Home // diari // 24 d’agost de 1939

24 d’agost de 1939

El pacte Mólotov-Ribbentrop:

A les dues de la matinada, en el Kremlin, en Joachim von Ribbentrop, en Iosif Stalin, en Viatxeslav Mólotov i en Friedrich Gaus varen firmar el pacte nazi-soviètic i un protocol secret amb el qual es dividirien Polònia a partir del setembre de 1939. Un cop es va firmar el pacte, en Von Ribbentrop va trucar a l’Adolf Hitler per explicar-li la notícia. Després de la firma es va celebrar amb un festa l’acord en què havien arribat. Stalin estava eufòric i en Von Ribbentrop estava satisfet. La notícia del pacte nazi-soviètic es va escampar de seguida a la comunitat internacional, però s’ignorava els autèntics detalls del pacte i la majoria va pensar que era un pacte econòmic. Mentrestant, els alemanys varen ordenar l’avanç d’un segon escaló d’atac a la frontera polonesa.

Com a curiositat:

El fotògraf personal d’en Hitler, en Heinrich Hoffmann, que estava present a la celebració al Kremlin, no va parar de tirar fotografies dissimuladament a Stalin. En Hitler el va enviar a Moscou perquè tirés fotografies a les orelles de Stalin per comprovar si era jueu o ari. En Hitler creia que si tenia les orelles juntes era jueu i si les tenia separades era ari. Al cap d’uns dies va poder veure que les tenia separades.

En la crisi polonesa:

A la una del migdia, el comissari d’Afers Exteriors soviètic, en Potemkin, va acomiadar a la delegació alemanya a l’aeròdrom de Moscou. L’avió Condor que duia a en Von Ribbentrop a Alemanya va ser escortat per caces alemanys. En ple vol varen rebre l’ordre d’aterrar a Berlín perquè en Hitler tornava d‘Obersalzberg per preparar la conquesta de Polònia. En Hitler i el seu entorn, entre ells hi anava l’Eva Braun, varen viatjar en deu Mercedes d’Obersalzberg a Berlín via Munic per dirigir-se a la Cancelleria. A les set de la tarda, en Von Ribbentrop i el seu entorn varen aterrar a l’aeròdrom de Tempelhof i es varen dirigir a la Cancelleria del Reich, que estava plena de jerarques nazis acompanyats pels seus ajudants. En Von Ribbentrop va entrar a l’edifici com un triomfador i va informar a en Hitler de tot el que havia passat el dia anterior. Després, el ministre alemany va trucar des del Ministeri d’Afers Exteriors al comte Galeazzo Ciano per explicar-li les continues provocacions dels polonesos. En Ciano li va demanar poder-se reunir a Berlín per examinar la situació, però en Von Ribbentrop no ho va acceptar i va penjar el telèfon. Poc després, l’Alfred Rosenberg li va preguntar que tal li havia anat la visita a Moscou, i en Von Ribbentrop li va contestar que l’havien tractat com entre vells camarades. Durant aquell dia en Hitler va redactar una llarga carta per en Benito Mussolini en què li justificava l’aliança amb la Unió Soviètica i l’informava de que l’ofensiva contra Polònia era imminent.

A la Gran Bretanya, en el Parlament britànic, en Neville Chamberlain i en lord Halifax varen reiterar el suport britànic a Polònia.

Els últims intents per aturar la inevitable guerra:

A Berlín, al matí va arribar-hi l’industrial suec Birger Dahlerus procedent d’Estocolm per ordres d’en Hermann Göering per intentar evitar la guerra. En Dahlerus es va reunir amb el director de la banca Allen Wettermark, que li va dir que en Göering no desitjava la guerra, però li va comentar que la situació era tant perillosa que el podrien detenir i fer-lo desaparèixer. Al final, en Wettermark es va comprometre a acompanyar-lo fins a la finca d’en Göering, el Carinhall. Un cop arribats a la mansió, en Göering li va manifestar que el Ministeri d’Afers Exteriors no volia trobar una solució pacífica, i li va preguntar si estava disposat a anar a Londres per aclarir la situació, cosa que en Dahlerus va acceptar i va marxar cap a la capital britànica l’endemà. Després d’explicar-li tots els detalls de tal hi com estaven les coses, en Göering li va dir que havia de sortir en direcció a Berlín per reunir-se amb l’ambaixador polonès i després amb en Hitler.

A la tarda, en Göering es va reunir amb l’ambaixador polonès, en Josef Lipski, i li va admetre que la seva política de mantenir relacions amb Polònia havien acabat en un no res i que ara la seva influència era petita. Després, va afegir que el principal obstacle per eliminar la tensió no era Danzig sinó l’aliança de Polònia amb la Gran Bretanya. Després de la trobada en Lipski va informar al seu govern sobre el contingut de la conversa amb en Göering, i l’ambaixador britànic a Varsòvia va informar al seu govern de les declaracions del ministre alemany.

Davant de la imminent agressió alemanya a Polònia, en Franklin Delano Roosevelt i el Papa Pius XII varen fer una crida a en Hitler pel manteniment de la pau.

 

 



Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: