Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
Al migdia, Adolf Hitler va arribar a Berlín des del quarter general de Rastenburg i es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels a la Cancelleria del Reich. El ministre estava convençut de que en el front oriental les coses anaven molt bé pels interessos alemanys i, a més, Hitler li va explicar que els soviètics estaven acabats i que estaven vivien en la misèria. Però no tot eren bones notícies per ells, Hitler estava enfadat pels bombardejos de la RAF a la ciutat de Rostock i a les fàbriques Heinkel, ja que no volia que la indústria bèl·lica quedés paralitzada i li va manifestar el seu desig de bombardejar la Gran Bretanya cada nit fins que els britànics es cansessin de bombardejar Alemanya. Goebbels demanava destruir tots els centres culturals britànics, proposta que el dictador acceptava. A part, Hitler també li va dir que estava furiós per la fuga d’Alemanya del general francès Henri Giraud perquè tenia por de que ara aquest es reunís amb el coronel Charles de Gaulle i va culpar en els guàrdies que el vigilaven de que s’escapés. Goebbels, que entenia la preocupació de Hitler, li va proposar publicar a la premsa la seva fugida i oferir una recompensa de 100.000 Reichsmarks per qui el detingués, així com condemnar a la pena de mort a qui ajudés o protegís al general francès. Hitler va acceptar la proposta. Parlant de França, el dictador li va explicar que pensava que mai arribarien a un acord amistós amb França, però va assegurar que quan acabés el conflicte pensava fer-li pagar part de la guerra i reduir-li les seves fronteres deixant les de l’any 1.500. D’aquesta manera, Borgonya hagués format part del Reich. Després, Goebbels li va voler parlar de la qüestió jueva, i Hitler, un cop més, li va explicar que estava decidit a expulsar-los d’Europa. Quan estaven acabant la trobada i de forma ja més distesa, Hitler li va assegurar que estava convençut de que menjar carn era vergonyós per la humanitat i que quan acabés la guerra tindrien que abordar també aquest problema.
A les tres de la tarda en punt, els dos homes més importants del Reich es varen dirigir al Reichstag, on Hermann Göering, que estava sent molt criticat pels bombardejos que patien, va presentar a Hitler en un ambient tens per la inseguretat que vivien. Inclús hi havien alguns diputats ferits pels bombardejos. La presentació de Göering no va agradar gens a Goebbels perquè, segons ell, ho va fer de forma confusa i entretallada per la seva falta de seguretat i es va despistar en els modals, cosa que li va portar més d’una critica. Amb el micròfon al davant, Hitler, que va estar una mica nerviós i a vegades va parlar tan de pressa que les seves paraules es varen tornar intel·ligibles, va fer una descripció del transfons històric de la guerra i va donar la seva visió de la situació en el front oriental i va proclamar que la campanya estava a punt d’acabar amb la Unió Soviètica. Per tal de que la gent entengués la gesta que estaven fent, va explicar que l’emperador Napoleó havia tingut que lluitar a 25 graus sota zero i que ell ho estava fent a 45 graus sota zero i en una ocasió a 50.
Fins i tot els meus hiverns són doblament grandiosos que els hiverns d’altres persones! I tot hi així venceré.
Va exclamar. A continuació, Hitler va assegurar que els jueus havien destruït les tradicions culturals de la societat humana i va afirmar que la nova Europa havia declarat la guerra a aquest procés de descomposició dels seus pobles per obra dels jueus. Però el discurs del líder alemany no anava dirigit a parlar de la guerra a l’Est i dels jueus, l’objectiu era fer que el Parlament li donés carta blanca en el projecte, dissenyat pel ministre Goebbels, per crear les condicions legals necessàries perquè qualsevol que atemptés contra els principis de la direcció de masses nacionalsocialistes fos castigat amb la presó, la reclusió i, en els casos més greus, amb la mort. Per aconseguir-ho va insinuar que els transports, l’administració i la justícia havien sigut deficients i, criticant sense mencionar al coronel general Erich Hoepner, va exclamar que ningú podia al·legar els seus drets per no complir les ordres. Només havien de saber que existien els seus deures, va exclamar. Llavors, utilitzant el cas de l’Ewald Schlitt, que havia sigut guillotinat el 2 d’abril de 1942 després de que se’l condemnés a mort en un segon judici perquè Hitler no havia acceptat la seva primera condemna de 5 anys de presó per haver matat a la seva esposa, com exemple, va atacar amb duresa els defectes de la judicatura. A partir de llavors va dir que intervindria en aquells casos i que cessaria als jutges que mostressin clarament que no reconeixien quines eren les exigències del moment. Quan el dictador va acabar el seu discurs, Göering va llegir la Resolució del Reichstag que autoritzava a Hitler a no està subjecte a cap disposició legal i en la seva qualitat de líder de la nació, comandant suprem de la Wehrmacht, cap del govern, titular suprem del poder executiu, jutge suprem i cap del partit, l’arrogava a disposar el seu càrrec i castigar a qualsevol, independentment del seu rang, que no complís amb el seu deure sense respectar els seus drets de pensió i sense cap procediment formal estipulat. Tal i com estava previst, la llei es va aprovar per unanimitat, tot i que el discurs del dictador va provocar diferents reaccions entre els assistents.
Després de la sessió del Reichstag, Hitler li va dir a Goebbels que amb tots els poders ara estava decidit a prendre decisions més dures contra els seus generals, i els dos homes varen valorar una nova estratègia de propaganda. Llavors, Hitler li va confessar que el seu estat de salut no era del tot bo i que necessitaria agafar-se tres mesos de descans com a mínim perquè desitjava tenir el privilegi de viure suficient per veure el dia de la victòria. Hores després d’acabar el seu discurs, Hitler va marxar cap a Munic per després dirigir-se al Berghof per reunir-se amb Benito Mussolini.
