EL TERCER REICH

En el Reich:

A Berlín, l’Emilio Esteban Infantes i els seus col·laboradors varen assistir a una recepció en el Iber-Amerikanishe Institut amb motiu del 70º aniversari del general Wilhelm Faupel.

A Itàlia:

Les tropes canadenques varen entrar a la localitat de Cantalupo, precipitant la retirada dels alemanys fins la línia defensiva Bernhard.

A Iugoslàvia:

Els alemanys varen començar a recórrer a mesures desesperades per contrarestar l’activitat de les guerrilles comunistes d’en Josip Broz, en Tito, que ja disposava de 100.000 efectius. Al capdavant d’aquesta nova política antipartisana, es va nombrar al representant del Ministeri d’Afers Exterior, en Hermann Neubacher, que va tenir plens poders per negociar amb les guerrilles reialistes d’en Draza Mihailovic, fins llavors enemigues de l’Eix.

A Espanya:

Els primers batallons repatriats de la Divisió Blava varen arribar a Madrid.

En el Pacífic:

Com les últimes setmanes, els nord-americans varen atacar la base japonesa de Rabaul amb una formació de quadrimotors B-24 i caça bimotors P-38. Per defensar-se, els japonesos varen enlairar 72 caces Zero, dels quals al menys 7 varen ser destruïts.

Tweet

En el Reich:

L‘Adolf Hitler va cancel·la les ordres d’evacuació de Crimea emeses per en Paul Ewald von Kleist. Per aquesta cancel·lació, el general Ruoff es va veure obligat a organitzar la defensa i mantenir sota les seves ordres a 7 divisions romaneses atrapades juntament amb els alemanys. En Hitler sostenia que la defensa de Crimea era vital per defensar els pous de petroli de Ploesti. Per altra banda, el mariscal Albert Kesselring li va proposar per Itàlia organitzar les defenses alemanyes en contraposició a la idea de l’Erwin Rommel de retirar-se fins la línia del riu Po, o inclús en els Alps. Aquesta disputa va acabar amb la destitució d’en Rommel.

A Itàlia:

A Villa Feltrinelli, a Gargano, el Consell de Ministres va aprovar el decret que creava un Tribunal Extraordinari per jutjar als membres que havien traït a en Benito Mussolini en el Gran Consell del 25 de juliol de 1943. Per altra banda, l’assemblea del feixisme bolonyès va votar una ordre del dia que demanava que la Constituent considerés a en Victor Manel III culpable del cop d’Estat i com a conseqüència demanaven la pena de mort i la confiscació dels bens de tots els membres de la casa de Saboia, a excepció de la família del duc d’Aosta. També és demanava la condemna a mort i la confiscació dels seus bens d’en Pietro Badoglio, en Vittorio Ambrosio, en Rotta i els demés general i almiralls que havien participat en el cop d’Estat.

En el Pacífic:

A les illes Salomó, el batalló de paracaigudistes dels marines va tornar a ser utilitzat com a infanteria de marina i va desembarcar a l’illa Choiseul, realitzant una maniobra de distracció sobre la verdaders ofensiva que en breu es produiria contra Bougainville.

Tweet

En el Reich:

El ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, va mantenir una conversa privada amb l’Adolf Hitler. En Goebbels estava molt content de veure que la salut d’en Hitler era bona, tot i que es mostrava molt cansat de la vida que portava en els quarters generals. Els dos varen parlar del problema que suposava per Alemanya mantenir la guerra amb dos fronts oberts. En Hitler era de l’opinió que era més fàcil arribar acords amb en Iosif Stalin, ja que era un dictador i, a més, l’admirava. Però, per en Goebbels, era més fàcil arribar a un acord amb en Winston Churchill perquè era anticomunista i creia que junts podrien lluitar contra el comunisme de Stalin. El ministre va anotar aquell dia en el seu diari personal que estaven en contacte amb els dos països per arribar a acords. Segons en Goebbels, mantenien contacte amb la Gran Bretanya a través d’un empresari molt important i amb els soviètics a través d’Ankara i dels japonesos. El que tenien clar en Goebbels era que els Estats Units perdrien l’interès per la guerra a Europa.

En un altre punt del dia, davant de l’escassetat de personal, en Hitler va ordenar que 200.000 homes abandonessin la indústria i s’incorporessin a la Wehrmacht. Aquests obrers havien de ser substituïts per mà d’obra forçada dels països ocupats, tot i que el ministre Albert Speer s’hi oposava. També, el líder alemany va retirar les exempcions per fills únics de dones viudes.

En el front oriental:

A Crimea, davant la imminent atac soviètic, el mariscal Paul Ewald von Kleist va ordenar l’inici de l’evacuació del 17º Exèrcit alemany per què prestés millors serveis en altres sectors.

A Itàlia:

El Consell de Ministres va aprovar el decret sobre l’organització militar del nou Estat.

En el Pacífic:

A Rabaul, la gran base aeronaval japonesa a l’illa de Nova Bretanya, els neozelandesos es varen aproximar una mica més a l’illa en desembarcar a les Illes Mono i Stirling, del grup de les Treasure, propers a l’illa de Bougainville.

Per la seva part, el general japonès Jinichi Kusaka va informar al seu cap de la Flota Combinada, que les seves forces aèries acusaven de fatiga per les ofensives i contraofensives, que s’havien vist obligades a mantenir des del desembarcament dels nord-americans a Guadalcanal, a l’agost de 1942, constant que només l’hi quedaven 116 avions entre caces i bombarders, una xifra absolutament insuficient per contenir els atacs nord-americans. Davant d’aquesta urgència, va demanar l’enviament de 4 divisions de caces i 3 de bombarders en picat.

Tweet

En el Reich:

L’Emilio Esteban Infantes amb els seus col·laboradors varen arribar al quarter general de Rastenburg per entrevistar-se amb l’Adolf Hitler. En el quarter, l’Esteban Infantes va dinar en companyia del tinent general Walther Buhle, el representant d’en Wilhelm Keitel. A les 15:40, l’Esteban Infantes va ser traslladat en el barracó on hi havia en Hitler. Després de passar pels guàrdies es varen aturar en una plaça del quarter rodejada de barracons de fusta i es varen dirigir en el barracó més aïllat de tots, el d’en Hitler. Un cop varen entrar al barracó, un tinent coronel els va rebre afectuosament i els va obrir una porta on els esperava en Hitler en una habitació austera. Un cop es varen saludar, el líder alemany li va entregar un pergamí amb el nomenament de Cavaller de la Creu de Ferro i gràcies a un intèrpret varen poder intercanviar-se quatre paraules. L’Esteban Infantes es va sorprendre en veure a un Hitler molt demacrat, semblava cansat amb bosses als ulls inexpressius. Seguidament, varen presentar a l’Esteban Infantes a en Wilhelm Keitel, i es varen asseure a les cadires que rodejaven la taula central. Després d’un llarg silenci, en Hitler va començar a parlar de la situació en el front oriental i va acusar a les potències occidentals de no veure els perills que representaven els soviètics. En el moment de l’acomiadament, en Hitler li va dirigir unes quantes paraules a l’Esteban Infantes de forma freda i, seguidament, en Keitel li va demanar si sabia els detalls sobre la configuració de la Legió Blava, però l’espanyol no va saber que respondre-li.

Aquell dia, el secretari general de la societat Ahnenerbe, en Sievers, va assegurar que la col·lecció de cadàvers de la Universitat d’Estrasburg havia sigut dispersada. La informació era falsa perquè quan la 2º Divisió blindada francesa va alliberar la ciutat d’Estrasburg el 1944 varen trobar aquesta col·lecció que servia per fer experiments científics.

A Turquia:

L’albanès Elyesa Bazna, un ajudant de l’ambaixador britànic a Ankara, en Sir Hughe Knatcbull Hunessen, va oferir en els alemanys dos rotlles de pel·lícula que contenia secrets militars britànics, que fotografiava d’amagat traient-los de la caixa forta del seu cap. El Ministeri d’Afers Exteriors d’en Joachim von Ribbentrop va acceptar entregar 20.000 lliures per aquesta primera entrega i unes altres 15.000 per cada rotlle en les següents. El nou agent alemany va rebre el nom clau de Ciceró i es va convertir en un dels espies més famosos de la Segona Guerra Mundial, arribant a vendre al voltant de 80 rotlles.

En el Pacífic:

Al nord de les Salomó, tropes neozelandeses i nord-americanes es varen apoderar de les illes del Tresor.

Tweet

Dilluns:

A Itàlia:

Després de dures negociacions, es va firmar un acord entre els alemanys i els italians feixistes per establir una contribució trimestral, d’octubre a desembre, de 21.000 milions de lires per totes les necessitats de les organitzacions alemanyes a Itàlia. Els alemanys, a més, es comprometien a retirar els Reichsmarks d’ocupació, pagar les requises efectuades, reemborsar les sumes cobrades en els instituts de crèdit i abstenir-se de qualsevol ulterior retir de moneda italiana.

En el Reich:

A França, els Aliats varen bombardejar una estació elèctrica a la localitat de Caen. En aquest atac hi varen participar per primer cop els nous caça-bombarders fabricats per l’empresa Hawker, els Typhon, que a més estrenaven els coets per atac a terra, que varen resultar terribles per les forces alemanyes en la resta de la guerra.

En el front oriental:

En el sector sud, a Ucraïna les tropes soviètiques comandades pel comandant Rodion Malinovski varen ocupar finalment la ciutat de Dnieperopetrovsk després de que les forces del 8º Exèrcit alemany abandonessin la ciutat, i els exèrcits soviètics 28º i 51º varen sortir a camp obert.

A Suècia:

A Estocolm, Felix Kersten va tornar a quedar amb el ministre d’Afers Exteriors suec Christian Günther per dir-li que tenia una millor idea per alliberar als set suecs que estaven empresonats pels alemanys a Varsòvia. Primer consolidaria la idea de la seva innocència entre diversos col·laboradors del ministre Heinrich Himmler i després en parlaria amb el propi ministre. Quan aquest ho consultés amb alguns dels seus col·laboradors sabria que serien innocents i no tindria més remei que alliberar-los. Günther li va preguntar si els podia ajudar a alliberar presoners escandinaus en els camps i presons alemanyes. Kersten li va prometre que faria tot el que estigués en les seves mans per ajudar-los i que en parlaria amb el propi Himmler.

A Birmània:

La línia de ferrocarril entre Birmània i Siam va ser completada pels presoners de guerra Aliats i els treballadors forçats indígenes. El projecte japonès de construir una via a través dels densos boscos de la selva es va aconseguir amb un alt cost humà. Una cinquena part dels 61.000 presoners Aliats que varen treballar en el projecte hi varen morir com a resultat d’accidents, maltractaments, malalties i fam. Aquest va ser el projecte més gran del Japó a Àsia.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen tornar a atacar la base japonesa de Rabaul, Nova Bretanya, amb 61 bombarders pesats B-24 escortats i 81 caces P-38. Els japonesos varen aconseguir destruir un dels B-24 i danyar-ne uns quants, mentre que varen perdre 20 avions i 18 més varen resultar danyats, quedant la pista de Lakunai tancada pels danys causats per les bombes. A més vuit embarcacions japoneses varen quedar tocades en el port.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

Davant la gravetat de la situació en el front oriental, l’Adolf Hitler li va demanar en el mariscal Ion Antonescu que enviés tropes a defensar les províncies frontereres romaneses de Besaràbia i Transnístria.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques del 3º Front Ucraïnès dirigides pel comandant Rodion Malinovski varen pressionar a les tropes alemanyes per ocupar Dnieperopetrovsk i durant aquella jornada varen obrir una bretxa de 150 quilòmetres en les defenses alemanyes situades en el riu Dnièper, entre les localitats de Kremenchug i Dnieperopetrovsk. Al mateix temps, el general Fiodor Tolbujin va fer que el seu 4º Front Ucraïnès continués el seu avanç cap al estuari del Dnièper després d’haver ocupat Melitopol, tancant d’aquesta manera el tancament de l’istme de Perekop i el cercle del 17º Exèrcit alemany a Ucraïna.

A la Gran Bretanya:

Duncan Sandys va insinuar en el govern britànic que els alemanys podrien començar a llançar coets contra la Gran Bretanya aviat i va dir que podria ser que per Nadal ja haguessin llançat 10.000 tones d’explosius. Pocs el varen creure perquè les seves afirmacions no tenien fonaments.

En el Pacífic:

Durant aquella jornada va continuar l’ofensiva aèria aliada contra la gran base aeronaval japonesa de Raubal. En aquest atac hi varen participar 62 bombarders B-25 i 54 caces pesats P-38, dels quals varen resultar destruïts 2 bombarders i 1 caça, contra la pèrdua per part japonesa de 8 caces Zero i 2 bombarders G4M, a més de que varen provocar danys en 6 caces i 5 bombarders, a part d’altres 27 bombarders G4M que varen ser tocats lleugerament.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Els alemanys varen deportar 1.800 jueus polonesos des de Bergen-Belsen a Auschwitz. Tots els retinguts tenien passaport que els permetia emigrar cap a Sud-Amèrica. Les SS els varen enviar a les cambres de gas immediatament després de la selecció. Els homes varen ser dirigits cap al Crematori III i les dones al Crematori II. Però quan estaven en l’habitació per treure’s la roba del Crematori II a Birkenau, a l’avantcambra de la cambra de gas, una de les dones va tenir el pressentiment del seu destí final i va robar la pistola a un membre de les SS anomenat Josef Schillinger i li va disparar un tret ferint-lo greument i va disparar a un altre membre de les SS, Wilhelm Emmerich. Aquest fet va provocar que les demés dones també ataquessin als guàrdies de les SS. Però les SS varen aixafar la rebel·lió ràpidament i totes les dones varen ser assassinades. Schillinger va morir més tard a l’hospital de Katowice. Emmerich va sobreviure però va quedar discapacitat. La identitat de la dona que va robar la pistola no se sap del cert, però es creu que podria ser Franciszka Mann.

A Alemanya:

Monsenyor Bernhard Lichtenberg va acabar la seva condemna de dos anys a la presó a Tegel i per tant quedava lliure en principi. Però quan anava a buscar els seus efectes personals, la Gestapo no el va voler deixar lliure i se’l va endur al camp de concentració de Dachau en qualitat de subjecte perillós per la seguretat pública. El bisbe Konrad va intentar sense èxit alliberar-lo, però monsenyor no va arribar mai al camp pel seu dèbil estat de salut i va morir el 5 de novembre quan era traslladat.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Les tropes soviètiques del 3º i 4º Front Ucraïnès comandades pel comandant Fiódor Tolbujin varen ocupar Melitopol després de deu dies de combats. Aquesta ciutat era molt important per tenir accés a la península de Crimea, on el 17º Exèrcit alemany estava immòbil per ordres de l’Adolf Hitler.

El cap de l’Estat Major alemany Kurt Zeitzler va escriure fent referència a Stalingrad que els soviètics ja no disposaven de reserves dignes de mencionar ni eren capaços de llançar ofensives a gran escala.

En el bàndol Aliat:

Winston Churchill li va escriure una carta al president Franklin Delano Roosevelt per dir-li que la futura Operació Overlord era amb diferència la missió més gran que mai havien intentat.

A l’Atlàntic:

A Terranova, el submarí alemany U-537 va tornar a la seva base després d’haver instal·lat la base secreta Kurt, dedicada a l’observació meteorològica. Aquest tipus d’observatoris en el nord de l’Atlàntic i en les zones properes al Pol Nord varen ser fonamentals per predir el temps per planificar les operacions bèl·liques.

Tweet

Divendres.

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, els bombarders britànics varen atacar amb molta duresa i exactitud la ciutat de Kassel. Els avions Pathfinder varen marcar l’objectiu amb tanta exactitud que el 86% dels avions atacants varen llançar les seves bombes dins d’un radi d’entre quatre i cinc quilòmetres del blanc. L’objectiu era la fàbrica d’avions Fiesler i les factories Hanrschel, La concentració de bombes va provocar una segona tempesta de foc; les ruïnes seguien fumejant set dies més tard. Varen morir més de 10.000 persones i les àmplies destruccions varen deixar el 63%  de les llars destruïdes.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les tropes soviètiques varen començar a creuar el riu Dnièper.

En el bàndol Aliat:

El Comitè de Defensa Nacional francès va aprovar el pla proposat pel general Bouscat de construir 30 grups d’aviació per la primavera de 1944, ja que pràcticament no quedaven avions francesos ni a Argèlia, ni Marroc ni a Tunísia.

A Sud-Àfrica:

El comandament de submarins alemanys, després d’haver sigut derrotats a l’Atlàntic, buscaven nous objectius menys defensables. En aquesta línia, el submarí U-68 va enfonsar l’escorta HMS Orfasy i, després d’haver fallat diversos intents amb els torpedes, varen enfonsar l’embarcació cisterna Litiopa.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Herbert Linden es va queixar al rector de la Universitat de Jena de que el seu personal estava sent excessivament franc en quan a la continuació del programa d’eutanàsia infantil. Linden li va dir que era precís posar fi a aquesta falta de rigor.

A Polònia:

A Auschwitz va arribar-hi del camp de presoners de Westerbork un comboi carregat de 1.007 presoners. Després de la selecció es varen registrar en el camp a 347 homes i 107 dones per treballar. Els 409 restants varen ser executats a les cambres de gas. A part, des d’Itàlia aquell dia va sortir un comboi carregat amb 1.000 jueus romanesos amb destí a Auschwitz.

A Bielorússia:

Els alemanys varen acabar amb el gueto de Minsk, assassinant als seus últims habitants jueus.

A la Gran Bretanya:

Aquell dia va morir l’almirall britànic Dudley Pound. Al mateix temps, l’almirall John Cunningham va ser nomenat comandant de les forces navals britàniques en el Mediterrani després de que l’almirall Andrew Cunningham fos nomenat ministre de Marina.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A quarts de nou de la nit va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Com els últims cops no hi va haver cap atac.

En el front oriental;

Les tropes del general Nikolai Vatutin varen ser rebutjades amb greus pèrdues per les defenses alemanyes construïdes amb poc temps al voltant del cap de pont de Bukrin. Tot i que les forces motoritzades alemanyes corrien d’una banda a l’altra per contenir als soviètics en els múltiples punts de la línia defensiva, el problema que tenien els alemanys era que no disposaven de suficient infanteria per formar una sòlida línia defensiva.

A la Gran Bretanya:

A la localitat de Chobham va arribar-hi el tanc Tiger capturat en la Batalla de Tunísia el passat més de maig. Era el famós Tiger 131, que va acabar sent peça de museu.

Tweet