Home // diari // 29 d’agost de 1944

29 d’agost de 1944

Dimarts:

En el Reich:

Davant l’avanç Aliat a França, Adolf Hitler va ordenar ampliar la construcció de línies fortificades a la costa, des de la frontera danesa a l’alemanya. Com a autoritat civil màxima va ser nombrat el gauleiter Karl Kaufmann perquè dirigís la construcció d’aquelles fortificacions.


A Alemanya, Carl Heinrich von Stulpnagel i altres colpistes del 20 de juliol de 1944 varen ser jutjats pel jutge Roland Freisler en el Tribunal Popular. Tots varen ser condemnats a mort i penjats en el patí de la presó de Plötzensse, a Berlín. Per augmentar encara més el dolor de les víctimes, els guàrdies els varen estrangular lentament després de penjar-los amb uns garfis de carnisser. Stulpnagel, que havia quedat cec des del 21 de juliol de 1944 quan es va intentar suïcidar, va ser conduït fins aquell patíbul agafat de la mà d’un guàrdia.

En el front occidental:

En el nord de França:

Els exèrcits Aliats varen avançar a tota velocitat des dels caps de pont de l’est del Sena direcció a Bèlgica i la frontera alemanya. El 30º Cos britànic va iniciar la seva marxa cap a Bèlgica, però els contraatacs alemanys varen endarrerir l’avanç. Davant la imminent entrada a Bèlgica, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va reiterar en una directiva enviada als alts comandants de la necessitat d’aconseguir una base segura a Anvers.

A mesura que s’endinsaven cap a les ciutats i pobles francesos, les esglésies repicaven en veure els soldats britànics. Pràcticament totes les cases estaven adornades amb la bandera francesa i els habitants de la zona sortien de les cases a rebre aquells soldats amb fruita i botelles de vi. Els membres de la Resistència pujaven als vehicles britànics per guiar-los.  

En el sud de França: 

Les tropes franceses tenien sota el seu control les ciutats de Marsella i Toló, i acabaven d’alliberar la ciutat de Montélimar.  El 1º Exèrcit francès va creuar el riu Roine a Avinyó, Tarascó i Arles per dirigir-se a Lió.

A França:

Mentre s’alliberava el país, a París, soldats nord-americans de la 28º Divisió d’Infanteria sota el comandament del general Norman D. Cota varen recórrer l’avinguda Foch fins l’Arc de Triomf per després desfilar pels Camps Elisis per celebrar les victòries en files de 28 homes. Amb les seves armes carregades i les bateries antiaèries a punt, la divisió va desfilar davant la multitud de parisencs que els cridaven contents d’alegria i davant una tribuna improvisada plena de generals a la Plaça de la Concòrdia. Al capdavant de la desfilada hi havia una banda de 56 músics que tocava la marxa de la divisió, Khaki Bill. Després varen marxar des del centre de la capital fins a Saint-Denis, davant els prats de la Illa de França, les esglésies de pedra i els camps de remolatxa, per atacar les posicions alemanyes que seguien a la zona. Aquesta festeig va ser tan important que va aparèixer en els segells de correus de tres centaus. La celebració però també va anar acompanyada per la venjança. Durant aquella jornada es varen humiliar als col·laboracionistes. Les dones que havien col·laborat amb els alemanys varen ser rapades i les varen fer passejar pels carrers de la capital francesa perquè tothom les veiés d’aquella manera.

En el front oriental:

A Eslovàquia, polítics i militars eslovacs, animats pels soviètics, varen orquestrar un aixecament al que es varen unir diverses unitats de l’Exèrcit eslovac. El seu objectiu era tallar la retirada als contingents alemanys que fugien de Galítzia. Les SS varen intervenir ràpidament per sufocar l’aixecament. 


Els soldats soviètics varen arribar a Ploesti.


En els Balcans, l’Alt Comandament alemany va ordenar en el Grup d’Exèrcits Sud d’Ucraïna que resistissin al llarg dels Alps de Transilvània i dels Càrpats.

En el bàndol Aliat:

El primer ministre Winston Churchill, que des del 10 d’agost es trobava a Itàlia per inspeccionar les seves tropes i per reunir-se amb els caps militars, va tornar a la Gran Bretanya.

A Bulgària:

El primer ministre Ivan Bagrianov va abolir les lleis antisemites. Més tard va ordenar la retirada de les seves tropes de Macedònia a Iugoslàvia.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: