Home // diari // 24 d’agost de 1939

24 d’agost de 1939

Dijous:

El pacte Mólotov-Ribbentrop:

A les dues de la matinada, en el Kremlin, Joachim von RibbentropIosif StalinViatxeslav Mólotov i Friedrich Gaus varen firmar el pacte nazi-soviètic i un protocol secret amb el qual es dividirien Polònia a partir del setembre. Un cop es va firmar el pacte, Von Ribbentrop va trucar a l’Adolf Hitler per explicar-li la notícia. Després de la firma es va celebrar amb un festa l’acord en què havien arribat. Stalin estava eufòric i Von Ribbentrop estava satisfet. El dictador soviètic va proposar un brindis amb un vi espumós de Crimea per celebrar el Pacte que canviaria les relacions entre els dos països. La notícia del pacte nazi-soviètic es va escampar de seguida a la comunitat internacional, però s’ignorava els autèntics detalls del pacte i la majoria va pensar que era un pacte econòmic. Amb aquell pacte firmat, els alemanys varen ordenar l’avanç d’un segon escaló d’atac a la frontera polonesa.

Com a curiositat:

El fotògraf personal d’en Hitler, Heinrich Hoffmann, que estava present a la celebració al Kremlin, no va parar de tirar fotografies dissimuladament a Stalin. Hitler el va enviar a Moscou perquè tirés fotografies a les orelles de Stalin per comprovar si era jueu o ari. Hitler creia que si tenia les orelles juntes era jueu i si les tenia separades era ari. Al cap d’uns dies va poder veure que les tenia separades. Mentre Hoffmann tirava fotografies sense permís va veure que era observat pels dirigents soviètics presents a la festa i ràpidament va treure el carret i li va entregar en el dictador soviètic. Tot i això, a través d’un traductor, Hoffmann li va demanar quedar-se amb el carret com un record personal i li va donar la seva paraula de que mai publicaria les fotografies. Stalin va confiar amb la seva paraula i li va tornar el carret amb un somriure a la cara. Anys més tard, quan els dos països estaven enfrontats, Joseph Goebbels va reclamar aquelles fotografies, però el fotògraf si va negar perquè havia donat la seva paraula de que no les publicaria. Davant les protestes del ministre alemany, Hitler va donar la raó al seu fotògraf i amic i no es va discutir més sobre la qüestió. La fotografia no va sortir mai dels arxius personals d’en Hoffmann.

En la crisi polonesa:

A la una del migdia, el comissari d’Afers Exteriors soviètic, Potemkin, va acomiadar a la delegació alemanya a l’aeròdrom de Moscou. L’avió Condor que duia al ministre Von Ribbentrop a Alemanya va ser escortat per caces alemanys. En ple vol varen rebre l’ordre d’aterrar a Berlín perquè Hitler tornava d‘Obersalzberg per preparar la conquesta de Polònia. Hitler i el seu entorn, entre ells hi anava l’Eva Braun, varen viatjar amb deu Mercedes d’Obersalzberg a Berlín via Munic per dirigir-se a la Cancelleria. A les set de la tarda, Von Ribbentrop i el seu entorn varen aterrar a l’aeròdrom de Tempelhof i es varen dirigir de dret a la Cancelleria del Reich, que estava plena de jerarques nazis acompanyats pels seus ajudants. Von Ribbentrop va entrar a l’edifici com un triomfador i va informar a en Hitler de tot el que havia passat el dia anterior. Després, el ministre alemany va trucar des del Ministeri d’Afers Exteriors al comte Galeazzo Ciano per explicar-li les continues provocacions dels polonesos. Ciano li va demanar poder-se reunir a Berlín per examinar la situació, però Von Ribbentrop no ho va acceptar i va penjar el telèfon. Poc després, l’Alfred Rosenberg li va preguntar què tal li havia anat la visita a Moscou, i Von Ribbentrop li va contestar que l’havien tractat com entre vells camarades. Durant aquell dia Hitler va redactar una llarga carta pel dictador Benito Mussolini en què li justificava l’aliança amb la Unió Soviètica i l’informava de que l’ofensiva contra Polònia era imminent.


A la Gran Bretanya, en el Parlament britànic, Neville Chamberlain i lord Halifax varen reiterar el suport britànic a Polònia.

Els últims intents per aturar la inevitable guerra:

A Berlín, el matí va arribar-hi l’industrial suec Birger Dahlerus procedent d’Estocolm per ordres del ministre Hermann Göering per intentar evitar la guerra. Dahlerus es va reunir amb el director de la banca Allen Wettermark, que li va dir que Göering no desitjava la guerra, però li va comentar que la situació era tan perillosa que el podrien detenir i fer-lo desaparèixer. Al final, Wettermark es va comprometre a acompanyar-lo fins a la finca d’en Göering, el Carinhall. Un cop arribats a la mansió i reunits amb el ministre de l’Aire, Göering li va manifestar que el Ministeri d’Afers Exteriors no volia trobar una solució pacífica, i li va preguntar a l’industrial suec si estaria disposat a anar a Londres per aclarir la situació. Dahlerus va acceptar i va marxar cap a la capital britànica l’endemà. Després d’explicar-li tots els detalls de tal hi com estaven les coses, Göering li va dir que havia de sortir cap a Berlín per reunir-se amb l’ambaixador polonès Josef Lipski i després amb en Hitler.

A la tarda, Göering es va reunir amb l’ambaixador polonès i li va admetre que la seva política de mantenir relacions amb Polònia havien acabat en un no res i que ara la seva influència era petita. També li va comentar que el principal obstacle per eliminar la tensió no era Danzig sinó l’aliança de Polònia amb la Gran Bretanya. Després de la trobada, Lipski va informar al seu govern sobre el contingut de la conversa amb el ministre Göering, i l’ambaixador britànic a Varsòvia va informar al seu govern de les declaracions del ministre alemany.


Davant de la imminent agressió alemanya a Polònia, Franklin Delano Roosevelt i el Papa Pius XII varen fer per separat una crida a en Hitler pel manteniment de la pau.

 

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: