Home // diari // 2 de setembre de 1944

2 de setembre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

Finlàndia i la Unió Soviètica varen arribar a un acord per un alto el foc firmant un tractat provisional de pau, i el president Carl Gustav Emil Mannerheim va comunicar-hi a en Hitler que Finlàndia no podia continuar la lluita i li va demanar que les tropes alemanyes abandonessin el territori finlandès abans del 15 de setembre de 1944. La ràdio alemanya va anunciar aquell mateix dia que Finlàndia havia sol·licitat negociar al pau amb la Unió Soviètica immediatament, al mateix temps que tallava totes les seves relacions diplomàtiques amb Alemanya.

En una conferència per analitzar la situació, Alfred Jodl va demanar al ministre d’Armament Albert Speer que calculés els problemes que causaria la pèrdua de Finlàndia. Però l’Adolf Hitler, que va insultar de males maneres al líder finlandès, no va voler ni sentir a parlar de la retirada de les seves tropes de Finlàndia, ja que per ell eren molt important les mines de níquel que hi havia al nord de Lapònia. El general Jodl no compartia la mateixa opinió, creia que s’havien de retirar ara que feia bon temps perquè pensava que si es retiraven amb les tempestes de neu que es produïen a la tardor les pèrdues serien molt més grans i, per això, li havia demanat a Speer que calcules els problemes que causaria perdre aquell territori per demostrar-li en el dictador que Finlàndia no era tan important com es pensava. Hitler també estava molt enfadat amb el mariscal Hermann Göering perquè no s’havia presentat a la conferència en aquell moment tan crític.


El cap de l’Estat Major de la Luftwaffe, el general Werner Kreipe, va escriure després de la reunió que el front occidental s’estava desintegrant, i en to de crítica va afegir que el general Jodl estava tranquil i que els finlandesos els havien abandonat. Per intentar dissuadir aquells soldats que pensessin donar-se de baixa fent veure una lesió o una malaltia ara que les coses no anaven gens bé, Wilhelm Keitel va ordenar que els que simulessin estar malalts i, segons seves paraules, els covards i ganduls, inclosos els oficials, serien executats sense dilació.


En el camp de concentració de Natzweiler Struthof la majoria dels presoners varen continuar sent evacuats al camp de Dachau.

En el front occidental:

A última hora del matí, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower, que des del dia anterior s’encarregava de dirigir ell sol les tropes cap a Alemanya, va volar amb el seu B-25 cap al lloc de comandament de l’Omar Bradley, que no l’hi havia agradat gens la decisió que dirigís ell sol l’ofensiva, a Chartres, en el quarter general del 12º Grup d’Exèrcits. També va arribar-hi a Chartres el comandant George Patton, que tampoc l’hi havia agradat aquell canvi i que havia escrit aquell dia en el seu Diari que Ike era massa prudent, ja que mai havia estat en el front i que no tenia ni idea de que era realment un combat, i el tinent general Courtney Hodges, comandant del 1º Exèrcit nord-americà.

Davant d’un enorme mapa d’Europa clavat a la paret on si podia veure-hi emmarcat en un cercle la ciutat de Berlín va començar la reunió. Bradley es va mostrar partidari de creuar la frontera alemanya d’immediat per tal d’impedir que els alemanys reforcessin la Línia Sígfrid. A més, volia un cotxe blindat i jeeps a prova de bala per viatjar personalment a Alemanya, i va demanar que totes les ciutats alemanyes per on passessin fossin prèviament bombardejades com a càstig. Patton va dir que travessaria el Rin tot i les dificultat que patia, però va avisar de que estava immobilitzat i, amb el seu to xulesc, va demanar 400.000 bidons de gasolina i va prometre que en dos dies arribaria a Alemanya. La reunió es va acabar quan Walter Bedell Smith els va avisar que s’apropaven tempestes.

Quan el comandant suprem va tornar a agafar el seu B-25 de cop va començar a sortir flames del seu motor dret. Després de fer un aterratge d’emergència, Eisenhower va pujar a un petit L-5 Sentinel per realitzar un vol de 200 quilòmetres rumb a l’oest, a la península de Contentin, on acabava d’instal·lar-hi el seu quarter general a prop de Granville. Però el mal temps amb un vent molt violent varen fer que el pilot aterrés a una estreta platja enlloc de fer-ho a la pista d’aterratge, tal i com estava previst. En ajudar a empènyer l’avió cap a les dunes per protegir-lo de la marea, Eisenhower va patinar i es va fer un greu esquinç al genoll. A peu coix i amb l’ajuda del pilot, el comandant suprem va fer parar un jeep en el que hi viatjaven vuit reclutes i va pujar al seient de davant per dirigir-se a la seva vila. Dos assistents el varen dur a braços fins al seu dormitori. El metge que li va enguixar la cama li va prescriure repòs indefinit al llit. Abatut, el comandant s’hi va negar a que li prenguessin la tensió perquè estava molt alterat. Durant més de quinze dies va quedar immobilitzat.

A Bèlgica:

Els britànics varen ordenar al 30º Cos britànic que avancés més lentament cap a Bèlgica fins que arribessin els paracaigudistes. Tot i aquesta ordre, a la tarda el tinent general Harrocks es va presentar e el quarter general de la Divisió Blindada de la Guàrdia a Douai i va anunciar que l’objectiu de l’endemà era Brussel·les, a uns 110 quilòmetres de Douai. Harrocks va donar també ordres de que la 11º Divisió Blindada del general Robert avancés directament cap al port d’Anvers.

Els britànics i els nord-americans varen decidir anul·lar l’Operació Linnet, planejada per l’endemà i que es proposava ocupar Tournai, a la frontera belga, i l’establiment d’un cap de pont a l’altra banda de l’Escalada. Va quedar a l’aire la possibilitat de llançar una Linnet II per establir diversos caps de pont a l’altra banda del Mosa enviant tres divisions aerotransportades com avançada del 1º Exèrcit nord-americà. La Linnet II també va ser cancel·lada.

En el nord de França:

Per venjar-se de l’alliberació del país, els nazis varen massacrar la Red Alliance.

En el sud de França:

Al matí, una patrulla de la 36º Divisió va entrar a la ciutat de Lió.

A Itàlia:

Els britànics varen trencar la línia Gòtica.

A Grècia:

Els alemanys varen abandonar les guarnicions a Creta i a Rodes.

En el front oriental:

Els soviètics varen arribar a la frontera búlgara, fet que va obligar en el govern búlgar a declarar-se neutral. Durant aquell dia, es va constituí un nou govern presidit per en Konstantin Muraviev, el qual va continuar les converses de pau amb els Aliats a Egipte, com també va declarar està disposat a emprendre reformes polítiques democratitzadores.


A Bucarest hi va morir l’antic oficial de les SA i responsable personalment de molts crims, Manfred von Killinger.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: