Home // diari // 13 de març de 1938

13 de març de 1938

Diumenge:

L’Anschluss:

La Wehrmacht ja havia conquerit pacíficament tot Àustria. De fet, els únics trets que es varen sentir varen ser el d’alguns jueus que es varen suïcidar quan van veure els soldats alemanys. Per la seva part, la majoria d’austríacs va rebre de forma eufòrica les tropes alemanyes, i l’Adolf Hitler, des de l’hotel Weinzinger de Linz, va firmar la llei d’unió dels dos estats i va proclamar l’Anschluss. Hitler va triar aquell dia per proclamar l’Anschluss perquè era l’aniversari de l’emperador Josep II, un emperador reformador del Segle de les Llums molt popular per ser liberal i pangermanista, i també perquè era l’aniversari de l’aixecament, 90 anys abans, dels vienesos que enarboraven contra Metternich la bandera negra- vermella-daurada del pangermanisme. Després, Hitler va visitar la població de Leonding, a quatre quilòmetres de Linz, on hi havien enterrats els seus pares i on també hi havia una casa de camp a peu de carretera on hi havia viscut amb els seus pares, la Klara i l’Alois, i varen agafar un camí que conduïa al cementi. Allí es va trobar amb uns quants coneguts que feia més de 30 anys que no veia. Quan tornava cap a Linz, Hitler va fer cridar al gauleiter de l’Alta Àustria August Eigruber per dir-li que a Linz existien uns documents militars que l’afectaven i li va ordenar que els busqués i els hi entregués. Eigruber va pensar que no ho havia entès bé, però Hitler li va aclarir tot quan li va dir que en aquells documents hi havia el seu expedient militar i una carta seva de desnaturalització de l’any 1925. El gauleiter de seguida va anar a buscar els documents però no va tenir èxit perquè havien siguts retirats prèviament per un desconegut. Hitler es va enfadar molt quan va saber que no els trobaven i va ordenar a la Gestapo que els busqués. Els papers que Hitler tan temia varen sortir a la llum el 1952 gràcies a la policia nord-americana que els va trobar.


Stuckart, que havia arribat a la nit anterior a Linz, es va passar el dia redactant l’esborrany de la Llei sobre la re-unificació d’Àustria amb el Reich alemany i parlant amb en Wilhelm Keppler a Viena. Al voltant de les cinc de la tarda, el consell de ministres austríac va acceptar per unanimitat l’esborrany de Stuckart després d’introduir una o dues petites modificacions. La reunió només va durar cinc minuts i va finalitzar amb els membres del consell dempeus i fent la salutació romana.  Edmund von Gliase Horstenau es va convertir en ministre de Guerra d’Àustria i Wilhelm Miklas va renunciar a la presidència després de negar-se a firmar la llei de re-unificació i d’entregar poders a l’Arthur Seyss-Inquart. A la nit, Seyss-Inquart i Keppler varen viatjar a Linz per confirmar que la llei havia sigut acceptada. Abans d’anar-se’n a dormir, Hitler va firmar la llei que convertia Àustria en una província alemanya.


Abans de viatjar cap a Viena, Hermann Göering, des de Berlín, va trucar al ministre Joachim von Ribbentrop, que es trobava a Londres, i li va dir que havien quedat molt sorpresos de la bona reacció dels austríacs i de la poca oposició que havien tingut. Göering també li va explicar que els txecs estaven molt preocupats per una possible ocupació alemanya i li va assegurar que deixarien Txecoslovàquia. Per frenar aquell temor, Göering li va dir que havien de deixar clar al món que Txecoslovàquia no era un objectiu per Alemanya. En acabar la conversa, Göering li va dir que Hitler estava molt emocionat per l’ocupació i que a Linz havia pronunciat el seu millor discurs i va marxar cap a Viena.

Hores després, a Viena va arribar-hi en Göering per coordinar amb l’Arthur Seyss-Inquart, el nou canceller d’Àustria, l’Anschluss, juntament amb l’ambaixador Franz von Papen. El diplomàtic alemany va aterrar a l’aeròdrom d’Aspern i es va dirigir a la seva residència de l’ambaixada alemanya, situada a la Metternichstrasse, que estava ocupada per treballadors de la Gestapo. Von Papen va saber que el seu secretari Wilhelm von Ketteler havia desaparegut i que se l’havia vist per últim cop amb tres homes que l’acompanyaven cap a un automòbil. Von Papen va començar a témer que no li tornés a passar com el 30 de juny de 1934 i va reclamar informació sobre on era el seu secretari. Primer va trucar a l’oficina del quarter general de la Gestapo a l’Hotel Metropol, on va parlar amb en Reinhard Heydrich, que li va prometre en to de burla que faria tots els possibles per trobar-lo. Sis setmanes després, el cadàver d’en Von Ketteler va ser trobat per uns pescador en el riu Danubi. La Gestapo li va dir a en Von Papen que el cadàver no presentava signes de violència. Von Ketteler s’havia trobat dies abans de morir amb un periodista per informar-lo d’uns documents secrets d’en Von Papen que es trobaven a Suïssa i també li va parlar d’un atemptat contra en Hitler. Aquest periodista a qui Von Ketteler va confiar-li els seus secrets treballava sense que el secretari d’en Von Papen ho sabés per la Gestapo.


A la nit, la Gestapo va començar a robar obres d’art de domicilis jueus. Per exemple, la col·lecció d’art dels Rothschild va quedar repartida entre en Hitler, Göering i el museu de Linz.


Neville Henderson, l’ambaixador britànic a Berlín, va obtenir el permís del ministre Göering perquè Neville Chamberlain fes referència a la Cambra dels Comuns les garanties donades per ell mateix de que les tropes alemanyes es retirarien d’Àustria tant aviat com s’hagués estabilitzat la situació i s’haguessin celebrat eleccions lliures.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: