Home // diari // 12 de març de 1938

12 de març de 1938

Dissabte:

La invasió d’Àustria:

A les dues de la matinada, l’Adolf Hitler va envair Àustria amb el 8º Exèrcit de la Wehrmacht sense trobar cap tipus de resistència i amb mostres d’alegria per part de la població austríaca. Els tancs lleugers alemanys varen arribar a Àustria passant per la localitat de Dicthalling i varen posar les primeres pedres per l’Anschluss, la incorporació d’Àustria com una província del Reich alemany. Els funcionaris de les duanes varen retirar les barreres i moltes varen ser destruïdes pels habitants austríacs. Dones i nens varen donar rams de flors als soldats alemanys. Per justificar la invasió, els alemanys varen emetre en els seus mitjans de comunicació que a Viena havia esclatat una rebel·lió comunista i que el govern del canceller  Kurt von Schuschnigg no la podia dominar.

El president austríac Wilhelm Miklas es va veure obligat a mitjanit del dia anterior a acceptar designar a l’Arthur Seyss-Inquart com a canceller en veure que les tropes de la Wehrmacht ja havien creuat la frontera del seu país. El nou canceller va integrar al doctor Ernst Kaltenbrunner com a ministre de Seguretat, i el doctor Hüber com a ministre de Justícia. El càrrec d’en Seyss-Inquart es va desdoblar en dues funcions i es varen posar com a titulars d’aquestes funcions l’encarregat de negocis Wilhelm Keppler i el comissari del Reich Josef Bürckel. En les primeres hores de la matinada el cap de districte del NSDAP austríac, el comandant Klausner, va dir davant la Ràdio vienesa que Àustria era lliure i nacionalsocialista i que tot era gràcies a en Hitler.

A Viena, a la Balhausplatz, on hi havia la Cancelleria i els edificis governamentals, va estar vigilada per membres del Front Patriòtic. En tots els districtes de la ciutat es cremaven els papers escrits per comunistes, els fullets del referèndum que s’havia de celebrar i els llibres que condemnaven al nazisme. Però també a les estacions ferroviàries estaven plenes de gent que intentaven abandonar el país abans de que vinguessin les tropes alemanyes. Molts altres varen marxar amb automòbil i els taxistes exigien molts diners per portar a la gent fora de la frontera.

Al voltant de les deu del matí, varen aterrar a l’aeròdrom d’Aspern, Viena, les primeres esquadres de la Luftwaffe. D’un dels avions i viatjava el cap de les SS Heinrich Himmler amb companyia de la Waffen-SS, i va ser rebut per les SS d’Àustria i per en Kaltenbrunner, que li va presentar un informe detallat que explicava com havien obtingut la victòria i va col·locar sota la seva autoritat suprema les SS austríaques. Himmler va comunicar que tenia la intenció de posar les peces d’art confiscades en primer lloc a disposició de les petites ciutats a Àustria. Al mateix temps, les unitats de les SS varen ocupar els carrers de Viena i varen preparar l’entrada triomfal de les unitats de la Wehrmacht com les de l’exèrcit austríac. Per altra banda, Walter Schellenberg es va apoderar dels codis de senyals i dels arxius del cap del servei secret austríac abans de que se’ls poguessin quedar els membres de l’Abwehr.

Al migdia, el president Miklas va ser arrestat per agents de la Gestapo infiltrats a Viena, i les SA i les SS varen assassinar al general Zehner. L’ex ministre de Seguretat, el major Fey, es va suïcidar després de matar a la seva esposa i al seu fill. A part, la Gestapo va arrestar al conseller de l’ambaixada, el baró Von Ketteler, conseller íntim d’en Franz von Papen, i el cap de tres setmanes va ser assassinat i el seu cadàver va ser llançat al riu Danubi. Durant aquella nit i la matinada del dia següent, la Gestapo va detenir a 21.000 persones considerades que suposaven una amenaça. Molts d’ells varen ser enviats al camp de concentració de Dachau, que va tenir que obrir noves instal·lacions per albergar a tota aquella gent. Molts d’ells varen ser alliberats al cap de poc i a finals d’any només en quedaven 1.500. Així, Seyss-Inquart va donar la benvinguda a les tropes alemanyes sense cap obstacle i va obligar al Parlament a votar una llei de revocació de la sobirania austríaca que proclamava que el país passava a ser una província del Reich alemany. A la tarda, les ràdios austríaques varen informar de la dimissió d’en Kurt von Schuschnigg com a canceller davant la pressió alemanya. Immediatament, la Ràdio alemanya va desmentir la notícia.


A les dotze del migdia, Hitler, acompanyat pel general Wilhelm Keitel, va volar cap a Munic i es va presentar en el lloc de comandament del 8º Exèrcit, on va ser aclamat per la seva intervenció al país veí. Pocs minuts després va agafar un automòbil Mercedes gris i va ordenar en el seu xofer que es dirigís a Braunau am Inn, on ell va néixer. Poc abans de les tres de la tarda, la caravana d’automòbils Mercedes amb les capotes obertes, tot i les gèlides temperatures, va travessar Altötting i va arribar a Mühldorf am Inn, a prop de la frontera austríaca. A dos quarts de quatre, després de passar per una carretera plena de cotxes i camions, varen arribar a la localitat de Braunau, on Hitler va ser rebut amb una calorosa benvinguda, tot i que no es varen aturar. La multitud va córrer cap al cotxe d’en Hitler, que portava en el radiador l’emblema del Führer, i l’automòbil no va poder ni avançar perquè tothom volia tocar el vehicle. Les mares alçaven els seus nens per damunt de les seves espatlles perquè poguessin contemplar a en Hitler, les campanes de les esglésies repicaven i desenes de persones varen sortir de casa. Llavors es varen dirigir a Lambach, on de petit Hitler havia format part de la coral del convent i hi havia estudiat, per la carretera per Altheim i Ried. Quan varen baixar a l’entrada del convent, Hitler els va senyalar en els seus convidats la casa on vivia amb la seva família. A la nit, Hitler i els seus acompanyants es varen dirigir a la ciutat de Linz i, a les deu de la nit, varen arribar-hi. En seguit, el nou canceller austríac Seyss-Inquart es va dirigir al saló de sessions de l’Ajuntament i davant dels micròfons va donar la benvinguda a en Hitler mentre repicaven les campanes i la gent cridava Heil. La gent de la ciutat de Linz va començar a concentrar-se davant de l’Ajuntament i, instants després, va aparèixer en Hitler en el balcó i els va dirigir unes paraules que eren constantment interrompudes pels aplaudiments. Hitler i els seus acompanyants es varen instal·lar a l’Hotel Weinsinger, des d’on el dictador va enviar un telegrama a l’ambaixador Franz von Papen perquè es dirigís d’immediat a Viena. Hitler també va enviar un telegrama d’agraïment al dictador Benito Mussolini per haver-li donat suport el dia anterior i li va dir que mai ho oblidaria el seu gest.


A BerlínWilhelm Frick es va quedar a la capital per redactar l’esborrany d’una sèrie de lleis per justificar legalment la invasió alemanya a Àustria. Encara no s’havia contemplat l’Anschluss total i s’havia pensat en convocar eleccions pel 10 d’abril de 1938 amb una Àustria sota la protecció d’Alemanya. Hitler seria el president federal. Al migdia, Joseph Goebbels va llegir la seva proclama a les ràdios alemanyes i austríaques declarant que se celebraria un verdader plebiscit sobre el futur i el destí d’Àustria en breu.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: