Home // diari // 14 de juliol de 1933

14 de juliol de 1933

Divendres:

En el Reich:

El règim alemany va aprovar un conjunt de lleis aprofitant que era el dia de l’aniversari de la Revolució francesa, el dia de la presa de la Bastilla. En un breu anunci de la Gaseta Oficial, el govern alemany va prohibir tots els partits polítics no nazis i va anunciar que qualsevol persona que intentés mantenir una estructura orgànica de qualsevol altre partit polític o intentés formar un altre partit seria condemnat a la pena de treballs forçats per tres anys o seria enviat a la presó durant tres anys. A més, es varen aprovar un conjunt de lleis destinades a avalar jurídicament la creació d’un Estat únic. Entre aquestes lleis figuraven la Llei contra la Formació de Nous Partits i una altra llei per la confiscació dels béns de les organitzacions i individus considerats contraris al règim. Com a contrapunt, perquè hi hagués una expressió popular, tot i que sempre es varen arreglar els resultats, es va aprovar una llei que establia celebrar plebiscits. L’Adolf Hitler estava convençut de que tenia la confiança suficient del seu poble per obtenir una majoria de forma neta.

A part, es va aprovar una llei presentada com Llei per la Prevenció de Descendència amb Malalties Hereditàries, que permetia l’esterilització obligatòria a aquelles persones que els nazis no consideraven capaces de tenir fills com els gitanos, els minusvàlids i els alemanys de color. La norma fixava l’examen de totes aquelles persones que estiguessin afectades per les següents deficiències: debilitat mental, esquizofrènia, psicosis maníac-depressiva, ceguera hereditària, sordesa hereditària, corea de Huntington, epilèpsia hereditària, deformitats físiques hereditàries greus, alcoholisme greu… Les institucions sanitàries, els professionals i els tutors eren cridats a donar compte a aquestes situacions, que varen ser estudiades per un Tribunal de Salut Hereditària. En total per tot Alemanya hi havia 181 d’aquestes Tribunals. Davant d’ell es presentarien aquelles persones afectades per un o més d’un d’aquests problemes per ser examinades, voluntàriament o per la força, i l’esterilització es duria a terme endavant, en cas de ser aprovada, encara que la personal que patiria la intervenció no ho acceptés. Hitler no va intervenir directament en l’elaboració d’aquesta Llei, però es va escriure sabent que coincidien amb els sentiments que ell havia expressat. Quan aquesta Llei es va presentar davant del gabinet va tenir l’aprovació de tots els seus membres, tot i les objeccions del vice-canceller Franz von Papen com a catòlic.

Per explicar la nova Llei d’esterilització, el jove metge Walter Gross, que dirigia la recent creada Oficina Política Racial, va dirigir-se a la ràdio nacional per parlar als alemanys dels nous éssers humans que el nacionalsocialisme estava decidit a crear i va instar als seus oients a que comencessin ells mateixos una reforma espiritual i pública. El que es necessitava, va insistir, era que els alemanys es coneguessin a ells mateixos i seguissin els principis de la biologia de l’herència en buscar una parella adequada pel matrimoni, es casessin només per amor i proporcionessin al Volk fills saludables.


En un discurs als Fuehrtegung, Hitler va dir que la revolució alemanya no podia acabar fins que el poble alemany no hagués sigut modelat de nou, fins que no hagués sigut organitzat i reconstruït.


El govern alemany va fer pública la constitució d’una nova Església Evangèlica del Reich dirigida per en Ludwig Müller.


El Ministeri de Propaganda va crear la Cambra de Cinema. Totes les persones que treballaven en la indústria cinematogràfica estaven obligades a fer-se membre de la Cambra que, organitzada en 10 departaments, cobria totes les facetes del cinema a Alemanya.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: