Home // diari // 28 d’agost de 1939

28 d’agost de 1939

La crisi polonesa:

L’Adolf Hitler va invalidar el tractat de no agressió entre Alemanya i Polònia i va confirmar que la nova data per la invasió a Polònia seria el matí de l’1 de setembre de 1939. Davant la imminent agressió alemanya, les potències occidentals creien que en Hitler no faria res i es pensava que no hi hauria guerra.

A Berlín, a dos quarts de tres de la matinada, l’empresari suec Birger Dahlerus va ser informat a la seva habitació de l’Hotel Esplanade de la Potsdamer Platz que en Hitler acceptava la nota provisional del govern britànic que li havien transmès el dia anterior. Llavors, en Hermann Göering li va indicar que la resposta definitiva li donarien a l’ambaixador britànic, en Neville Henderson, i que la pau estava assegurada gràcies a ell. En seguit, en Dahlerus va demanar comunicar-se amb l’ambaixada britànica per transmetre el missatge d’acceptació dels alemanys, però l’encarregat de negocis, el diplomàtic George Ogilvie-Forbes, que s’ocupava d’enviar els missatges al govern britànic, havia sortit cap a casa seva. L’empresari suec, que volia preservar la pau com fos, va sortir decidit en direcció a l’ambaixada i va poder comunicar-li a l’Oglivie-Forbes l’acceptació dels alemanys i varen telegrafiar a Londres el missatge d’acceptació del govern alemany per evitar la guerra. Al matí, en Dahlerus es va dirigir a prop de Potsdam per trobar-se amb en Göering, que havia sortit en un tren especial. Quan es varen veure el ministre alemany li va preguntar si havia comunicat els desitjos d’en Hitler als britànics, i en Dahlerus li va contestar que sí.

A les cinc de la tarda va sortir de Londres en Neville Henderson, i tres hores després va aterrar a l’aeroport de Tempelhof. A dos quarts d’onze de la nit, en Henderson, que feia de contacte entre Berlín i Londres, es va reunir amb l’Adolf Hitler a la Nova Cancelleria del Reich. A l’entrada de la Cancelleria que donava a la Wilhelmplatz l’esperaven el cap de la Cancelleria, el doctor Otto Meissner, i l’ajudant d’en Hitler, en Wilhelm Brückner. Quan el varen veure la guàrdia va presentar armes i una banda de música va redoblar els tambors. Un cop es va reunir amb en Hitler, en Joachim von Ribbentrop i en Paul Schmidt, en Henderson li va entregar el missatge del seu govern en què li demanaven obrir la via del diàleg amb el govern alemany per parlar de Polònia per tal d’evitar la guerra que semblava imminent. Llavors, en Hitler i en Henderson varen parlar durant una hora, però en líder alemany no volia parlar de res, no va escoltar les pregàries de l’ambaixador per tal d’evitar la guerra, només l’importava annexionar Polònia al Reich alemany ja que per ell era indiscutible, i després de quedar-se uns instants pensatius li va dir que contestaria la nota l’endemà. L’ambaixador, que ja estava dret per marxar, li va respondre que no corria presa, però en Hitler li va dir que ell sí que en tenia. Mentre en Meissner acompanyava a en Henderson per la galeria de marbre en direcció a la sortida, l’ambaixador li va dir que en Hitler no veia que tan el govern britànic com el francès li declararien la guerra si atacava a Polònia. Un cop va deixar l’ambaixador, en Meissner va informar immediatament a en Hitler de les paraules d’en Henderson, però, un cop més, en Hitler li va dir que creia que no atacarien. A continuació, en Joachim von Ribbentrop, que es trobava en el gabinet de treball d’en Hitler, li va dir a en Meissner que en menys de dos mesos la qüestió polonesa quedaria tancada i que després celebrarien una gran conferència de pau amb les potències occidentals.

En el Reich:

Aquell dia, el govern alemany va aprovar la llei de despeses i emoluments de la Wehrmacht. Aquesta nova llei servia perquè els ciutadans alemanys que s’allistessin a la Wehrmacht per anar a la guerra no perdessin el sou que tenien de la seva anterior feina. En definitiva, es pagaven uns subsidis públics que havien de servir per mantenir la voluntat de combatre per part de qui s’allistava. La immensa majoria de la població va veure com l’Estat es preocupava per ells i els mimava materialment, cosa que no havia passat en anterioritat. Pel soldat alemany era molt important aquella llei perquè d’aquesta manera podia anar a lluitar sense preocupar-se del manteniment de la seva família amb la seva absència. Tot i això, el govern alemany també va començar a racionar alguns productes bàsics destinats a la població com el sabó i els productes tèxtils. La carn i la mantega ja estaven racionats.

Per altra banda, els alemanys varen dur a terme el primer vol d’un aparell a reacció, el Heinkel He-178.

Preparant-se per la guerra:

A Polònia, els militars polonesos varen veure la situació tant greu que l’inspector general de l’Estat Major, l’Eward Smigly-Rydz, va suggerir ordenar la mobilització total.

Per altra part, la reina Guillermina i el rei Leopold III varen oferir-se com a mediadors per evitar el conflicte.

Des de la Gran Bretanya, des del port de Southampton va salpar ple de gent el transatlàntic Queen Mary que intentava fugir als Estats Units d’Amèrica per l’amenaça de guerra a Europa.

En els Estats Units, molts dels seus ciutadans creien que no hi hauria conflicte. Aquell dia, en Henry Ford va assegurar en el Boston Globe que en Hitler només estava provocant i que els alemanys no s’atrevirien a començar una guerra i va dir amb rotunditat que n’eren conscients.



Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: