Home // diari // 3 d’abril de 1945

3 d’abril de 1945

Dimarts:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer va tornar a Berlín del seu viatge per Alemanya per impedir la política de l’Adolf Hitler de terra cremada. Només arribar a la capital, Speer va prohibir que es destruïssin les encluses, les preses, els pantans i els ponts de canals que encara controlaven. Però Speer no era l’únic que no va obeir les ordres del dictador, molts representants i col·laboradors del Reich es varen oposar a destruir el seu propi territori. Es podria arribar a dir que Hitler només dominava la política de dins del seu búnquer de la Cancelleria on estava amagat, perquè a fora del búnquer s’aplicava una altra política.


En el camp de Buchenwald, davant dels reiterats episodis de maltractaments per part dels guàrdies de les SS, els presoners varen convèncer a quatre personalitats entre els estrangers del camp; el ministre belga Soudain, el subsecretari d’Estat francès Marie, el capità Burney i l’oficial de la Marina holandesa Cool, per tal de que dirigissin un escrit al comandant per demanar un tracte correcte i lleial. El perruquer del comandant va entregar-li la carta i va tenir els seus efectes.

En el front oriental:

Les tropes del general Ferdinand Schörner varen aconseguir conservar Ostrava, i com a premi Hitler el va ascendir a mariscal de camp. A més, tant en el sud de Viena com a Breslau, l’exèrcit soviètic va ser rebutjat. Tot i aquella lleugera frenada, els soviètics continuaven ocupant territori i aquell dia les tropes del comandant Rodion Malinovsky varen ocupar Bratislavia i les tropes del comandant Fiodor Tolbujin varen entrar a Wiener Neustadt. La victòria soviètica era qüestió de dies, i el mariscal Gregory Zhukov va tornar amb avió de Moscou al seu quarter general amb l’estratègia d’atacar Berlín el 16 d’abril de 1945 i ocupar-la el 22 d’abril, dia que es celebrava l’aniversari del líder soviètic Vladimir Lenin.

En el front occidental:

La ciutat de Kassel va capitular telefònicament a les tropes aliades occidentals. A més, els nord-americans varen conquerir la ciutat de Helbronn, al costat del riu Neckart, una ciutat medieval que havia sigut destrossada els últims anys pels bombardejos.


A Gotha, una petita ciutat de Turíngia, al voltant de les quatre de la tarda el tinent coronel Josef Ritter von Gadolla va intentar travessar la localitat amb el seu vehicle oficial amb una bandera blanca per dirigir-se a les posicions nord-americanes per oferir l’entrega de la ciutat. Però quan els seus companys de les SS el varen veure el varen amenaçar d’afusellar-lo i varen treure els llençols blancs que ell havia penjat a les façanes de les cases. Von Gadolla tenia clar que havia de fer alguna cosa i més tard va tornar-ho a intentar i a les set de la tarda semblava que ho aconseguiria. Però poc abans d’arribar a la zona nord-americana, el cotxe va ser aturat per membres d’una secció motoritzada alemanya amb artilleria antiaèria. Un sergent va apuntar amb la seva pistola a la cara del xofer d’en Von Gadolla, l’Ernst Rudolph. Sense tenir en compte la graduació militar, varen agafar a en Von Gadolla i al seu acompanyant i els varen arrencar els gallons. A la nit varen ser duts al comandant de la Wehrmacht més pròxim, a Weimar. Rudolph es va poder escapar aprofitant un atac produït durant el trasllat.

En el bàndol Aliat:

El dictador Iosif Stalin va enviar una carta al president Franklin Delano Roosevelt per dir-li que els seus serveis secrets l’havien informat de que els mariscals de camp Harold Alexander i Albert Kesselring s’havien reunit a Berna per arribar a un acord que permetés a les tropes occidentals avançar cap a l’Est. D’aquesta manera, Stalin li demostrava al president nord-americà la seva desconfiança cap a ells. Roosevelt va rebutjar més tard de que hagués existit aquesta trobada.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: