EL TERCER REICH

Dilluns:

En el Reich:

El SS-WVHA va enviar una circular amb el número secret 66/42 rúbrica D III/14h/82.42 Lg/Wy dirigida als metges i als comandants de 16 camps de concentració. En la circular s’ordenava que els metges del camps haurien de vigilar l’alimentació dels presoners i haurien de millorar, d’acord amb les administracions, propostes de millora.

En el front oriental:

A les afores de Stalingrad, Erich von Manstein es va veure obligat a retirar les forces del general Hermann Hoth del riu Mishkova per impedir que siguessin rodejades per les forces soviètiques. L’ofensiva soviètica era ferotge i els guàrdies soviètics varen empresonar als últims italians davant uns amplis barracons proper a una estació ferroviària.

En el quarter general soviètic del front del Sud-oest al llarg de l’alt Don, Nikolai Vatutin es va posar en contacte amb el dictador Iosif Stalin per explicar-li la victòria que acabaven d’aconseguir. El general li va dir que l’ala dreta del 8º Exèrcit italià no existia, que havien fet 60.000 presoners, més o menys el mateix número de morts, i que les seves forces s’havien apoderat dels magatzems i que els alemanys ja no podien resistir més. El dictador soviètic curiosament no es va emocionar per aquella aparent victòria i va enviar el general Vatutin al voltant del gran aeroport alemany de Tatsinskaia, on el general Martin Fiebig hi resistia encara, i va deixar que se les arreglés pel seu compte en una batalla entre el Don i Rostov.

En el quarter general de Rastenburg, a la nit, Kurt Zeitzler va pressionar molt fort per aconseguir l’ordre de retirada del Caucas del Grup d’Exèrcits A davant del perill de ser rodejats pels soviètics. L’Adolf Hitler, després de reflexionar-hi molt, va donar l’ordre de retirada per radiotelegrafia. A partir d’aquell moment tot el Grup d’Exèrcits A es va començar a retirar.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, un dels grups de la columna del general francès Philippe Leclerc va avançar cap al nord de Kurizo i va arribar a Umm el Araneb, on es va reunir amb un altre grup de la columna del mateix Leclerc que havia arribat a la zona per l’est.

En els Estats Units:

Els nord-americans varen provar per segon cop el prototip XB-29, el futur B-29, demostrant bona qualitats en general, però molts defectes, sobretot en els seus motors poc fiables.

Els nord-americans varen desxifrar la senyal Violeta dels japonesos en que sol·licitaven als diplomàtics espanyols a Washington que retiressin en el seu nom mig milió de dòlars en metàl·lic de la caixa de cabals de la seva antiga ambaixada. Els nord-americans no varen fer res al respecte pensant en la possibilitat de que haguessin enviat la senyal per descobrir si el trànsit de Tòquio estava sent vist.

Tweet

Diumenge:

En el front oriental:

A la nit, Kurt Zeitzler va intentar convèncer a Adolf Hitler perquè retirés el Grup d’Exèrcits A del Caucas tal i com li havia indicat Erich von Manstein. De mala gana, el dictador es va veure obligat a aprovar la retirada ja que corrien el perill de ser encerclats pels soviètics. Després va canviar d’opinió. Per sort dels soldats del Grup d’Exèrcits A, Zeitzler ja havia comunicat per telèfon l’aprovació inicial de Hitler i la retirada del Caucas va ser un fet i Stalingrad es va convertir en una prioritat secundària.

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va escriure un article en el Das Reich on va explicar que els soldats caiguts havien sigut fidels al seu ideal, però que ells tenien que apartar-se de l’ideal i optar pel mal menor. Goebbels criticava que era una desgràcia nacional que mai haguessin tingut forces per trobar una coincidència absolutament exacte entre l’anomenada consciència nacional i la religiosa, i va posar l’exemple dels japonesos que, segons ell, d’aquesta fusió havien fet néixer una energia patriòtica d’immens dinamisme. El ministre reclamava posar més èmfasis a la idea romàntica de morir per la pàtria i culpava a les generacions passades de renunciar a aquesta idea per enfocar-la en una idea individualista i particularista.

Andrei Vlasov va fundar a Berlín el Comitè Smolensk amb l’objectiu de reclutar voluntaris russos per formar un Exèrcit d’Alliberació per lluitar juntament amb els alemanys contra l’exèrcit soviètic.

Tweet

En el front oriental:

A Stalingrad, a partir d’aquell dia el 6ª Exèrcit va comprovar com la ració diària s’havia reduït a 50 grams de pa i un litre de sopa feta amb llegums. Aquesta reducció va comportar la debilitació de les forces físiques de la tropa. A les cinc de la tarda només havien rebut 38 avions de transport Ju-52 i He-111 amb 70 tones d’aliments, principalment pa.

En el nord de l’Àfrica:

A dos quarts de vuit del matí, a Argel, en Bonnier de la Chapelle, l’assassí d’en François Darlan, va ser afusellat en el camp de tir Hussein-Dey després d’haver sigut condemnat a mort el dia anterior. El cadàver d’en Bonnier va ser enterrat al cementiri Hussein-Dey.

Una hora més tard, a la catedral d’Argel, va començar la cerimònia pel funeral d’en Darlan on i varen assistir, entre altres; en Charles Nogués, en Henri Giraud, en Bergeret, en Boisson, en Dwight D. Eisenhower, en Robert Daniel Murphy, en Mark Clark, en Henri d’Astier i tots els alts funcionaris que varen treballar amb ell o que varen conspirar a la seva contra. Un cop es va acabar la cerimònia la majoria dels presents varen marxar per decidir qui havia de succeir a en Darlan com a Alt Comissari. En Franklin Delano Roosevelt va enviar un telegrama demanant que sigués en Giraud el substitut perquè no volia de cap manera que ho fos en Nogués, que a Marroc es va oposar al desembarcament del 8 de novembre de 1942. Finalment, en Giraud va succeir a en Darlan en el comandament civil i militar en el nord de l’Àfrica.

Tweet

En el nord de l’Àfrica:

A primeres hores de la matinada, els diaris varen rebre ordres de retirar els articles que explicaven que en François Darlan havia mort el dia anterior. Finalment, a les tres de matinada van rebre l’autorització per explicar la mort d’en Darlan en la seva pròxima edició. Al matí, els diaris van explicar-ho i varen dir que havia sigut assassinat per un agent de l’Eix. De seguida que es va anar coneixent la notícia una la multitud es va concentrar al voltant del Palau d’Estiu, a Argel, on va començar una desfilada davant de les restes de l’almirall. Mentre la gent plorava la marxa del seu almirall, els Aliats varen començar a parlar sobre qui havia de succeir a en Darlan com a Alt Comissari. Per altra banda, tant en Henri Giraud com en Franklin Delano Roosevelt varen exigir mà dura contra l’assassí d’en Darlan perquè varen témer que es fessin més atacs terroristes.

Al matí, un capità instructor va interrogar a en Bonnier, l’assassí d’en Darlan, que va repetir que havia actuat sol i que s’havia mogut per raons morals. En Bonnier creia fermament que se’n sortiria perquè esperava que els seus companys efectuessin un cop d’Estat i pensava que l’alliberarien i seria considerat un heroi. Però, a la tarda, el Ministeri Públic va sol·licitar la pena de mort que va ser confirmada pel tribunal de la cort marcial d’Argel.

En el front oriental:

A Stalingrad, durant les primeres hores del dia un fort vent va afectar en tot el Kessel i la visibilitat es va reduir a menys de 10 metres. A les cinc de la matinada, els homes del 6º Exèrcit dormien, la majoria havien anat a dormir beguts en la celebració de la Nit de Nadal, quan els coets Katiushka varen començar a ressonar. El terra s’aixecava i tremolava en cada canonada. En el sector conservat per la 16º Divisió Panzer de l’Erich von Manstein es varen quedar sorpresos en veure que els soviètics atacaven. Els carros i els soldats soviètics estaven ja molt a prop d’ells. L’artilleria de 88 mil·límetres de seguida es va trobar sense municions i varen destruir les seves peces amb els últims obusos abans de retirar-se a una segona línia de resistència.

Al migdia, els oficials del servei secret del 6º Exèrcit varen declarar erròniament que els soviètics havien patit moltes baixes, però varen reconèixer, encertadament, que ells havien patit similars pèrdues. En total varen morir 1.280 soldats alemanys durant aquell dia de Nadal. La batalla va continuar fins la tarda mentre, en els flancs, els soviètics  tancaven el cercle del Kessel.

A Gumrak, el quarter general del 6º Exèrcit, l‘Arthur Schmidt va parlar per teletip amb el general Schulz a Novocherkassk. En Schulz el va informar de més notícies decebedores, tot i que no li va voler admetre que s’havia abandonat el cap de pont sobre el riu Mishkova, i Schmidt li va explicar que ells estaven resistint en uns condicions molt precàries. Quan el general Schmidt va tallar la comunicació va veure clarament que l’Alt Comandament alemany havia perdut el control en sector sud del front oriental. Feia 48 hores que no rebien aliments i els queviures i el combustible s’estaven acabant. El soldats del 6º Exèrcit estaven tant desesperats que es passaven el dia manipulant les ràdios per captar emissores d’on curta d’Alemanya. Per celebrar el Nadal, la intendència del 6º Exèrcit va servir en els soldats l’última ració que contenia carn. Es va aconseguir la carn gràcies al sacrifici dels últims animals de càrrega supervivents dels 12.000 que havien servit com aliment a les tropes durant l’últim més. Durant la nit, la majoria d’aquests soldats varen poder escoltar el popular cantant Lale Anderson. De cop varen poder escoltar les Emissores Anell d’en Joseph Goebbels i varen sentir com el ministre alemany recitava els noms de les ciutats conquerides.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen fer el primer vol del míssil V-1, que va recórrer dos quilòmetres i mig de la base de Peenemünde.

A Polònia:

Els alemanys varen tornar a perseguir als jueus que s’havien amagat en el bosc de Parczew. Diversos centenars de jueus que estaven amagats en un campament militar varen ser capturats i assassinats. Al mateix temps, els alemanys varen entrar en el poble de Bialowieza i varen executar a 300 polonesos per la seva activitat a favor dels partisans. En l’actualitat, un monument recorda el lloc on varen ser enterrades les víctimes. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

Erich von Manstein va fracassar en el seu intent començat el 12 de desembre de 1942 d’alliberar els soldats alemanys que es trobaven rodejats pels soviètics a la ciutat de Stalingrad. Les tropes del comandant Von Manstein es trobaven a tant sols 50 quilòmetres de Stalingrad, en el riu Aksai, a l’espera de que les tropes del general Friedrich Paulus, que estaven encerclats a la ciutat, traspassessin les defenses soviètiques i s’unissin a ells. Però els soviètics varen encerclar a 130.000 homes del 8º Exèrcit italià en el riu Don, cosa que va obligar a les tropes de Von Manstein a cancel·lar el seu pla per anar ajudar i cobrir els llocs dels italians. D’aquesta manera, el 6º Exèrcit va quedar condemnat a rendir-se o a morir a la ciutat. Els soldats que estaven atrapats vivien en unes condicions miserables; les racions de menjar s’havien esgotat i havien de sacrificar als cavalls per poder menjar.

Per complicar encara més les coses pels alemanys, a trenc d’alba el gran aeroport alemany a Tatsinskaia, a uns 250 quilòmetres a l’est de Gumrak, el quarter general del 6º Exèrcit, va quedar sota el foc de l’artilleria del 3º Exèrcit de la Guàrdia soviètic. A dos quarts de sis del matí, els primers Ju-52 varen enlairar-se amb dificultat cap al cel per fugir. Però els pilots estaven confusos i es movien en totes direccions. Dos d’ells varen xocar enmig del camp i varen explotar. Enmig d’aquest caos varen aparèixer els carros soviètics en la pista d’aterratge mentre els avions passaven a prop d’ells. A un quart de set, el general Martin Fiebeg va marxar amb avió de l’aeroport cap a Rostov. A terra i deixava 56 avions cremant. Mentrestant, Vasili Chuikov, satisfet i tranquil de que els seus plans anessin bé, es va acomiadar dels seus antics companys. Entre ells hi havia el general Ivan Petrovich Sologub, el general Fiodor Smejotvorov i el general Victor Zholudev, que serien enviats des del camp de batalla a la riba de davant del Volga.

A la nit, en els búnquers alemanys es va celebrar la Nit de Nadal i es va escoltar la melodia:

O Tannenbaum, O Tannenbaum, wie treu sind deine Blätter.

Els alemanys varen llançar milers de bengales multicolor. Aquella nit va ser tranquil·la pel que fa en batalles.

A Algèria:

A Alger va morir assassinat l’almirall francès François Darlan per tres dispars efectuats per un estudiant monàrquic francès de vint anys. En el seu lloc va ser nomenat l’Alt Comissari Aliat a l’Àfrica, Henri Giraud, que havia fugit d’Alemanya uns mesos abans. L’atemptat contra l’almirall francès havia sigut organitzat des de feia dies i es va decidir materialitzar-lo a la vigília de Nadal després de que els que varen atemptar contra la vida de l’almirall ho consultessin a uns astròlegs. Els assassins es varen reunir a primera hora a l’església Saint-Augustin i, en un confessionari situat a la dreta dels vestíbul, l’abat Cordier els va esperar per lliurar-los dos revòlvers de canó llarg Colt amb les seves corresponents munició. Un dels conspiradors, Morand-Bonnier, es va fer absoldre per l’abat pel que anaven a cometre. Després varen pujar a un Peugeot negre que els va dirigir a les altures d’Hydra, on hi havia grans extensions de terreny sense cultivar per provar les armes. Quan van fer la prova només una bala va sortir del canó i les altres quatre es van encasquetar. Veient que les armes no estaven en bon estat, el cap de l’equip va recordar que a la rue de Cartres hi havia una armeria i van anar corrents a reparar l’arma. Després de reparar-la varen tornar a Hydra i varen tornar a provar l’arma, que aquest cop va funcionar perfectament. A continuació es varen dirigir al Palau d’Estiu, on pensaven que hi hauria Darlan. Morand-Bonnier va entrar al palau fent-se passar per un diplomàtic que acabava d’arribar, però mentre esperava i examinava el lloc va veure que l’almirall abandonava el Palau i varen tenir que posposar l’atemptat. Varen decidir intentar-ho a les tres de la tarda.

Després de dinar, Henri d’Astier, el germà del general François d’Astier de la Vigerie, el cap de l’Estat Major de Charles de Gaulle a Londres, anava tranquil·lament amb cotxe fins que es va trobar a Bonnier, al qual coneixia i eren amics. Després de saludar-lo el va convidar a pujar en el cotxe i el va portar en el Palau d’Estiu. Després d’aturar-se a prop del Palau, Bonnier va baixar de l’automòbil i es va dirigir a les oficines de l’Alt Comissariat i tornant-se a fer passar per diplomàtic es va dirigir a la sala d’espera. A les tres de la tarda va escoltar com el cotxe de Darlan arribava al Palau i va abandonar la sala d’espera i es va dirigir a l’exterior, a uns vint metres de la reixa que conduïa al despatx de l’almirall, per disparar-li. A les 15:35, en veure que el tenia en el punt de mira de la seva pistola, Bonnier va disparar a Darlan dos cops, deixant-lo molt mal ferit al terra. El comandant Hourcade, l’ajudant de l’Estat Major de Darlan, va sentir els trets i es va dirigir ràpidament cap a Darlan. Veient que el seu objectiu no era mort i que havia de rematar-lo abans de que vinguessin a ajudar-lo, Bonnier es va abraonar a Darlan per disparar-li un tercer tret i fugir corrents. Ràpidament, Hourcade el va perseguir i el va interceptar, però quan el va agafar pel coll i pel canell, Bonnier li va disparar dos trets i va fugir cap al despatx de l’almirall per escapar-se per la finestra. Quan anava per saltar per la finestra els guàrdies van anar més ràpid que ell i el varen atrapar.

Mentrestant, el moribund Darlan no parava de perdre sang i es va avisar a l’hospital militar Maillot, que es trobava a dos quilòmetres de distància, que es preparessin per rebre l’almirall, que va ser transportat cap a l’hospital amb cotxe. Però quan varen arribar a l’hospital ja era massa tard i Darlan va entrar en coma. Després d’examinar-lo amb raigs-X els doctors varen decidir intervenir quirúrgicament. L’almirall tenia els intestins perforats i el fetge destrossat. Darlan va morir durant l’operació mentre se li administrativa l’extremunció. Amb la mort de Darlan va sortir el dilema de sobre qui l’havia de substituir. Dwight D. Eisenhower i Henri Giraud es varen reunir a Tunísia per discutir com solucionar aquest problema i varen decidir mantenir en secret la mort de l’almirall per evitar que el govern de Vichy intentés alguns maniobra.

A Líbia:

Erwin Rommel va celebrar la Nit de Nadal en el seu quarter i li varen regalar un petit barril de petroli que contenia un quilogram de cafè capturats als britànics. 

A Tunísia:

Els Aliats varen combatre sense èxit per travessar les defenses de l’Eix. 

A Itàlia:

A Roma, el comte Galeazzo Ciano va informar del seu viatge a Alemanya al rei Victor Manel III i li va manifestar la seva indignació per la petició del ministre Joachim von Ribbentrop de cedir part de la flota italiana al Reich.

En el Vaticà:

En el seu missatge de Nadal transmès per la ràdio al món, el papa Pius XII va parlar, tot i que de forma breu, del genocidi alemany quan va parlar dels centenars de milers de persones que, sense tenir cap culpa, segurament per la seva nacionalitat o raça, eren destinades a la mort o a un progressiu deteriorament. Trenta paraules escasses en un text de 26 pàgines.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Tal i com va fer el 23 de setembre de 1940, Heinrich Himmler va ordenar en els odontòlegs de les SS que extraguessin les dents d’or dels presoners morts i l’or dels vius que no siguessin aptes per ser reparats.

En el front oriental:

Al sud de Stalingrad, a dos quarts de set del matí, la 6º Divisió Panzer va renovar la seva ofensiva amb l’objectiu d’ampliar el cap de pont a Vasilevska, en el riu Mishova, al sud del Kessel, però varen ser incapaços d’avançar. A les 13:05 va arribar un missatge del OKW des del quarter general de Rastenburg. L‘Erich von Manstein esperava que fos la resposta de la seva petició del dia anterior d’ajudar als italians al nord de Stalingrad. No va ser així. Segons el missatge escrit pel general Kurt Zeitzler, l’Adolf Hitler demanava conservar el nus ferroviari de Morozovskaia i les dues bases aèries de Morozovsk i Tatzinskaia, però estava d’acord en que les unitats del 57º Cos Panzer siguessin traslladades a l’altra banda del Don.

Mentrestant, a la ciutat de Stalingrad les condicions eren nefastes pels soldats alemanys del 6º Exèrcit i durant aquella jornada varen morir un total de 686 alemanys. A la tarda, Friedrich Paulus va afirmar que no abandonaria la ciutat sense una ordre de l’Adolf Hitler. Però l‘Operació Wintergewitter (Tempesta d’Hivern) de l’Erich von Manstein per ajudar al 6º Exèrcit atrapat a Stalingrad va quedar frenada quan es van veure incapaços d’avançar per la forta oposició dels soviètics i per les monstruoses condicions meteorològiques. A més, els blindats del 4º Exèrcit del general Hermann Hoth es van veure obligats a parar-se al riu Mishkova i Von Manstein va tenir que retirar algunes unitats del 4º Exèrcit per defensar el deteriorat flanc esquerre del seu Grup d’Exèrcits. En fer aquesta acció, Hoth va tenir que replegar les seves debilitades tropes. Unes hores més tard, els carros de la 6º Divisió Panzer varen donar la volta i varen creuar de nou el riu Mishkova, però aquest cop en direcció contrària a Stalingrad. A mitjanit, els tancs alemanys es dirigien a ajudar als italians per estabilitzar el seu flanc esquerre. Llavors, Von Manstein i Paulus varen parlar per teletip. El comandant del 6º Exèrcit demanava que li donés la paraula xifrada que posaria el seu Exèrcit en camí de la llibertat o de l’oblit, però Von Manstein li rebutjava la seva petició ja que sabia que no el podia rescatar.

En els Estats Units:

L’Office of Strategic Services, el OSS, va rebre permís per tal d’organitzar i dirigir una guerra de guerrillers a través d’unes noves unitats anomenades Operational Groups, OG. William J. Donovan va dotar els OG de personal exclusivament militar i va situar com a cap d’operacions el coronel Russell J. Livermore. L’objectiu era que entrenessin grups de guerrillers en territoris ocupats pels alemanys i els italians, i en dirigissin les accions de combat. Per això, aquells homes haurien d’estar preparats per viure en territori enemic durant uns quants mesos.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

L’Adolf Hitler va ordenar desenvolupar els coets V-2.

A Cracòvia, sis membres de l’Organització Combatent Jueva varen atacar una cafeteria freqüentada per les SS i la Gestapo. El seu líder, Adolf Liebeskind, va morir en l’atac. 

A Alemanya:

A Berlín, a la presó de Plötzensee, els nazis varen executar a la forca a Arvid Harnack i a Harro Schulze-Boysen, creadors de l’organització l’Orquestra Roja, juntament amb l’esposa de Schulze-Boysen, Libertas. Els cadàvers varen ser consignats per una dissecció anatòmica per tal de que no fossin identificables. En aquell mateix dia i a la mateixa presó els alemanys varen executar a través de la guillotina a sis homes i tres dones de l’Orquestra Roja.

En el front oriental:

A Stalingrad:

El Grup Blindat del general Hermann Hoth va intentar ajudar des de l’exterior al 6º Exèrcit, que estava atrapat a Stalingrad, però els tancs de Hoth varen ser parats a menys de 50 quilòmetres de la ciutat. Veient que no anava tal i com havien estudiat, en el quarter general del Grup d’Exèrcits del Don, a Novocherkassk, Erich von Manstein va preparar una recapitulació per entregar-li a l’Adolf Hitler en el seu quarter general de Rastenburg. El comandant explicava en un text altament secret que l’enfonsament del sector italià en el nord de Stalingrad feia que s’haguessin de desplaçar cap allí i va demanar suspendre per un temps el rescat del 6º Exèrcit. Von Manstein apuntava que l’única possibilitat de salvar-los era aconseguint proveir-los per aire i que el 6º Exèrcit es retirés del Kessel. Però el 6º Exèrcit estava destrossat en tots els sentits i vivien en unes condicions desesperades. Els soldats de l’Arthur Schmidt només disposaven de 23.000 cavalls per alimentar-se.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Alfred Rosenberg, commogut per la carta que li havia escrit una noia russa en què li explicava com en el seu poble s’havien agafat a la gent obligatòriament per convertir-los en mà d’obra, li va escriure una carta a en Fritz Sauckel per demanar-li que en l’allistament de gent no s’utilitzés mesures que després poguessin ser retretes a ell i als seus col·laboradors. Segons Rosenberg, les mesures preses per reclutar mà d’obra es consideraven una forma de deportació en massa fins al punt que els que se sentien amenaçats per aquestes mesures preferien córrer el perill de fugir als boscos o anar-se directament amb els bandits.

Aquell dia es va emetre per primer cop un comunicat militar pessimista. En ell es deia que els soviètics havien traspassat la cobra del Don, però també s’explicava que les divisions alemanyes en marxa havien ocupat posicions preparades a la rereguarda.

Heinrich Himmler, que estava de molt mal humor, va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten, que aquell dia va marxar cap a Hartzwalde per reunir-se amb la seva família, a Berlín. Es queixava dels oficials de les SS, ja que la Batalla de Stalingrad no estava anant tal i com esperava. Himmler li va confessar que Gottlob Berger, el general de les SS, era dels homes que menys li agradaven perquè sempre tenia crítiques a fer.

En el front oriental:

Al nord de Stalingrad, a Kalmikov, on hi havien les tropes italianes que s’havien refugiat allí després de ser rebutjades pels soviètics després d’intentar dirigir-se al sud, al matí li varen dir en el tinent Felice Bracci que s’atrinxerés amb els seus canons fins que arribessin tropes de reforç. Un oficial del seu comandament li va prometre que estava en camí una força operacional alemanya. Però aquell moment d’esperança va durar poc perquè de cop va començar a descendir un foc de morters des dels turons que els rodejaven i els italians es varen posar a córrer presos pel pànic. En veure’s atrapats, la majoria dels italians varen aixecar les mans en senyal de rendició.

Mentrestant, els oficials del servei secret del Grup d’Exèrcits del Don de l’Erich von Manstein estaven interrogant un presoner soviètic del 3ª Exèrcit de la Guàrdia, el general Ivan Krupennikov, per saber els últims plans dels soviètics. Mentre interrogaven al general soviètic, els seus companys de la 6º Divisió Panzer es varen trobar amb el camí bloquejat pels soviètics per dirigir-se a la ciutat de Stalingrad, on els soldats alemanys varen registrar més morts per inanició per les males condicions de vida degut al bloqueig soviètic. Incapaços de poder avançar més enllà del pont de Vasilevska, a només 65 quilòmetres al sud de la ciutat, els tancs alemanys Mark IV conservaven encara el cap de pont a la riba nord, però els problemes de subministraments, sobretot d’aigua potable, els feien desesperar veient que no podrien resistir gaire més.

A la ciutat, el 6º Exèrcit s’estava intentant preparar per l’atac, però la inseguretat del comandant Friedrich Paulus de no saber quin dia s’havia de trencar el cercle el feia estar molt intranquil. A més, la falta de combustible només portava confusió entre els seus homes. Sabent que havia d’actuar aviat, Von Manstein va demanar al general Kurt Zeitzler una decisió definitiva sobre si el 6º Exèrcit havia d’intentar sortir del cercle i avançar tan ràpid com pogués per trobar-se amb el 57º Exèrcit blindat o si el comandant en cap de la Luftwaffe podia garantir els subministraments aeris durant un període prolongat. Zeitzler li va respondre amb un telegrama que deia que Hermann Göering estava segur de que la Luftwaffe podria enviar els subministraments al 6º Exèrcit. L’Adolf Hitler encara no tenia clar què havia de fer amb el tema de Stalingrad i va autoritzar que el comandant del 6º Exèrcit intentés saber la distància que podria arribar a avançar en direcció sud. La resposta va ser que tenien combustible per només 20 quilòmetres i que no podrien mantenir la posició gaire més temps. El problema que tenien era que l’Exèrcit del comandant Hermann Hoth es trobava a 54 quilòmetres i no podia avançar més cap a les posicions del 6º Exèrcit. La indecisió d’en Hitler va fer desesperar als seus, el cronista de guerra del OKW, Helmuth Greiner, va escriure que Hitler ja no era capaç de prendre una decisió. Però també dins del 6º Exèrcit hi havia confusió sobre com havien de sortir d’aquella situació. El propi comandament va qualificar la tàctica d’una sortida en massa del cercle sense ajuda de l’exterior, l’Operació Tro del general Von Manstein, com una solució catastròfica. Finalment, a la nit, Hitler va rebutjar aquella operació, ja que creia que Paulus no podria trencar el cercle.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

El govern alemany estava molt preocupat per com es desenvolupava la guerra: a Stalingrad els transports aeris no funcionaven pel mal temps i els soldats patien gana. En el nord de l’Àfrica, les tropes de l’Erwin Rommel estaven sense gasolina i varen estar a punt de ser atrapades per les tropes britàniques. A Líbia, les forces aliades varen arribar a Homs.

A Berlín, a la nit, Heinrich Himmler va trucar al seu doctor Felix Kersten perquè anés a veure’l. El doctor volia viatjar a Hartzwalde per veure la seva família, però no podia dir que no i va tenir que posposar el seu viatge per l’endemà. Quan es varen reunir, Himmler li va regalar una escopeta de caça bela automàtica de calibre 16 amb sis cartutxos. Durant el tractament, Himmler li va assegurar que el criminal de guerra més gran era el president Franklin Delano Roosevelt perquè s’havia aliat amb els bolxevics. Quan varen parlar de Stalingrad, Himmler va culpar al ministre Hermann Göering, a qui va titllar de fill de gossa aficionat, d’haver fallat. Himmler va profetitzar que si la guerra la guanyaven els Aliats, aquests es repartirien Alemanya i que els soviètics saquejarien i violarien tan com poguessin.

En el front oriental:

A Stalingrad, a trenc d’alba, la 6º Divisió Panzer es dirigia ràpidament cap al pont de Vasilevska per enllaçar-se amb el 6º Exèrcit alemany atrapat en el Kessel, però davant d’ells els esperava el 2º Exèrcit de la Guàrdia soviètic. Immediatament després dels primers raigs de Sol, varen formar una posició defensiva en forma d’eriçó per esperar que arribessin camions de subministraments amb municions i gasolina per poder repostar. Mentre esperaven, els exploradors de la 6º Divisió Panzer varen observar la rereguarda per buscar alguna senyal dels necessitats subministraments, però en aquell moment els soviètics els varen atacar. Mentrestant, a Gumrak, el quarter general del 6º Exèrcit, el general Arthur Schmidt va parlar per teletip amb el general Schulz i li va explicar les dificultats que tenien per poder dur a terme l’operació d’enllaç.

A l’alt del Don, a l’oest de Serafimovich, la 5º Companyia italiana d’en Bersaligieri es va desplaçar ràpidament per ajudar a les tropes del tinent Felice Bracci, que s’estaven retirant cap al sud, en un trajecte molt difícil per les condicions climàtiques de neu i fred. A les nou del matí, les tropes d’en Bracci varen arribar a Kalmikov per rebre noves ordres per després continuar cap a Meshkov. Però en aquells moments varen aparèixer els T-34 soviètics i els italians varen quedar presos pel pànic. Els tancs soviètics no els varen atacar i es varen desviar i els italians varen poder continuar cap a Meshkov. A la tarda els italians varen arribar a les afores del poble, però en aquells moments varen rebre l’impacte d’un obús de morter. Els soviètics havien arribat abans que ells i bloquejaven la carretera que es dirigia al sud. De seguida els italians els varen disparar, però els soviètics no varen cedir. Veient que era impossible continuar amb el pla, els comandants italians varen retirar les seves tropes i els soldats d’en Bersaligieri es varen reagrupar i varen tornar cansats a Kalmikov.

En el nord de l’Àfrica:

A Argel, Henri Giraud, acompanyat per en François Darlan, va condecorar amb la creu de guerra als capitans dels submarins Casablanca, Glorieux i Masouin per haver escapat a Toló dels alemanys el 27 de novembre de 1942.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler es va reunir un altre cop amb el comte Galeazzo Ciano, en Hermann Göering, en Pierre Laval, en Paul Schmidt i en Joachim von Ribbentrop. Es varen asseure tots davant d’una taula rodona per parlar de la guerra, i Ciano va proposar una retirada del nord de l’Àfrica, però Hitler també si va negar.

El ministre d’Armament, Albert Speer, estava molt preocupat pels atacs aeris dels seus enemics i va decidir publicar un decret dirigit a tota la indústria armamentista. Speer els comunicava que degut els atacs aeris intensius dels Aliats es veien obligats a adoptar ràpidament mesures per traslladar les indústries d’armament més importants en zones més segures. Però les mesures de Speer no van acabar d’agradar. Per exemple, els caps regionals no volien instal·lar noves fàbriques als seus territoris per por a possibles atacs en la seva zona i els responsables de la producció no es volien traslladar a una nova zona, ja que esperaven possibles dificultats polítiques dels nous caps regionals.

El doctor Felix Kersten va anar com feia sempre a tractar a en Heinrich Himmler, però quan el va veure va observar que el líder de les SS estava molt alterat. En preguntar-li què li passava, Himmler li va contestar si podia tractar a una persona que patia forts olors de cap, marejos i insomni. Després de dir-li que sí, Himmler li va ordenar discreció i va recollir una carpeta negra de la seva caixa forta i en va treure d’ella una papers. Kersten va quedar parat en llegir que era l’informe mèdic d’en Hitler que arribava fins els temps en els que es va quedar cec en l’hospital de Pasewalk. S’afirmava que Hitler, quan era un jove soldat, havia contret sífilis, i que aquesta era la causa de la seva ceguera temporal. El 1937, es constatava que la sífilis havia empitjorat i que durant el 1942 es varen presentar símptomes cada cop més clars de sífilis progressiva. L’informe estava firmat pels doctors Karl Brandt i Theodor Morell. Quan li va tornar l’informe, Kersten li va comunicar que no podia fer-hi res com a metge dedicat a la teràpia natural. En parlar d’aquell tema amb en Rudolf Brandt, aquest va quedar sorprès de que Kersten ho sabés i el va avisar de que com a estranger corria un greu perill ara que sabia un dels secrets més ben guardats.

A Alemanya es va condemnar a mort a una persona que pensava atemptar contra la vida del ministre Joseph Goebbels col·locant una mina sota el pont que duia a Schwanenwerder, que era per on preveia que hi passaria en Goebbels.

En el front oriental:

En el sector sud, els tancs alemanys de la 6º Divisió blindada del mariscal de camp Erich von Manstein es trobaven a 30 milles al sud de Stalingrad per intentar salvar al 6º Exèrcit. Llavors, Von Manstein va ordenar a en Friedrich Paulus que trenqués la bossa soviètica cap al sud-oest i es dirigís a on eren ells. A Novocherkassk, Von Manstein continuava preparant amb molta dedicació com podia salvar el 6º Exèrcit i a les 14:25 va transmetre les seves idees a en Hitler en un teletip altament secret. En ell, Von Manstein li deia que no es podia esperar auxiliar al 6º Exèrcit en breu degut a l’escassetat d’avions, al mal temps i a les poques previsions que rebien el 6º Exèrcit. Després de dir-li que ell no els podria socórrer, li va explicar que l’única possibilitat residia en que el 6º Exèrcit es dirigís cap al sud-oest per establir contacte amb el 57º Cos Blindat del 6º Exèrcit Panzer en el riu Mishkova. Per fer-li veure que havien de córrer en dur a terme aquella operació, li va explicar que les provisions de la bossa arribarien fins al 22 de desembre. Però Hitler continuava rebutjant totes les peticions de considerar una sortida del cercle perquè tenia informacions de que el 6º Exèrcit només seria capaç d’avançar un màxim de 30 quilòmetres cap al sud-oest i no arribarien a les tropes d’en Hermann Hoth. Tot i saber que Hitler no ho acceptava, Von Manstein es va posar en contacte amb en Paulus per explicar-li el seu pla per fer-lo sortir del Kessel, ja que pensava que Hitler canviaria d’opinió.

Pensant amb el pla d’en Von Manstein, a uns 70 quilòmetres al sud del Kessel, la 71º Divisió Panzer es va afanyar a col·locar-se en posició en el flanc esquerre de la 6º Divisió blindada, intentant obrir bretxa cap a en Paulus. Però sabent que Paulus no es dirigiria cap a ells, a primeres hores de la tarda els carros alemanys varen tornar a Vejne-Kumski, on centenars de soviètics els varen assaltar per sorpresa i els varen aturar. Mentre eren portats com a presoners dels soviètics en la rereguarda, la 6º Divisió blindada va rebre noves ordres de dirigir-se ràpidament cap al pont de Vailevska, a 25 quilòmetres al nord-est del riu Mishkova.

Sabent que havien desaprofitat una oportunitat, Von Manstein i Paulus varen tornar a parlar després de que Von Manstein rebés permís de Rastenburg per atorgar al 6º Exèrcit una autorització parcial per obrir-se pas. Paulus el va informar que aquell dia havia rebut per primer cop els subministrament aeris necessaris, unes 220 tones, i va esperar a rebre noves ordres per poder obrir la bretxa que els havia de salvar. L’ordre va arribar en un teletip, el número 60.328, a les sis de la tarda, en què s’explicava que el 57º Cos Blindat de les 6º i 17º Divisions Panzers del 4º Exèrcit Blindat havien derrotat als soviètics a la zona de Verjne-Kumski i, a més, es deia que havien arribat a la secció de Mishkova i que s’havien iniciat els atacs contra poderoses forces soviètiques a l’àrea de Kamenka i al nord-d’aquella zona. Per tant, s’ordenava al 6º Exèrcit que es concentrés tan ràpid com pogués per l‘Operació Wintergewitter per establir contacte amb el 57º Cos Blindat perquè poguessin arribar abundants subministraments. També es demanava conservar l’aeroport de Pitomnik. Aquest canvi de plans va deixar atònits a en Paulus i a l’Arthur Schmidt perquè sabien que ara haurien de portar tot el pes de l’Operació ells sols. Molt preocupat per saber com ho haurien de fer, Schmidt va parlar amb el general Schulz en una conversació en teletip. Després d’una breu discussió sobre les necessitats més importants per proveir al 6º Exèrcit, Schulz, que sabia que no podia complir les exigències, va tallar la conversació dient-li que ja no tenia res més a dir-i i que desitjava que tot anés bé

Mentrestant, la 6º Divisió Panzer va començar a obrir-se pas cap al Kessel sota la llum de la Lluna. Poc després de les deu de la nit, els tancs es varen aturar per fer un breu descans i varen veure a l’altra banda de la carretera una sèrie de trampes antitancs i trinxeres. Uns minuts després, els soldats soviètics varen sortir d’aquelles trinxeres i varen córrer a envoltar-los. De cop, des dels turons de davant, es va sentir un tret que va ser seguit per una llarga ràfega de foc de metralladora contra als soviètics, que aquests es varen refugiar a les seves trinxeres cobertes de neu i els panzers alemanys varen poder seguir endavant.

A uns 200 quilòmetres al nord-oest, al llarg dels últims trams del riu Don, on es desenvolupava la segona ofensiva soviètica contra les forces italianes, l’exèrcit soviètic va renovar els seus atacs en el riu Chir, però aquest cop concentrant-se en atacar només al 8º Exèrcit italià. Els malalts d’un hospital de campanya corrien a través dels pavellons cridant que els soviètics ja havien aconseguit una penetració i que estaven a només 200 metres d’ells. Després de carregar els pacients en camions es varen posar en marxar en una carretera carregada de neu i només varen poder avançar a una velocitat de 5 quilòmetres per hora. De seguida els soviètics els varen atrapar i els varen disparar amb els seus morters.

Tweet