1 de febrer de 1941

En el Reich:

L’Adolf Hitler va ordenar a en Fedor von Bock, que tenia molts dubtes sobre l’èxit de la futura Operació Barbarroja, que es reunís amb ell immediatament. Un cop reunits, en Hitler li va explicar que els britànics no eren estúpids, però que actuaven com si ho fossin, i que s’adonarien de que una prolongació de la guerra seria inútil si la Unió Soviètica era derrotada. Després, en Von Bock va preguntar-li si es podria forçar a firmar la pau, i en Hitler li va respondre que si l’ocupació d’Ucraïna i la caiguda de les principals ciutats soviètiques com Leningrad i Moscou no portessin la pau, es veurien obligats a seguir endavant fins arribar a Ekaterimbug, a 1.400 quilòmetres a l’est de Moscou. Llavors, el dictador alemany va continuar dient que la producció de guerra era com totes les demandes i creia que hi havia material bèl·lic en abundància i que l’economia estava en auge, a més de que disposaven de més soldats que el principi de la guerra. Segur d’ell mateix, en Hitler li va explicar a un Von Bock callat ja que creia que no valia la pena suggerir retirar la idea d’atacar a l’est, que estava segur de que l’atac alemany cauria sobre els soviètics com una granissada.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va fer importants canvis en l’organització de l’armada fent que es dividís en tres flotes: l’Atlàntica, l’Asiàtica i la Pacífica. L’almirall Ernest King va liderar la nova Flota Atlàntica, i les forces navals nord-americanes varen quedar reforçades en aquest vital escenari de guerra.

Published in: diari on 1 febrer 1941 at8:27 Comments (0)


The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1941/02/01/1-de-febrer-de-1941/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Feu un comentari