EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir amb l’ambaixador japonès a Alemanya, Hiroshi Oshima, i Joachim von Ribbentrop, i li va confessar a l’ambaixador que estava convençut de que els nord-americans tindrien problemes per reclutar marines per la guerra perquè pensava que si enfonsaven les seves embarcacions aquests tindrien por per allistar-se a la Marina. Per aquest motiu, creia que no tenien que permetre’s consideracions humanes salvant els marines que estaven nàufrags al mar. Segons Hitler, el problema més gran que tenien els nord-americans era la falta de mà d’obra. L’ambaixador japonès va aprovar les mesures de Hitler i li va dir que els japonesos també es veurien obligats a aprovar-les. Tot i pensar que els nord-americans no li causarien problemes, Hitler estava molt enfadat perquè no paraven de retrocedir en el sector central del front oriental i va posar en dubte durant aquell dia la capacitat dels generals alhora de prendre decisions difícils. Franz Halder va escriure aquell dia que de nou hi havia hagut una reunió tensa amb Hitler en la qual havia posat en dubte que els generals tinguessin el valor de prendre decisions difícils.

El comandant Rösler, del 528º Regiment d’Infanteria, va enviar un informe al comandant en cap del 9º Exèrcit, el general Schierwind, per dir-li que a finals de juliol de 1941 havien sentit amb els seus companys uns trets a la ruta cap a Schitomir que els havien impressionats. Quan varen córrer per veure què passava varen veure que eren testimonis d’execucions de civils. El comandant li va explicar que va quedar horroritzat en veure aquells actes d’extrema crueltat on s’assassinava a dones, nens i gent gran sense contemplacions. Segons Schierwind, a un home gran li varen disparar set trets, però encara va quedar viu i quan els hi va demanar en els seus executors que li disparessin el tret de gràcia per no patir no li varen voler donar perquè el volien veure patir fins que morís.

En el gueto de Lódz, Chaim Rumkowski va manifestar en un discurs públic que les persones honrades no tenien res a témer.

En el Pacífic:

Després de la Conferència d’Arcàdia, Archibald Wavell va ser nomenat comandant en cap de les forces aliades del Pacífic i va ser el responsable d’ocupar el sud-oest del Pacífic. Per reforçar encara més aquella zona que estava sent ocupada pels japonesos, Chiang Kai-shek va ser nomenat comandant en cap de les forces aliades de Xina.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A la matinada, l’Adolf Hitler va parlar, en una de les poques vegades que sabem que ho va fer, del seu pare, l’Alois Hitler, dient que quan escolta l’expressió funcionari del registre civil recordava la figura del seu pare i, en particular, d’una conversa que varen mantenir quan ell era petit; Hitler li deia en seu pare:  

Papa, pensa que…

I de seguida el seu pare li tallava la frase per dir-li:

Fill, jo no tinc necessitat de pensar: sóc funcionari.

Poc després de recordar al seu pare, Hitler va fullejar un llibre il·lustrat d’Espanya i es va interessar pel monestir i la muntanya de Montserrat. Després de llegir-lo una estona el líder alemany va explicar en els seus convidats que Montserrat tenia el seu origen en el conflicte que hi va haver entre els moros i els romans-germànics.

Per primer cop va sortir un transport de Lódz al camp de concentració de Chelmo. En el transport hi anaven gitanos que havien sigut traslladats a Lódz el novembre de 1941 des d’Àustria. Vivien aïllats en una zona especial del propi gueto.

En el front oriental:

En el sector central es varen produir uns combats molt durs entre els alemanys i els soviètics. Des de la contra-ofensiva soviètica els alemanys no havien parat de retrocedir i els soviètics no havien parat de guanyar terreny aprofitant les condicions climàtiques.

A Egipte:

A Halfaya, l’última posició de l’Eix que mantenien a Egipte, a més de 1.000 quilòmetres de les línies alemanyes, els alemanys es varen rendir davant dels britànics.

En el Pacífic:

A les Filipines, les avantguardes de les tropes japoneses varen ocupar Manila i varen desfilar pels carrers de la ciutat. Després de ser foragitats, les tropes del comandant Douglas MacArthur es varen tenir que replegar a la península de Batan.

Continuant amb la seva ofensiva en el Pacífic, els japonesos varen entrar al nord de l’arxipèlag Bismarck, per la ciutat de Rabaul.

A Malàisia:

Els japonesos varen continuar avançant per Malaia.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

En les dures derrotes que patia la Wehrmacht en el front oriental, ara si afegia el fet de que el subministrament de combustible s’havia reduït en una sisena part i, per tant, es mostrava clarament que l’Adolf Hitler s’havia equivocat en l’estratègia de l’Operació Barbarroja. A més, va ser clar que havia menystingut un enemic poderós com la Unió Soviètica. No admetent aquells errors, el dictador va acomiadar al comandant Gerd von Rundstedt com a cap del Grup d’Exèrcits del Sud per desobediència i va ser substituït pel mariscal Walter von Reichenau. Durant aquell dia Hitler va brindar un missatge d’any nou als seus soldats.

La Societat Ahnenerbe va ser agregada a l’Estat Major particular d’en Heinrich Himmler, convertint-se d’aquesta manera en un organisme de les SS. La comissió de la Societat hi figurava en Himmler com a president, el doctor Wuest, el rector de la Universitat de Munic, i en Sievers, un antic bibliotecari ascendit a coronel de les SS.

En el camp de Buchenwald, les SS varen col·locar en el portaló del camp als Testimonis de Jehovà per haver-se negat unànimement a contribuir amb donatius de llana per les tropes alemanyes en el front oriental. Un oficial els va anunciar a crits que els farien treballar a 20 graus sota zero fins que comencés a enfosquir i els va ordenar que es traguessin d’immediat tota la roba interior, tal i com varen fer. Quan aquells homes varen tornar a la tarda en el bloc varen tenir que entregar a més les sabates de pell i canviar-les per esclops.

A França, a la nit, Jean Moulin va saltar en paracaigudes en els Alps per liderar i dur l’estratègia de la Resistència francesa.

En el front oriental:

Els exèrcits soviètics varen contraatacar en tota l’extensió del front.

En els Estats Units:

A Washington, 26 governs varen firmar a la Casa Blanca un decret de la Declaració de les Nacions Unides. A la cerimònia no hi varen ser presents els representants de la França Lliure per les seves discrepàncies amb els nord-americans. Els països que varen firmar es varen comprometre a defensar la Carta de l’Atlàntic, firmada l’agost de l’any anterior, i en posar tots els recursos que tenien per lluitar contra els països de l’Eix, Alemanya, Itàlia i Japó. Cal destacar que varen firmar el decret el president Franklin Delano Rossevelt per part dels Estats Units, el primer ministre Winston Churchill per part del Regne Unit, Maxim Litvinov per part de la Unió Soviètica i T.V. Soong per part de la Xina. Com a curiositat, per primer cop es varen utilitzar les paraules Nacions Unides. Per la seva banda, els tres països de l’Eix varen pactar no negociar cap tipus de pau separada amb els Aliats.

A Malta:

Les forces de l’Eix varen començar a bombardejar l’illa, que va ser atacada fins al 24 de juliol de 1942.

A Itàlia:

El dictador Benito Mussolini va rebre la carta d’en Hitler en què l’informava sobre la marxa de les operacions a la Unió Soviètica.

A les Filipines:

La 48º Divisió japonesa estava a menys de 25 quilòmetres de Manila i la 16º a 65. El comandant Homma va ordenar aturar les seves tropes del nord perquè les forces es reorganitzessin i els va exclamar que no volia veure repetir els actes de violència, abusos i violacions que es varen cometre a la Xina.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A la matinada, Adolf Hitler va manifestar la seva gelosia per l’avanç nipó en el Pacífic. Hitler, tot i estar aliat amb els japonesos, no li acabava de convèncer aquella aliança per motius racials i estava convençut de que si els japonesos conquerien el Pacífic significaria la supressió de la raça blanca en aquella zona.

A la nit, Hitler va trucar a Günther von Kluge, i aquest li va demanar permís per retrocedir les tropes alemanyes de Moscou. Hitler, un cop més, no i va estar d’acord.

A Lituània:

A Vilna, en un campament de partisans i disfressats en una festa de Cap d’Any , es va llegir un manifest davant 150 joves redactat pel jove cap dels partisans, Abba Kovner, en el que deia que Hitler tenia la voluntat de matar a tots els jueus, i que els primers serien els de Lituània. Kovner va demanar que no es deixessin portar com ovelles a l’escorxador i que l’únic que podien fer era presentar resistència. Kovner ja tenia notícies de primera mà dels crims que cometien els alemanys al seu país i creia que només amb la lluita armada podien fer front a aquelles massacres. D’aquesta manera, Kovner va posar en marxa el primer grup jueu de resistència a l’Europa Oriental.

A Líbia:

Les tropes d’Erwin Rommel, després d’estar els últims dies de retirada per l’ofensiva britànica, es trobaven en el punt des del qual havien iniciat la seva marxa el juny: la Línia de El Ahheila.

En els Estats Units:

A la tarda, el president Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb el Secretari d’Estat Cordell Hull per parlar de l’ocupació de les illes Saint-Pierre-et-Miquelon per part de la França Lliure. Els dos varen creure que els francesos s’havien equivocat amb la seva operació militar, però creien que el govern dels Estats Units no en tenia cap responsabilitat. Hull li va explicar que la gran majoria dels francesos no acceptaven el règim hitlerià, però que tampoc seguien a Charles de Gaulle i que, per tant, quan comencessin a operar al nord de l’Àfrica s’hauria de prescindir de la cooperació de De Gaulle. Hull creia que s’havia de parlar amb els britànics perquè no estiguessin sempre donant suport a De Gaulle i desitjava arreglar les coses amb el govern de Vichy si aquests estaven disposats a parlar. Però el President no estava d’acord amb els plans del seu Secretari i pensava que l’incident de Saint-Pierre-et-Miquelon era mínim i no calia molestar als britànics pel que ell considerava un assumpte de poca importància.

A les Filipines:

Les tropes japoneses varen ocupar Manila.

Tweet

En el front oriental:

En el sector central, mentre s’estaven retirant després de la contra-ofensiva soviètica, el 9º Exèrcit alemany va patir una greu crisi en veure que no es podien defensar després de perdre a molts homes pels atacs soviètics i per les condicions climatològiques per les quals no estaven preparats. Però no només en el sector central els alemanys s’estaven retirant, en el sector sud la Wehrmacht es va veure obligada a abandonar Kerch i Feodósia, a Crimea.

En el nord de l’Àfrica:

Els britànics varen llançar un atac decisiu a Bàrdia.

A Canadà:

A Ottawa, en el Parlament canadenc, el primer ministre Winston Churchill va pronunciar un discurs on va criticar a en Philippe Pétain, a en François Darlan i els seus col·laboradors, i va homenatjar als francesos que havien seguit a en Charles de Gaulle. Bàsicament, en Churchill va fer aquest discurs per defensar a en De Gaulle, que era durament criticat pels nord-americans per haver ocupat sense el permís dels nord-americans les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus invitats que a Alemanya faltava mà d’obra i la necessitat de carbó i ferro. Hitler volia utilitzar la mà d’obra soviètica per recórrer les feines dels alemanys i tenia molt clar que era millor utilitzar els russos que fer venir els italians del sud perquè els considerava ganduls.

A Alemanya:

En una reunió de representants de diverses parts interessades, entre elles el Cos d’Inspectors de Sanitat de l’Exèrcit, l’ala militar de les SS, el cap de Salut del Reich i l’Institut Robert Koch, es va decidir utilitzar els presoners dels camps de concentració per fer experiments sobre el tifus. Els primers experiments varen tenir lloc a Buchenwald. 

En el front oriental:

En el sector central:

Els alemanys varen tornar a bombardejar per tercer cop en pocs dies l’aeròdrom d’Aleksin. 

A la Gran Bretanya:

A tres quarts de set de la tarda, Winston Churchill va trucar a en Harry Hopkins, conseller del president Franklin Delano Roosevelt, per llegir-li un llarg telegrama que acabava d’enviar el Foreign Office. Churchill li va dir que s’oposaven formalment a l’expulsió dels francesos lliures desembarcats aquell mes a les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon, i va afirmar que Charles de Gaulle no donaria mai l’ordre de que tornessin. Churchill va criticar al coronel De Gaulle de tindre mala fe en tot aquell assumpte, però va exposar que no veien la forma per obligar-lo a retirar-se i creia que seria trist utilitzar la força.

En el Pacífic:

Japó va atacar l’illa fortificada de Corregidor, on hi havia estat feia pocs dies el comandant Douglas MacArthur i l’almirall Norman Rockwell.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

Es va revelar en el govern alemany que el ministre britànic d’Afers Estrangers britànic Anthony Eden havia anat a Moscou per reunir-se amb el dictador Iosif Stalin i el ministre Viatxeslav Mólotov.

A l’antiga Txecoslovàquia, els Aliats varen començar l’Operació Antripoide que consistiria en l’assassinat d’en Reinhard Heydrich. L’Operació va començar aquell dia amb l’arribada de dos comandos txecs, els Rotsmistr (sergents) Jan Kubis i Josef Gabcik, provinents de la Gran Bretanya a bord d’un bombarder Halifax del 138º Esquadró de la RAF, que varen ser llançats en paracaigudes juntament amb altres vuit comandos britànics. Per un error de navegació, se’ls va llançar a Nehvizdy, a 20 quilòmetres de Praga, però com que tenien papers falsos d’identificació i anaven vestits de paisà varen aconseguir contactar amb la resistència txeca a Pilsen.

