EL TERCER REICH

Divendres:

La invasió d’Àustria:

A les dues de la matinada, el govern alemany va ordenar a les seves tropes que comencessin a entrar a Àustria en l’Operació Otto. A quarts de quatre va arribar a Viena un telegrama del govern alemany. Els funcionaris del Ministeri d’Afers Exteriors no varen entendre el contingut i varen informar al cap del Departament alemany, Max Hoffinger, perquè els hi expliqués. Hoffinger va veure de seguida que els alemanys estaven mobilitzant les tropes cap a Àustria i va informar al ministre d’Afers Exteriors, el doctor Guido Schmidt, que aquest va informar al canceller Kurt von Schuschnigg. El canceller ja estava informat de que la frontera alemanya a Salzburg estava tancada i que els trens que es dirigien cap a Alemanya estaven interromputs. A les sis de la matinada, Von Schuschnigg es va dirigir a la catedral de Sant Esteve per sentir missa i després va ordenar a la policia i els batallons de la guàrdia que vigilessin el centre de la ciutat i els accessos a la Ballhausplatz. Llavors, Schmidt i Hoffinger varen intentar alertar a Roma i Londres del què els passava però no varen tenir resposta. Només lord Halifax va contestar més tard en un telegrama en què declarava que no podien garantir la protecció d’Àustria.

Mentre les tropes alemanyes es mobilitzaven a la frontera entre Alemanya i Àustria i començaven a penetrar el país, a la Cancelleria del Reich es vivia un ambient de tranquil·litat. A primera hora del matí, l’Adolf Hitler, decidit a unir Àustria al Reich, i a les deu del matí va enviar un telegrama en el govern austríac perquè abandonés la idea de celebrar el referèndum per demanar als austríacs si volien continuar sent independents. Hitler li va dir que volia que es posposés quinze dies i es formulés una pregunta semblant a la del plebiscit del Sarre. A continuació va parlar amb l’ambaixador Franz von Papen, que havia abandonat Viena, per dir-li que la situació a Àustria s’havia tornat insostenible. Després el dictador va acceptar les exigències del ministre Hermann Göering de passar a l’atac. Hitler, que mostrava una gran inseguretat en aquella operació, va exigir un altre cop a en Von Schuschnigg la seva dimissió com a canceller i ser substituït per l’Arthur Seyss- Inquart.

Mentrestant, a Viena el ministre austríac Edmund von Glaise-Horstenau, que el dia anterior havia estat a casa del ministre Göering, va informar a en Seyss-Inquart i al govern austríac de que Hitler estava molt enfadat i que estava disposat a destruir Àustria. Després, el notari de Salzburg i germà polític d’en Göering, Hubert, va entregar-los una carta d’en Hitler on demanava que no es celebrés el plebiscit que volia convocar el canceller austríac perquè sinó ordenaria l’entrada de les tropes alemanyes a Àustria per restablir l’ordre i la calma. Seguidament, varen informar al canceller Von Schuschnigg del contingut de la carta d’en Hitler i li varen demanar un altre cop que no celebrés el referèndum. A les dotze del migdia, Von Schuschnigg es va entrevistar amb el president Wilhelm Miklas per parlar de l’assumpte. Quan va tornar als seus despatxos, a dos quarts de tres del migdia, va trucar a l’Arthur Seyss-Inquart i al ministre Glaise-Horstenau. A tres quarts de tres, el canceller els va demanar que informessin a en Göering de que havia acceptat les seves exigències i que anul·lava el plebiscit i l’aplaçava indefinidament. Amb l’objectiu complert, Seyss-Inquart va trucar a la Cancelleria per informar de la decisió del canceller i va parlar amb en Göering, que aquest li va dir que no veia les coses clares i que exigien la dimissió d’en Von Schuschnigg perquè havia no havia complert els acords del 12 de febrer de 1938. Després, el canceller austríac es va tornar a reunir amb el President. Mentre anava de camí al despatx del President la gent li cridava que mobilitzés l’exèrcit i que resistissin.

En aquells moments, a Berlín, Hitler va ordenar a en Wilhelm Keppler, un home de la seva confiança, que tornés amb avió cap a Viena i li va dir que volia que Seyss-Inquart es convertís en el canceller d’Àustria aquell mateix dia. Poc després, Seyss-Inquart va tornar a trucar a la Cancelleria i va comunicar a en Göering que el canceller s’havia reunit amb el president Miklas per parlar de la dimissió de tot el govern, però Göering no li importava ara aquell tema i li va preguntar si ell ja era el canceller, pregunta que Inquart li va respondre que no i, seguidament, el varen informar de que Keppler es dirigia a Viena amb l’ordre d’en Hitler de que ell sigués el nou canceller i formés un nou govern nacionalsocialista. Al migdia, preocupat per la recció del dictador Benito Mussolini, Hitler va enviar una carta al seu homòleg escrita de la seva mà a través del seu emissari, el príncep Philipp de Hesse. El dictador alemany li justificava com a austríac la invasió i li demanava solidaritat.

A dos quarts de quatre de la tarda, Von Schuschnigg dimitia del seu càrrec de canceller, però el president Miklas es resistia a nombrar a en Seyss-Inquart canceller. Al mateix temps, Keppler, que havia acabat d’aterrar a Viena, va informar a la Cancelleria de la situació que es vivia a Viena en aquells moments. A la ciutat milers de persones varen sortir al carrer cridant a favor d’Alemanya cantant el Deutschland, Deutschland uber alles..., la policia es va posar el braçal amb la creu gamada i un noi va pujar al balcó de la Cancelleria austríaca i va hissar la bandera amb la creu gamada. Un quart d’hora després, Göering va tornar a parlar amb en Seyss-Inquart i li va ordenar que quan sigués el canceller apliqués la llei marcial, però el president Miklas encara es resistia a nombrar-lo. A les cinc de la tarda, Göering va trucar des de Berlín al cap de les SS austríaques Odilo Globocnich a Viena, que el va informar per error de que el President havia cedit hi havia nombrat a en Seyss Inquart canceller. Al cap de vint minuts, Göering va tornar a trucar a en Seyss-Inquart, que li va repetir i confirmar que encara no era canceller. Enfadat i decebut, el ministre de l’Aire li va ordenar que el president Miklas havia d’entregar-li el poder d’immediat. Després, Seyss-Inquart va fer parlar en Göering amb el professor d’Història Mühlnmann, que el va informar que el President encara resistia i es negava a obeir les ordres nazis i que no els volia rebre. Irritat, Göering va fer tornar a posar al telèfon a en Seyss-Inquart i li va exigir que li digués al President que sinó acceptava les ordres l’endemà tindria les tropes. Al vespre, Göering va tornar a parlar amb en Keppler per ordenar-li que després de la dimissió d’en Von Schuschnigg no es podia restablir l’ordre i la tranquil·litat a Àustria, i que evitessin qualsevol acció armada. Per la seva part, Keppler el va informar que les formacions de les SA i les SS estaven ja al carrer i que tot semblava més tranquil. Un contingent de les SS ocupava en aquells moments el quarter general del govern provisional del Tirol. A més, el líder regional de l’Alta Àustria havia anunciat davant de 20.000 persones concentrades a la plaça principal de Linz que Von Schuschnigg havia dimitit. Però Göering li va ordenar que volia la destitució del president Miklas i una mobilització nacionalsocialista. Minuts després, Göering va tornar a trucar a en Seyss-Inquart, que ara ja s’havia reunit amb el President, i el va informar de que Miklas continuava resistint en el seu càrrec. Göering li va ordenar que l’amenacés. A les vuit del vespre, Seyss-Inquart va tornar a informar a en Göering de que el govern havia sigut destituït per ells mateixos i que el general Echilihavsy tenia el comandament sobre les tropes austríaques amb ordres de retirar-les per esperar l’arribada dels soldats alemanys. Però Göering insistia en el seu tema i li va preguntar s’hi havia sigut nombrat canceller, però Seyss-Inquart de nou li va respondre que no. Llavors, el ministre li va dir que envairien el país i que mentrestant ell intentés ser nombrat canceller.

A dos quarts de vuit de la tarda, en el saló vermell de la Cancelleria de la Confederació, a la Ballhausplatz, Von Schuschnigg, acompanyat pel President, va dirigir unes paraules per ràdio al poble austríac on els va informar de la situació i els va anunciar que havien renunciat a lluitar i que havien ordenat a l’exèrcit austríac que es retirés sense oferir resistència. Per acabar el discurs es va acomiadar d’ells de forma solemne. En aquells moments els nazis estaven sembrant el caos a les ciutats austríaques ocupant les seus dels governs provincials. A dos quarts de nou del vespre, Göering va trucar a l’agregat militar alemany, el tinent general Muff, que va rebre ordres de comunicar-li a en Seyss-Inquart que envairien el país i que qualsevol que oferís resistència patiria les conseqüències. Muff li va explicar que Seyss-Inquart estava dirigint l’ordre, però Göering li va dir que volia la dimissió del President. A tres quarts de nou, Göering i Keppler varen tornar a parlar per telèfon. Keppler li va dir que el President es continuava negant a dimitir, però que el seu govern ja no tenia autoritat. Göering li va tornar a insistir que això ja no importava i li va ordenar que li digués a en Seyss-Inquart que enviés un telegrama a Alemanya demanant ajuda militar per evitar la guerra. Fent cas a les exigències, Seyss-Inquart va enviar un telegrama al govern alemany sol·licitant l’enviament de tropes per ajudar-lo.

Al mateix moment, Hitler va ordenar l’ocupació d’Àustria, però va esperar a tenir notícies del dictador Benito Mussolini abans de donar l’ordre d’avançar. L’ordre d’ocupació va ser firmada per l’Alfred Jodl. A última hora del dia es va saber que el dictador italià no reaccionaria si Alemanya ocupava Àustria, cosa que va posar molt content a en Hitler. Al cap de dos dies es va proclamar l’Anschluss en el Reich. Mentre els soldats alemanys entraven per les ciutats austríaques es varen topar amb un autèntic entusiasme popular. Per la seva part, la premsa alemanya va rebre l’ordre de no fer servir la paraula guerra durant aquells dies.

Després de dirigir la invasió a Àustria, Göering es va dirigir al ball dels aviadors, una festa que feia temps que estava preparant i on varen ser convidats un miler de persones, entre ells l’ambaixador britànic Neville Henderson, que esperava explicacions d’en Göering davant la invasió a Àustria. Quan Henderson es va dirigir a la Casa del pilot, el seu conseller de l’ambaixada, Kirkpatrick, li va entregar un telegrama amb instruccions perquè es posés en contacte amb en Constantin von Neurath i va intentar abandonar la festa. Els generals, en veure com l’ambaixador volia marxar corrents, varen patir per si sabia que Hitler tenia pensat envair Àustria aquella nit, i en aquell moment va aparèixer en Göering amb el seu vestit de gala i es va dirigir cap a l’ambaixador per conduir-lo fins al centre de la sala perquè no marxés. Després de veure el ballet del Teatre de l’Obra prussiana, Henderson li va demanar a en Göering que tractessin amb benevolència a en Von Schuschnigg i els seus col·laboradors.

A dos quarts d’onze de la nit, el príncep Felip de Hesse va parlar per telèfon amb en Hitler des de Roma i li va donar la seva paraula de que Itàlia no intervindria si Alemanya ocupava Àustria. Content, Hitler li va insistir que mai oblidaria el gest del seu homòleg, passés el que passés. Després, el príncep li va fer entregar una carta d’en Hitler a en Benito Mussolini. Quan el dictador italià va llegir la carta es va preocupar molt i no va entendre algunes coses, i va demanar al príncep Felip que es dirigís a l’ambaixada alemanya, a la Villa Wolkonsky, per sol·licitar comunicació telefònica amb la Cancelleria, cosa que va fer. El príncep va tornar a parlar amb en Hitler, que li va prometre que quan acabés el problema austríac no tindria problemes per reunir-se amb en Mussolini i explicar-li tot. Després de rebre les primeres felicitacions, Hitler va rebre al ministre Joseph Goebbels, que anava vestit en frac, i a en Göering, que tornava del ball vestit amb un uniforme de gala, i es varen reunir a la planta superior de la Cancelleria, en el despatx d’en Hitler, on varen escoltar amb llàgrimes d’emoció la cançó de Horst Wessel retransmesa per primer cop per la ràdio vienesa.

A mitjanit, Von Schuschnigg es va tornar a reunir amb el president Miklas a la sala de sessions i varen discutir tots els motius que aconsellaven el nomenament d’en Seyss-Inquart com a canceller. Al final, el president Miklas va cedir i va firmar el nomenament d’en Seyss-Inquart com a canceller a un quart de dotze de la nit. La primera decisió que va prendre el nou canceller va ser la de nombrar aquell mateix dia a l’Ernst Kaltenbrunner com a secretari d’Estat pels serveis de Seguretat. Per la seva part, la població vienesa ja es va fer a la idea de que serien annexionats a Alemanya i varen sortir a cantar pels carrers. Però no tot era eufòria, en el Leopoldstadt de Viena, el barri dels jueus, milers d’ells es varen posar a plorar i preparaven la seva fugida del país. El periodista nord-americà William L. Shirer, que per casualitat es trobava a la capital austríaca, va ser arrestat per uns nazis histèrics que cridaven pel carrer. Mentre el resta d’Àustria escoltava per ràdio les últimes notícies, Von Schuschnigg va ser internat.

Aquella mateixa tarda, l’ambaixada alemanya a París va comunicar que moltes personalitats franceses estaven contentes perquè França no estava compromesa amb Àustria en un tractat d’ajuda militar com estava amb Txecoslovàquia. Per la seva part, la Legació iugoslava va anunciar oficialment al Ministeri d’Afers Exteriors de la Wilhelmstrasse, que el seu govern no intervindria en la qüestió austríaca ja que pensaven que era un problema intern alemany i que Iugoslàvia concedia especial valor a l’amistat amb Alemanya.

Tweet