Dimarts:
En el Reich:
A partir d’aquell dia només varen existir a Alemanya quatre organitzacions no estatals d’assistència: Assistència Popular Nacionalsocialista, la Missió Interior protestant, l’associació catòlica Càritas i la Creu Roja alemanya. D’aquestes només l’organització nazi rebia subvencions per part de l’Estat.
Hermann Göering va dir que qualsevol que aixequés la mà contra un representant de l’Estat o del moviment nacionalsocialista ho pagaria amb la vida en un plaç més o menys curt. Göering va afegir que només caldria provar que havia tingut la intenció de cometre aquell acte per ser assassinat.
Diumenge:
En el Reich:
El govern alemany va aprovar una llei en què s’anul·lava les condemnes pronunciades contra els membres del NSDAP ens els anys de la lluita pel poder. La Llei ordenava la immediata posada en llibertat dels detinguts, que s’esborressin les seves condemnes del registre penal i que es tornessin l’import de les sancions pecuniàries.
Dins de l’Església evangèlica es varen celebrar eleccions i els Cristians Alemanys varen obtenir una contundent victòria, tot i que va resultar irrisòria, en convertint-se en el sector influent d’aquesta Església. Els Cristians Alemanys varen tenir l’ajuda d’una gran campanya de propaganda del Ministeri de Propaganda i de la premsa.
En el Reich:
L’Adolf Hitler va escriure una carta pel partit nazi per proclamar que l‘Església catòlica després de firmar el tractat del 20 de juliol de 1933 reconeixia l’Estat nacionalsocialista.
Per altra banda, en Hermann Göering va donar instruccions ministerials a tots els funcionaris perquè vigilessin la conducta dels treballadors estatals i denunciessin als que fessin crítica al govern.
Mentrestant, sota la direcció dels pintors Otto Andreas Schreiber i Hans Jakob Weidemann es va inaugurar en la galeria privada d’en Ferdinand Moeller de Berlín l’exposició Trenta artistes alemanys, amb obres de l’expressionisme alemany, entre altres de l’Ernest Barlach, en Macke, l’Emil Nolde, en Rohlfs i en Pechstein. Al cap de tres dies, en Wilhelm Frick la va fer tancar perquè en Weidemann pertanyia al Ministeri de Propaganda i es sospitava de que en Joseph Goebbels estava al darrere de l’acte.
Divendres:
En el Reich:
La policia i les SA varen ocupar les oficines del partit del l’Alfred Hugenberg, el DNVP, en diverses ciutats alemanyes.
Dijous:
A Itàlia:
A Roma, el Vaticà i Alemanya varen ratificar oficialment l’acord que havien arribat a principis de mes perquè es respectessin els interessos catòlics a Alemanya. La firma de l’acord va ser firmada pel Secretari d’Estat del Vaticà, l’Eugeni Pacelli, posteriorment Papa Pius XII, i pel vicecanceller Franz von Papen. En teoria, l’acord implicava la no ingerència de l’Església en la política alemanya i els bisbes havien de jurar per Déu fidelitat al govern alemany a més de que es varen fer obligatòries les oracions per la prosperitat del Reich i es va prohibir que la premsa catòlica es definís com a catòlica, ja que tots els diaris tenien que ser alemanys. A canvi, l’Església rebia generosos privilegis a les escoles catòliques i al clergat, i s’assegurava de que no es farien ni persecucions ni detencions religioses contra el cristianisme i varen tenir el dret a organitzar-se. A Berlín, el nunci Apostòlic Cesaere Arsenigo va ser rebut per l’Adolf Hitler per negociar les condicions que havia posat el Papa Pius XI. El Vaticà ja havia intentat arribar a acords amb els governs de la República de Weimar, però el resultat no va ser el mateix.
En el Reich:
El govern alemany va aprovar una llei que restablia en els cossos d’oficials antigues prerrogatives militars, entre elles la supressió de la jurisdicció dels tribunals civils per causes militars.
Wilhelm Frick va imposar en els funcionaris l’ordre d’adoptar la salutació hitleriana com a salutació alemanya. El ministre de l’Interior al·legava aquella imposició perquè l’Estat de partits ja no existia a Alemanya, i la totalitat de l’administració del Reich alemany es trobava sota la direcció del canceller Hitler.
Dilluns:
En el Reich:
Alemanya va firmar un pacte amb França i Gran Bretanya, conegut com el Pacte dels Quatre, que havia sigut rubricat el 7 de juny. Amb aquest Pacte, el nou govern va rebre el respecte internacional per primer cop.
Hermann Göering, com a primer ministre de Prússia, va promulgar un decret en el que es reservava el dret de nombrar ell mateix alts càrrecs del funcionariat, catedràtic universitaris i funcionaris judicials a Prússia.
Diumenge:
En el Reich:
En un discurs a la ciutat de Leipzig, Adolf Hitler va dir que d’una sola envestida revolucionària havien pogut conquerir el poder del Estat i va afirmar que ara es presentava la següent fase que consistia en educar a milions de ciutadans que els seus cors encara no els pertanyien. El canceller alemany també va assegurar que les revolucions que havien tingut èxit en els seus inicis havien sigut molt més nombroses que les revolucions triomfants que havien sigut contingudes i frenades en el moment oportú. Amb aquelles frases Hitler deixava clar de que no es produiria la segona revolució que volien alguns membres de les SA.
Dissabte:
En el Reich:
El govern alemany va crear el Consell General d’Economia compost de 17 membres. Alguns d’ells eren alts industrials com Gustav Krupp von Bohlen und Halbach, Siemens, Bosch, Fritz Thyssen, Voegler, i grans banquers com Schroeder, Reinhardt i Von Flick.
Davant les nombroses i sonores picabaralles entre els membres del govern i els alts responsables en qüestions artístiques, el Ministeri d’Educació va prohibir la discussió pública en afers artístics. La prohibició va tenir escàs èxit perquè les picabaralles varen continuar.
Divendres:
En el Reich:
El règim va aprovar un conjunt de lleis aprofitant que era el dia de l’aniversari de la Revolució francesa, el dia de la presa de la Bastilla. En un breu anunci de la Gaseta Oficial, el govern alemany va prohibir tots els partits polítics no nazis i va anunciar que qualsevol persona que intentés mantenir una estructura orgànica de qualsevol altre partit polític o intentés formar un altre partit seria condemnat a la pena de treballs forçats per tres anys o seria enviat a la presó durant tres anys. A més, es varen aprovar un conjunt de lleis destinades a avalar jurídicament la creació d’un Estat únic. Entre aquestes lleis figuraven la Llei contra la Formació de Nous Partits i una altra llei per la confiscació dels béns de les organitzacions i individus considerats contraris al règim. Com a contrapunt, perquè hi hagués una expressió popular, tot i que sempre es varen arreglar els resultats, es va aprovar una llei que establia celebrar plebiscits. L’Adolf Hitler estava convençut de que tenia la confiança suficient del seu poble per obtenir una majoria de forma neta.
A part, es va aprovar una llei presentada com Llei per la Prevenció de Descendència amb Malalties Hereditàries, que permetia l’esterilització obligatòria a aquelles persones que els nazis no consideraven capaces de tenir fills com els gitanos, els minusvàlids i els alemanys de color. La norma fixava l’examen de totes aquelles persones que estiguessin afectades per les següents deficiències: debilitat mental, esquizofrènia, psicosis maníac-depressiva, ceguera hereditària, sordesa hereditària, corea de Huntington, epilèpsia hereditària, deformitats físiques hereditàries greus, alcoholisme greu… Les institucions sanitàries, els professionals i els tutors eren cridats a donar compte a aquestes situacions, que varen ser estudiades per un Tribunal de Salut Hereditària. En total per tot Alemanya hi havia 181 d’aquestes Tribunals. Davant d’ell es presentarien aquelles persones afectades per un o més d’un d’aquests problemes per ser examinades, voluntàriament o per la força, i l’esterilització es duria a terme endavant, en cas de ser aprovada, encara que la personal que patiria la intervenció no ho acceptés. Hitler no va intervenir directament en l’elaboració d’aquesta Llei, però es va escriure sabent que coincidien amb els sentiments que ell havia expressat. Quan aquesta Llei es va presentar davant del gabinet va tenir l’aprovació de tots els seus membres, tot i les objeccions del vice-canceller Franz von Papen com a catòlic.
Per explicar la nova Llei d’esterilització, el jove metge Walter Gross, que dirigia la recent creada Oficina Política Racial, va dirigir-se a la ràdio nacional per parlar als alemanys dels nous éssers humans que el nacionalsocialisme estava decidit a crear i va instar als seus oients a que comencessin ells mateixos una reforma espiritual i pública. El que es necessitava, va insistir, era que els alemanys es coneguessin a ells mateixos i seguissin els principis de la biologia de l’herència en buscar una parella adequada pel matrimoni, es casessin només per amor i proporcionessin al Volk fills saludables.
A més, es va aprovar una llei que feia perdre la nacionalitat alemanya en els jueus de l’Europa oriental que havien emigrat a Alemanya durant la República de Weimar. Aquesta llei ja l’havia contemplat Franz von Papen quan havia sigut canceller el 1932.
En un discurs als Fuehrtegung, Hitler va dir que la revolució alemanya no podia acabar fins que el poble alemany no hagués sigut modelat de nou, fins que no hagués sigut organitzat i reconstruït.
El govern alemany va fer pública la constitució d’una nova Església Evangèlica del Reich dirigida per en Ludwig Müller.
El Ministeri de Propaganda va crear la Cambra de Cinema per supervisar tota la indústria cinematogràfica. Totes les persones que treballaven en la indústria cinematogràfica estaven obligades a fer-se membre de la Cambra que, organitzada en 10 departaments, cobria totes les facetes del cinema a Alemanya.
© 2026 EL TERCER REICH Powered by WordPress MU
RSS 2.0
| Comments RSS 2.0
Theme: Quentin. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
