Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler li va enviar una carta a Francisco Franco per demanar-li un cop més que Espanya s’unís a Itàlia i Alemanya per lluitar contra la Gran Bretanya si no volia caure en el col·lapse. El dictador, decebut amb el líder espanyol perquè no s’havia ocupat Gibraltar tal i com s’havia planejat, el va advertir de que el temps s’estava acabant, que s’havien perdut dos mesos i que l’Eix havia deixat escapar una gran oportunitat per la seva negativa a entrar a la guerra del 10 de gener. Després d’escriure la carta, el líder alemany va aprovar la Directriu número 23 on demanava que els submarins alemanys ataquessin amb més èmfasis als vaixells mercantils que els bucs de guerra per produir el col·lapse britànic en el mar. Volia que la Luftwaffe i la Kriegsmarine concentressin totes les seves armes bèl·liques contra les importacions dels seus enemics. Hitler també demanava en la Directriu continuar atacant les fàbriques d’armament britàniques per disminuir la seva producció, tot i que va advertir que els Blitz no havien afectat ni en l’estat d’ànim ni en la voluntat de resistència del poble britànic.
Per altra banda, Erwin Rommel va entrar en funcions com a comandant general en cap de l’Exèrcit al nord de l’Àfrica, ja que acabava de ser elegit per dirigir un cos d’atac alemany en el nord de l’Àfrica. A la tarda, el general es va reunir amb Hitler, que li va donar instruccions sobre la campanya prevista al nord de l’Àfrica. La seva missió era molt senzilla en un principi: bloquejar tot intent d’avanç britànic cap a la capital de Líbia, conservar Tripolitània per l’Eix i, només si podia, ajudar els italians a expulsar als britànics de Cirenàica.
A Polònia:
Els nazis varen triar Dwory, lloc proper al poble de Monowitz, a set quilòmetres d’Auschwitz, en detriment de l’opció de Noruega, per construir una fàbrica gegant perquè als voltant de la zona hi havia carbó, aigua i calç en qualitat, i estava ben comunicat per via fèrria amb la resta del Reich. Carl Krauch, director de I.G. Farben, va aconseguir que Hermann Göering li demanés a Heinrich Himmler que proporcionés mà d’obra d’alemanys de la zona com i presoners de guerra d’Auschwitz amb l’objectiu d’avançar en la construcció de la fàbrica.
A Líbia:
Davant l’avanç britànic, al matí els britànics varen veure aparèixer les columnes principals italianes amb el suport dels seus carros. En total els italians tenien prop de 100 carros, mentre que els britànics en disposaven de 20. Els italians varen atacar en petits grups sempre pròxims a la carretera de la costa, mentre que els britànics maniobraven per col·locar-se a la defensiva en posició de tir. La batalla va durar tot el dia, però gràcies a l’ús de la ràdio, els britànics varen ser reforçats per carros pesats d’una altra brigada i els lleugers de la 3º i 7º húsars. D’aquesta manera varen poder destruir els tancs italians. Al vespre els italians varen perdre 60 carros i la resta varen quedar greument danyats. Les pèrdues britàniques varen ser molt més menor. Aprofitant que es lluitava a la costa, soldats britànics i australians varen conquerir la ciutat de Bengasi, que va quedar en mans dels australians, i varen capturar a set generals, entre ells el general Bergonzoli.
