Divendres:

En el Reich:

Franz von Papen es va reunir amb l’Adolf Hitler per calmar-lo sobre les informacions que sortien de que les potències occidentals estaven pressionant Turquia perquè abandonés la neutralitat. Hitler es va quedar més tranquil quan va veure que no hi havia indicis de que es pogués produir cap moviment a Turquia.

A Alemanya, la ciutat de Mannheim va ser bombardejada per un grup d’entre 200 i 500 bombarders, i entre 500 i 600 bombes varen impactar sobre la part nord de la ciutat, destruint vivendes i fàbriques.

A Auschwitz II, l’intent de fuga de dues presoneres acabades d’arribar va acabar amb el seu afusellament. Però, davant del desgavell que havia portat aquest intent, va ser aprofitat per un dels kapos per robar la llista dels presoners arribats en el tren d’aquell dia. Aquesta llista va ser treta clandestinament del camp i, a través de la resistència polonesa, va arribar a Londres juntament amb l’advertència de que les 394 persones que figuraven a la llista havien sigut executades a través del gas.

En el front oriental:

A la nit, en una contraofensiva, Hasso von Manteuffel va tornar a ocupar Jytromyr.

A Itàlia:

Aquell dia va néixer de la fusió de la Milícia amb els Carabinieri amb la Policia Africana Italiana, la PAI, la Guàrdia Nacional Republicana, que va ser definida com la quarta força armada de la república, i que va tenir també la feina policíaca que feien anteriorment els Cararbinieri.

A Suïssa;

Per tal de no preocupar al Consell Federal davant les sospites de que s’estava rebent or robat d’Alemanya, el Banc Nacional Suïs, el BNS, va enviar una carta al Consell per dir-los que hi havia un acord unànime sobre la línia de seguida pel banc fins la data, encara serien ben vists els esforços que es fessin per assegurar-se de que els acords sobre aquestes partides d’or es fessin en el futur sobre quantitats més modestes.

En el Pacífic:

El USS Harder va cridar a altres dos submarins perquè realitzessin un atac en manada i es varen llançar 17 torpedes, dels quals 9 varen impactar contra embarcacions japoneses. Dues varen ser enfonsades i una més va quedar tan danyada que poc després es va enfonsar.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre cartes de soldats alemanys que es queixaven de la falta d’orientació política. Davant d’aquelles crítiques, el ministre va enviar algunes d’aquestes cartes a Adolf Hitler amb l’esperança de que i possés solucions. A més, el Servei de Seguretat de les SS va escriure un informe que deia que la majoria de dones i de nens que havien sigut evacuats estaven satisfets amb el seu nou destí, però s’apuntava que una minoria no ho estava, en especial les dones que havien tingut que separar-se dels seus homes.

A la nit, 488 avions de la RAF varen bombardejar Berlín amb 700 tones de bombes en un atac dissenyat per Arthur Harris dins l’Operació Berlín. Els britànics només varen perdre 9 bombarders en aquell atac i l’Operació va durar cinc mesos provocant la mort de 6.100 persones, 18.400 més varen resultar ferides i 1,5 milions de persones es varen quedar sense llar després de llançar 25.000 tones de bombes en 32 incursions.

A Grècia:

A l’illa de Leros, les autoritats alemanyes varen rebre la notícia de la capitulació aliada de 5.000 soldats italians i 3.000 britànics.

En el front oriental:

En el sector sud:

Al sud-est de Kiev i a prop de Cherkassy, a l’oest del Dnièper, l’exèrcit soviètic va enfonsar les defenses alemanyes.

Tweet

En el Reich:

L’Adolf Hitler es va reunir amb l’Alfred Rosenberg per parlar sobre com anava la deportació dels immobles jueus dels països ocupats a Alemanya dins l’Operació M-Aktion. En Hitler li va autoritzar confiscar 250.000 immobles jueus, dels quals 47.000 ja s’havien portat al Reich alemany, per posar-los a disposició dels gauleiters perquè els portessin a les ciutats que havien patit bombardejos. En Rosenberg li va explicar que el transport de mercaderies estava funcionant molt bé i li va assegurar que es seguirien portant a França noves confiscacions.

En el front oriental:

Els soviètics varen tornar a recuperar la ciutat de Korosten, perduda el dia anterior després de que els alemanys l’haguessin ocupat quan volien ocupar la ciutat de Sattelberg.

A la Gran Bretanya:

A Londres, es va posar en llibertat el líder feixista britànic, l’Oswald Mosley, per motiu de salut, tot i les protestes populars.

En el mar del Carib:

Els alemanys varen enfonsar l’embarcació colombiana El Ruby. Aquest enfonsament, el tercer en un any i mig, va provocar que Colòmbia declarés l’estat de bel·ligerància contra Alemanya el 27 de novembre de 1943.

Tweet

En el front oriental:

A la zona de Kiev, els alemanys varen perdre la ciutat de Korosten. En Joseph Goebbels, enfadat davant de les derrotes en el front oriental, va ordenar a tots els seus serveis de Propaganda començar una nova i violenta campanya anti bolxevic.

A Grècia:

A l’illa de Leros, amb les seves tropes destrossades, el brigader britànic Robert Tilney es va rendir i va entregar l’illa al general Friedrich-Wilhelm Müller. Abans, s’havia posat en contacte amb el comandament del El Caire per poder evacuar aquella mateixa nit a les tropes que encara resistien a Portolago, avui Lakki. Els britànics varen perdre més de 4.800 homes, 20 embarcacions i 115 avions. Per la seva part, els alemanys varen perdre 12 embarcacions mercantils, 20 embarcacions de desembarcament i 4.000 homes. Com a represàlia per l’ajuda prestada, els alemanys varen afusellar a molts soldats italians i grecs.

A Itàlia:

El general Mark Clark va confirmar l’aturada del seu 5º Exèrcit nord-americà davant les defenses alemanyes de la Línia Gustau.

A Noruega:

La RAF va atacar la planta de processat d’aigua pesada Vemork, a la localitat de Telmark. Els alemanys estaven acabant de reparar els desperfectes causats per la incursió del 28 de febrer de 1943, però aquesta nova destrucció va provocar un nou endarreriment en el programa nuclear alemany.

Tweet

En el front oriental:

En la contraofensiva alemanya, l’Erich von Manstein va utilitzar la divisió blindada de la Leibstandarte-SS per expulsar els soviètics de les localitats estratègiques de Zhytomir i Korosten.

A Itàlia:

A Verona, en el saló de Castelvecchio, la que s’anomenaria la República Social italiana va aprovar en el congrés del Partit Feixista el programa de 18 punts del nou règim de caire nacionalfeixista, república i socialista. Dels 18 punts, 10 eren dedicats a la matèria social.

En la Batalla per Itàlia, el comandant suprem Aliat en el Mediterrani, el general Harold Alexander, va ordenar al 15º Grup d’Exèrcits, compost pel 5º i 8º exèrcits nord-americans, descansar i reformar-se després de lluitar contra les decidides tàctiques de retràs alemany. La guerra a Itàlia estava sent esgotadora per totes les parts.

A l’Àrtic:

Els britànics varen tornar a enviar combois perquè fessin la ruta per l’Àrtic.

Tweet

En el Reich:

En Joseph Goebbels es va barallar amb en Joachim von Ribbentrop perquè el ministre d’Afers Exteriors defensava que França havia de ser considerada com un país estranger i no com un Estat derrotat ja que tenia un cap d’Estat i un primer ministre, i va dir que només el Auswärtiges Amt tenia dret a tenir activitats polítiques a França. Enfedat amb les paraules d’en Von Ribbentrop i amb el suport d’en Wilhelm Keitel, en Goebbels va respondre-li  que França era un país ocupat i que Alemanya podia fer-ne el que volgués.

En el front oriental:

El Grup d’Exèrcits del Centre es va veure obligat a retirar-se i renunciar als territoris reconquerits durant els últims dies. L’estratègica ciutat de Nevel va ser una de les localitats perdudes.

A Itàlia:

El 8º Exèrcit britànic va superar la forta barrera constituïda pel riu Sangro.

Una mica més al nord, a Verona, en Benito Mussolini va reunir el congrés fundacional del Partit Feixista.

A l’Atlàntic:

El cuirassat USS Iowa, que transportava a en Dwight D. Eisenhower a una nova trobada interaliada, va estar a punt de rebre l’impacte d’un torpede. Per sorpresa dels nord-americans, el torpede no provenia d’un U-Boot, sinó del destructor USS William D. Porter, que formava part de l’escorta de la gran embarcació de línia i que estava fent exercicis de navegació.

Tweet

En el Reich:

Des del seu quarter general de París, en Karl Döenitz va reconèixer la superioritat aèria aliada i va admetre que la introducció del radar havia fet que els U-Boots quedessin pràcticament anul·lats.

En el front oriental:

A l’oest de Kiev, les tropes soviètiques varen ocupar la ciutat de Zhitomir, un important centre ferroviari.

A Grècia:

A l’illa de Leros, a dos quarts de cinc de la matinada, després d’un bombardeig dels Stukas, 500 alemanys varen intentar establir-se a les platges de la badia de Palma. Varen ser rebutjats, però a la badia de Grifo dues companyies varen avançar ràpidament cap a l’interior i varen escalar la pendent del mont Clidi per destruir una bateria italiana. Els britànics consideraven aquell mont pràcticament inaccessible per la seva altura i per això no estava defensat. Diverses seccions alemanyes, des de la badia de Pandeli, varen efectuar també una incursió contra la plaça fort del mont Meravigliay, avançant al llarg de la franja costera, i a les pendents orientals de la península d’Appetici varen capturar unes altres divisions de l’artilleria italiana. A la tarda, els Ju-52 varen llançar 500 paracaigudistes sobre l’estret corredor de terra entre les badies Gurisa i Alinda.

A la Gran Bretanya:

Al migdia, tot i el fort refredat, en Winston Churchill va marxar cap a Plymouth per embarcar-se en el Renow per realitzar un viatge primer a Argel per després anar a Malta i Alexandria.

En el Pacífic:

Els avions japonesos amb base a Rabaul, Nova Bretanya, varen dur a terme un altre intent per interceptar la flota nord-americana. Aquesta formació estava composta per 9 bimotors G4M i 5 torpeders B5N, que va descobrir finalment un comboi de LST i uns quants destructors en el mar de les Salomó. De seguida els varen atacar i varen enfonsar a un dels destructors, però varen perdre 4 torpeders i uns quants més es varen perdre quan intentaven aterrar pels nombrosos danys que patien. A més, un dels bimotors també va quedar greument danyat. Un segon atac, aquest cop a càrrec de 55 caces Zero i 10 bombarders en picat D3A, va fracassar en no obtenir cap impacte, mentre que 10 dels seus avions varen ser enfonsat. Davant d’aquella greu situació, l’almirall Mineichi Koga va ordenar que les restes de les forces aèries que sortien dels portaavions es retiressin de Rabaul i es dirigissin a Truk, a les illes Carolines, on hi arribaria una força de 292 avions, dels quals només 110 estaven a punt per combatre.

Per altra banda, els nord-americans, amb el cuirassat Washington i el portaavions Lexington, varen començar la invasió a les Illes Gilbert.

Tweet

En el Reich:

A Munic, l’Adolf Hitler va pronunciar un discurs a la Bürgerbräukeller per commemorar el putsch de 1923. Sense mencionar les derrotes de Stalingrad, Tunísia o el Kursk, el dictador alemany va llançar un missatge de venjança i va afirmar que Alemanya es trobava en una situació millor que la del principi de la guerra.

Per altra banda, el ministre d’Armament, l’Albert Speer, va enviar un telegrama a l’Adolf Hitler i el cap del Estat Major, en Kurt Zeitzler, per explicar-los les provisions d’armament. Speer els va explicar que mantenint el programa  que  tenien fins llavors de fabricació d’armament, el Reich tenia assegurat les provisions de magnesi durant 10 o 12 mesos. Però Speer els va dir que en cas de perdre la ciutat de Níkopol, a Ucraïna, que era una ciutat d’on es treia el magnesi, les existències d’aquest mineral podrien durar 18 mesos gràcies a la introducció d’altres procediments que no suposaria cap perjudici a l’hora de fabricar. Speer també els va comentar que si també perdien la ciutat de Krivói Rog, també a Ucraïna, que era una ciutat d’on es treia l’acer, i que en Hitler volia salvar com fos, la producció alemanya d’acer podria continuar sense problemes. L’escassetat de matèries primes per part d’Alemanya era un fet i aquell dia va empitjorar encara més quan Hongria va implantar una reducció de subministrament de gas a Alemanya, cosa que afectava el rendiment de les fàbriques de munició.

En la primera reunió de la Comissió de Construccions Navals es van exposar els plànols i els dissenys acabats dels nous submarins alemanys.

A Grècia:

Els paracaigudistes alemanys varen ser llançats a l’illa de Leros, en el Mar Egeu, on els britànics hi havien desembarcat aprofitant el buit deixat pels italians. La falta de caces britànics va provocar que els vells Junkers i Stukas poguessin operar sense problemes.

En el Pacífic:

276 avions procedents dels portaavions USS Saratoga, USS Princeton, USS Bunker Hill, USS Essex i USS Independence varen atacar la base japonesa de Rabaul, a Nova Bretanya, i varen destruir un destructor i en varen danyar tres de diversa consideració, i 11 avions. Els nord-americans en varen perdre 15 i 30 varen quedar danyats. De seguida els japonesos varen contraatacar amb 106 avions de diversos tipus per destruir els portaavions nord-americans, però no els varen trobar i varen perdre 33 avions per 6 caces nord-americans.

Tweet

En el Reich:

En Joseph Goebbels va rebre un informe sobre les últimes notícies a Hongria que explicaven que els cercles més poderosos del país intentaven trencar relacions amb Alemanya. Tot i que era evident que les coses no anaven bé pels alemanys, molts no creien la derrota, com l’Alfred Jodl, que va afirmar aquell dia que qualsevol perspectiva de victòria dels seus enemics era pura utopia.

A Munic, varen continuar les reunions entre gauleiters i reichsleiters.

A Hamburg, després de ser arrestat per la Gestapo el 7 d’abril de 1942 per haver fet sermons contra el règim i d’haver sigut sentenciat pel tribunal popular a morir, el pastor de Lübeck, en Karl Friedrich Stellbrink, va ser executat.

En el front oriental:

En el sector sud, després de dies d’avanç de l’exèrcit soviètic, el 48º Cos blindat alemany va derrotar a les avantguardes soviètiques a prop de Fastov després de que aquestes passessin a l’atac, però no varen aconseguir recuperar la ciutat.

En el Mediterrani:

A l’Egeu, l’illa de Kos va estar aquell dia totalment sota el control alemany, tot i que els destructors britànics varen bombardejar les embarcacions ancorades en el port. Per altra banda, aquell dia els alemanys varen rebre una nova tanda d’informes procedents de l’espia Ciceró, que estava a Ankara, que deien que els britànics estaven en conversacions amb el govern turc per poder obtenir bases aèries per enlairar els seus calces i expulsar als alemanys de l’àrea del Mediterrani.

En el bàndol Aliat:

Com a resposta al discurs de l’Adolf Hitler del dia anterior, en Winston Churchill va pronunciar un discurs on va dir que el 1944 seria un any de sacrificis, i en Franklin Delano Roosevelt va prometre, en un altre discurs, que tenien molt projectes per crear en els països ocupats pel Reich.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, a la tarda, la cúpula nazi es va reunir per celebrar el Putsch de 1923. Hermann Göering va pronunciar un discurs davant dels gauleiters i els Reichsleiters, però el ministre de l’Aire li va faltar seguretat alhora de parlar. Després, Adolf Hitler va arribar a la Löwenbräukeller, plena de vells camarades del Partit, on va explicar la situació en el front oriental i els atacs aeris dels britànics a les ciutats alemanyes. Dels bombardejos, el dictador va dir que quan acabés la guerra posaria en marxa una gegantesca obra de reconstrucció. D’Itàlia va explicar que la carrera dels Aliats cap al Brenner havia arribat a ser una ofensiva cargol molt al sud de Roma. Joseph Goebbels va quedar tan entusiasmat pel discurs de Hitler que va ordenar radiar-lo per totes les emissores del país.

A Polònia:

El cap de la policia Friedrich Wilhelm Krüger va ser substituït per un cap de policia perquè la violència brutal de la policia en el Govern General estava causant rancor entre els polonesos.

En el front oriental:

En el sector central:

La tímida ofensiva del Grup d’Exèrcits del Centre de Günther von Kluge va quedar completament aturada en el sector de Kalinin per la falta de suport del Grup d’Exèrcits del Nord de Georg von Küchler. Els dos mariscals preferien conservar les seves escasses tropes enlloc de malgastar-les en un atac suïcida.

En els Estats Units:

A Washington, en una reunió a la que hi varen assistir els representants dels 44 membres de les Nacions Unides, es va fundar l’Administració de Socors i Rehabilitació de les Nacions Unides, la UNRRA, amb l’objectiu de de preveure les necessitats que sortissin durant la post-guerra. Més tard tindria un paper molt important en les situacions d’emergència de la post-guerra.

A Argèlia:

A Argel es va reorganitzar el Comitè Nacional de la França Lliure del qual Charles de Gaulle en va quedar com a únic president.

Tweet