En el front oriental:

En el sector central:

Amb el cel clar i amb una temperatura de 20 graus sota zero, el Grup d’Exèrcits del Centre va informar de que la situació en el front s’havia restablert tímidament en la majoria dels sectors. 

En el sector sud:

Els soviètics varen desembarcar a Crimea.

A Romania:

En el camp de concentració de Bogdanovka, els romanesos varen tornar a massacrar als jueus. Només en varen sobreviure 200, que varen ser obligats durant un parell de mesos a exhumar cadàvers. 

A Indonèsia:

A Sumatra, les tropes japoneses varen desembarcar a l’illa per ocupar-la.

Tweet

Adolf Hitler va aprovar un decret de l’arquitecte Albert Speer per destinar a 30.000 obrers dels 65.000 obrers que tenia en el seu càrrec per la reconstrucció de les instal·lacions ferroviàries que havien estat destruïdes pels soviètics quan es retiraven cap a Moscou. Per Speer va arribar massa tard aquella aprovació ja que s’havia d’haver fet a principis de novembre que es quan ell li va proposar a Hitler fer aquelles reconstruccions. Llavors, a prop de Berchtesgaden, Speer es va dirigir a la casa del ministre d’Armament, Fritz Todt per rebre ordres. Todt li va assignar la reconstrucció d’Ucraïna i li va explicar que els obrers que estaven construint les autopistes alemanyes a partir d’ara es farien càrrec de reconstruir les regions del nord i del centre de la Unió Soviètica. Todt, que acabava de tornar d’un viatge d’inspecció al front oriental, veia com l’Operació Barbarroja estava resultant ser un fracàs i es mostrava molt pessimista amb el resultat final de la guerra.

A Roma, Benito Mussolini va exposar la situació militar i política en el Consell de Ministres i va explicar que preveia una guerra molt llarga i va menystenir l’entrada dels Estats Units en el conflicte.

A l’illa Lofoten, davant de Noruega, en l’Operació Archery, un segons desembarcament Aliat amb 600 homes va atacar amb èxit les plantes d’oli de pescat i les instal·lacions de ràdio.

Tweet

En el front oriental:

La Wehrmacht anava retrocedint terreny i varen fugir de la ciutat de Kaluga, a mig camí entre Moscou i Briansk. Per aquelles derrotes, al matí en Heinz Guderian va rebre l’ordre de ser rellevat com a comandant per les seves discrepàncies amb l’Adolf Hitler i va ser traslladat a la reserva del comandament del OKH. El seu successor va ser el general Rudolf Schmidt, que comandava el 2º Exèrcit.

En els Estats Units:

A Washington, en Winston Churchill va parlar en el Capitoli davant dels congressistes i senadors nord-americans per explicar-los de la necessitat d’una unió entre els Estats Units i Europa. El primer ministre els va recordar que s’hi haguessin estat units després de la Primera Guerra Mundial haguessin pogut adaptar una defensa conjunta per combatre els seus enemics. Tot i l’èxit del seu discurs, en Churchill va observar amb certa preocupació que els seus paràgrafs antijaponesos eren rebuts amb més entusiasme que els antialemanys. A la nit, el primer ministre va patir un lleu atac de cor després de fer un esforç per obrir una finestra.

En el Pacífic:

Els soldats japonesos procedents de Canton, la Xina, varen conquerir les colònies britàniques.

A les Filipines, Manila va ser declarada ciutat oberta però, tot i això, va ser bombardejada i va ser abandonada pel govern filipí que es va dirigir d’immediat a l’exili. L’almirall Hart amb la seva petita guarnició nord-americana va abandonar la ciutat en un submarí en les primeres hores deixant a centenars de milers de civils sense protecció.

Tweet

Dijous – Dia de Nadal:

En el front oriental:

Per les seves discrepàncies amb l’Adolf Hitler, Heinz Guderian, que volia una retirada de l’Exèrcit i Hitler volia aguantar com fos, va tenir que marxar del front i va tornar a Berlín.

L’Alt Comandament de l’exèrcit alemany va informar de que s’havien fet 3.350.639 presoners des de que havia començat l’Operació Barba-roja.

En el sector nord:

A Leningrad van morir de gana només aquell dia 3.700 persones, tot i que els soviètics transportaven subministraments a la ciutat a través d’una pista gelada sobre el llac Ladoga.

A l’Àsia:

A Hong Kong, la 38º Divisió japonesa va obligar a rendir-se als 15.000 defensors australians, indis, canadencs i britànics. Després, les tropes nipones varen començar una ofensiva a la província xinesa de Yunnan.

Tweet