EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

A Holanda:

Els alemanys varen deportar a 425 jueus d’Àmsterdam, d’edats entre els 20 i els 35 anys, després dels incidents del 18 de febrer. Camions alemanys varen recórrer a tota velocitat els carrers d’Àmsterdam, i el barri jueu va ser envaït. Els seus veïns, aterrats, varen intentar amagar-se, però molts pocs ho varen aconseguir. Els arrestats varen ser trets de les seves cases i llocs de treball a cops de culata i varen ser obligats a posar-se boca terrosa en els carrers fins que, amb les mans enlaire, els varen fer caminar cap a la Sinagoga dels Portuguesos del segle XVII, d’on varen ser deportats en camions. Les cases varen ser saquejades i el mobiliari va ser llançat al carrer. Aquesta acció portaria que el dia 25 es produís una vaga en solidaritat amb els deportats.

A Polònia:

Els alemanys varen anunciar que havien condemnat a mort a una polonesa, Pelagia Bernatowicz, a la ciutat de Grudziadz, per escoltar un programa de ràdio polonès que es transmetia des de Londres.

A Itàlia:

Benito Mussolini li va escriure una carta a l’Adolf Hitler per explicar-li que creia que Espanya no estava preparada per entrar a la guerra per la forta crisi econòmica i social que patia degut a la Guerra Civil. El dictador italià, que s’havia entrevistat amb Francisco Franco l’11 de febrer, li va dir que de moment Itàlia i Alemanya havien de ser capaces de lluitar soles i que depenen de com anés la guerra podria afegir-s’hi Espanya.

A França:

A Marsella, a Bouches-du-Rhodne, va morir l’ex ministre de Justícia de França Cèsar Campinchi.

A l’Atlàntic:

A 1.000 quilòmetres de al costa de Terranova, el vicealmirall Lütjens, comandant en cap de la flota alemanya, que anava a bord del Gneisenau i acompanyat pel Scharnhorst, va veure a un grup d’embarcacions mercantils aliades que, degut a l’escassetat d’embarcacions escorta, navegava sense protecció i va enfonsar-ne a cinc d’elles. A continuació, Lütjens va tornar a l’altra banda de l’Atlàntic, cap a les illes del Cap Verd, a la costa africana.

A Kènia:

Les forces aliades varen ocupar Moyale.

Tweet

Al nord de l’Àfrica, les tropes de la França Lliure varen començar a lluitar contra els italians.

Tweet

Adolf Hitler no només volia reconstruir la ciutat de Berlín sinó que tenia pensat remodelar totes les ciutat alemanyes i dels territoris conquerits, per això l’arquitecte Albert Speer va escriure una carta al tresorer del Reich del NSDAP per demanar diners per la reorganització urbanística de les ciutats de Augsburg, Bayreuth, Bremen, Breslau, Danzig, Dresden, Dusselford,Graz, Hamburg, Hannover, Heidelberg, Innsbruck, Colònia, Memel, Münster, Oldenburg,Poznan, Praga, Sarrebruck, Salzburg, Stettin, Waldbröl, Weimar, Wolfsburg, Wurzburg i Wuppertal. A més, ja s’havia pensat reconstruir ciutats com Nuremberg, Munic i Linz. Speer demanava molts diners per portar a terme totes aquelles remodelacions.

A Líbia, Erwin Rommel va saber que la seva unitat tenia un nom: Deutsches Afrika Korps, DAK.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va celebrar una reunió militar on es varen estudiar els informes que havien arribat sobre la força aèria de la Unió Soviètica. Hitler estava indecís sobre si tenia que guanyar primer la Gran Bretanya o la Unió Soviètica i, al final, va interpretar que si es guanyava primer als britànics el poble alemany no voldria lluitar contra els soviètics i, per tant, s’havia de guanyar primer la Unió Soviètica.

Aquell dia va continuar i acabar el Dia de la Policia on es va voler evidenciar la unió entre la Ordnungspolizei i el SD. 

A Polònia: 

La Gestapo va detenir al sacerdot Maximilian Kolbe, que des de l’ocupació alemanya havia ajudat a amagar polonesos i jueus perseguits, i va ser internat a Auschwitz.

A Bèlgica:

A Fort Breendonk, un home gran jueu alemany que patia asma no va poder seguir empenyent la seva carreta i va desobeir les ordres en aturar-se per descasar. El comandant alemany del seu barracó el va tancar i, al vespre, ja era mort. 

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

Els nazis varen celebrar el 50è aniversari de Hans Günther, el principal ideòleg de la política racial nazi. Se li va concedir la Medalla de Goethe i Alfred Rosenberg va elogiar la seva obra, dient que teia la màxima importància per salvaguardar i desenvolupar la filosofia nazi. 

Aquell dia es va celebrar el Dia de la Policia i un cartell propagandístic il·lustrava l’estreta relació entre la Ordnungspolizei i el SD. 

A Líbia:

Erwin Rommel va decidir actuar al marge de les instruccions que havia rebut d’esperar un atac britànic i, guiat per la seva intuïció que li deia que els britànics no llançarien cap ofensiva contra Tripolitània, va ordenar avançar. Per sort seva va tenir raó i mentre avançava no es va trobar les tropes britàniques i de la Commonwealth perquè el gruix d’aquestes tropes havien tornat al Nil per ser rellevades o es trobaven de camí a Grècia.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Àmsterdam, els alemanys varen fer un sorteig per elegir els obrers que serien deportats a Alemanya, ja que no s’havien ofert voluntaris. Immediatament es varen declarar en vaga 2.200 obrers.

A la França no ocupada:

A Montpeller, es varen reunir Francisco Franco i Philippe Pétain per parlar sobre si tenien que entrar a l’Eix o mantenir-se al marge de la guerra.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb el primer ministre iugoslau, Dragisa Cvetkovic, perquè s’unís a l’Eix. La reunió no va tenir l’èxit esperat.

A Líbia:

Més soldats i armes de l’Afrikakorps varen desembarcar a Trípoli i, després de desfilar disciplinadament per la capital, varen ser traslladats pel desert en camions italians al Golf de Sirte, a 450 quilòmetres d’on estava el quarter general de l’‘Erwin Rommel. Mentrestant, totes les tropes italianes disponibles estaven a Sirte esperant ordres i l’arribada dels soldats alemanys.

A Bulgària: 

El govern búlgar va garantir a Alemanya l’accés de la seva frontera amb Grècia. Aquest moviment va permetre a Alemanya incrementar el seu poder en els Balcans i tenir una ruta per envair Grècia.

A la Unió Soviètica: 

El general Gregory Zhukov va ser nombrat cap de l’Estat Major General i comissari del govern per la defensa. Prèviament havia comandat les forces de l’exèrcit soviètic que havien lluitat contra els japonesos a Mongòlia l’estiu de 1939.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va enviar missatges personals de suport tant al president turc, Ismet Inönü, com el príncep Pau de Iugoslàvia. Aquests missatges els va enviar el president nord-americà perquè sabia de la importància d’aquests dos països en la guerra a Grècia.

Tweet

Fransisco Franco es va reunir amb Philippe Pétain a Montpeller, França, amb l’assistència de Ramón Serrano Súñer.

Tweet

Dimecres:

A Líbia:

Adolf Hitler, que havia nomenat el general Erwin Rommel comandant suprem de l’Afrikakorps, la 5º Divisió motoritzada, va fer desembarcar a Rommel i als seus homes amb la 5º Divisió Lleugera i la 15º Panzer a Trípolí. El mariscal va aterrar en un aeròdrom libi amb un bombarder de la Luftwaffe. Sense distreure’s massa en saludar als oficials italians que havien anat a rebre’l, va començar a fer preguntes i a donar les primeres ordres. En el mateix moment que les tropes de Rommel desembarcaven a Trípoli, el War Cabinet britànic va decidir interrompre l’avanç britànic en aquell país. En aquells moment només quedava una esquadra de caces disponible a Cirenàica. Per Winston Churchill la prioritat estava a Grècia, on a finals d’octubre de 1940 hi havien entrat les tropes italianes.

En el Reich:

A França:

Els alemanys varen firmar un acord amb els francesos per tal d’aconseguir que les fàbriques franceses produïssin 3.000 avions per l’esforç bèl·lic alemany. Els francesos mai varen complir per l’escassetat d’alumini i de carbó.

A Itàlia:

A Bordigheri va continuar l’entrevista entre Benito Mussolini i Francisco Franco, acompanyat aquest per Ramón Serrano Súñer. El dictador italià va mirar de convèncer els espanyols perquè entressin a la guerra i ocupessin Gibraltar.

Tweet

Dimarts:

La reunió entre Franco i Mussolini:

A Bordighera, els dictadors Francisco Franco i Benito Mussolini es varen reunir per parlar de la guerra. El dictador italià el va intentar convèncer de que s’havia d’unir a l’Eix i conquerir Gibraltar. Abans de la reunió, l’Adolf Hitler li havia enviat una carta al dictador espanyol on li demanava unir forces i, textualment, li va deixar anar aquesta frase:

En aquests moment tant difícils, un cor valent, més que una sensata previsió, és el que pot salvar les nacions. 

A Franco no li va fer ni fred ni calor la carta de Hitler.

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va ordenar en els seus subordinats que els seus objectes que havia requisat (mobles, quadres, plata i tapissos) havien d’anar als seus magatzems i que s’havia de buscar en un termini de vuit dies un local per poder guardar les coses de Hitler fins nova ordre.

A França:

A París, es va suïcidar Rudolf Hilferding, un exiliat alemany membre del SPD, a la seva cel·la de la Santé després de que la policia francesa l’arrestés el dia anterior i l’entregués a la Gestapo, que el va apallissar brutalment.

A Holanda:

A Àmsterdam, les forces d’ocupació varen envoltar el barri jueu i varen posar guàrdies a l’entrada.

A França:

El govern de Vichy va entregar a la Gestapo a Rudolf Breitscheid, un responsable del SPD. Primer el varen enviar a Berlín i després al camp de concentració de Sachsenhausen.

A la Gran Bretanya:

El Comitè de Defensa a Londres va saber del Servei d’Informació Militar que la quantitat de forces alemanyes que hi havia a Romania era de 23 divisions i 12 més que arribarien en un futur, i indicava que amb tota probabilitat Alemanya no voldria aconseguir la capitulació de Grècia a través de la diplomàcia, sinó a través de la guerra. El Comitè va ordenar en el comandant en cap britànic al Mitjà Orient de donar prioritat als preparatius per l’ajuda militar a Grècia, per sobre de la continuació de l’avanç cap a Trípoli. 

En el nord de l’Àfrica:

Erwin Rommel es va dirigir a Líbia amb la 5º Divisió motoritzada, l’Afrikakorps. L’endemà posaria els peus al nord de l’Àfrica.

A l’Àfrica:

A Somalilàndia, després de l’ofensiva britànica del gener d’aquell any amb col·laboració dels belgues i els francesos, els italians varen deixar Kisimayo sense lluitar i varen ocupar posicions en el riu Dyuba.

Tweet