Home // 1933 // Octubre (Page 2)

14 d’octubre de 1933

Dissabte:

Alemanya surt de la Societat de Nacions:

Després d’anunciar-ho el dia anterior en el seu gabinet, Alemanya va notificar a la Convenció de Ginebra la seva formal sortida de la Societat de Nacions. Sabent que aquella decisió portaria greus conseqüències tant internacionals com nacionals i per demostrar que el Partit i la nació eren una sola entitat, l’Adolf Hitler va demanar en el president Paul von Hindenburg que dissolgués el Reichstag i que convoqués eleccions pel 12 de novembre de 1933. El President va acceptar la proposta del canceller. Després de tenir l’aprovació del President i sabent que ara ho havia d’explicar en el seu poble, es va publicar un butlletí especial explicant la nova mesura. Després es va fer una llarga declaració governamental per explicar els motius que havien portat el país a abandonar la Convenció. El ministre Werner von Blomberg també li va aconsellar sortir de la Convenció.Per si no fos suficient, a la tarda l’Adolf Hitler va anunciar per la ràdio de totes les emissores alemanyes que Alemanya es veia obligada, ja que se li negava la igualtat de drets en els temes de defensa que els permetés a complir amb el seu deure de protegir les fronteres del país, a retirar-se de la Conferència del desarmament de Ginebra, que es va acabar aquell dia i que havia començat el 2 de febrer de 1933, i de la Lliga de Nacions. Va declarar que la degradació deliberada d’Alemanya no podia continuar sent tolerada, i va assegurar que el desastre econòmic era per culpa de les indemnitzacions i el rebuig a concedir a Alemanya un estatus d’igualtat en les conversacions sobre el desarmament. El canceller va explicar que els antics governs alemanys havien entrat a formar part de la Lliga de Nacions amb l’esperança i la confiança de que l’organisme trobaria una fórmula que arreglés els problemes dels pobles, però, que, en canvi, va afirmar que la Societat de Nacions no havia donat la igualtat de drets i, per tant, trobava que era un deshonor intolerable per una nació composta de 65 milions d’habitants formar-ne part. Criticant el passat, va dir que l’aspiració del Tractat de Versalles no era la de proporcionar la pau en el gènere humà, sinó la de conservar la humanitat en un estat d’odi permanent. En acabar de dir aquesta frase va anunciar la dissolució del Reichstag i la celebració d’unes noves eleccions pel 12 de novembre.

 

13 d’octubre de 1933

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va informar en el seu gabinet la seva decisió d’abandonar la Societat de Nacions i la de dissoldre el Reichstag, convocant noves eleccions, per reforçar la posició d’Alemanya i per demanar al poble alemany a través d’un plebiscit que s’identifiqués amb la política de pau del govern alemany.


El govern va aprovar una llei que condemnava a mort l’intent d’assassinat de qualsevol càrrec de l’Estat o del NSDAP.

10 d’octubre de 1933

Dimarts:

En el Reich:

L’arquebisbe Gröber de Freiburg va afirmar públicament que es posava a disposició del nou govern i del nou Reich.

9 d’octubre de 1933

Dilluns:

A la Gran Bretanya:

El ministre d’Afers Exteriors britànic, John Simon, instigat per França, va proposar que es posés a prova durant quatre anys l’emancipació alemanya, ja reconeguda l’1 de desembre de 1932. Aquesta proposta no va fer gens de gràcia al govern alemany perquè tenia el propòsit d’acabar amb la militarització del país.

7 d’octubre de 1933

En la celebració nazi d’Acció de Gràcies a Bückeburg, Adolf Hitler va declarar que el nacionalsocialisme havia agafat com a punt de partida de les seves opinions i resolucions, no als individus ni a l’humanitat, sinó al poble que era l’entitat condicionada per la sang per la construcció de la societat humana. Llavors, va dir que l’individu es transitòri i el poble es permanent. Hitler va explicar que el liberalisme volia destruir al poble i que el nacionalsocialisme el volia salvar, i que per sobre de tot l’home s’havia de donar compte de que la llibertat de pensament i de voluntat d’una nació havia de valorar-se més que la llibertat individual de pensament i de voluntat.

6 d’octubre de 1933

Divendres:

En el Reich:

Wilhelm Frick va revelar que molt membres de les SA s’havien beneficiat d’un sobreseïment pels seus delictes de dret comú i va afirmar de que l’administració de l’Estat nacionalsocialista i de la policia no tenia que veure’s obstaculitzats de manera alguna per les intervencions de les SA. Frick va deixar clar de que a partir d’ara es perseguirien amb tota l’energia els actes comesos pels membres de les SA.

4 d’octubre de 1933

Dimecres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler i el seu govern varen saber que els britànics, per tal de donar suport als francesos, havien endurit la seva postura sobre el rearmament alemany i ara no tenien en compte les peticions d’igualtat que havia demanat en Hitler el 17 de maig. A la tarda, Werner von Blomberg va sol·licitar una audiència amb en Hitler a la Cancelleria del Reich i quan es varen reunir el líder alemany li va reconèixer que era el moment d’abandonar la Societat de Nacions.


El govern alemany, aconsellat pel cap de premsa del NSDAP Otto Dietrich, va aprovar la Llei de Premsa on la professió de periodista va quedar regulada sota la vigilància i llicència del ministre Joseph Goebbels. La nova Llei decretava la destitució automàtica del tots els periodistes jueus i de tots els simpatitzants del règim republicà, i obligava a presentar un certificat d’arianitat. Eliminant la llibertat d’expressió, es responsabilitzava al redactor en cap d’un diari de tots els articles dels seus col·laboradors. A més, la Llei treia en els propietaris la facultat d’acomiadar al personal. Una conferència de premsa diària dictava en els periodistes els continguts dels seus articles que haurien de sortir editats. Els qui no seguissin les directrius del govern serien empresonats per traïdors als interessos de la pàtria.


El cardenal Bretram, de Breslau, va comunicar alarmat al Papa Pius XI els conflictes que podia causar l’ambició dels nazis d’exercir un control total sobre la societat alemanya, la prohibició dels diaris catòlics, les ingerències de l’Estat en les obres de caritat de l’Església i la dissolució de les associacions catòliques de voluntariat.

3 d’octubre de 1933

En el cine Capitol de Berlín es va estrenar la pel·lícula Hans Westmar, que explica la història del martir nazi Horst Wessel, que va morir el 23 de febrer de 1930 a mans de comunistes alemanys.  El guió, la direcció i la banda sonora varen ser obra d’Ernst Hanfstaengl. El moment més emotiu de la pel·lícula es la música que va posar Hanfstaengl en el moment del funeral. Aquella música fúnebre la va compondre per la seva filla Hertha que havia mort feia uns anys. Adolf Hitler va quedar tant impressionat per aquella música fúnebre que va decidir posar-la amb altres pel·lícules de propaganda nazi com el Triomf de la Voluntant.

 Però no va ser fàcil estrenar aquella pel·lícula ja que abans de que s’estrenés el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, que no va voler tolerar que Hanfstaengl es possés en el seu Ministeri va prohibir la pel·lícula qualificant-la com a perillosa. Després de fortes discussions entre Goebbels i Hanfstaengl la pel·lícula va ser estrenada, tot i que es varen tallar 27 escenes i es va canviar el títol, ja que en un principi la pel·lícula es deia Horst Wessel.

css.php