EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va emetre una ordre per al Grup d’Exèrcits Centre on els prohibia la retirada de Moscou després de que els generals haguessin ordenat una retirada el 14 de desembre de 1941. A canvi, Hitler va ordenar cavar trinxeres si era necessari. En l’ordre, va recordar que Napoleó Bonaparte havia comès el greu error de retirar-se i va ordenar una política brutal de terra cremada. Després, el dictador es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per la necessitat de fer una crida per ràdio a la població amb l’objectiu de demanar al poble que entreguessin roba d’abric i tot el que poguessin per preservar els soldats alemanys del fred rus. D’immediat, Hitler va publicar una crida per al poble demanant roba d’hivern i, a la nit, Goebbels va enumerar totes les peces que s’havia d’entregar durant una llarga retransmissió radiofònica. Aquella crida es va fer aquell mateix dia i ipso facto va començar la col·lecta de pells, roba interior i peces de llana, que va ser molt participativa per part de la població, tot i que la gent estava escandalitzada i enrabiada perquè el govern no havia fet els preparatius adequats per assegurar les necessitats bàsiques.

A dos quarts de quatre de la tarda, Heinz Guderian va aterrar a l’aeròdrom de Rastenburg per explicar-li personalment a Hitler la situació en la Batalla per Moscou i per queixar-se de que no permetés una retirada gradual. Es varen reunir durant cinc hores amb dues parades de mitja hora per sopar i per l’exhibició del noticiari cinematogràfic que Hitler li entusiasmava veure. A les sis de la tarda, Guderian va ser rebut per Hitler en presència de Wilhelm Keitel, Rudolf Schmundt i altres alts caps. Després de saludar-se, el general va exposar la situació pessimista del front. Mentre parlava d’una retirada, Hitler li va cridar que prohibia replegar l’Exèrcit cap a la posició de Zucha-Oka, i li va dir que havien de defensar cada metre conquerit. Llavors, Guderian li va contestar que era impossible mantenir-se perquè no estaven suficientment equipats per aguantar aquelles condicions climàtiques. Però, abans de que el general pogués acabar la frase, Hitler li va recordar que en la Primera Guerra Mundial havien cavat trinxeres i que havien resistit les baixes temperatures. Guderian li va mencionar que en la Gran Guerra havien patit moltes baixes per aquelles tàctiques de resistir inútilment i que l’ordre que donava portaria un número de baixes que no tenia cap relació amb el resultat aconseguit i li va senyalar que hi havia més d’un metre i mig de terra congelat. Veient que no el convencia, Hitler li va explicar que, com Frederic el Gran, ell podia demanar en els seus soldats que es sacrifiquessin i li va dir que tot hi el gran treball que havia fet estava mirant les coses de massa a prop i que es deixava impressionar pels patiments dels seus soldats. Davant d’aquelles paraules, Guderian li va replicar que era el seu deure veure els patiments dels seus homes i que estava veient que no tenien roba d’hivern per lluitar. Enrabiat, Hitler li va cridar que no era cert i que havia ordenat enviar roba d’hivern als soldats. Llavors varen parlar abastament d’armament i Hitler va ordenar que s’enviessin més fusells al front.

Durant el sopar, Guderian es va asseure al costat de Hitler i varen parlar de la vida al front. Després de sopar es varen tornar a reunir i Guderian va proposar transferir en el OKW i en el OKH a oficials d’Estat Major que haguessin experimentat la guerra en el propi front. Hitler li va replicar que no era el moment de separar els seus consellers, però Guderian li va dir que el que calia fer era destinar en els llocs claus dels Estats Majors a oficials que tinguessin experiència recent del front, sobretot en campanyes d’hivern. Totes les peticions del general Guderian varen ser denegades. Quan el general va abandonar la sala de la conferència, Hitler li va dir a Keitel que havia convençut a Guderian.

Per millorar l’eficàcia alhora de produir armament, Fritz Todt va introduir a les fàbriques d’armament alemanyes un sistema de comissions principals, on cada una d’elles seria responsable de fabricar un tipus d’arma: armes de foc, vehicles blindats, explosius…

Les autoritats alemanyes de Lódz varen demanar que es tanquessin a 20.000 persones més en el gueto de la ciutat i es seleccionessin d’aquestes persones una comissió de sis homes liderada per Mordechai Chaim Rumkowski. Rumkowski va anunciar que un comitè especial, integrat pe col·laboradors de la seva confiança, havien decidit la llista dels candidats a ser deportats i que s’havia donat prioritat a deportar a les persones considerades indesitjables del gueto. Els primers que es varen seleccionar varen ser presoners, prostitutes, asocials i les famílies que estaven fent treballs forçats.

A la Unió Soviètica:

El comboi PQ 6 va arribar al port de Murmansk.

A Itàlia:

Benito Mussolini es va alegrar de les derrotes alemanyes a la Unió Soviètica, però no volia que aquelles derrotes anessin més lluny d’un ensurt perquè volia que Hitler veiés que era un error l’Operació Barba-roja i desitjava que la batalla se centrés en el nord de l’Àfrica.

En el Pacífic:

Els japonesos varen atacar les Índies orientals holandeses entrant a Mindanao, al sud de Filipines, i allí varen instal·lar una base fortificada, des de la qual varen seguir el seu avanç.

Tweet