per agafar més poder dins l’Exèrcit, Hitler va privar a Heinz Guderian del càrrec de comandant del 2º Exèrcit Panzer.

Al migdia, en un reunió, Hitler, en presencia de Heinrich Himmler, va manifestar la seva preocupació perquè els japonesos estaven ocupant totes les illes del Pacífic i creia que aviat s’apoderarien d’Austràlia. Per Hitler aquest fet provocaria la desaparició de la raça blanca en aquelles regions. Després, li va dir a Himmler que els jueus havien de ser extirpats com els partisans. Per tant, Hitler continuava autoritzant l’assassinat dels partisans i sabia de primera mà quin era el destí dels jueus. Himmler va vincular en el seu diari personal a Hitler amb la política d’extermini. Durant aquella jornada, Hitler també es va reunir també amb el ministre Joseph Goebbels en el quarter general, i li va dir  que havia considerat inevitable la guerra contra els Estats Units perquè d’aquesta manera s’aclarien els fronts i ajudava a posar millor en pràctica les seves idees sobre una gestió socialista de la guerra.

Himmler es va reunir durant aquell dia amb el seu metge Felix Kersten i li va explicar que Hitler l’hi havia dit el dia anterior que la guerra a l’Est duraria uns deu anys com a mínim. Himmler estava molt preocupat i havia de transmetre als seus homes de les SS que la guerra seria més llarga del que es preveia. Li va explicar a Kersten que admirava a les forces finlandeses perquè eren tan dures i valentes com les seves SS, a més de ser fidels. Després, el cap de les SS volia saber quants jueus vivien a Finlàndia, pregunta que Kersten no li va saber respondre, i que Himmler va especular llavors dient que en deurien viure uns 2.000. Kersten li va contestar que no creia que fossin tants, però va dir que els que hi havien eren bons i lleials, comentari que en va fer mofa el cap de les SS, que va afirmar que cap jueu podia ser bo. Llavors, Himmler li va confessar que Hitler l’hi havia ordenat que deportés a tots els jueus d’Alemanya cap a l’Est per deixar Europa sense jueus.

Després de la reunió, Hitler es va dirigir a Munic amb Himmler. Goebbels es va dirigir a Berlín. El ministre tornava amb noves idees per una nova política propagandística que havia acordat amb Hitler com la donació de peces de roba en la campanya socors hivernal, una recollida de roba d’hivern per als soldats de l’Est, un regal de Nadal de la pàtria per al front. A la nit, Hitler va sopar a Munic a la cerveseria Löwenbräukeller per celebrar les festes de Nadal amb tota la cúpula del Partit. Al seu costat i havia assegut Heinrich Himmler. Quan es va retirar del sopar, Himmler va escriure en el seu quadern de notes: Qüestió Jueva/exterminar com guerrillers, l’ordre que li havia dit Hitler a Rastenburg.

En el Bàltic:

Amb el tema jueu bullint a l’olla, Lohse va rebre la resposta a la seva pregunta sobre la utilització de treballadors jueus qualificats del Bàltic. La resposta deia que en la indústria armamentista les consideracions econòmiques no s’havien de tenir en compte bàsicament alhora d’abordar el problema.

En el front oriental:

En el sector central:

Les VVS, amb superioritat numèrica, varen destruir 340 camions, 11 peces d’artilleria, 100 carros de munició i 3 trens. A més, el tinent Lavrinenko, de la 1º Brigada Blindada de la Guàrdia, va dirigir un atac contra les posicions alemanyes en el poble de Goriunov. Per la seva part, Luftwaffe va destruir 4 carros de combat i 14 vehicles.

A Líbia:

Les forces italianes i alemanyes varen quedar replegades a Cirenàica per l’ofensiva de les forces britàniques de l’Archibald Wavell. 

A l’altura de Trípoli, diversos bucs britànics es varen dirigir en un camp de mines alemany. El creuer Neptune i un destructor es varen enfonsar en plena nit.

A Egipte: 

Una unitat militar italiana de torpedes humans dirigida per Junio Valerio Borghese va atacar a la flota britànica en el port d’Alexandria deixant fora de combat els cuirassats Queen Elizabeth i Valiant. La malparada flota del Mediterrani oriental va quedar en tres creuers i sis destructors. 

A les illes de la Sonda:

Els Aliats varen ocupar Timor.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre la visita de Heinrich Himmler, que provenia del quarter general d’Hochwald. El dictador li va explicar, en to pessimista, que la guerra a l’Est podria durar deu anys, afirmació que va deixar glaçat a Himmler, que no s’esperava que les coses anessin tan malament. Hitler li va reconèixer que estava lluitant contra un enemic massa gran, tot i que ell havia dipositat tota la fortuna d’Alemanya en l’Exèrcit. Himmler li va preguntar per què de cara a l’exterior deia que tot acabaria aviat, i Hitler li va respondre que els russos no li havien donat temps per preparar al poble per una guerra llarga.

A Alemanya:

Les autoritats alemanyes varen promulgar l’acte d’expropiació de l’abadia de Münsterschwarzach, que havia sigut registrada per la Gestapo el 8 de maig i s’hi havia trobat llibres prohibits pel règim, llibres que havia col·locat la mateixa Gestapo dies abans. Tots els béns de l’abadia varen anar a parar a les arques del règim.

Els dirigents de l’Església evangèlica protestant de Meckenburg, Turíngia, Saxònia, Nassau-Hesse, Schleswig-Holstein, Anhalt i Lübeck varen emetre col·lectivament una proclamació oficial en el que declaraven als jueus incapaços de salvar-se a través del bateig, degut a, segons la seva declaració, la seva constitució racial, pel fet de ser responsables de la guerra i de ser enemics innats del món i d’Alemanya.

A Ucraïna:

Els alemanys varen desmantellar el gueto de Ialta, creat el 5 de desembre, després d’acabar amb la vida de tots els ocupants. 

En el front oriental:

A través d’una directiu, les tropes alemanyes varen poder formar sis legions nacionals. Armenis, àzeris, georgians, nord-caucasians, turcs i tàrtars del Volga es varen afegir als alemanys.

En el sector central:

Una gran formació de Ju-87 va atacar a la punta de llança de les forces del general Gregory Zhukov a l’oest de Tula i, segons els informes, varen destruir 13 carros de combat i al voltant de 200 vehicles.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud va informar que encara que estiguessin matant a tots els jueus, no s’acabaria amb l’amenaça bolxevic. L’informe continuava dient que les activitats bolxevics les realitzaven jueus, russos, georgians, armenis, polonesos, letons, ucraïnesos i, per tant, no es podia identificar la població jueva amb el bolxevisme com s’havia fet fins llavors.

Sis divisions d’infanteria alemanyes i dues brigades romaneses varen re-iniciar un altre atac contra la ciutat de Sebastopol. Aquest cop els alemanys tenien el suport de 1.275 canons i morters, uns 150 tancs i 300 avions, però tampoc varen poder contrarestar les defenses soviètiques.

A la Gran Bretanya:

Charles de Gaulle va prometre en els britànics que no havia ordenat a les seves tropes de la França Lliure que ocupessin les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon.

A l’Àsia:

A Hong Kong, la 38º Divisió japonesa va obligar a replegar-se als defensors australians, indis, canadencs i britànics.

En el Pacífic:

Els japonesos varen continuar desembarcant a Borneo per apoderar-se dels pous petrolífers.

L’almirall Chester Nimitz va substituir a l’almirall Husband Kimmel com a comandant de la Flota del Pacífic després del desastre del 7 de desembre de 1941.

A les Filipines:

Douglas Mac Arthur va evacuar Manila i va retirar el seu Exèrcit a la península de Bataan.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va arribar al quarter general de Rastenburg des de Berlín i allí va poder copsar que la realitat en el front no era tan optimista com havia descrit el 12 de desembre de 1941 en els gauleiters. Un cop instal·lat va rebre l’anàlisi del general Fedor von Bock, fet feia uns quants dies, en què deixava clar que una retirada podia acabar amb una tragèdia per la falta de disciplina i organització dels soldats. A la nit, Hitler va trucar al general Heinz Guderian en una línia plena de sorolls. El dictador li va confirmar que no hi hauria retirada, es tenia que mantenir la línia de front i s’enviarien nous reforços. Per altra part, segons Nicolaus von Below, aquella mateixa nit Hitler va decidir assumir personalment el comandament suprem de l’Exèrcit en substitució del mariscal Walther von Brauchitsch, que estava clar que aviat dimitiria. Per un moment, es va pensar en noms com l’Erich von Manstein i l’Albert Kesselring, però a en Hitler no li agradava en Von Manstein, i Kesselring acabava d’assumir el comandament de la Luftwaffe en el Mediterrani. Com a número 2 Hitler va col·locar-hi el mariscal Günther von Kluge.

En una reunió a l’edifici governamental de Cracòvia, el governador de Polònia Hans Frank va dir que el Govern General s’havia de lliurar de la presència dels jueus de la mateixa manera que s’havia de fer en tot el Reich, i va assegurar que el mitjà per aconseguir-ho depenia de les mesures que adoptessin i que no havien de tenir compassió amb ells. Frank va deixar clar que si es guanyava la guerra però els jueus continuaven vius només la victòria seria un èxit parcial. En una pregunta retòrica que va començar comentant dient que començaria una gran migració jueva, va preguntar si es creien que els jueus serien acomodats en pobles del Ostland, i  Frank els va contestar que des de Berlín els havien respost amb la pregunta de per què els donarien tants problemes, i va concloure la seva pregunta retòrica dient que havien de destruir als jueus allà on els trobessin. Acusant-los de tots els mals, Frank va dir que els jueus eren extraordinàriament danyosos per ells i va exclamar en els seus subordinats que els jueus eren per ells uns perillosos paràsits i que calculava que vivien en el Govern General polonès uns dos milions i mig de jueus, a més d’un milió més de mig jueus d’altres zones. Llavors, va explicar que no els podien ni afusellar ni enverinar, però que havien de fer alguna cosa per anar disminuint aquest número en ple acord amb les instruccions que s’anessin donant per acabar amb el seu extermini. A continuació, va declarar que la pena de mort dictada contra els jueus per desobediència a la prohibició d’abandonar els guetos havia de ser executada sense perdre temps. Llavors, va intervenir el doctor Hummel, que va afegir que el procés de liquidació era massa lent, que estava recarregat de formalitats burocràtiques, i va demanar simplificar-lo i, per aquest motiu, va dir que havien d’estar agraïts a l’ordre de poder afusellar als jueus en els carrers.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre el comte espanyol de Mayalde per parlar de la situació d’Espanya. Quan va sortir de la trobada, el ministre va quedar molt decebut amb el comte espanyol, ja que es va negar a parlar d’una possible entrada d’Espanya a la guerra. Goebbels creia que els falangistes estaven dominats per l’Església, fet que li repugnava, igual com els modals de la burgesia espanyola. Després, Goebbels va ser convocat al quarter general de Rastenburg perquè busqués una solució propagandística a la imminent dimissió o expulsió del mariscal Walter von Brauchitsch, que estava lluitant a la batalla de Moscou i s’havia retirat i no havia conquerit Moscou.

Heinrich Himmler es va llevar de molt bon humor en el quarter general de Hochwald i tot ho agraïa al seu metge Felix Kersten, a qui li va prometre que el nombraria catedràtic, però el doctor li va demanar esperar al final de la guerra perquè en el seu país, Finlàndia, l’havien honrat amb el títol de conseller de Medicina. Parlant d’una altra qüestió, Himmler li va garantir que pensava construir el museu més gran del món a prop de Munic, on hi reuniria tots els tresors dels països conquerits.

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits Nord va rebre l’ordre d’en Hitler de que havia de defensar el front fins l’últim home.

En el sector central:

També es va informar al Grup d’Exèrcits del Centre de que no es podia acceptar les retirades generals per la pèrdua massiva d’armament pesat que produïen. La decisió de no retirar-se va ser transmesa pels generals Walther von Brauchitsch i Franz Halder aquella nit. Però la realitat era ben diferent i en tots els sectors del front l’exèrcit alemany es va replegar i, per la seva part, l’exèrcit soviètic va continuar amb la seva contra-ofensiva i va recuperar la ciutat de Kalinin. Gregory Zhukov va ordenar aquell dia avançar de ple cap a l’oest.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits Sud també va rebre l’ordre de mantenir el front i se li va prometre que rebria reserves de Crimea un cop caigués Sebastopol.

A Líbia:

Erwin Rommel va ordenar la retirada de tota la línia del front després de l’ofensiva britànica.

En el Pacífic:

Els japonesos varen fer entrar en servei el cuirassat Yamato.

A Borneo, la 19º Divisió japonesa va realitzar tres desembarcaments a la costa. Les forces britàniques i holandeses, que defensaven l’illa, en veure’s desbordades varen encendre les instal·lacions petrolíferes abans de retirar-se.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es preparava per tornar al seu quarter general de Rastenburg, on rebria informés de que els atacs soviètics provocaven moltes baixes. Després de reflexionar-hi, va decidir acceptar una retirada de les seves tropes fins al riu Voljov. A la nit, Hitler estava molt preocupat per les derrotes que tenia el seu Exèrcit i va ordenar en els seus comandants que no volia ni sentir a parlar d’una retirada general, ja que creia que els seus soldats eren superiors. Sabent les ordres d’en Hitler, Alfred Jodl li va comunicar a en Franz Halder l’ordre de que no es podia produir cap retirada allí on existís alguna possibilitat de mantenir el front. Però, a on la posició fos insostenible estava permesa la retirada a una línia més fàcil de defensar. Tot i això només es podia fer un cop s’haguessin enllestit els preparatius necessaris per una retirada ordenada. Aquella mateixa nit, un Walther von Brauchitsch totalment abatut per tal i com estava la situació i per no tenir una ordre per retirar-se, va dir-li a l’Halder que no veia cap possibilitat de que l’Exèrcit sortís de la situació en què es trobava.

A la França ocupada, els nazis varen executar a 100 ostatges a Mont-Valérien, Romainville, Drancy, la Santé, Caen, Fontevrault i Chateubriant.

En el front oriental:

Instruccions emeses per al 11º Exèrcit deien clarament que la població autòctona havia de tenir més por a les represàlies alemanyes que dels guerrillers.

En el sector nord:

Les forces soviètiques recuperaven terreny i varen atacar a l’exèrcit alemany en el front de Leningrad.

En el sector central:

En el nord-oest de Moscou, les forces soviètiques varen recuperar les ciutats de Klin, Kalinin i Istra.

En el nord de l’Àfrica:

A la tarda, el general britànic sir Claude Auchinleck va obligar a les tropes de l’Erwin Rommel a una retirada temporal.

A Irlanda:

El govern irlandès va proclamar la seva neutralitat.

En el Pacífic:

Els soldats japonesos varen desembarcar en el Borneig britànic, al sud de la Xina, i es varen apoderar dels camps petrolífers.

Tweet