EL TERCER REICH

Divendres:

En el Reich:

Els nazis varen aprovar una llei contra els criminals perillosos, els que havien comès més de tres delictes, en què se’ls imposava unes penes molt més dures i se’ls tancava a una presó estatal després de que haguessin complert formalment la condemna. Amb aquesta llei es va aprovar castrar als delinqüents sexuals, encara que fos contra la seva voluntat, com defensaven destacats criminòlegs i experts en dret penal.

Tweet

En una entrevista publicada pel diari parisenc Le Main, Adolf Hitler va declarar que un cop quedés resolta la qüestió del Sarre, no quedaria cap problema pendent entre Alemanya i França, i va manifestar que havia renunciat per sempre a Alsàcia i Lorena, i que així ho havia dit en el poble alemany.

Tweet

Martin Bormann va notificar el trasllats a camps de concentració de totes les persones que saludessin Heil en comptes de Heil Hitler.

Tweet

Fernand de Brinon va ser el primer periodista francès que va publicar una entrevista amb Adolf Hitler. El periodista, que al cap de poc demostraria la seva fascinació cap al feixisme, va declarar que havia sortit entusiasmat de l’entrevista.

Tweet

A Washington, Franklin Delano Roosevelt i Maxim Litvinov varen mantenir una última reunió que va possibilitar l’obertura de relacions amb la Unió Soviètica.

Tweet

En els Estats Units:

Els Estats Units va establir relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Aquell dia es va inaugurar la Cambra de Cultura del Reich en una gran cerimònia presidida per l’Adolf Hitler en l’auditori de la Filharmònica de Berlín. L’orquestra va estar dirigida pel director Wilhelm Furtwängler primer i després pel compositor Richard Strauss. Joseph Goebbels va fer un discurs en l’acte on va afirmar que la revolució nacionalsocialista era total i que havia abastat totes les àrees de la vida pública i les havia reestructurat, canviant i reformant del tot l’existència, la relació entre les persones i d’aquestes amb l’Estat. Es tractava, va continuar el ministre, d’una revolució des de baix, conduïda pel poble, que havia ocasionat la transformació de la nació alemanya en un poble unit. Goebbels va recomanar en els escriptors la descripció positiva del nou despertar d’Alemanya i un enfocament de les seves obres basat en un romanticisme inflexible. Un cop el ministre va finalitzar el seu discurs es va interpretar Els Mestres Cantors de Nuremberg de Richard Wagner.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

El gabinet alemany es va reunir per felicitar a l’Adolf Hitler per la seva victòria en el plebiscit del 12 de novembre. El 96% de l’electoral havia votat a favor de la proposta del canceller del 14 d’octubre de sortir de la Societat de Nacions.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Aquell dia es varen publicar els resultats electorals del dia anterior: 93% de vots afirmatius, 40,5 milions, 2 milions de nos; 39,5 milions a favor del Reichstag i 3,5 paperetes nul·les.

El govern alemany va constituir oficialment la Cambra de Cultura del Reich, on tots els artistes, músics i periodistes s’hi havien de registrar si no volien arriscar-se que se’ls hi negués el seu dret a pintar, interpretar o escriure.

A Prússia es va posar sota custòdia preventiva en camps de concentració als criminals i delinqüents sexuals.

20.000 Cristians Alemanys es varen reunir en el Palau d’Esports de Berlín per celebrar el triomf del 23 de juliol dins de l’Església Protestant i exigien l’expulsió dels pastors que encara no s’haguessin declarat a favor del nou règim. L’administrador regional de l’Església, Reinhold Krause, va demanar l’eliminació de l’Antic Testament, qualificat de jueu, de la Bíblica cristiana i la depuració de la teologia de Sant Pau en el Nou Testament. Krause va afirmar que l’esperit de Crist estava estretament relacionat amb l’esperit nòrdic. També la creu, va afegir, era un símbol jueu.

Tweet

Diumenge:

Les eleccions parlamentàries:

Aquell dia es varen celebrar eleccions parlamentàries i es va consultar al poble alemany a través d’un plebiscit sobre la retirada d’Alemanya de la Lliga de Nacions. El govern a decidir aquella data perquè era l’endemà de l’aniversari de l’armistici de 1918 que va portar la derrota d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial. El 96% dels ciutadans alemanys amb dret a vot varen acudir a les urnes, i el 95% va expressar amb el seu vot l’aprovació de la política nazi. A Berlín, el 85,1% dels berlinesos varen elegir al NSDAP. Tot i l’aclaparadora victòria, la gent només podia votar un partit, el NSDAP, amb una llista única de candidats, la Llista del Führer, i, a més, els sobres amb les paperetes estaven numerats.  D’aquesta manera deixava d’existir el vot secret. Els nazis varen obtenir un 93% de vots encontra a un 7% que va votar Nein, No. Aquests resultats s’han d’agafar amb pinces que siguin certs, perquè per exemple costa de creure que un 99,5 % dels presoners del camp de concentració de Dachau votessin per al partit nazi, ja que la majoria d’aquests presoners estaven al camp per estar encontra d’Adolf Hitler.

Coma  conseqüència d’aquestes eleccions, Wolf Heinrich Graf Helldorf va ser elegit sots-director en el Reichstag.

En el Reich:

El govern va aprovar que els Testimonis de Jehovà fossin acomiadats de les seves feines i es va ordenar les primeres detencions cap a aquest col·lectiu.

Tweet