Home // diari // 29 de juny de 1934

29 de juny de 1934

Divendres:

Preparant la Nit dels Ganivets Llargs:

A Essen, a primera hora del matí d’un dia gris, a l’Hotel Kaiserhof es va deixar en l’enorme taula del saló un exemplar del Völkischer Beobachter amb un article firmat pel ministre de Defensa Werner von Blomberg sota el títol: L’exèrcit del Tercer Reich.  En l’article, el ministre deia que l’exèrcit havia de servir a l’Estat nacionalsocialista, va proclamar la lleialtat absoluta de l’exèrcit al govern i va replicar unes informacions estrangeres que parlaven d’un complot reaccionari amb el suport de l’exèrcit. Hitler va llegir l’article de dalt a baix i després va prendre un lleuger te abans de preparar-se per sortir a una visita oficial. Entre les 9 i les 10 del matí, Hitler es va reunir amb el Obergruppenführer SA Felix von Krausser, que substituïa a l’Ernst Röhm, i aquest li va dir que en la reunió del dia següent era precís que l’explicació fos profunda, sincera i total. Hitler li va reconèixer que s’havien comès errors amb les SA, que no s’havia preocupat prou dels veterans de les SA, i li va prometre que es faria justícia i que tancaria les divergències entre ell i les SA. A més, li va prometre que l’Ernst Röhm conservaria el seu càrrec de líder de les SA. El Obergruppenführer SA va marxar tranquil de l’Hotel.

A les 10 del matí, Adolf Hitler va visitar l’edifici central de l’Escola de Schloss Buddenberg. La multitud que s’havia concentrat allí cridava eufòrica en veure al canceller alemany i varen rodejar el seu vehicle descapotable. Hitler, que encaixava la mà somrient a tots aquells que el saludaven. es va mostrar molt amable durant la visita i va saludar a tots els  presents. En aquell instant havia deixat de ploure i centenars de joves es varen concentrar allí, que varen saludar a en Hitler amb la salutació romana. El canceller va passar a poc a poc davant d’ells. Portava un abric llarg de cuir i tenia la seva gorra a la mà. L’acompanyava en aquells moments el secretari d’Estat Hierl. Darrere d’ells els seguien Wilhelm Brückner, Otto Dietrich i Julius Schaub. Ràpidament, els nois varen desfilar davant del canceller mentre uns quants varen cantar a cor i uns altres recitaven poemes destinats a Alemanya. El director de l’Escola, el doctor Decker, va sortir ràpidament per saludar al líder alemany.  Hitler en aquells moments semblava preocupat i amb prou feines es va acomiadar del director Decker quan la comitiva va abandonar l’Escola. Des de Schloss Buddenberg varen anar al camp d’Olfen, on es va fer la mateixa cerimònia que a l’Escola. Però allí Hitler va parlar amb veu baixar amb el seu ajudant de camp i tot seguit Brückner va donar algunes ordres. La inspecció es va interrompre de cop. El canceller no va visitar tal i com estava previst els camps 210 i 211, ni va veure les obres que els voluntaris del RAD feien en el riu Niers. Hierl i va anar en el seu lloc. Hitler havia decidit celebrar una conferència a Bad Godesberg. Brückner va trucar a l’Hotel Dreesen per avisar que aquella tarda hi arribaria Hitler i la seva comitiva. Els dignataris varen entrar als cotxes. Entre ells hi havia en Robert Ley, l’ajudant de camp Marrenbach i el doctor Otto Dietrich.

Després, Hitler va tornar a l’Hotel Kaiserhof per volar cap a Bonn, però el varen informar que en aquell moment no era possible enlairar-se perquè l’avió tenia avariat el motor dret. Mentre s’esperava va mantenir contacte amb Hermann Göering, que estava a Berlín i havia reforçat el dispositiu d’alarma de la seva policia; la Landespolizeigruppe General Göering, i va trucar al ministre Joseph Goebbels perquè anés immediatament a Bad Godesberg, on pensava presenciar una retreta del Servei de Treball davant la façana de l’hotel Dreesen que donava al Rin. Esperant que comencés una revolució, Goebbels va pujar a un avió especial a l’aeròdrom de Tempelhof. Tot i la importància del que passaria en breu, Göering, que des de la tarda havia fet rodejar el palau presidencial amb un cordó policial, va sortir amb la seva parella Emmy Sonnemann de compres pels grans magatzems de la Leipzigerstrasse vigilats, això sí, pel conseller Arthur Nebe.

A la tarda, un cop arreglada l’avaria, l’avió escorta, un JU-52, amb Hitler i els seus col·laboradors a dins l’avió es varen dirigir a l’aeroport Bonn-Hangelar per dirigir-se a la ciutat de Godesberg, a uns deu quilòmetres al sud. Un cop varen aterrar els estaven esperant uns automòbils, i escortats per motocicletes de les SA es varen dirigir ràpidament cap a l’Hotel Dreesen de Bad Godesberg, a la riba del Rin. Els caps locals nazis de la ciutat havien concentrat amb pocs minuts als habitants i la notícia de l’arribada del canceller a la ciutat es va escampar com la pólvora. En moltes finestres es veien banderes amb l’esvàstica. L’Hotel ja s’havia preparat des del matí per l’arribada del canceller alemany i des del migdia ja no servia el dinar en els pocs clients habituals que hi assistien els divendres. El personal havia tingut que abandonar els seus llocs. Al cap de poc varen arribar a l’Hotel Dreesen uns quants vehicles negres Mercedes-Benz, dels quals dos eren descapotables. Un cop els curiosos varen veure que hi havia Hitler en un d’aquells cotxes, la gent es va posar a aplaudir i a cridar eufòrica. El primer en baixar dels vehicles va ser el Oberleutnant Wilhelm Brückner, que va mirar amb atenció a tots aquells curiosos que havien aixecat de cop el braç dret per saludar al líder alemany. Brückner va obrir la porta d’un Mercedes i Hitler va sortir a fora. El canceller va saludar davant dels crits de la gent aixecant el braç i ràpidament va pujar les escales de l’Hotel. El propietari de l’Hotel va acompanyar a en Hitler i es va excusar del caos que hi havia a l’Hotel perquè només feia unes hores que l’havien advertit de l’arribada d’en Hitler. Un cop allotjat a l’Hotel, Hitler es va acomodar a la terrassa rodejat dels caps nazis. Poc després va arribar Hierl, que acabava de visitar els camps de treball i va informar al canceller i després es varen asseure al voltant d’en Hitler per començar una discussió. Hitler s’expressava bruscament i cridava. Unes hores més tard, el líder alemany estava cansat i va callar de cop. El gauleiter de la regió Colònia-Aquisgrà li va presentar els funcionaris més importants de la regió i als Kresileiter del Gau. Llavors, un destacament del RAD va vigilar l’Hotel. Hitler en veure’ls els va anar a saludar i llavors la banda musical va tocar himnes nazis. Aquells voluntaris del Servei del Treball varen encendre torxes i varen formar al peu de la terrassa una immensa creu gamada de foc. En aquell moment, davant l’atenta mirada d’en Hitler, els músics varen interpretar el Zapgfenstreich (el toc de queda). Hitler llavors va felicitar al Oberleutantn Brückner per haver elegit aquell Hotel.

Un cop va tornar a dins l’Hotel, Hitler es va posar a parlar amistosament amb el personal de l’Hotel. Hitler es va centrar en una cambrera que li responia amb monosíl·labs i li va preguntar per la seva família, les seves coses i el seu futur. Brückner es va encarregar de demanar el sopar mentre Hitler es posava còmode per veure el paisatge de fora. De tant en tant algun curiós s’apropava a la terrassa per veure al líder alemany. Membres de les SS i inspectors vestits amb llargs abrics de cuir s’encarregaven de la seguretat del canceller i feien fora a tots els curiosos. Poc després es va servir el sopar. Hitler va menjar poc, com de costum, i després es va reunir amb en Brückner per demanar-li notícies del líder de les SA Viktor Lutze, al que s’havia convocat a la reunió de Bad Godeberg. Brückner li va confirmar que Lutze que estava en camí, provenia de Hannover, a uns 300 quilòmetres.

A dos quarts de deu de la nit, el vehicle del ministre Joseph Goebbels va aparcar a l’Hotel Dreesen després de volar amb avió de Berlín a Bonn-Hangelar. El ministre semblava preocupar i es va dirigir de dret cap al guardaespatlles Brückner perquè li digués on estava en Hitler. El Oberleutnant li va senyalar la terrassa i li va dir que Hitler encara no havia pres cap decisió final. Ràpidament, Goebbels es va dirigir a la terrassa i després de saludar a en Hitler es varen posar a parlar. Hitler semblava distant i desconfiat. El ministre li va explicar que en Karl Ernst havia posat en alerta als seus homes de les SA a Berlín, tot i les ordres d’en Hitler de que estiguessin de permís des del primer dia de juny. Hitler també estava al corrent de que s’havia cridat a un especialista mèdic perquè atengués al president Paul von Hindenburg a la seva residència de Neudeck, on estava al llit moribund lluitant contra un càncer i tothom sabia que era qüestió de dies perquè morís. Segons sembla, Hitler també va saber en aquell moment de que Von Hindenburg havia concedit audiència a Franz von Papen l’endemà. En un primer moment, Hitler només l’escoltava i no li deia res mentre mirava com els portadors de torxes del RAD desfilaven entre cançons. Goebbels llavors li va explicar la situació a Berlín, on s’havia reunit amb en Hermann Göering. De cop es va posar a ploure intensament, una tempesta s’apropava, i els dos jerarques nazis es varen aixecar a poc a poc de la terrassa per refugiar-se a l’Hotel. Tot i la pluja a fora continuaven les cançons. Pocs minuts després varen rebre un missatge d’en Göering que els informava sobre la situació a Berlín i a Munic, on les SA es trobaven en estat d’alerta. El canceller va llegir el missatge sense fer cap comentari.

En el curs del dia es va rebre un missatge anunciant que els agents del SD a Munic acabaven de veure carregar unes armes en un camió, prova de l’imminent putsch. Hitler estava profundament ferit en llegir tots aquells missatges. De cop, Hitler es va aixecar de la cadira perquè acabava d’arribar en Josef Dietrich, que s’havia desplaçat a Godesberg, primer en avió, des de Berlín al aeroport de Bonn-Hangelar, i després per carretera. Després de saludar-lo, el canceller li va ordenar que anés amb avió a Munic i després el truqués. Dietrich immediatament va marxar cap a la capital bavaresa per traslladar-se després a la petita localitat de Bad Wiessee, a menys de 60 quilòmetres de Munic. Hitler semblava aparentment més tranquil després de l’arribada del Gruppenführer SS, ja que estava decidit a actuar i ja havia donat les seves primeres ordres.

Uns minuts més tard, Brückner es va aixecar del seu lloc perquè acabava d’arribar Viktor Lutze, un dels líders més importants de les SA, que havia viatjat de Hannover a Bad-Godesberg per reunir-se amb en Hitler, en Goebbels, en Rudolf Diels i l’Otto Dietrich. L’Hotel en aquells moments estava vigilat per un cordó de seguretat de les SS. Content de veure’l, el líder alemany li va agafar les dues mans i el va felicitar per haver vingut a la convocatòria tan de pressa. Lutze el va informar de que aniria a Bad Wiessee i li va aconsellar que ell també hi anés per donar explicacions als líders de les SA. Hitler va fer un gest de rebuig a aquells plans i li va preguntar si podia confiar en la seva absoluta fidelitat en el cas de que es produïssin greus aldarulls. El líder de les SA li va respondre que li havia prestat jurament de fidelitat i que la seva pròpia vida estava a les seves mans. Hitler va fer un petit somriure davant d’aquella frase i va semblar quedar més tranquil. Goebbels va aprovar l’actitud de Lutze. Poc després de les onze de la nit, quan la banda de la RAD tocava una nova marxa militar, Brückner i Otto Dietrich es varen apropar al canceller i li varen entregar un missatge de Berlín a Hangelar per via aèria. Era d’en Göering. Hitler va llegir el missatge i després el va passar a en Goebbels. El text era breu; Göering havia sabut feia unes hores que acabava de trucar el doctor Sauerbruch, un dels metges més famosos de Berlín, des de la casa del president Paul von Hindenburg a Neudeck. El President estava molt malalt i només li quedaven uns dies. Reunits en el menjador de l’Hotel, des d’on es podia admirar el paisatge de les muntanyes del Wester-Wald i la vall del Rin, Hitler estava molt nerviós en aquells moments, movent-se constantment d’una banda a l’altra del menjador. Encara pensava que potser era un error tota aquella operació i no s’atrevia a fer assassinar al qui fins feia poc el considerava un amic, Ernst Röhm.

