Home // diari // 18 d’octubre de 1944

18 d’octubre de 1944

Dimecres:

En el Reich:

El govern alemany va publicar, quan es complien 131 anys de la derrota de l’emperador Napoleó Bonaparte en la Batalla dels pobles, a a prop de Leipzig, en la que una coalició de forces liderades per en Blücher va alliberar el territori alemany de les tropes napoleòniques, el decret redactat per l’Adolf Hitler del 25 de setembre de 1944 per la creació de la Volkssturm, una milícia popular que havia de participar en la guerra i que va ser creada pel ministre Heinrich Himmler. Tots els homes alemanys de 16 a 60 anys varen ser cridats a lluitar. La intenció era invocar l’esperit de les guerres d’alliberació contra en Napoleó.


Aquell dia es va celebrar el funeral d’Estat pel mariscal Erwin Rommel a l’ajuntament d’Ulm. El fèretre del mariscal de camp estava cobert per una gran bandera amb l’esvàstica. El mariscal Gerd von Rundstedt, que representava a en Hitler en el funeral, va proclamar que el cor d’en Rommel pertanyia al Führer. Dirigint-se al desaparegut mariscal de camp, va dir:

El nostre Führer i comandant suprem t’envia a través de mi el seu agraïment i una salutació. 

Hitler aquell dia va anunciar que Rommel havia mort per les greus ferides que havia patit en l’accident de cotxe de feia mesos i va dir que amb ell havia marxat un dels seus millors comandants militars i que el seu nom havia entrat en la història del poble alemany. A més, va enviar un telegrama a la viuda, la Lucie, dient-li:

Senyora, li demano que accepti el meu condol… El nom del mariscal Rommel estarà sempre associat als heroics combats al nord de l’Àfrica.

Tot i aquests honors i lloances, el fill d’en Rommel, en Manfred, poc després va ser perseguit per les SS i el 1945 es va entregar al general Jean Marie Lattre de Tassigny, que el va tractar amb tots els miraments.


El retingut Miklos Horthy va viatjar a Alemanya en un tren especial acompanyat per l’Otto Skorseny i un escorta de l’exèrcit alemany. Passaria la resta de la guerra en el Schloss Hirschberg, a prop de Weilheim, a l’Alta Baviera, com un invitat d’en Hitler, tot i que de facto era un presoner. Aprofitant que no hi havia el regent, Adolf Eichmann va iniciar conversacions amb el líder de la Creu Fletxada Ferenc Szalasi sobre un nou procés de deportacions dels jueus. Aquesta vegada no se’ls volia enviar a Auschwitz, sinó a Alemanya per fer treballs forçats.

En el front occidental:

A Aquisgrà, el 3º Batalló del 26º Regiment d’Infanteria nord-americà va arribar al centre de la ciutat sota el comandament del tinent coronel John T. Corley. A les set del matí, mentre els morters nord-americans atacaven la línia alemanya al sud de les pistes de tennis, un M-12 va baixar per la Rolandstrasse juntament amb tancs i caça-carros, que varen obrir foc contra les cases del voltant del bulevard. 30 descàrregues del canó de 155 mil·límetres varen destruir el Palast-Hotel, el quarter general alemany a la ciutat, i el balneari del Kurhaud. Un batalló nord-americà va creuar la carretera i va entrar a la recepció de l’Hotel i varen matar a una dotzena de defensors en un violent intercanvi de granades. Heinrich Himmler va declarar que cada caseriu alemany seria defensat fins al final.


Dwight D. Eisenhower, Omar Bradley i Bernard Law Montgomery es varen reunir a Brussel·les. El comandant suprem va decidir que el 1º Exèrcit nord-americà centrés el seu objectiu en aconseguir un cap de pont a l’altra banda del Rin, al sud de Colònia, mentre que el 9º Exèrcit, que acabava d’arribar a la zona, s’encarregaria de protegir el seu flanc esquerre. Montgomery no li va agradar gens que es donés prioritat al 1º Exèrcit, però no va tenir més remei que acceptar-ho.

A la Unió Soviètica:

A Moscou va acabar la conferència començada el 7 d’octubre de 1944 entre el govern britànic i soviètic per parlar del repartiment de l‘Europa de l’est després de la guerra. El primer ministre Winston Churchill va cedir el control de Romania i de Bulgària a la Unió Soviètica, Hongria es repartiria meitat i meitat, i Grècia quedaria sota el control britànic.

A Grècia:

El govern grec va tornar a Atenes, que havia sigut alliberada el 13 d’octubre de 1944.

En el front oriental:

L’exèrcit soviètic va envair Txecoslovàquia. A Bulgària, l’exèrcit soviètic va alliberar Sofia, on hi havia arribat el 15 de setembre de 1944.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: