Home // diari // 22 de setembre de 1938

22 de setembre de 1938

La crisi txeca:

El primer ministre britànic Neville Chamberlain va arribar a l’aeroport alemany de Colònia per entrevistar-se amb l’Adolf Hitler a Bad-Godesberg per parlar sobre el territori dels Sudets, territori que el líder alemany volia annexionar al Reich alemany. En Chamberlain va ser rebut a l’aeroport per una banda de músics que tocaven el God save the King i un comitè de recepció li va entregar flors i regals. El primer ministre anava a la trobada disposat a entregar-li a en Hitler el territori dels Sudets, però el líder alemany volia tota Txecoslovàquia. Abans de reunir-se, el dictador alemany estava molt nerviós per aquella entrevista i, al matí, va anar a caminar per inspeccionar el seu iot que estava amarrat a la riba del riu. Tot el contrari que en Hitler, en Chamberlain semblava està d’un excel·lent humor i va recórrer en automòbil els carrers de la ciutat renana per dirigir-se a l’Hotel Petershof.

A la tarda, en Chamberlain es va dirigir al luxós Hotel Dreesen, on en Hitler l’esperava ansiós. Assentant-se en una còmode butaca, el primer ministre britànic va agafar la iniciativa de la paraula i li va dir que estava disposat a acceptar les seves condicions. Estranyat, en Hitler li va preguntar s’hi havia entès bé que el govern francès, britànic i txec acceptaven la incorporació dels Sudets al Reich, i en Chamberlain li va respondre amb un sí rotund. A continuació, en Hitler li va exclamar que a conseqüència dels últims fets no podia acceptar el seu projecte i exigia que la zona dels Sudets fos ocupada immediatament per Alemanya i que s’atenguessin les exigències de Polònia i d’Hongria. Sense perdre ni un minut, va posar la mà sobre un mapa i li va assenyalar els territoris que havien de ser abandonats immediatament. En Chamberlain, que sobre aquelles exigències hi havia reflexionat tota la nit anterior, va proposar que els alemanys dels Sudets s’ocupessin de fer respectar la llei i l’ordre en la seva zona fins que sigués transferida al Reich, però en Hitler no en va ni voler sentir a parlar de la nova proposta i li va respondre que tot el que havia passat era per culpa dels txecs que maltractaven als alemanys. Llavors, en Chamberlain li va demanar que exposés les seves noves exigències per escrit i que les acompanyés d’un mapa, i en qualitat de mediador ell les faria arribar a Praga. Un cop va acabar l’entrevista, en Chamberlain li va dir que ja no tenia sentit que es quedés més a Alemanya i que marxava a la Gran Bretanya. El primer ministre es va retirar al seu Hotel a la riba oposada del Rin.

En aquells moments que els dos caps d’Estat estaven als seus respectius hotels i va haver un intercanvi de notes entre l’Hotel d’en Hitler i el d’en Chamberlain, mentre la premsa mundial estava ansiosa davant la falta de notícies. En Hitler estava reunit en aquells moments amb el ministre Joachim von Ribbentrop per redactar una resposta en la que insistien en la transferència immediata del territori dels Sudets per posar fi al control txec. Un cop varen acabar de redactar-la, el traductor Paul Schmidt la va traduir a l’anglès i li va entregar personalment a en Chamberlain. El primer ministre va llegir els quatre papers que l’hi havia portat el traductor d’en Hitler amb molta calma i fins al cap de dues hores no va donar la seva resposta a en Von Ribbentrop. Es va oferir per presentar les noves demandes als txecs i va demanar un memoràndum. A les onze de la nit, en Chamberlain va tornar a l’Hotel Dreesen per rebre el memoràndum que Schmidt estava traduint a l’anglès. El memoràndum exigia una retirada completa de l’exèrcit txec dels territoris senyalats en un mapa, que havien de ser cedits a Alemanya abans del 28 de setembre. En llegir la nota, en Chamberlain es va desesperar i es va queixar de que era un ultimàtum i va acusar a en Hitler de no desitjar la pau. En aquell moment, en Hitler li va ordenar a Schmidt que llegís a en Chamberlain un document que deia que l’Eduard Benes havia anunciat per ràdio la mobilització general de les forces armades txeques. Durant uns moments es va fer un llarg silenci fins que en Hitler li va dir a en Chamberlain que tot i aquella provocació mantindria la seva paraula i no atacaria Txecoslovàquia. Volent demostrar que tenia bona voluntat, en Hitler va canviar la data d’evacuació dels txecs per l’1 d’octubre de 1938, i ell mateix ho va corregir amb llapis la data. Llavors, en Chamberlain va accedir a dur el memoràndum als txecs i la reunió va acabar amb certa bona sintonia. Aquella mateixa nit, el general Stülpnagel, per ordres directes d’en Wilhelm Keitel, va trucar a Berlín des de Godesberg per dir que els preparatius per atacar Txecoslovàquia havien de continuar segons el pla.

A Txecoslovàquia, milícies sudets amb el suport de les SS varen ocupar les ciutats d’Asch i Eger, ciutats frontereres txeques que formaven una falca en territori alemany. A part, a Hongria, el govern hongarès va exigir al govern txec que independitzés la zona de Txecoslovàquia on hi havia una minoria hongaresa.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: