Home // diari // 25 d’agost de 1939

25 d’agost de 1939

Divendres:

En la crisi polonesa:

A Berlín, a tres quarts d’una del migdia, l’ambaixador britànic a Alemanya, Neville Henderson, va rebre un missatge en què se li comunicava que l’Adolf Hitler el volia veure a la Nova Cancelleria del Reich a dos quarts de dues del migdia. A la Cancelleria, Henderson es va reunir durant una hora amb en Hitler i el ministre Joachim von Ribbentrop. El dictador, que estava bastant tranquil, li va comunicar que en breu seria solucionat el problema de Polònia i que després de solucionar-ho volien apropar postures amb els britànics. Tot i això, el líder alemany va criticar el discurs del primer ministre Neville Chamberlain i li va demanar a l’ambaixador que anés a Londres per parlar amb el seu govern i li va posar un avió a la seva disposició. De retorn a l’ambaixada, Henderson va redactar un informe per al seu govern i va preparar el viatge a Londres per l‘endemà. Però Hitler no les tenia totes, i a mesura que pesaven els minuts es posava nerviós per si havia de donar l’ordre d’atac o no a Polònia, i va preguntar-li a l’Otto Dietrich si tenia notícies de Londres i París respecte al pacte amb els soviètics i si sabia alguna cosa de la crisis dels governs britànics i francesos. Dietrich, que no va entendre per què parlava de crisis, va contestar-li que desconeixia tenir aquelles informacions.

Al migdia, quan Joseph Goebbels va saber que la mobilització estava prevista per aquella tarda, Hitler li va donar instruccions sobre la propaganda, que havia d’insistir en que no s’havia deixat cap més alternativa a Alemanya que combatre als polonesos. Hitler creia que s’havia de preparar a la població per una guerra que es podia allargar durant mesos i anys si era necessari. Les comunicacions telefòniques de Berlín amb Londres i París es varen interrompre durant diverses hores aquella tarda i les celebracions de Tannenberg i el Congrés del NSDAP varen ser cancel·lats de cop. En aquells determinants moments, l’oficina del general Wilhelm Keitel va trucar per telèfon a en Franz Halder per saber quina era l’última hora per donar l’ordre de marxar. La resposta va ser que el límit eren les tres de la tarda. Pressionat pels militars i impacient per una resposta italiana, Hitler va continuar amb la idea de mantenir l’ofensiva. En no tenir notícies, a les tres i dos minuts, va ordenar atacar Polònia a tres quarts de cinc de la matinada de l’endemà.

Al llarg de la tarda es varen transmetre les directives d’en Hitler i, satisfent els desitjos del líder alemany, unitats alemanyes es varen dirigir cap a la frontera polonesa procedents de Pomerània, Alta Silèsia i Prússia Oriental. Les comunicacions telefòniques continuaven interrompudes, els aeroports estaven bloquejats, es va prohibir els avions estrangers volar per territori alemany i els agregats militars no varen poder abandonar Berlín. A més, a Danzig va arribar-hi el cuirassat Schleswig-Holstein en visita d’amistat però amb la missió d’atacar l’endemà. Reinhard Heydrich va donar per telèfon les últimes instruccions perquè els seus homes ataquessin l’estació radiofònica de Gleiwitz per tal de que servís de pretext per justificar l’atac alemany. Alfred Naujocks li varen comunicar que no abandonés l’hotel, el Haus Oberschlesien, i que havia d’estar a punt per iniciar l’operació en qualsevol moment; Mehlhorn va rebre l’ordre d’enviar la tropa d’en Hellwig a la frontera polonesa; Heinrich Müller li varen comunicar que tenia que posar en marxar el seu camió amb els presoners polonesos assassinats vestits amb uniforme alemany per tal de que semblés que els havien mort els polonesos. 

En aquells moments crucials, els britànics varen ratificar el seu pacte d’assistència amb Polònia. A les cinc de la tarda, el corresponsal de la DNB de Londres, el doctor Fritz Hesse, va comunicar que s’havia ratificat el pacte britànic d’ajuda a Polònia.


A Roma, al matí l’ambaixador alemany va entregar la carta d’en Hitler del dia anterior al dictador Benito Mussolini. Sabent que havia de respondre ràpid, el dictador italià va transmetre un missatge telefònic. A la tarda, a la Cancelleria si va presentar l’ambaixador italià Arturo Attolico per transmetre el missatge telefònic que li havia encarregat Mussolini, que deia que Itàlia no estava preparada per entrar en guerra. Després d’acomiadar-se de l’ambaixador Attolico de forma freda, els italians l’havien decebut, Hitler es va reunir amb en Wilhelm Keitel i, a dos quarts de sis de la tarda, es va presentar l’ambaixador francès, el general Coulonche, per confirmar el compromís del seu país amb Polònia. A tres quarts de sis varen rebre més missatges des de Itàlia que deien que tot i el Pacte d’Acer no estaven preparats per entrar en guerra aquell moment. Hitler estava tan decebut amb els italians que segons en Paul Schmidt va cridar que els italians s’estaven comportant com el 1914. Durant uns quants minuts tothom va pensar què havien d’assumir la negativa italiana i es va convocar al general Walther von Brauchitsch a la Cancelleria. Per posar més llenya al foc, a les sis de la tarda Von Ribbentrop va informar a en Hitler de que la Gran Bretanya acabava d’acordar un tractat que reafirmava el compromís britànic de declarar la guerra en el cas d’un atac alemany a Polònia. Al voltant de les set de la tarda,  Von Brauchitsch va arribar a la Cancelleria i li va dir a en Hitler que encara estava a temps d’aturar l’atac i li va recomanar fer-ho per guanyar temps. Acceptant la proposta, a dos quarts de vuit del vespre Hitler va posposar el pla d’envair Polònia l’endemà per la setmana següent i Walther von Brauchitsch va trucar per telèfon a l’Halder per rescindir l’ordre d’invasió. Ràpidament, Keitel va sortir de l’habitació d’on estava reunit amb en Hitler i va informar a tots els comandaments l’ajornament, però es va oblidar d’informar al tinent Hans-Albrecht Herzner, que va cometre un greu error el dia següent. Després, Hitler es va retirar als seus apartament particulars situats a l’ala antiga de la Cancelleria.

Heydrich, en saber que s’havia cancel·lat l’operació, també va fer marxa enrere i va informar als seus homes que avortessin el pla. Però el Obersturmbannführer Hellwig, que s’havia endinsat dins el territori polonès, es va desplegar davant la duana de Hochlinden i amb els seus homes va obrir foc, trobant resposta dels seus companys alemanys. Uns minuts més tard, Müller va posar-lo al corrent de que s’havia aturat l’atac. 


L’industrial suec Birger Dahlerus, que el dia anterior s’havia reunit amb en Hermann Göering per intentar frenar el clima bèl·lic, va conferenciar a Londres amb els participants a la reunió de Sönke Nissen Koog del 7 d’agost de 1939. L’informe que va escriure l’industrial suec sobre la seva opinió de com havia vist aquells dies el govern alemany va ser traslladat al gabinet britànic. A la tarda, Dahlerus es va reunir amb en lord Halifax, que li va expressar la seva esperança de que encara hi podia haver una entesa entre alemanys i britànics i que per aquest motiu el va informar no precisaven els seus serveis. A les vuit del vespre, Dahlerus va trucar, tot i que amb moltes dificultats, a en Göering per saber els últims moviments, i el ministre, que havia estat tota la tarda pendent de la decisió d’en Hitler sobre Polònia, li va comunicar que la situació era molt greu i li va demanar que intentes celebrar una conferència entre els representants de la Gran Bretanya i Alemanya i li va ordenar que tornés a Berlín la nit del dia següent.

Tot i que Göering desitjava un pacte amb els britànics, molts jerarques nazis no opinaven igual. A mitjanit, per ordres d’en Joseph GoebbelsHans Fritzsche va celebrar una conferència de premsa extraordinària per tal d’enviar missatges agressius per intimidar al govern britànic.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: