Home // diari // 20 de desembre de 1944

20 de desembre de 1944

Dimecres:

En l’ofensiva de les Ardenes:

A la una de la matinada, l’Adolf Hitler, que estava seguint al detall l’ofensiva alemanya a les Ardenes, va trucar al seu ministre de Propaganda Joseph Goebbels, que acabava d’anar a dormir. Durant la conversa el líder alemany va ser molt optimista i li va explicar que estava convençut de que els nord-americans no tenien ni idea de la capacitat de l’atac alemany i que aquest factor sorpresa els faria vèncer.


En l’ofensiva, el 6º Exèrcit de les SS del general Josef Dietrich va començar una ofensiva per entrar a Bèlgica, a la ciutat de Malmédy, per fer retrocedir les tropes nord-americanes. A Saint-Vith, el general Hasso von Manteuffel va ordenar que dues divisions de Volksgrenadiers acabessin amb la ciutat amb el suport dels tancs de les SS. De la mateixa manera va ordenar-ho el mariscal Walter Model, que estava ansiós per controlar la ciutat. Els alemanys varen utilitzar llançacoets Nebelwerfer contra les bateries de morters nord-americans, que causaven moltes víctimes alemanyes. Varen ser llançats un total de 21 atacs pel nord, per l’est i pel sud. Per defensar-se, els cinc batallons nord-americans d’artilleria varen disparar unes 7.000 bombes. Els Panzergrenadiere de les SS de la Leibstandarte Adolf Hitler varen liderar un atac utilitzant al capdavant de la columna un semi-eruga nord-americà capturat per confondre les defenses. Els Sherman i l’artilleria nord-americana es varen desfer d’ells. Llavors, el Führerebegleitbrigade del Oberst Otto Remer va començar un  atac contra Saint-Vith baixant per la carretera de Büllingen. Però Remer va pensar que la resistència nord-americana era massa dura i va traslladar la seva brigada al nord, endinsant-se pels espesos boscos situats al peu de Born.

A la tarda, el 504º Regiment d’Infanteria Paracaigudista va avançar cap a la localitat de Cheneux, defensada pel batalló d’artilleria lleugera antiaèria de les SS Leibstandarte i un batalló de Panzergrenadiere. Les dues companyies alemanyes varen pair 232 baixes, inclosos 23 morts.


A Bastogne, els alemanys varen obrir-se pas cap a Noville, en el nord de la ciutat, atrapant a 18.000 soldats nord-americans dins la ciutat. El comandant del 47º Cos Panzer del general Heinrich von Lüttwitz va acabar oferint al general de brigada Anthony McAuliffe l’oportunitat de rendir-se, però el general nord-americà no ho va acceptar. Aproximadament a la una del migdia, els observadors de l’artilleria nord-americana varen veure la concentració de vehicles alemanys al voltant del quarter general de la 26º Divisió Volksgrenadier a Wardin. McAuliffe va autoritzar que els supervivents que havien lluitat contra els alemanys a les afores de la ciutat es retiressin a Bastogne a les cinc de la tarda. A la nit, Bastogne va quedar incomunicada pel sud. Les baixes nord-americanes superaven els 400 homes, però la 2º Panzer va perdre més de 600 homes, a més de 31 panzer. Poc després d’ocupar Noville, agents de la Gestapo varen assassinar a set belgues que havien sobreviscut al setge, entre ells el mestre d’escola i el cura del poble.

Però els atacs alemanys varen començar a disminuir amb l’arribada de més unitats del 3º Exèrcit del general George Patton, que va suposar que la 212º i la 276º Divisions Volksgrenadier frenessin el seu avanç cap al sud. Només l’espesa boira va impedir un contraatac nord-americà.

En el quarter general del 8º Grup d’Exèrcits a Neufchateau, a uns 30 quilòmetres al sud-oest de Bastogne, el general Troy Middleton esperava amb impaciència que comencés el contraatac del general Patton des del sud. L’Agrupació de Combat B de la 4º Divisió Blindada havia arribat ja a Vaux-les-Rosières, a mig camí de les dues poblacions.


Les forces del general Joachim Peiper varen abandonar Stoumont i es varen replegar per contraatacar al 117º Regiment de la 30º Divisió d’Infanteria. Els Panzergranadierer del general Peiper varen continuar amb les seves matances a l’atzar de civils. A un quart de dotze, les tropes d’en Peiper varen intentar de nou establir un cap de pont a l’altra banda del riu Mosa, però els nord-americans els varen contestar amb les metralladores i els fusells. Molts pocs varen poder arribar a la riba nord, però també varen ser atacats per les bales nord-americanes. Peiper estava en una situació desesperada perquè no rebia reforços i, en canvi, els Aliats no paraven d’enviar-l’hi tropes per atacar-lo.

Els alemanys varen tornar a atacar les poblacions belgues de Rocherath-Krinkelt, però els alemanys varen ser aixafats per l’artilleria nord-americana procedent de la zona d’Elsenborn. La cresta d’Elseborn va proporcionar als nord-americans unes posicions perfectes per disparar. Durant la nit, els alemanys varen llançar l’atac més fort pel flanc sud contra el 26º Regiment de la 1º Divisió d’Infanteria en els voltants de Dom Bütgenbach. En total, 12 batallons nord-americans d’artilleria i un batalló de morters de 107 mil·límetres varen intentar defensar la 1º Divisió. Però un grup de panzer de la Hitlerjugend va aconseguir penetrar pel flanc dret de la 26º Divisió d’Infanteria.


Després de veure que l’operació d’infiltrar-se dins les línies nord-americanes no estava donant els fruits esperats i que, a més, eren atacats, el comandant Von der Heydte va demanar als seus homes que intentessin tornar a les línies alemanyes en petits grups. En total, varen ser capturats 36 d’ells, però la resta va aconseguir tornar a un lloc segur. Les 37 baixes mortals del Kampfgruppe del comandant Von der Heydte havien caigut en la primera nit víctimes de les bateries antiaèries.


En el quarter general del comandant suprem Dwight D. Eisenhower, tothom tenia clar de la gravetat de la situació. El comandant suprem de les forces a Europa va tenir que prendre decisions i va cedir els exèrcits 1º i 9º de l’Omar Bradley al 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Bernard Law Montgomery tal i com havia aprovat el dia anterior, situant d’aquesta manera totes les forces situades al nord de les Ardenes sota al comandament del mariscal de camp britànic. De bon matí, l’Eisenhower va trucar al comandant Bradley per confirmar-li aquella re-configuració. El comandant de Missouri no s’ho va agafar gens bé i li va presentar la seva dimissió, però el comandant suprem no li va acceptar. Llavors, en Bradley va continuar protestant fins que l’Eisenhower li va dir que aquestes eren les seves ordres. A continuació va trucar breument al mariscal Montgomery en el seu lloc de comandament a Zonhoven per deixar-li clar que volia que s’encarregués de la batalla del nord i deixés la del sud a en Bradley.

A les 12:52 del migdia, una entrada del diari del SHAEF confirmava que el mariscal de camp Montgomery havia sigut col·locat al comandament del flanc nord. De seguida, Montgomery va ordenar al general Matthew Ridgway, cap del 18º Cos aerotransportat, que es dirigís al sud per ajudar a la 7º Divisió blindada nord-americana, que encara es mantenia en un front en forma de ferradura de 38 quilòmetres al voltant de Saint-Vith, i que després marxés cap a Bastogne. A dos quarts de dues, el mariscal de camp va arribar a Chaudfontaine en un Rolls-Royce verd i es va dirigir a l’Hotel des Bains per reunir-se amb el comandant Courtney Hodges per repassar la situació. Tres hores després els dos homes tenien un pla i un acord. El 1º Exèrcit atacaria allà on pogués i, amb l’ajuda del 9º Exèrcit del general Bill Simpson, reuniria una força de combat per contraatacar als alemanys des del nord, completant l’atac del general George Patton des del sud. El 2º Exèrcit del general Miles Dempsey continuaria proporcionant forces des d’Holanda, i les reserves britàniques contribuirien a la restitució de les pèrdues nord-americanes, incloent 100 canons de 25 amb 300.000 projectils de munició, 20.000 monos de neu; 2.000 bengales; i 350 tancs Sherman. A les nou de la nit tots els ponts del Mosa tenien que estar a punt per ser destruïts. Quan tornava a Zonhoven, el mariscal britànic pensava en rellevar a en Hodges. En arribar al quarter, Montgomery va trucar al general Walter Bedell Smith per dir-li que com a oficial britànic no volia rellevar del comandament a un general nord-americà, però li va deixar clar que l’Eisenhower havia de reconsiderar la seva idea de no donar-li les tropes del comandant Bradley. Bedell Smith li va demanar 24 hores.

En el Reich:

A Berlín, a la presó de Plötzensee, les autoritats alemanyes varen executar a en Caesar von Hofacker per estar implicat en el complot del 20 de juliol de 1944.

En el front oriental:

A Hongria, les tropes del comandant Rodion Malinovsky intentaven ocupar la ciutat de Budapest. Varen enfonsar les defenses alemanyes en el sud i en el nord de la capital, i aquest cop els soviètics varen aconseguir penetrar en les defenses i varen atrapar al 11º Cos de muntanya de les SS i a diverses unitats hongareses a la capital.

A Grècia:

Tancs i cotxes blindats britànics varen aixecar el bloqueig de la base de la RAF a Kifissia, pels rebels del ELAS, l’Exèrcit d’Alliberació Nacional, l’ala militar del partit comunista del país.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: