Home // diari // 15 d’agost de 1944

15 d’agost de 1944

Dimarts:

En el Reich:

El comandant en cap del front occidental i del Grup d’Exèrcits B, el mariscal Günther von Kluge, va estar il·localitzable durant dotze hores pel règim nazi. Després de celebrar una entrevista amb Sepp Dietrich a prop de Bernay, el mariscal va marxar amb el seu Horch a les deu del matí per reunir-se amb el comandant Eberbach i altres comandants de campanya a Nécy, a deu quilòmetres al sud de Falaise, per obtenir de primera mà tota la informació del front. Però Von Kluge mai va arribar al seu destí. En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler, després de rebutjar la petició de Von Kluge de fer retrocedir a uns 100.000 soldats en perill de patir un desastre a Falaise, va intentar trucar al comandant, però en veure que no podia parlar-hi va començar a fer suposicions sobre el seu destí. Pensava que era un traïdor i que havia anat en un lloc concret d’Europa per negociar la pau amb els Aliats occidentals. Des de Berlín es va preguntar si el mariscal havia desertat. A mesura que anaven passant les hores, Hitler es va anar posant més nerviós i ja començava a desconfiar de tothom. Va arribar a dir que aquell era el pitjor dia de la seva vida i, poc després, va nombrar a Walther Model en el lloc de Von Kluge. En aquells moments d’incertesa i, al cap d’unes hores, tothom es va estranyar de que no sortissin notícies de cap negociació de pau i es va començar a pensar de que Von Kluge havia patit un accident abans de celebrar les negociacions. Des de feia temps Hitler viva en un ambient de paranoia que no li feia veure la realitat. La seva vida a Rastenburg era llastimosa, es prenia cada dia molts medicaments; durant els menjars es prenia cinc pastilles diferents.

Però la realitat era una altra, Von Kluge no va negociar la pau amb els Aliats. Aquella mitjanit va aparèixer en el quarter general del comandant Eberbacht a l’oest d’Argentan. Aquell matí uns caça-bombarders havien atacat al seu cotxe i als dos cotxes amb ràdio que l’acompanyaven, obligant-lo a quedar-se amagat en una tanca fins al vespre. Quan va poder tornar a marxar es va trobar amb un embús. Quan es va reunir amb el comandant, aquest li va dir que Hitler volia llançar un contraatac, i Von Kluge li va respondre que vivien en un altre mon i que no entenien res del que passava.


Potsdam va morir penjat a la forca el cap de la Policia de BerlínWolf Heinrich Graf Helldorf, per haver participat en la conspiració contra Hitler el 20 de juliol de 1944. Per altra banda, el Tribunal Popular va condemnar a mort a l’opositor Adam von Trott zu Solz. La sentència es va complir el 26 d’agost després de que hagués sigut interrogat per la Gestapo. Durant el judici, Hans Bernd von Haeften, el germà de l’ajudant Werner, va declarar que Hitler era l’encarnació del mal, que tot cristià i tot home honest havia de combatre. La seva declaració va desconcertar al jutge Roland Freisler que, impressionat, no va saber què contestar.


Gudrun Himmler, la filla de Heinrich Himmler, va escriure sobre les obres que estaven fent a la seva casa de camp a Gmund:

Estant construint un búnquer a l’àrea de joc. Em sembla horrible, tan soroll i tots aquests presoners, i no em permeten caminar per aquí, però papi tenia tants desitjos de tenir-lo, i mami també…

A França: 

De París i de Compiègne va sortir l’últim comboi amb 2.453 deportats jueus. El seu destí era Buchenwald. A París, la capital francesa semblava dormir, però darrere de totes les persianes i les finestres tancades es mantenia el foc. Policies, ferroviaris i carters estaven en vaga; no hi havia ni electricitat, ni diaris, i els transports estaven paralitzats.

L’Operació Dragó:

A primera hora d’aquell dia, data del naixement de l’emperador Napoleó Bonaparte, al sud de França, a la ciutat francesa de Provença, al sud-oest de Cannes, a la matinada, 94.000 soldats del 7º Exèrcit nord-americà i el 6º Cos nord-americà, sota el comandament de l’Alexander Patch, i els primers elements del 2º Cos del 1º Exèrcit francès varen desembarcar en 16 platges entre Toló i Cannes, a la Costa Blava, amb 11.000 vehicles per reforçar l’avanç dels Aliats per França. Entre aquests homes hi havia soldats de diferents països: nord-americans, britànics, francesos, polonesos, argelins, polonesos, marroquins i canadencs. A l’altra banda els esperaven el debilitat Grup d’Exèrcits G alemany sota la comandància del general Johannes Blaskowitz. Tots els soldats que havien de desembarcar varen rebre un braçalet amb la bandera nord-americana i dos paquets de tabac de la marca Lucky Strike. Els Aliats no varen tenir problemes per desembarcar perquè bona part de la costa no estava defensada. L’Estat Major alemany, informat pels seus avions de reconeixement de la concentració de bucs Aliats el dia anterior a l’altura de Gènova, havia cregut que desembarcarien a Itàlia i no estaven preparats per rebutjar el desembarcament al sud de França. Per tant, a la zona on els Aliats varen desembarcar hi havien poques divisions alemanyes. 

Però abans de que comencés el desembarcament, 9.000 paracaigudistes es varen enlairar en planadors des de deu aeròdroms italians rumb a la Riviera per ser llançats a Carnoules, Le Luc i Le Muy. L’espesa boira va provocar que sis dels nou equips de localitzadors s’equivoquessin de la zona de llançament i durant els llançaments realitzats abans de trenc d’alba més de la meitat de la força d’assalt es va perdre. Alguns varen aterrar sobre les teulades de les cases i les vinyes dels voltants de Saint-Tropez. Tot i això les baixes varen ser escasses, només 230 homes.

A les vuit del matí, onze batallons d’assalt nord-americans varen desembarcar i, per la seva sort, es varen trobar amb un mar calmat. A la badia de Bougnon, a la zona central de l’assalt, els membres de les Osttruppen i molts soldats alemanys en veure la seva inferioritat varen marxar ràpidament perquè sabien que no podien enfrontar-se a la 45º Divisió. Els alemanys només varen oferir resistència en el flanc dret, especialment en el golf de Fréjus. Al cap de poc, el foc dels bombarders i de l’artilleria naval va arrasar la costa. Ràpidament varen avançar pel nord i varen obligar a retrocedir el 19º Exèrcit alemany fins a Lió, on hi arribaria el 7º Exèrcit nord-americà el 3 de setembre. Al vespre, molts defensors es varen retirar en desordre cap al nord. A la nit, sota la protecció del gegantesc bombardeig naval i aeri, varen desembarcar els primers elements nord-americans de la 3º Divisió entre Cavalaire i Le Trayas, i varen travessar la península de Saint-Tropez. A més, comandos francesos de l’Africa varen arribar a Le Rayol i Le Lavandou. A part, a prop de Le Muy, les tropes aerotransportades del general Friedrich es va llençar damunt dels alemanys amb els paracaigudistes.

En acabar el dia havien desembarcat 66.000 soldats, s’havien patit 400 baixes, 95 d’ells havien mort i havien capturat uns 2.300 alemanys. Quan Hitler va tenir notícies d’aquell desembarcament es va convèncer de que la situació era desesperada pels seus interessos i en aquell moment va afirmar que aquell era el pitjor dia de la seva vida. El primer ministre Winston Churchill volia veure el desembarcament a bord del Kimberly i havia fet una travessia de cinc hores des de Còrsega, però l’embarcació reial no es va aventurar a passar més enllà de 700 metres de la costa per por a les mines. Decebut, el primer ministre es va retirar sota coberta a llegir Gran Hotel. En una de les guardes del llibre hi va escriure:

Aquesta novel·la és molt més apassionant que la invasió al sud de França. 

Però no tot varen ser alegries pels Aliats perquè per culpa d’aquell desembarcament les tropes de l’Harold Alexander, que lluitaven a Itàlia trencant la Línia Gòtica, varen quedar debilitades quan se li van retirar sis divisions del seu comandament per participar en aquella invasió, mentre que l’Albert Kesselring va rebre reforços pensant que els Aliats desembarcarien a Itàlia.

En el front occidental:

A la tarda, l’assalt dels canadencs a Falaise va acabar amb forts combats i amb 400 baixes canadenques. Per culpa de l’assalt de Falaise, el comandant del 1º Exèrcit nord-americà va arribar al quarter general del 3º Exèrcit del general George Patton i va ordenar, seguint les ordres de l’Omar Bradley, suspendre les operacions al llarg de tota la línia, ja que no volia que els alemanys escapessin de Falaise. Per culpa d’aquesta ordre, l’Exèrcit del general Patton va quedar aturat a la riba del Sena i a Chartes i Orleans.


Els Aliats anaven refent les línies de comunicació destruïdes per la guerra i pels alemanys, i aquell dia varen sortir de Cherbourg amb destí a Le Mans 32 trens per una sola via recentment reparada en un viatge de dos dies.

En el front oriental:

A Ucraïna, el 4º Front ucraïnès soviètic, que atacava per apoderar-se dels passos de les muntanyes dels Carpats, va aconseguir algun progrés però no va poder conquerir els passos.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic va anunciar que el Comitè Polonès d’Alliberació Nacional era el cos oficial de representació de la nació polonesa, i va deixar clar que totes les negociacions amb el govern exiliat a Londres havien finalitzat.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: