Archive for diari

7 de setembre de 1942

Dilluns:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general del Wehrwolf, Adolf Hitler va perdre la paciència amb els seus generals. A la nit es va reunir amb Alfred Jodl, que havia tornat d’un ràpid viatge dels quarters generals del Caucas. El general aprovava la idea de Wilhelm List d’aturar tots els atacs en el sector sud del front oriental fins que el Grup d’Exèrcits A rebessin homes i material. A més, li va explicar que veia impossible fer retrocedir els soviètics i que només els quedava una opció per avançar, que era dirigir-se cap al mar Caspi i cap a Grozni. Llavors, Hitler es va enfadar molt amb Jodl i el va escridassar de males maneres, però el general aquesta vegada no es va poder contenir i li va recordar les diverses directrius que havia aprovat i que havien conduït a la precària situació en què es trobaven. Quan va acabar la reunió, Hitler es va negar a donar-li la mà i va marxar enfadat. A continuació, Hitler es va reunir amb Erich Koch, governador d’Ucraïna.


1.800 jueus que vivien a la muntanya, en el centre turístic de Kislovodsk, varen rebre l’ordre de preparar-se per emprendre un viatge de dos dies per colonitzar districtes poc poblats d’Ucraïna. Però els alemanys els varen dur a prop d’una ciutat balneària de Mineralniye Vody, on els varen afusellar en una tanca antitanc juntament amb 2.000 jueus procedents d’Essentuki i 300 de Piatigorsk.

A Alemanya:

La Gestapo, després d’haver detingut a Harro Schulze-Boysen el 30 d’agost, varen detenir a Arvid Harnack.

A Àustria:

Augmentant encara més els problemes que tenia Hitler, Erwin Rommel, que estava malalt, va marxar del nord de l’Àfrica per descansar als Alps austríacs, via Berlín, després de deixar-ho tot organitzat per continuar lluitant.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus va llançar el 6º Exèrcit en una ofensiva en direcció al riu Volga per fer retrocedir els soviètics cap al riu. En aquell atac els alemanys varen avançar 4 milles cap al Volga, però varen ser aturats. Mentrestant, el 4º Exèrcit Panzer estava a les afores del sud de Stalingrad.

A la Gran Bretanya:

El diari britànic The Times va publicar un article on es mencionaven unes paraules del ministre d’Armament, Albert Speer, on deia que si la guerra no es guanyava aviat Alemanya perdria aquella guerra, ja que només podien comptar amb les armes que tenien aquell any i no amb les de l’any següent. Quan Speer va llegir aquell article va quedar molt sorprès i no va entendre d’on havien tret aquelles frases quan només les havia pronunciat davant de Friedrich Fromm i Erhard Milch. Més endavant, Speer va veure com altres diaris britànics publicaven processos de fabricació alemanys que fins i tot per ell eren desconeguts. Per tant, era molt probable que dins del seu Ministeri tingués alguna o més d’una persona que treballava per als britànics passant informació confidencial.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va anunciar per ràdio al poble nord-americà que milions de soldats alemanys estaven condemnats a passar un altre hivern cruel i glacial en el front rus.

A Guadalcanal:_

El general Kawaguchi va planejar la manera de com aniquilar als marines nord-americans.

Published in: diari on 7 setembre 1942 at7:53 Comments (0)

6 de setembre de 1942

Diumenge:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsia, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que els soviètics s’equivocaven en concentrar tota la seva força a Stalingrad. A la tarda, Hitler va dir que la guerra amb els britànics tenia que ser ull per ull i dent per dent, i va exposar dues noves tàctiques: matar a tot aviador Aliat que es tirés en paracaigudes i disparar des dels submarins als nàufrags dels vaixells enfonsats. Hitler va comentar que la vida d’un alemany valia la de vint britànics.

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit alemany va ocupar la base naval de Novoroisisk, en el Mar Negre.


A Stalingrad, els soviètics varen fer arribar reforços aeris a la ciutat.

A França: 

A totes les esglésies es va poder llegir la carta pastoral del cardenal Gerlier, primat de les Gàl·lies i arquebisbe de Lió, que deia que la deportació dels jueus donava lloc a escenes tan doloroses que tenien que elevar les protestes.

A Nova Guinea:

Després del contraatac australià a la badia de Milne, les forces japoneses varen ser evacuades de la zona.

Published in: diari on 6 setembre 1942 at13:44 Comments (0)

5 de setembre de 1942

Dissabte:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsia, Adolf Hitler va elogiar, en un dels pocs cops que ho va fer, a Espanya i als espanyols. Va dir que era impossible no estimar aquell país i va comentar que tots els caps regionals que tornaven d’Espanya sentien admiració cap als espanyols. Tot i això, va acusar a l’ex ministre espanyol Ramón Serrano Súñer de voler eliminar la Falange, de restaurar la monarquia i de voler crear una Unió Llatina amb França, Espanya i Itàlia per aliar-se amb la Gran Bretanya. A més, es va burlar del dictador Francisco Franco, de qui va dir que quan tornés la monarquia espanyola ell només seria un cavaller petit pel poc poder que creia que tenia. També va criticar als membres de la monarquia espanyola per perdre’s en ella mateixa. Finalment, Hitler va qualificar la premsa espanyola com la millor del món, i va assegurar que havia sigut un gran encert l’existència i l’aliança de la Divisió Blava, a qui creia que s’hauria d’equipar quan tornés a Espanya. El dictador va comentar que volia condecorar a Augustín Muñoz Grandes, el cap de la Divisió Blava, amb la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Brillants per la seva valentia i per ser un gran líder.


Wilhelm List li va demanar a Hitler que enviés a l’Alfred Jodl al quarter general del Grup d’Exèrcits A, a Stalino, al nord del mar Azov, per estudiar el següent desplegament del 39º Cos de Muntanya. Hitler va acceptar la demanda del seu mariscal de camp.


Wilhelm Keitel va ordenar que totes les forces laborals jueves fossin substituïdes sense manies per polonesos. 

A França:

La policia de Vichy va arrestar un total de 9.872 per enviar-los a París per després ser deportats a Auschwitz. 

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit alemany va arribar a les afores de Stalingrad. Llavors, tal i com l’hi havia demanat el dictador Iosif Stalin el 3 de setembre, Gregory Zhukov va llançar assalts contra el flanc esquerre del corredor alemany des del riu Don al riu Volga, però varen ser ràpidament neutralitzats. Al vespre, el corredor alemany continuava intacte. Veient aquell desastre, Zhukov va trucar a Stalin per comunicar-li els resultats. Després de descriure-li una carnisseria, li va mencionar que Friedrich Paulus s’havia vist obligat a traslladar algunes reserves des de les afores de Stalingrad. El dictador soviètic es va alegrar d’aquest fet, però Zhukov anava amb més prudència. En acabar la conversa, Stalin li va ordenar que continués amb els atacs.


Les forces alemanyes varen penetrar el port de Novorossiysk, en el Mar Negre, i varen renovar l’ofensiva alemanya a Crimea.

Published in: diari on 5 setembre 1942 at13:21 Comments (0)

4 de setembre de 1942

Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsia, Adolf Hitler va criticar les dones espanyoles per la seva forma d’entendre la pràctica religiosa, i va dir que encara que algunes sabessin més d’una llengua eren excepcionalment estúpides. Va posar l’exemple de la dona del dictador Francisco Franco, Carmen Polo, perquè anava tots els dies de la seva vida a l’església.

A França:

El govern alemany va aprovar una primera llei per enviar a Alemanya els 250.000 obrers francesos que reclamava per treballar en les indústries alemanyes.


La Resistència va fer esclatar una bomba a l’oficina de col·locació alemanya de Montluçó.

A Polònia:

El líder del gueto de Lódz, Mordechai Chaim Rumkowski, va pronunciar un discurs en el gueto després de que les autoritats alemanyes li demanessin que entregués els nens del gueto. Rumkoswki va afirmar que mai s’havia imaginat que es veuria obligat a dur a terme aquest sacrifici amb les seves pròpies mans i els va suplicar que entreguessin els seus fills i els malalts. Els va suplicar que pensessin amb lògica i es posessin al seu lloc i amb llàgrimes als ulls els va dir que tenia que amputar membres per salvar el cos. La gent es va posar a plorar i molts es varen enfadar i indignar pel que els demanava.

A Bielorússia:

El Batalló policial 306 va assassinar a 2.800 jueus a Luninets.

A Egipte: 

Erwin Rommel va tenir que replegar l’ala dreta del seu Exèrcit perquè estava sota el foc de l’aviació britànica.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el Caucas, 1.000 bombarders de la Luftwaffe varen bombardejar sense problemes la ciutat de Stalingrad, mentre Gregory Zhukov replegava els seus homes per emprendre un contraatac.

A la Unió Soviètica:

32 bombarders britànics i australians varen voler des de la Gran Bretanya fins el nord de la Unió Soviètica per participar, des de les seves bases aèries soviètiques, en la protecció dels combois de l’Artic. 9 d’ells no varen arribar al seu destí.

A la Gran Bretanya:

Un nou avió de guerra nord-americà, el Flying Fortresses, tripulat per nou homes, va arribar a la Gran Bretanya. El president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, va prometre construir-ne 60.000 a l’any.

Published in: diari on 4 setembre 1942 at14:40 Comments (0)

3 de setembre de 1942

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsia, Adolf Hitler va tornar a comentar el viatge del primer ministre Winston Churchill a Moscou de feia uns dies i va insinuar que els soviètics tractaven al primer ministre com un ninot i estava convençut que en un futur no s’entendrien. Seguidament, va dir que els Estats Units no abandonarien Islàndia. A la tarda, Hitler va lamentar un cop més que Francisco Franco no reconegués l’ajuda alemanya durant la Guerra Civil espanyola i va dir que el dictador espanyol hauria d’aixecar un monument a la glòria del Junker 52, ja que aquest aparell podia volar directament de Stuttgart a Espanya. Pensant un cop més en que podria arribar a pactar amb els britànics, va explicar que convenia insistir en explicar que Alemanya no feia la guerra al poble britànic sinó en els seus governants.


A Polònia:

El president del Consell Jueu del gueto de Lódz, Rumkowski, va rebre l’ordre de deportar 20.000 jueus del gueto per ser eliminats.


Els alemanys varen reobrir de nou, després de que s’hagués aturat el 28 de setembre, els transports de trens cap al camp d’extermini Treblinka. Els transports es varen tenir que aturar durant aquell temps per la quantitat de cadàvers que hi havia pel terra. Christian Wirth va ser un dels responsables de treure els cadàvers. A partir d’aquell dia varen tornar a enviar-se transports des del gueto de Varsòvia, d’on provenien la majoria de les víctimes del camp.

A Alemanya:

Per les seves victòries al nord de l’Àfrica, les últimes l’1 de setembre quan va aconseguir destruir 17 aparells, el pilot Hans-Joachim Marseille va ser un dels candidats a rebre els Brillants per la seva Creu de Cavaller.

A França:

A la nit, a les illes anglesa-normandes, dotze comandos britànics varen desembarcar en un far alemany que també s’utilitzava com emissora de ràdio. Els set alemanys que hi havia al far varen ser capturats, juntament amb els seus llibres de claus i el seu equip de ràdio va ser destruït.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Wolfran von Richtofen va llançar un atac aeri massiu que va durar 24 hores i que va deixar la ciutat soviètica en flames. A la llarga aquest atac va ser avantatjós pels soviètics perquè es varen poder refugiar en els edificis que havien deixat en runes els alemanys i es varen poder defensar millor de l’entrada del 6º Exèrcit.

Veient que les coses no anaven bé, Iosif Stalin va enviar un telegrama al general Gregory Zhukov a Malaia Ivanovka, a la riba occidental del Volga, a 80 quilòmetres de Stalingrad. El dictador soviètic li deia que la situació s’havia deteriorat, que els alemanys es trobaven a tres quilòmetres de Stalingrad i que ordenava que els comandants de les forces del nord i del nord-oest de la ciutat ataquessin d’immediat als alemanys. Però Zhukov no podia llançar un atac tan ràpid i va trucar al dictador per explicar-li i demanar-li temps. Stalin li va donar temps fins al 5 de setembre.

A Egipte:

Després d’una ràpida incursió britànica amb tota la potència de la seva artilleria, Erwin Rommel va decidir renunciar a trencar el front britànic i l’Afrikakorps es va tenir que replegar sobre les seves posicions de defensa. En aquells moments l’Afrikakorps es trobava a només 25 quilòmetres d’Alexandria, però ja no tenia ni combustible ni forces per seguir avançant. Aquell va ser el punt màxim en que va arribar l’Eix en el nord de l’Àfrica durant la Segona Guerra Mundial.

A Espanya:

El govern espanyol va fer pública la destitució del ministre Ramón Serrano Súñer com a Ministre d’Afers Exteriors i l’entrada del general Francisco Gómez Jordana en el seu lloc.

Published in: diari on 3 setembre 1942 at12:50 Comments (0)

2 de setembre de 1942

Dimecres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vínnitsia, el Werwolf, Adolf Hitler va ordenar en el general Franz Halder que un cop es conquerís la ciutat de Stalingrad s’havia d’eliminar a tota la població masculina i deportar a totes les dones a Alemanya, tot i que no va especificar a on. A la nit, el dictador va tornar a criticar durament al primer ministre Winston Churchill per la seva visita a Moscou. No li feia gens de gràcia aquell visita de Churchill a la Unió Soviètica i es va passar dies renegant d’aquella trobada.

A Polònia:

A Varsòvia, les SS varen anar liquidant el gueto. Uns 50.000 jueus varen ser assassinats amb gas verinós o varen ser enviats als camps d’extermini.

A Rússia:

L’exèrcit alemany va llançar l’Operació Mar del Nord contra els partisans soviètics que operaven a la regió de Mogilev i posaven en perill les principals línies alemanyes de comunicació i de subministrament que passaven per Smolensk.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Stalingrad, després d’haver rebut repetidament des del 30 d’agost ordres perquè mogués les tropes, Friedrich Paulus finalment les va moure cap al sud de les afores de la ciutat, en direcció a les tropes de Hermann Hoth, i en poques hores els dos exèrcits varen tancar en un moviment en pinces la ciutat. Però aquests tres dies que Paulus no es va moure va permetre a les tropes soviètiques de l’estepa escapar cap a Stalingrad, reforçant les defenses de la ciutat.

A Egipte: 

Erwin Rommel va llançar un atac sorpresa per conquerir la ciutat de El Caire, però els britànics es varen poder defensar perquè varen conèixer els plans de Rommel gràcies a la descodificació dels missatges per l’Enigma i, a més, la Guineu del Desert va quedar fatalment frenat per la falta de carburant. D’aquesta manera Rommel va tenir que interrompre la seva ofensiva a El-Alamein, camí cap al Canal de Suez, però va continuar igual d’optimista tant en privat com en públic.

Published in: diari on 2 setembre 1942 at16:56 Comments (0)

1 de setembre de 1942

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va criticar davant dels seus convidats el viatge del primer ministre Winston Churchill a Moscou, i va dir que quan el primer ministre havia tornat a la Gran Bretanya l’havien rebut de forma freda perquè per uns viatjava massa lluny i per uns altres no viatjava suficientment lluny.

A Alemanya:

A Wiesbaden varen ser deportats els últims 450 jueus de la ciutat.

A Polònia:

Els alemanys varen penjar, per ordres d’Otto Wächter i del SS-Oberscharführer Oskar Waltke, als 12 membres del Consell Jueu de Lvov.

A Egipte:

A El-Alamein, els blindats britànics de la 10º Divisió, amb superioritat numèrica, i amb el suport de la RAF, varen contenir amb facilitat l’atac del general Erwin Rommel que, decebut, es va tenir que retirar fins al punt de partida. Les forces de l’Eix es varen poder retirar sense problemes gràcies a la prudència del comandant Bernard Law Montgomery, que no volia embarcar-se en un arriscat contraatac.

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit alemany va arribar al Volga i ja havien rodejat completament la ciutat de Stalingrad.

Published in: diari on 1 setembre 1942 at12:29 Comments (0)

31 d’agost de 1942

Dilluns:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsia, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que el Duc de Windsor havia fet un discurs a ex combatents britànics on els havia dit que el seu objectiu era l’aliança entre la Gran Bretanya i Alemanya i, com a resultat d’aquell discurs, una delegació d’ex combatents britànics havia viatjat a Berlín on hi va haver una gran entesa amb els alemanys. Hitler creia que els britànics feien mal fet de tractar malament al seu rei, Jordi VI, perquè estava convençut de que el monarca estava a favor d’una pau amb Alemanya. Després, Hitler es va reunir un altre cop amb l’Alt Comandament militar. El dia anterior els havia esbroncat de males manera. En aquesta trobada els va dir que els soviètics necessitarien més reforços per les baixes que estaven patint i va assegurar que al final s’acabarien enfonsant. A continuació, els va explicar que tenia de sis a vuit divisions per atacar Leningrad. Franz Halder va apuntar en el seu Diari que Hitler havia dit que quan entressin a Stalingrad eliminessin tota la població masculina perquè els considerava perillosos. A la població femenina, va apuntar Halder, havia que emportar-se-les, tot i que no va especificar a on. 

A Alemanya:

Els alemanys varen detenir a l’espia alemany Harro Schulze-Boysen en el Ministeri de l’Aire.

A Egipte:

A El-Alamein, a Alam Halfa, Erwin Rommel no va aconseguir trencar les defenses britàniques. Els camps de mines, els avions de guerra i l’artilleria britànica van alentir l’avanç dels Panzer. L’avanç alemany cap a l’est del nord de l’Àfrica va quedar definitivament aturat quan varen perdre 3.000 homes per 1.750 del 8º Exèrcit britànic del comandant Bernard Law Montgomery. El mateix Rommel va estar a punt de morir quan la Desert Air Force (DAF) va bombardejar i metrallar al Kampstaffel (el quarter general tàctic). A la tarda, els alemanys ja no tenien combustible i no els hi arribava subministraments per abastir als 274 tancs alemanys que encara quedaven en servei. Per empitjorar encara més les coses pels alemanys, tots els petroliers italians que es dirigien a la costa africana varen ser enfonsats pels submarins britànics. Winston Churchill va telegrafiar a Franklin Delano Roosevelt i Iosif Stalin aquell mateix matí per anunciar-los que Rommel havia començat l’atac pel qual tan s’havien preparat. 

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen fer el primer vol del caça Martin Baker MB 3, però la va prova va ser un fracàs en estavellar-se l’aparell i en morir el pilot. En conseqüència, el programa del Martin Baker MB 3 va ser suspès.

Published in: diari on 31 agost 1942 at11:22 Comments (0)

30 d’agost de 1942

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que a la Unió Soviètica era on el comunisme original mostrava el seu rostre i, que, per tant, davant dels partisans l’exèrcit alemany havia d’efectuar operacions de neteja en una guerra salvatge. Després, en la conferència militar, Hitler, enfadat pel transcurs del conflicte oriental, va criticar amb duresa als alts comandaments acusant-los de falta d’intel·ligència, d’adaptabilitat mental i d’incapacitat. El general Franz Halder va anotar en el seu Diari que la conferència s’havia tornat a convertir en ofensives crítiques de Hitler a la capacitat de lideratge dels més alts comandaments.

A Alemanya:

Alemanya es va annexionar Luxemburg.


A la una de la matinada va sonar per segon cop aquell any l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Com l’últim cop no hi va haver detonacions.


La Gestapo va detenir a Harro Schulze-Boysen després d’haver interceptat un missatge clandestí cap als russos.

A França:

Monsenyor Théas, bisbe de Montauban, va fer llegir a totes les esglésies de la seva diòcesis una protesta contra les «doloroses i a vegades horrible» deportacions que, segons va dir, s’estaven duent a terme amb un salvatgisme brutal. L’arquebisbe de Toulouse, Jules-Gérard Saliège, va publicar una carta pastoral afirmant amb rotunditat que tant els jueus francesos com els estrangers eren éssers humans i no havien de pujar als trens com bestiar.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Stalingrad, al matí, la 29º Divisió Motoritzada alemanya va interceptar a milers de soldats soviètics que vaguejaven per l’estepa. El comandant de la 208º Divisió soviètica es va rendir amb tot el seu Estat Major. Sense disparar cap tret, varen caure en mans alemanyes camions, carros i centenars de peces d’artilleria. Llavors, Hermann Hoth va enviar els seus panzers al nord per reunir-se amb els carros del general Friedrich Paulus, procedents del corredor cap al Volga. El quarter general del Grup d’Exèrcits B va informar al general Paulus que consideraven que el 4º Exèrcit Panzer havia aconseguit a les deu del matí un cap de pont a Gravrilovka i que ara depenia de que el 6º Exèrcit concentrés totes les seves forces possibles per començar un atac en direcció al sud. Incomprensiblement, Paulus no es va moure. Veient les temptatives soviètiques de trencar el seu dèbil corredor cap el Volga, es va negar a enviar tropes al sud. Més tard, Paulus va rebre un altre missatge urgent de que avancés cap al sud, però de nou no va contestar. Mentre Paulus es quedava quiet amb els seus soldats, Andrei Yeremenko va separar a més de 20.000 soldats soviètics de l’estepa entre el Don i Stalingrad.

A Egipte:

A les vuit de la tarda, Erwin Rommel va atacar amb el conjunt de l’Afrikakorps, el 20º Cos Italià, la 90º Divisió lleugera i la Divisió paracaigudista Folgore a les tropes britàniques a El Alamein en la Batalla d’Alam Halfa, on varen destruir 67 tancs britànics per 49 de seus. L’objectiu de Rommel era rodejar les posicions britàniques amb quatre divisions blindades, dues d’alemanyes i dues d’italianes, i avançar pel desert per després dirigir-se al nord, cap a la costa. Però els britànics sabien prèviament de l’atac gràcies als missatges interceptats a Enigma i la clau italiana C 38m, que també havien aconseguit desxifrar. Els britànics sabien l’hora, les rutes i la càrrega de l’atac. D’aquesta manera, les forces de l’Eix es varen topar amb les mines que havien acabat de col·locar es britànics mentre eren atacats per les metralladors britàniques i no varen travessar la zona amb la rapidesa prevista per Rommel. Els panzers alemanys no varen poder avançar més de 15 quilòmetres quan en pensaven avançar 50. Per facilitar més la defensa britànica, els avions de la RAF varen llançar bengales per il·luminar el camp de batalla i bombardejar a les columnes de blindats alemanys. A més, els britànics varen enfonsar el creuer San Andreas, que portava combustible essencial per als carros de combat.

Published in: diari on 30 agost 1942 at11:03 Comments (0)

29 d’agost de 1942

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El doctor de les SS, Grawitz, va enviar un informe al líder de les SS, Heinrich Himmler, per informar-lo del poc èxit que s’havia obtingut en uns experiments amb 50 sacerdots del camp de concentració de Dachau. El doctor li va explicar que només hi havia hagut un cas positiu i quatre casos que amb reserves es podia qualificar de positius, davant de 35 de negatius, dels quals deu havien mort. El doctor li va assegurar que els experiments continuarien a Dachau.


El Grupppenführer SS Harald Turner es va queixar al HSSPF Meysner de que amb la seva manera de fer havia demostrat que no entenia el significat de les SS i menys encara la idea d’oferir una consigna als influents de la Wehrmacht per dominar el terreny junts. Aquestes picabaralles entre els caps de les SS no li agradaven gens a Himmler que, aquell mateix dia, va dictar que seguint la costum inveterada i fins llavors vigent de que el superior qualifiqués al subordinat, ell qualificaria a partir d’ara als seus Gruppenführer i Obergruppenführer pel número de cartes anònimes que arribessin a la seva direcció.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el Caucas, al matí, els soldats alemanys, després de diversos dies de combat amb els soviètics, varen continuar la marxa cap a l’est.


A la nit, Hermann Hoth va enviar els seus panzers en direcció al nord, a través d’Abganerovo, i cap a l’estepa fent trenta quilòmetres. L’atac va confirmar l’opinió de l’Andrei Yeremenko de que Hoth intentava unir-se al general Friedrich Paulus a l’estepa i va autoritzar la retirada de les seves posicions al sud i sud-oest de la ciutat. Però la retirada va portar moltes confusions. Aquell dia, a Stalingrad, Gregory Zhukov es va encarregar de defensar la ciutat.

A Suïssa:

El govern suís va decidir que no retornaria als refugiats jueus que intentessin entrar a Suïssa procedents de la França de Vichy. 

Published in: diari on 29 agost 1942 at13:07 Comments (0)