Però Goebbels l’intentava convèncer de que havien d’actuar i Hitler, impacient, va telegrafiar al cap de les SA per demanar-li que es reunissin a Wiessee el dia següent. Un cop enviat al telegrama va demanar en els seus ajudants que tingués a punt un avió perquè volia marxar cap a Munic el més aviat possible. Després de sopar, mentre esperaven que tot estigués a punt per començar entrar en acció, Hermann Göering va trucar a en Hitler per explica-li que les SA havien convocat la reunió a Munic, tal i com ell havia demanat, i Hitler va tornar a cridar als seus ajudants per dir-los que marxaven dintre d’una hora. Posteriorment, Hitler va afirmar que va rebre un missatge alarmant d’en Göering per telèfon anunciant-li que tant a Berlín com a Munic estava a punt de tenir lloc un intent de cop d’Estat per part de les SA. En aquells moments, Hitler va explicar davant d’en Goebbels que havia pres la decisió d’atacar les SA i, en seguit, el ministre de Propaganda va ordenar a les SA de Berlín que es presentessin en els seus respectius llocs.


En el moment que Hitler va ordenar posar en marxar l’operació, a la nit, el president de la Uschla, Buch, i el ministre del Interior de Baviera, Adolf Wagner, varen formar un grup d’homes amb en Christian Weber, l’Emil Maurice i Joseph Berchthold per detenir als líders locals de les SA amb l’excusa de que volien provocar un cop d’Estat. Uns 3.000 camises brunes havien ocupat els carrers de la capital bavaresa aquella nit cridant de que aixafarien qualsevol intent de traïció a la seva organització i que la Reichswehr estava contra ells. Alguns, de forma anònima, varen penjar cartells atacant la Reichswehr. Wagner es va veure obligat a actuar contra les SA, tot i que el cap de les SA de l’Alta Baviera, el Obergruppenführer August  Schneidhuber i el Gruppenführer Wilhelm Schmid havien ordenat als seus que tornessin a casa. El primer ajudant de la regió militar de Munic, el coronel Küchler, li varen fer arribar que una columna SA avançava cap a l’aeròdrom d’Oberwiesenfeld i va ordenar una investigació.

Per tot Alemanya varen començar a sortir rumors de que les SA s’estaven mobilitzant per provocar un putsch des de Munic. Però els membres de les SA que estaven allotjats a la pensió Hansbauer, a Wiesse, Alemanya, on també hi havia allotjat l’Ernst Röhm, no sospitaven res de res i tots s’estaven preparant per celebrar l’endemà una reunió de caps de les SA amb l’assistència de l’Adolf Hitler. En la reunió, les SA volien obligar a en Hitler a que acceptés la formació de les SA dins la Reichswehr. Röhm a les deu d’aquell matí estava passejant tant tranquil amb els seus companys pels voltants del llac Tegernsee pensant en el reunió que tindria lloc en breu amb Hitler. Estaven a punt d’arribar els primers caps de les SA i tenia que parlar amb ells sobre alguns punts abans de reunir-se amb el canceller. En aquells moments s’estava recuperant d’una forta neuràlgia amb un tractament d’injeccions. Abans d’anar a dormir, el regidor de la ciutat de Munic Emil Ketterer li va injectar una injecció i va demanar a tothom que el deixessin dormir. Röhm seria eliminat, tal i com Heinrich Himmler li va confessar a l’esposa d’en Joachim von Ribbentrop, Annelies von Ribbentrop.

A Berlín, el líder de les SA de Berlín, Karl Ernst, ja es va adonar a la tarda de que alguna cosa estranya passava i va posar en estat d’alerta a les SA. Tot i això, Ernst va creure que el perill venia per un possible putsch dels moviments conservadors dirigit contra en Hitler. A quarts de dotze de la nit, en el quarter general de les SS de Berlín, en el Prinz-Albrechtstrasse, un oberführer de les SS es va dirigir als seus homes per dir-los que l’endemà començava l’acció amb l’objectiu d’assassinar al general i antic canceller Kurt von Schleicher. Per la seva part, l’ex canceller estava en un sopar familiar i va dir en els seus familiars que havia sigut advertit que un gran perill se li acostava.


Heydrich, per la seva part, havia convocat el cap del servei de seguretat de les SS a Breslau, Ernst Müller, a Berlín per rebre una carta segellada amb els noms de les SA que havien de ser eliminats. Müller, que no obriria la carta fins l’endemà, quan Heydrich el va trucar, va tornar a Breslau en un avió privat posat a la seva disposició per en Göering.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: