Es va renovar de nou els parlamentaris del Reichstag, però en aquesta ocasió només hi havia representat el partit nazi, ja que els altres partits havien estat abolits.
El poble alemany va ser consultat sobre si aprovava la política d’Adolf Hitler. El resultat va ser afirmatiu ja que es veia a Hitler com un home de pau.
Dijous:
En el Reich:
Adolf Hitler va ser aclamat pels carrers de Munic durant la celebració del 10º aniversari del putsch de Munic. Al costat oest de la Feldherrnhalle, que es va convertir a partir de llavors en un santuari nacional del moviment nacionalsocialista, s’hi va inaugurar un monument en el que Hitler hi va fer col·locar una placa amb la inscripció: I heu triomfat, seguida dels noms dels colpistes morts. A sota hi havia una placa més petita amb els noms dels quatre policies morts. Una guàrdia d’honor de les SS cuidaria el monument dia i nit. Tot ciutadà que passés per aquest punt de la Residenzstrasse estava obligat a aixecar el braç per fer la salutació romana. L’única manera d’evitar-ho era desviant-se per la Viscardigasse, que passava pocs metres per darrere de la Feldherrnhalle.
Gràcies a la intervenció de Hermann Göering, es va aprovar un decret on s’autoritzava a Rudolf Diels portar l’uniforme de Standartenführer SS, ja que fins llavors estava desautoritzat perquè en el passat s’havia enfrontat contra l’Ordre Negra.
Joseph Goebbels va declarar com a testimoni davant el tribunal imperial de Leipzig en el procés per l’incendi del Reichstag. El ministre alemany va fer una crida al sentit de la justícia del món i va exigir a la premsa estrangera que reproduís la seva minuciosa descripció de les verdaderes circumstàncies del delicte. Goebbels va afirmar que era inadmissible que el govern d’un poble decent i honrat sigués estant sota sospita davant el món d’una manera tant falsa.
Dilluns:
En el Reich:
Per ordres de l’Adolf Hitler degut a les moltes queixes que va rebre, les SS varen tenir que deixar, tot i que a contracor, el complex de camps d’Emsland, al nord del país, perquè hi entrés la policia. Tot i això, la nit anterior les SS es varen emborratxar en el camp de males maneres i varen, entre altres coses, defecar en les taquilles, varen tirar sal al sucre, varen rebentar les finestres dels barracons dels soldats i a la cantina hi varen fer de tot.
En un míting a Breslau, Adolf Hitler va explicar que les eleccions plebiscitàries del 12 de novembre de 1933 havien de ser recordades en la història com el dia de la salvació del poble alemany. Després, va recordar que l’11 de novembre de 1918 el poble alemany va perdre formalment al seu honor, però, que quinze anys després va arribar un 12 de novembre en què el poble alemany va recuperar per ella mateixa l’honor que havia perdut.
Aquell dia va començar el judici del incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933. En la banqueta dels acusats hi havia Torgler, Marinus Van der Lubbe, Popov, Tanov i Dimitrov. Torgler tenia un aspecte espantòs, estava tens i nerviós. Per l’altra banda hi havia Hermann Göering i Rudolf Diels que no paraven de parlar entre ells. Quan va començar la sessió, Göering es va aixecar del seu lloc i es va dirigir a l’estat per explicar la seva versió dels fets. Davant seu hi havia l’acusat Dimitrov que no va parar d’interrompre’l fins que Göering es va enfadar molt. Un cop el va escridassar, va continuar explicant-se, però Dimitrov es va aixecar per respondre-li que no parava de dir mentides i contradiccions. Llavors, Göering el va escridassar de molt males maneres perquè callés i li va dir que ja sabia el què li esperava quan sortís d’allí, i que ell mateix s’ocuparia de que tingués la justícia que es merexia. Seguidament, Dimitrov el va deixar continuar i després va fer un comentari insultant cap a Göering i va ser expulsat de la sala per desacatament al tribunal.
Dijous:
En el Reich:
Heinrich Himmler va emetre una ordre que deia que no s’havien de dur a terme accions anti-catòliques sense que ell ho hagués ordenat.
Dimecres:
En el Reich:
Adolf Hitler va fer un discurs a Weimar on va demanar quatre anys més, referint-se a les eleccions al Reichstag pel 12 de novembre de 1933, per alliberar Alemanya dels seus sis milions d’aturats, ja que segons deia amb nou mesos el govern havia proporcionat treball i pa a dos milions i mig d’aturats.
El govern alemany va aprovar una llei on el govern tenia cobertura legal per prohibir activitats als jueus.
Robert Ley va fer un discurs als treballadors de la fàbrica Siemens de Berlín i els va dir que tots eren soldats del treballs, alguns manant i altres obeint. Ley els va explicar que l’obediència i la responsabilitat havien de recuperar la seva importància i va afirmar que tot no podien estar en el pont de comandament i que s’havia d’entendre la realitat.
El comandant del camp de concentració de Dachau, Theodor Eicke, va promulgar el reglament del camp.
Dimarts:
En el Reich:
Aquell dia va finalitzar la prohibició de l’antic ministre d’Economia Alfred Hugenberg que no permetia l’expropiació de finques amb deutes als creditors.
A Madrid, a les onze del matí, va començar un acte d’afirmació nacionalista espanyolista, convocat pel Moviment Espanyol Sindicalista, amb l’objectiu de reunir tots els sectors feixistes, atrets pel règim de Benito Mussolini i esperançat per la pujada al poder dels nazis a Alemanya. Els oradors varen ser Alfonso García Valdecasas, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Granada; Julio Ruiz de Alda, aviador militar retirat i José Antonio Primo de Rivera, que va formular els eixos ideològics del partit feixista espanyol.
Dissabte:
En el Reich:
Clement August von Galen va ser consagrat bisbe de Münster, sent el primer bisbe al que es nombrava després de la firma del condecorat del Vaticà.
La Filharmònica de Berlín va deixar de ser independent després de que el règim tingués una forta disputa amb el director Wilhelm Furtwängler.
© 2026 EL TERCER REICH Powered by WordPress MU
RSS 2.0
| Comments RSS 2.0
Theme: Quentin. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
