Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va ordenar l’atac a Occident pel 5 de maig, però, novament, va ser ajornat.
El comte Wolf Heinrich Graf Helldorf va anar a veure al coronel Hans Oster per parlar-li de les impressions del cap local de les SS a Cracòvia, Canstein. Havia trobat al cap local de les SS a Cracòvia histèric perquè ni ell ni els seus homes se sentien capaços de complir les ordres cruels, a menys que s’emborratxessin abans. Helldorf li va explicar que qui complia aquelles ordres no podia tornar a una vida normal. A continuació, Oster li va preguntar sobre la moral de Berlín, i Helldorf li va respondre que entre un 35 i 40% de la població estava a favor de la guerra.
Rudolf Hess va visitar la fàbrica d’armament Krupp a Essen acompanyat per Robert Ley i Alfred Krupp.
A Polònia:
El gueto de Lódz va quedar hermèticament separat de la resta de la ciutat en una zona industrial de la ciutat. A partir d’aquell moment es podia afusellar a qualsevol jueu que es trobés fora els murs del gueto sense permís. En aquells moments el gueto contava amb una població jueva de 163.177 persones, on la fam que patien la població reclosa va acabar duent malalties. Aquestes persones varen tenir que sobreviure en 31.721 apartaments d’una sola habitació i només 725 tenien aigua corrent. La població jueva al gueto encara hagués pogut ser més gran, ja que 70.000 havien aconseguit sortir de al ciutat. En un principi es va establir aquesta mesura com a provisional fins que es poguessin traslladar els jueus de Warthegau a l’altra banda de la frontera, al Govern General.
L’ajudant del camp de concentració de Sachsenhausen Rudolf Hoess va ser nomenat comandant del nou camp de concentració d’Auschwitz.
A la Gran Bretanya:
Els britànics de l’Escola de Bletchley, que treballaven en desxifrar els codis de l’Enigma, i els polonesos que treballaven a França, que fins llavors havien aconseguit desxifrar alguns missatges, no varen poder desxifrar missatges durant tres setmanes a partir d’aquell dia perquè els alemanys varen alterar els seus sistemes indicadors.
A Noruega:
Els britànics es varen retirar d’Aandalsnes per via marítima.
A Oslo, Vidkun Quisling va proclamar una revolució nacional i va titllar al rei Haakon VII i al govern de traïdors venuts als jueus que dirigien Gran Bretanya i va consagrar el futur de Noruega a la que ell anomenava Comunitat Germànica del Destí. El seu discurs no va ser ben acollit pel poble noruec.
