23 de desembre de 1942

Dimecres:

En el Reich:

Tal i com va fer el 23 de setembre de 1940, Heinrich Himmler va ordenar en els odontòlegs de les SS que extraguessin les dents d’or dels presoners morts i l’or dels vius que no siguessin aptes per ser reparats.

En el front oriental:

Al sud de Stalingrad, a dos quarts de set del matí, la 6º Divisió Panzer va renovar la seva ofensiva amb l’objectiu d’ampliar el cap de pont a Vasilevska, en el riu Mishova, al sud del Kessel, però varen ser incapaços d’avançar. A les 13:05 va arribar un missatge del OKW des del quarter general de Rastenburg. L‘Erich von Manstein esperava que fos la resposta de la seva petició del dia anterior d’ajudar als italians al nord de Stalingrad. No va ser així. Segons el missatge escrit pel general Kurt Zeitzler, l’Adolf Hitler demanava conservar el nus ferroviari de Morozovskaia i les dues bases aèries de Morozovsk i Tatzinskaia, però estava d’acord en que les unitats del 57º Cos Panzer siguessin traslladades a l’altra banda del Don.

Mentrestant, a la ciutat de Stalingrad les condicions eren nefastes pels soldats alemanys del 6º Exèrcit i durant aquella jornada varen morir un total de 686 alemanys. A la tarda, Friedrich Paulus va afirmar que no abandonaria la ciutat sense una ordre de l’Adolf Hitler. Però l‘Operació Wintergewitter (Tempesta d’Hivern) de l’Erich von Manstein per ajudar al 6º Exèrcit atrapat a Stalingrad va quedar frenada quan es van veure incapaços d’avançar per la forta oposició dels soviètics i per les monstruoses condicions meteorològiques. A més, els blindats del 4º Exèrcit del general Hermann Hoth es van veure obligats a parar-se al riu Mishkova i Von Manstein va tenir que retirar algunes unitats del 4º Exèrcit per defensar el deteriorat flanc esquerre del seu Grup d’Exèrcits. En fer aquesta acció, Hoth va tenir que replegar les seves debilitades tropes. Unes hores més tard, els carros de la 6º Divisió Panzer varen donar la volta i varen creuar de nou el riu Mishkova, però aquest cop en direcció contrària a Stalingrad. A mitjanit, els tancs alemanys es dirigien a ajudar als italians per estabilitzar el seu flanc esquerre. Llavors, Von Manstein i Paulus varen parlar per teletip. El comandant del 6º Exèrcit demanava que li donés la paraula xifrada que posaria el seu Exèrcit en camí de la llibertat o de l’oblit, però Von Manstein li rebutjava la seva petició ja que sabia que no el podia rescatar.

En els Estats Units:

L’Office of Strategic Services, el OSS, va rebre permís per tal d’organitzar i dirigir una guerra de guerrillers a través d’unes noves unitats anomenades Operational Groups, OG. William J. Donovan va dotar els OG de personal exclusivament militar i va situar com a cap d’operacions el coronel Russell J. Livermore. L’objectiu era que entrenessin grups de guerrillers en territoris ocupats pels alemanys i els italians, i en dirigissin les accions de combat. Per això, aquells homes haurien d’estar preparats per viure en territori enemic durant uns quants mesos.

Published in: diari on 23 desembre 1942 at12:07 Comments (0)


The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1942/12/23/23-de-desembre-de-1942/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Feu un comentari