Home // diari // 3 de setembre de 1944

3 de setembre de 1944

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar que la frontera occidental d’Alemanya quedés sota el comandament del cap de l’Equip i Restabliment d’Armament. El dictador ja preveia que aviat els Aliats occidentals penetrarien Alemanya. Per empitjorar encara més les coses pels alemanys, Finlàndia va exigir a les tropes alemanyes que abandonessin el país després de que hagués firmat un armistici el dia anterior amb la Unió Soviètica.


En el seu editorial en el Das Reich, titulat aquest La fermesa de la nostra confiança, Joseph Goebbels va assegurar que el temps jugava al seu favor i que les noves armes vindrien aviat. El ministre va dir que mai es cansarien de fer-li comprendre una vegada i una altra al poble que estava a les seves mans aconseguir la victòria final. Goebbels rematava la frase dient que ja no era important a on lluitessin, sinó que lluitessin i com lluitessin, i va assegurar que no els faltaria alè quan llancessin l’últim esprint final.


En el camp de concentració de Natzweiler Struthof va continuar l’evacuació de la majoria dels presoners del camp cap al camp de Dachau.


A Holanda:

Aquell dia va sortir l’últim comboi amb més de 1.000 persones cap a Auschwitz. En un d’aquests vagons hi viatjava l’Anna Frank amb la seva família.

En el front occidental:

Els generals Omar Bradley i Courtney Hodges es varen dirigir en avioneta al quarter general del 2º Exèrcit britànic per reunir-se amb el tinent general Miles Dempsey i tenien la intenció de debatre amb el mariscal Bernard Law Montgomery futures operacions direcció a la conca del Ruhr. Bradley volia cancel·lar les operacions paracaigudistes del dia següent per ocupar els ponts del Mosa en els voltants de Lieja, l’Operació Linnet II, ja que per ell era prioritari el proveïment de combustible. El tinent general Frederick Browning curiosament li va escriure en el seu comandant per oposar-se a aquella Operació. Montgomery sembla ser que hi estava d’acord en cancel·lar-la.

Però, a les quatre de la tarda, el mariscal va ordenar en el seu cap de l’Estat Major, Freddie de Guingand, que encarregués al 1º Exèrcit Aerotransportat, acantonat a la Gran Bretanya, que ocupés els ponts del Rin entre Wessel i Arnhem per tal de que el 21º Grup d’Exèrcit creués el riu al nord de la conca del Ruhr. Volia una operació paracaigudista per una divisió britànica i la brigada polonesa la tarda del 6 de setembre o el matí del dia 7 i l’operació va rebre el nom de Comet. De Guingand es va posar en contacte amb el quarter general del general Lewis Brereton i, a dos quarts d’onze de la nit, el general de brigada Floyd L. Parks, cap de l’estat Major del 1º Exèrcit Aerotransportat, va trucar al tinent general Frederick Browning per transmetre-li l’ordre. Browning aquest cop no va presentar cap queixa. Quan Bradley va saber que Montgomery no feia el que havien pactat es va tornar a enfadar amb el mariscal britànic.

Bèlgica:

El pla britànic del dia anterior de llançar paracaigudistes per ajudar a avançar el 30º Cos britànic va ser anul·lat. En seguit, 20.000 homes del 2º Exèrcit britànic va avançar ràpidament direcció a Brussel·les, on els soldats de la Guàrdia Reial Gal·lesa de la 32º Brigada blindada de la 21º Divisió britànica seria la primera en arribar-hi. Al principi varen ser rebuts per alguns atacs alemanys, que no varen ser gaire importants fins que els Aliats varen avançar a l’interior de la ciutat. La Divisió blindada de la Guàrdia va baixar per la Chaussée de Niove i es varen trobar amb la gran cúpula del Palais de Justice incendiada després de la retirada dels alemanys. Alguns civils varen sortir al carrer i els varen llançar pomes i botelles de cervesa Lion d’Or per celebrar la gesta. Els vehicles britànics es varen tenir que aturar cada cop per culpa de que la gent, eufòrica, s’abraonava als vehicles fent la V de Victòria i cantant It’s a Long Way to Tipperary. A la vegada, els civils esbroncaven i colpejaven a tot presoner alemany que veien.

Els alemanys, que varen conservar l’aeròdrom de les afores de la capital, varen disparar contra els jardins del Palau Reial, on el general de divisió Allan Adair hi havia instal·lat el seu lloc de comandament.


Els homes de la 11º DB britànica varen avançar cap al port d’Anvers. Aquella conquesta va ser molt important pels Aliats perquè el port era suficientment ampli i profund per rebre vaixells de fins a 20.000 tones, i les seves perfectes i modernes instal·lacions disposaven de 35 quilòmetres de molls. Al mateix Hitler, en una ordre d’aquell dia, que va ser interceptada per Ultra tot i que no se’n va fer cas, subratllava la importància transcendental de retenir Escalada. L’almirall Bretram Ramsay va enviar un telegrama al SHAEF, amb una còpia adjunta pel comandant Bernard Law Montgomery, recordant a tots que Anvers i Rotterdam eren vulnerables a les operacions de minat i de bloqueig. El port tenia un problema pels Aliats; es trobava a menys de 100 quilòmetres del front. A part, el 1º Exèrcit nord-americà del general Courtney Hodges va creuar la frontera belga va ocupar Tournai, on tres cossos alemanys varen ser aixafats, i a primera hora es va alliberar la ciutat valona de Mons.

A Holanda:

La 10º Divisió Panzer de les SS va rebre ordres de dirigir-se a Maastricht, on varen rebre la missió que es re-equipessin requisant vehicles de motor i munició dels elements en retirada de la Luftwaffe.

Al sud de França:

La meitat del 7º Exèrcit nord-americà es va dirigir cap a Lió, on es varen trobar amb l’altra meitat, l’occidental, que havia pujat per Avinyó i Montelimar, i varen alliberar la ciutat francesa després de que la 1º Divisió francesa entrés a la ciutat pel marge esquerre del Roine i després de que el dia anterior hi hagués entrat una patrulla de la 36º Divisió.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: