EL TERCER REICH

Dissabte:

En la Batalla d’Anglaterra:

A la nit, la Luftwaffe va començar la tercera fase de la Batalla d’Anglaterra bombardejant les principals bases de la RAF que es trobaven terra endins. Els objectius eren els dipòsits de combustible en els Midlands britànics i les proximitats de Southampton, a la costa meridional. La ruta tenia que dur a cent bombarders a la proximitat de Londres. Durant aquesta incursió, un grup de dotze bombarders Heinkel He-111 en ruta pels Midlands va perdre el rumb per un mal càlcul de velocitat del vent o per una identificació defectuosa dels punts d’orientació de terra. Llavors, un d’aquests bombarders, creient que havia arribat en el seu objectiu o espantat, va llançar les seves bombes sobre el East End de la ciutat de Londres, matant a nou civils. Les tripulacions varen ser renyades amb severitat per aquell error. Segons sembla, més tard aquests que varen cometre l’error varen ser transferits immediatament a la infanteria com a càstig. En tots cas, aquell atac va ser dissenyat per Hermann Göering.

Els britànics varen posar en pràctica un pla per frenar qualsevol possible invasió alemanya abans de que posessin un peu a terra. Varen llançar petroli a través de 12 canonades, a raó de 12 tones per hora, i varen calar foc de tal manera que es va crear una barrera de foc sobre la platja i el mar, que cap invasor podia travessar. Per aixecar la moral britànica es va fer molta publicitat d’aquell experiment

En el Reich:

A Alemanya:

El Bismarck va ser enquadrat en la Kriegsmarine.

A Gotha, les autoritats alemanys varen penjar a un treballador polonès de 17 anys davant d’un públic de 50 polonesos (que varen ser obligats a presenciar l’execució) i 150 alemanys (que hi varen anar per pròpia voluntat). El noi havia sigut sorprès mantenint relacions sexuals amb una prostituta alemanya i per aquest fet havia sigut condemnat a mort.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

L’Estat Major de l’Exèrcit va donar instruccions perquè tota activitat de l’administració militar quedés guiada sota el principi de que només es podia dictar mesures relacionades amb l’ocupació militar de França. També es demanava l’administració militar que no es barregés amb els assumptes de la política interior francesa, però es deixava clar que totes les mesures administratives que havien de prendre’s havien de ser consultades per l’administració militar.

A la Gran Bretanya:

Arrel de la frase del primer ministre Winston Churchill de que els alemanys arribarien triomfals fins el Mar Negre, Paul Thümmels, un oficial del Servei Secret alemany que era l’agent britànic A-54, va informar que havia sabut per un oficial de l’Estat Major General alemany que la rama del Servei Secret alemany que s’encarregava de la zona de la Unió Soviètica s’havia estat expandint des del mes de juny, que les activitats de contraespionatge alemany contra la Unió Soviètica també s’havien incrementat i que l’organització de contraespionatge alemany a Romania s’havia reforçat amb especialistes en el sud d’Ucraïna, Crimea i el Caucas.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Hermann Göering estava de molt mal humor aquell dia perquè veia que la Batalla d’Anglaterra no anava tal i com havia previst i dit. El ministre de l’Aire es va dirigir cap al pilot Adolf Galland  i li va preguntar amb to de superioritat què necessitaven per acabar amb els avions britànics. Galland, que segurament no li va agradar el to de ministre, li va ser directe en contestar-li que necessitaven com més aviat millor cinc esquadrilles de Spitfire. Com era d’esperar, Göering no es va prendre bé la ironia del jove pilot, ja que no podia permetre que li diguessin que necessitaven el millor caça britànic per guanyar la Batalla.

A Mèxic:

Després de rebre el dia anterior un brutal cop de piolet en el cap, el líder revolucionari rus Lev Trotski va morir a l’edat de 61 anys.

Tweet

Dimarts:

A l’Àfrica:

Les forces italianes varen ocupar la capital de la Somàlia britànica, Berbera, i els britànics es varen veure obligats a retirar-se.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va tornar a dir la seva famosa frase:

Mai en els conflictes humans tants havien degut tant a tan pocs – però aquesta vegada i va afegir-hi – Els nostres cors estant amb els pilots de combat, que les seves brillants accions veiem amb els nostres propis ulls dia darrere dia.

Churchill va advertir que els bombarders britànics continuarien atacant les indústries militars i les comunicacions alemanyes, així com les seves bases aèries i els dipòsits de magatzem utilitzats per llançar els atacs aeris sobre la Gran Bretanya, i que atacarien a una escala sense precedents fins el final de la guerra i que, possiblement, al cap d’un any, arribessin a dimensions imaginables. Churchill va declarar que el bombardeig d’Alemanya era el més segur i el més breu de tots els camins que conduïen a la victòria. El primer ministre va assegurar que encara que els alemanys ocupessin més territori, no els serviria de res si tot l’aparell econòmic i científic de la potència bèl·lica estava en ruïnes.

Bombarders italians varen atacar Gibraltar en un atac sense importància.

A Mèxic:

Per ordres d’en Iosif Stalin, el català Ramon Mercader es va endinsar a la casa del líder revolucionari rus Lev Trotski i el va atacar al cap amb un piolet. L’endemà Trotski moriria com a conseqüència de la ferida.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Heinrich Himmler, quan estava fent el seu habitual tractament de massatges amb el doctor Felix Kersten, li va explicar en el metge que les autovies havien sigut creades, a part de per augmentar la velocitat del trànsit, per transportar divisions militars, i que estava previst construir-ne moltes més. Llavors, davant la preguntar del doctor de per què volien construir autopistes cap a la Unió Soviètica, el líder de les SS li va respondre que en dos anys ja no existiria Rússia perquè serien els amos i senyors d’aquella terra. Kersten el va avisar de la fortalesa dels russos, però Himmler li va dir que tot es faria de manera correcte.

En la Batalla d’Anglaterra:

Aquell dia no es va produir cap atac alemany. A la nit, Winston Churchill li va assegurar a un dels membres de la seva Secretaria que els alemanys cometien un error en donar-los respir.

A Somailandia:

Les forces italianes varen ocupar la capital, Bérbera.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

Hermann Göering va convocar als líders de la Força Aèria i els va dir amb un fort sarcasme que ataquessin la indústria aeronàutica britànica i no l’embarcació far de Dover amb l’objectiu d’enviar-los després de tornada a les seves bases.

En la Batalla d’Anglaterra: 

La Luftwaffe va intensificar els seus atacs contra les bases de la RAF, que varen començar a veure’s afectades. Aquell dia es va produir una important batalla en què els britànics varen destruir a 18 Stuka Ju-87. Els alemanys començaven a veure que no els seria tan fàcil destruir els britànics des de l’aire. Durant tota la jornada, els alemanys varen perdre 71 avions i els britànics només 27.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop es va reunir, en nom de l’Adolf Hitler, amb el dictador Benito Mussolini i amb el comte Galeazzo Ciano per demanar-los que no comencessin cap ofensiva i evitessin tota activitat als Balcans, ja que Hitler tenia la intenció de desenvolupar en aquest sector una acció pacífica.

Hermann Göering va expressar el seu desig d’una integració mútua i la vinculació d’interessos entre l’economia alemanya i les d’Holanda, Bèlgica, Noruega i Dinamarca, així com una intensificació de la cooperació econòmica amb França. 

El govern alemany va declarar un bloqueig total de les Illes Britàniques. Qualsevol embarcació, aliada o neutral, que es trobés en aigües britàniques podia ser atacada sense previ avís.

A la nit, bombarders britànics varen travessar el Canal de la Mànega i el Mar del Nord i varen tornar a atacar les plantes petrolíferes i les fàbriques de munició alemanyes. 

A França: 

En una conferència, l’ambaixador Otto Abetz va suggerir que l’Administració Militar de França podria ordenar que cap jueu pogués entrar a la zona ocupada, preparar la proscripció de tots els jueus de la zona ocupada i examinar si hi havia manera d’expropiar els bens jueus a la zona ocupada.

En la Batalla d’Anglaterra:

Els alemanys es varen veure obligats a reduir el nivell del seu atac perquè havien vist que els Stukas eren massa vulnerables i varen ser retirats.

A la Gran Bretanya:

En secret, es va contar el total de pèrdues britàniques des del primer dia de la Segona Guerra Mundial: havien mort 8.266 mariners, 4.400 soldats i, com a conseqüència dels atacs aeris alemanys, 729 civils. La xifra de pilots i membres de la tripulació que havien mort o desaparegut pujava a 3.851.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

Atemorits per les intencions dels italians d’atacar als Balcans, Joachim von Ribbentrop va trucar a l’ambaixador italià i el va advertir que qualsevol acció italiana contra Iugoslàvia no agradaria en el Reich, que desitjava mantenir l’actual estat en els Balcans per evitar la intervenció de la Unió Soviètica.

William Joyce va dir per la ràdio perquè el sentissin oients britànics, que el sud-est d’Anglaterra estava en ruïnes i que la població estava clarament desmoralitzada.

En la Batalla d’Anglaterra:

Els alemanys varen destruir 47 avions britànica a terra, a Briz Norton, i 13 en aeròdroms distribuïts en altres punts del sud d’Anglaterra.

El capità de la RAF James Nicoloson, que patrullava sobre Southampton en un Hurricane, va ser atacat per quatre caces alemanys. Va ser tocat i ferit per un projectil de canó. Quan estava en flames i estava a punt d’abandonar l’aparell, va veure un caça Messerschmitt i no va dubtar en atacar-lo i batre’l. Com a conseqüència d’haver estat quatre minuts més a l’aire combatent, Nicoloson va patir greus cremades a la cara, el coll i les cames. Per aquesta acció va ser condecorat amb la Creu Victòria; va ser l’únic pilot de caça que va rebre la màxima condecoració al valor. En l’actualitat, una placa indica el lloc on Nicoloson va aterrar en paracaigudes.

A la Gran Bretanya:

El Comitè Conjunt d’Informació de les Forces Armades va repetir la seva valoració extreta de la clau Enigma de la Luftwaffe, de que la Gran Bretanya no seria envaïda, si abans no s’obtenia una victòria aèria irrevocable.

A França: 

El govern de Vichy va aprovar una llei per crear provisionalment comitès d’organització per sotmetre totalment al govern la indústria i el comerç.

Tweet

Dijous:

En la Batalla d’Anglaterra:

Hermann Göering va començar un nou atac contra Anglaterra. La Luftwaffe va llançar el gruix de les seves forces, 800 bombarders i 1.200 caces, en 1.786 sortides per atacar objectius britànics situats al sud de la Gran Bretanya. Des de dos quarts de dotze del migdia es varen poder veure des de Calais, en el Canal de la Mànega, avions alemanys dirigint-se al port de Dover. Els bombarders alemanys avançaven en perfecte formació i volaven a una altura de 4.500 metres. A les sis de la tarda, bombarders Heinkel i Junker-88, escortats per uns 100 Messerschmitt, varen volar a gran altura cap a Dover. La RAF de seguida va respondre l’amenaça alemanya i va destruir a 76 avions alemanys, un 20% dels efectius alemanys, la majoria bombarders i Bf 110 que sortien de Noruega. Per deixar encara més aïllada les illes britàniques, Alemanya va decretar el seu bloqueig recomanant als països neutrals que no arrisquessin les seves embarcacions entrant a les aigües britàniques. Els nord-americans varen obeir, però varen prestar 50 destructors als britànics. Tot i portar la iniciativa, els alemanys cometien un greu error perquè continuaven calculant malament el potencial britànic. La unitat d’intel·ligència de la Luftwaffe, dirigida pel coronel Beppo Schmid, va informar erròniament de que la RAF només disposava de 430 avions quan en realitat en disposava de 1.438: 1.065 Hurricane, Spitfire i Defiant d’ala baixa de 1.030 cavalls, 289 que hi havia als magatzems i 84 que estaven estacionats en unitats d’entrenament.

A Londres, quan Winston Churchill va tornar de la sala d’operacions de la RAF, a Uxbridge, a l’oest de Londres, on va veure en directe la batalla del Grup 11, va dir-li en el seu cap personal, el general de divisió Hastings Pug Ismay, la famosa frase:

Mai en el camp dels conflictes humans tants havien degut tant a tan pocs.

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Eichmann va presentar el seu pla per la deportació dels jueus a Madagascar i va enviar una nota en el cap d’Assumptes Jueus en el Ministeri d’Afers Exteriors Franz Rademacher on li deia que s’hi establirien allí quatre milions de jueus.

Heinrich Himmler va transformar en una ordre la inspecció VT en prefectura general com a primer lloc de comandament per la direcció militar de l’Arma SS. La Direcció general de les SS es va reservar la instrucció ideològica, la propaganda i, sobretot, la coordinació de l’Arma SS.

A França:

A la carretera que anava de Boulogne-sur-Mer a Calais, els alemanys varen col·locar la primera estació d’escolta muntada en el territori de la França ocupada. Enmig d’un prat varen situar un remolc i a l’interior del vehicle hi varen col·locar una dotzena de receptors radiofònics sobre suports. Davant de cada receptor hi havia un operari amb auriculars manipulant els comandaments per detectar les senyals radioelèctriques utilitzades per l’aviació britànica. A pocs metres hi tenien un camió que portava un grup electrogen.

A Espanya:

Francisco Franco va enviar una carta al dictador Benito Mussolini on li prometia l’entrada d’Espanya a la guerra a canvi de les possessions franceses en el nord de l’Àfrica.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Després d’aprovar el dia anterior la invasió a la Gran Bretanya, l’Operació Lleó Marí, Adolf Hitler va comentar en els seus generals que no intentaria envair la Gran Bretanya si semblava massa perillós, estant d’acord amb Gerd von Rundstedt. Segons Hitler hi havia altres formes de derrotar els britànics.

Hermann Göering va insinuar que els enviaments de productes a la Unió Soviètica es mantindrien fins la primavera de 1941 de forma que el subministrament de matèries primes procedents de la Unió Soviètica continuaria fins a l’últim moment possible.

Franz Halder va apuntar en el seu diari que l’Exèrcit estava buscant un lloc a Prússia Oriental que pogués servir com a quarter general de Hitler durant la invasió a la Unió Soviètica.

En la Batalla d’Anglaterra: 

En el segon dia de la gran ofensiva alemanya, la Luftwaffe només va poder enlairar 500 aparells per culpa de les condicions meteorològiques. Els alemanys varen perdre 27 avions i la RAF 11 en els atacs dels alemanys contra els camps d’aviació.

A la Gran Bretanya:

Després de desxifrar uns quants missatges de la Luftwaffe des de la màquina Enigma, el Comitè Conjunt d’Informació de les Forces Armades, després de deliberar-ho, varen manifestar que creien que les autoritats alemanyes no havien pres ni prendrien cap decisió definitiva sobre una invasió a les illes britàniques en funció del resultat de la lluita per la superioritat aèria.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va acordar entregar a la Gran Bretanya 50 destructors nord-americans a canvi de l’ús per part de la flota nord-americana de les bases britàniques en el Carib i a l’Atlàntic occidental.

Tweet