Home // diari // 15 de setembre de 1944

15 de setembre de 1944

Divendres;

En el Reich:

Adolf Hitler es va queixar en el seu doctor privat Theodor Morell de forts marejos, dolors al cap i tremolors a les mans i a les cames, sobretot a la mà esquerra. Morell va veure que Hitler tenia els genolls inflats i que estava patint una afecció cardíaca.


A Auschwitz, després d’haver-se intentat escapar el 24 de juny de 1944, els alemanys varen executar als presoners Edward Galinski i Mala Zimetbaum.


Una carta del Reichsbank a les cases d’empenyorament municipals incloïa una llista del botí més recent, el qual era: 154 rellotges d’or, 1.601 arracades d’or, 132 anells de diamants, 784 rellotges de butxaca de plata i 160 peces dentals diverses, parcialment d’or. La memòria acabava dient:

A la vista de la immensa acumulació de divises que s’espera aconseguir a través de les vendes de tals articles a l’estranger, i la no menor acumulació d’or i plata de la fundació dels articles no cedits per l’exportació, es considera la necessitat urgent d’establir una manera de tractar aquests articles.

A Canadà:

A Quebec, el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt varen aprovar el pla d’en Henry Morgenthau Jr de desmembrar Alemanya i la seva indústria un cop acabada la guerra i convertir el país en una comunitat pastoral. Els ministres d’Afers Exteriors dels dos països varen quedar horroritzats davant d’aquell pla. Anthony Eden li va dir a en Churchill que mai aconseguiria l’aprovació del Gabinet de Guerra. Cordell Hull va mobilitzar tots els recursos del Departament d’Estat per arruïnar el pla.

En el front oriental:

A Bulgària:

L’exèrcit soviètic va entrar a Sofia. Des del 8 de setembre de 1944, Bulgària havia passat el bàndol Aliat.

A Iugoslàvia:

Les tropes del guerriller Josip Broz, Tito, es varen enllaçar amb l’exèrcit soviètic a Negotin.

A Polònia:

Unitats del 1º Exèrcit polonès, entrenat pels soviètics, varen creuar el Vístula i es varen apoderar dels caps de pont a Varsòvia.

En el front occidental:

Com el dia anterior, els Aliats varen desxifrar missatges codificats que posaven en relleu que les forces alemanyes també eren conscients del perill d’un desembarcament aerotransportat en els Països Baixos. Tot i aquests missatges, els Aliats varen continuar amb l’Operació Market Garden.

A Alemanya:

El lloc de comandament de la 14º Divisió del 1º Exèrcit nord-americà, que havia penetrat per Alemanya feia tres dies pel sud d’Aquisgrà, va tenir que retrocedir de nou a Bèlgica després d’un contraatac de la 2º Divisió SS-Panzer, que va causar 800 baixes nord-americanes. Però, al vespre, la 1º Divisió havia trencat la Línia Schornhorst i rodejava l’antiga capital de l’emperador Carlemany per l’oest, el sud i l’est, i la 9º Divisió havia avançat per l’extrem occidental del Bosc de Hürtgen.

A Holanda:

El SS-Obergruppenführer Ratuer va enviar un missatge al quarter general del Grup d’Exèrcits B a Oosterbeek per expressar-li al mariscal Walter Model els seus temors davant un imminent aixecament i li va suggerir el desarmament de tots els agents de policia neerlandesos. Precisament, en un barri d’Arnhem, a Molenbeke, uns joves varen intentar cremar un magatzem de municions. Tres persones, una d’elles el director d’un col·legi, varen ser executats com a represàlia. A més, la Landelikje Knokploegen, sota les ordres del tècnic Piet Kruijff, va destruir un important viaducte. Els alemanys també varen ordenar represàlies per aquest atac.

Precisament, Model aquella tarda va celebrar la seva primera conferència en el territori a l’hotel Tafelberg i Ratuer va assistir a la reunió amb el tinent general Wühlisch. Els alemanys prèviament varen revisar l’hotel per si hi havia micròfons o explosius amagats.

La situació del Grup d’Exèrcits B era molt precària i el mariscal Gerd von Rundstedt va enviar aquell dia una advertència al Generaloberst Alfred Jodl de que la situació del Grup d’Exèrcits B havia empitjorat molt aquella última setmana. El va informar de que estava lluitant en un front d’uns 400 quilòmetres amb una força de combat d’unes 12 divisions i un total de 84 carros de combat, canons d’assalt i caça-carros lleugers en servei contra uns Aliats que disposaven de com a mínim 20 divisions i aproximadament 1.700 carros de combat. A continuació va preguntar si seria possible el traslladat al front occidental d’algunes divisions panzer o d’algunes brigades de canons d’assalt del front oriental.


Els alemanys varen contraatacar contra el cap de pont de Neerpelt, en el Canal Mosa-Escalada, però un cop més l’atac alemany, que no disposava del suport de l’artilleria, es va veure anul·lat per la precisió de l’artilleria britànica. Les baixes alemanyes varen ser considerables. El quarter general del comandant Kurt Student va ordenar més atacs, però el coronel Walther no volia perdre més homes i es va limitar a petites ràtzies.

A Luxemburg:

Les tropes nord-americanes varen alliberar Luxemburg, que va quedar lliure d’alemanys.

Al nord de França:

El 3º Exèrcit del general George Patton va alliberar Nancy.

Al sud de França:

A Marsella, la primera embarcació de classe Liberty va atracar en el port de la ciutat francesa.

A la Gran Bretanya:

Els alts comandants només tenien en ment l’Operació Market Garden i varen començar a sortir els primers interrogants i dubtes. El general Urquhart, que acabava de saber que acabaven de reduir el número de planadors per l’Operació, es va presentar en el despatx del comandant Frederick Browning, a la segona planta de Moor Park, al nord de Londres, i li va dir que ell, tot i planificar l’Operació, l’informava que es tractava d’una missió suïcida. A continuació va sortir del despatx sense dir res més.

A Noruega:

Lancaster dels esquadrons 9º i 617º de la RAF varen atacar l’únic cuirassat que els quedava en els alemanys, el Tirpitz, a Altenfiord. Però els Lancaster li varen causar pocs danys per l’eficàcia de les pantalles de fum dels alemanys.

En el Pacífic:

Els soldats del comandant Douglas Mac Arthur, després d’apoderar-se de l’illa Halmahera, fortament defensada, varen desembarcar a les Molucas, al nord-oest de Nova Guinea. Al mateix temps, marines nord-americans de l’almirall William Halsey varen desembarcar a Peleliu, a l’illa Palau, on patirien 1.111 baixes entre morts i ferits.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: