EL TERCER REICH

Dijous:

En el Reich:

A Obersalzberg, a la tarda, l’Adolf Hitler estava irritat durant la seva visita a la Casa del Te amb el matrimoni Von Schirach, que havien qüestionat el dia anterior la seva política exterior. L’ambient era gèlid i molt tens en aquell moment, a Hitler no li agradava gens que el qüestionessin. A la nit l’ambient no va canviar quan es varen reunir al voltant de la llar de foc en el saló del Berghof. L’Henriette estava assentada al costat del dictador i tota nerviosa s’anava fregant les mans i parlava amb veu baixa per passar desapercebuda. De cop, Hitler es va aixecar enfadat i va començar a caminar d’una banda a l’altra del saló mentre deixava anar:

Això és el què em feia falta, que em vinguis amb totes les tonteries sentimentals. Què t’importen a tu les dones jueves?. 

Els demés convidats no sabien a on mirar, tots sabien per qui anava aquella pregunta. De seguida es va fer un llarg silenci que deixava escoltar tots els sorolls de la casa i els de la llar de foc. Quan va arribar el ministre Joseph Goebbels a la sala va aprofitar aquella escena utilitzant l’aversió d’en Hitler per Viena i va criticar la política d’en Baldur von Schirach a la ciutat austríaca. Llavors, el dictador alemany va criticar amb més duresa a en Baldur von Schirach davant seu i va elogiar els èxits aconseguits a Berlín pel ministre Goebbels. Enfadat, Hitler va cridar que havia sigut un error des del principi enviar-lo a Viena o haver incorporat els vienesos al Reich. Assenyalat, Von Schirach va oferir la seva dimissió com a gauleiter de Viena. Però llavors la resposta d’en Hitler va ser:

No es decisió teva decidir-ho. Tu et quedes a on estàs. 

Eren les quatre de la matinada en aquell moment. Llavors, Martin Bormann va aparèixer en l’escena i li va aconsellar a en Von Schirach que era millor que marxessin. Ho varen fer sense acomiadar-se i varen caure en desgràcia.

Després del segon bombardeig de Wuppertal, que va deixar 3.000 morts, l’Adolf Hitler va criticar de nou durant aquell dia al ministre Hermann Göering pels errors en la defensa antiaèria. La principal contra-mesura que s’aprova era dotar als caces nocturns d’un canó de 30 mil·límetres, que atorgaven més potència als Ju-88, els He-219 i els Me-110 que conformaven el gruix dels caces nocturns. Utilitzant aquesta arma en el seu Ju-88 C6, Heinrich Prinz Sayn-Wittgenstein va aconseguir destruir 5 bombarders Lancaster només en aquella nit.

100.000 obrers varen ser destinats al ministre d’Armament Albert Speer a les feines de reconstrucció.

En el bàndol Aliat.

Els bucs Aliats van ser capaços de navegar per primer cop des de que va començar la guerra a 15 nusos, podent travessar l’Atlàntic sense protecció.

En els Estats Units:

Aquell dia el govern nord-americà va rebre un dossier del cap del OSS a Berna Allen Dulles que era molt precís sobre les probes de coets a Peenemünde i afirmava que s’esperava una gran producció de coets a partir dels mesos de setembre o octubre, i que els models superiors continuaven en fase d’experimentació. Dulles va mencionar també l’existència d’un canó de llarg abast, però va afegir que no comptava amb els coneixements tècnics per valorar el seu potencial.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

En el Berghof, Obersalzberg, l’Adolf Hitler va parlar amb el seu entorn més íntim sobre els guetos. En resposta a un comentari de sobretaula de l’esposa d’en Baldur von Schirach, l’Henriette, que acabaven d’arribar a la casa de muntanya aquell dia, en Hitler va respondre que els duien a treballar i que no els hi havia de tenir llàstima mentre els soldats alemanys lluitaven i morien. Llavors, en Baldur li va suggerir que l’aplicació d’una política diferent a Ucraïna podria haver donat beneficis, però aquella suggerència no li va fer gens de gràcia en el dictador alemany.

El ministre d’Armament Albert Speer va reunir una comissió amb alguns experts de les indústries alemanyes per estudiar els objectius militars estratègics. Buscaven com poder paralitzar la producció bèl·lica dels Aliats. La primera proposta era atacar la indústria britànica del carbó, ja que tenien molta informació d’on estaven ubicades i la seva capacitat, però el problema era que no tenien suficients forces bèl·liques en aquella època per fer un atac d’aquella envergadura. Després varen pensar en les centrals elèctriques russes, ja que l’objectiu semblava més fàcil perquè no s’havia d’esperar una defensa antiaèria sistemàtica i amb un atac potent sabien que donarien greus problemes a la Unió Soviètica paralitzant de forma permanent la indústria de l’acer, la dels tancs i la de municions. Però el problema era que les tropes alemanyes estaven fent marxa enrere del territori soviètic i la situació era molt crítica. Al final tenien clar els objectius on havien d’atacar, però el problema era que no hi havia mitjans per arribar a produir aquells atacs estratègics que haguessin pogut donar algun avantatge als alemanys.

A la regió de Galítsia, que els seus territoris varen quedar dividits pels avatars de la Història entre Ucraïna i Polònia, va quedar aquell dia lliure de guetos jueus: un total de 430.329 persones varen ser deportades en finalitzar el procés.

Tweet

En el Reich:

Per complir les ordres d’en Heinrich Himmler del dia anterior d’eliminar els guetos, es va habilitar cambres de gas en el camp de concentració de Struthof.

Mentrestant, la 8ª Força Aèria nord-americana va dur a terme la primera incursió diürna en el Rhur. A la nit, 60 bombarders Lancaster varen bombardejar la ciutat de Friedchshafen, on es creia que es fabricaven components de radar, però en realitat s’estaven construint peces pels nous míssils V-2.

En els Estats Units:

A Detroit, Michigan, els disturbis racials varen acabar després de tres dies de lluites entre blancs i negres deixant a la ciutat danys valorats en 2 milions de dòlars. El resultat va ser de 34 morts (9 blancs i 25 de color), 500 ferits (tres quartes parts eren afroamericans) i 1.800 arrestats (el 80%eren negres).

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va ordenar la liquidació de tots els guetos jueus en els territoris de la Unió Soviètica ocupats. Complint aquestes ordres, el gueto de Lvov va ser eliminat. En el procés varen ser executades entre 10.000 i 20.000 persones.

La RAF va bombardejar en dues incursions la ciutat de Wuppertal, matant a 5.000 persones i paralitzant la producció de la indústria de la ciutat durant 52 dies. A la nit, la RAF va atacar la ciutat de Krefeld, a la regió del Ruhr.

Després de tres mesos de treballs, aquell dia es va inaugurar un enllaç ferroviari entre Weimar i el camp de Buchenwald, com artèria de comunicació per l’empresa Gustlof-Weke, que havia instal·lat una sucursal a prop del camp per utilitzar-ne els presoners. En l’acte hi havia el cap del grup de les SS i tinent general, el doctor Kammler, i un gran número de personalitats per fer el viatge de prova. La majoria dels presents varen ser condecorats i ascendits. Els membres de les SS i els treballadors civils varen rebre premis en metàl·lic i varen celebrar-ho amb cervesa i licors. En els presoners se’ls va permetre dutxar-se.

A França: 

En e segon pis de la casa del metge Frederic Dugoujon, en els suburbis de Lió, en el centre de Caluiren, es va celebrar una reunió del Conseil National de la Résistance. En total havien de participar-hi nou persones, entre ells el creador del Consell, Jean Moulin, que volia parlar de la recent detenció per part de la Gestapo del general Charles Delestraint. La reunió estava prevista per les dues del migdia, però Moulin va arribar a tres quarts de tres. Quan Moulin va entrar al pis també ho va fer la Gestapo i els va detenir a tots. Algú els havia traït als nazis. Dugoujon sempre va pensar que havia sigut el recepcionista, Aubry. Moulin es va intentar defensar dient que només era un pacient del doctor Dugoujon, anomenat Jean Martel. Però Klaus Barbie no se’l va creure i el va traslladar a l’École de Santè, on va ser torturat fins la mort el 8 de juliol de 1943 pel mateix Klaus Barbie i la Gestapo abans de ser traslladat a Alemanya. Moulin mai va donar cap informació als nazis i, tot hi que el seu cadàver mai va aparèixer, anys més tard es van trobar unes cendres que es van creure que eren d’ell i varen ser enterrades el 1964 en el Panteó de París, entre els herois més grans de França.

A les illes Salomó:

Les forces nord-americanes varen iniciar una ofensiva contra el grup d’illes de Nova Geòrgia. L’aeròdrom de Munda va ser el principal objectiu. Les ofensives a les Salomó tenien el suport vital de la informació de reconeixement proporcionada pels observadors Aliats encarregats de vigilar la costa, que tenien la seva base en aquestes illes.

En els Estats Units:

A Detroit va tenir lloc greus enfrontaments entre nord-americans negres i blancs que varen acabar amb 34 morts. 

Tweet

En el Reich:

A la nit, la RAF va bombardejar les antigues fàbriques de ràdios Zeppelin, a Friedrichshafent, a les ribes del llac Constança, en les que es fabricava en aquell moment aparells de radar. Les defenses alemanyes varen ser dèbils, i les fàbriques varen patir greus danys, així com una fàbrica de motors adjacent. Un cop acabat l’atac, enlloc de tornar a la base de la Gran Bretanya, els avions varen volar fins al nord de l’Àfrica, on seran rearmats per fer un altre atac en el seu viatge de retorn, dos dies més tard, aquest cop contra la base naval italiana de La Spezia.

En els Estats Units:

A Belle Ilse Park, Detroit, es va materialitzar en forma de motí els al·legats dels propagandistes de l’Eix contra la legitimitat de la causa aliada. Els afroamericans varen acabar amotinant-se després d’una baralla entre un home de color i un home blanc, que havia decidit expressar en veu alta les seves idees racistes. Les autoritats nord-americanes es varen reafirmar en la defensa dels seus valors constitucionals; però el fet és que la proporció de ferits, detinguts i represaliats, va ser àmpliament desfavorable per la comunitat afroamericana, que a més havia sigut víctima de la provocació que havia iniciat els desordres.

Tweet

En el Reich:

A la taula, l’Adolf Hitler va rebutjar la idea de tenir gran embarcacions de guerra, exceptuant els submarins, perquè no podien lluitar cos a cos. El dictador alemany va explicar que volia petites unitats marítimes com llanxes ràpides i destructors. A continuació, en Hitler es va reunir amb en Heinrich Himmler per parlar de l’eliminació del gueto de Varsòvia del 16 de maig de 1943. Segons en Himmler, en Hitler li va dir després de llegir-se el seu informe, que l’evacuació dels jueus, tot i l’agitació que encara podia provocar en els pròxims tres o quatres mesos, havia de fer-se radicalment i fins al final.

A França:

La RAF va bombardejar la fàbrica Schneider a Le Creusot, on es fabricaven armes pel Tercer Reich.

A Itàlia:

El ministre de Transports italià, en Vittorio Cini, va criticar obertament al règim feixista en una reunió del gabinet de govern. En un altre moment en Benito Mussolini l’hagués fet afusellar, però el dictador italià sabia de que no necessitava ara un judici per traïció. El ministre no va ser detingut pels italians, però si que va ser detingut més tard pels alemanys que el varen internar a Dachau.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

Es va comunicar a l’Adolf Hitler que era molt important que visités la conca del Ruhr, que havia quedat malmesa pels bombardejos Aliats, per tal d’animar la gent. Hitler va prometre que hi aniria quan tingués temps lliure. Mai la va visitar.

Wilhelm Kube, que havia sigut acusat d’haver ajudat als jueus d’una mort segura a Minsk, va escriure un informe on es va defensar preguntant que era Katin en comparació amb aquests crims? i va demanar que imaginessin per un moment que aquells fets els sentissin del camp contrari.

A l’Índia:

El mariscal de camp Archibald Wavell va ser nombrat virrei de l’Índia i el general Claude Auchinleck el va substituir com a comanant en cap de l’Índia, tot i que un nou Comando d’Àsia Oriental va reduir la seva importància.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A la tarda, Adolf Hitler va dir que era extraordinari que hi hagués tan pocs homes capaços de mirar la realitat cara a cara, i que sota l’amenaça d’un perill, reaccionessin creant projectes per al futur. El dictador va acabar la seva frase dient que majoria d’homes eren uns covards. Evidentment, Hitler creia que era d’aquests pocs homes extraordinaris.

A Alemanya:

Després dels bombardejos de Düsseldorf i Wuppertal, el Servei de Seguretat de les SS va informar que la gent estava totalment exhausta i apàtica. 

Tweet

Els alemanys varen dur a terme el primer vol de la nova avioneta de reconeixement, l’Arado Ar-234.

Tweet

En el Reich:

L’Adolf Hitler va manifestar davant dels seus convidats que li preocupaven els bombardejos sobre Alemanya, sobretot per com afectava en la moral del seu poble, i va explicar que a la gent li molestava més veure destruir un monument abans que una fàbrica.

En el bàndol Aliat:

El president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, i el primer ministre  britànic, Winston Churchill, es varen reunir a Casablanca, Marroc, per definir l’estratègia militar que havien de seguir les seves tropes i per preparar la invasió a Sicília. Però tot i la bona entesa entre els dos mandataris, en Roosevelt no li agradava que el líder de la resistència francesa sigués el coronel Charles de Gaulle perquè era un militar i el veia com un possible dictador en el futur per França i volia que el líder de la França Lliure sigués en Henri Giraud. En canvi, en Churchill estava convençut de que en De Gaulle era l’home ideal per liderar els francesos.

A Itàlia:

A Linosa, el comandant italià de l’illa en veure que la seva guarnició quedava aïllada davant els atacs dels bombarders i els bucs de guerra Aliats que provenien de Lampedusa i Pantelaria, va decidir rendir la seva illa al destructor britànic HMS Nubian abans de que els Aliats obrissin foc. Amb aquesta decisió el comandant va estalviar un encreuament de foc, exactament igual com havien fet els seus companys de les altres dues illes, demostrant clarament la nul·la disposició bèl·lica dels italians.

Tweet