EL TERCER REICH

Dimecres:

L’atemptat contra Reinhard Heydrich:

A Praga, al matí, Reinhard Heydrich, que feia poc que havia tornat de París i després d’una breu estada a Berlín, va patir una emboscada al final de la Krichmayerstrasse de Praga quan tornava amb el seu Mercedes verd fosc descapotable sense escorta de la seva residència d’estiu, situada a poc menys de 20 quilòmetres de Praga, i es dirigia cap al vell castell imperial de Hradschin, a Panenske Brezany, al centre de la ciutat, on hi havia instal·lat les seves oficines. Els seus atacants eren quatre homes txecs vestits d’obrers entrenats pels britànics: Josef Valcik, Adolf Opálka, Jan Kubis i Josef Gabcik (dos d’ells van ser llançats en paracaigudes procedents de la Gran Bretanya), i tots anaven amb una bicicleta per poder fugir després. Esperaven que passés per allí a dos quarts de deu del matí i Valcik estava amagat a 270 metres de la corba per anunciar amb un xiulet l’arribada d’en Heydrich. Però a l’hora esperava no hi havia ni rastre del Mercedes verd i al cap d’una hora d’espera els atacants s’estaven començant a ficar nerviosos. De cop, Gabcik i Kubis varen sentir el xiulet. Gabcik va agafar la seva metralladora i va saltar a la cuneta.

En aquell moment, el xofer del Mercedes, Klein, va frenar en aquell revolt pronunciat de la ruta en un suburbi de la capital txeca i, en aquell punt, els seus atacants l’esperaven a punt per atacar. El cotxe d’en Heydrich va ser fàcilment reconegut pels seus atacants perquè portava dues banderetes, la de les SS i la de la regència del Reich. En tenir-lo al punt de mira, un dels atacants va disparar contra al cotxe i el xofer, poc experimentat, que es va desconcertar i no va reaccionar a temps. Enmig de l’atac, el subfusell Sten de Gabcik es va encallar i no va poder disparar i Kubis va tenir que llançar una granada, que va impactar sota la part posterior del xassís del cotxe fent-hi un forat i destrossant el vehicle amb Heydrich dins.

Miraculosament, Heydrich no va morir, només va quedar malferit, i va tenir la suficient força com per posar-se dret i disparar contra Kubis, fins i tot el va perseguir mentre aquest fugia darrere d’un tramvia que passava per agafar una bicicleta que el va dur a la cripta de Sant Carles Borromeo, on s’hi havien amagat més de cent membres de la resistència txeca. Frustrat, Heydrich va atacar a Gabcik, que li va disparar i va tocar a les dos cames del xofer. Heydrich en aquell moment es va desplomar i Gabcik va fugir pujant al tramvia ple de gent. Valcik va fugir al mateix temps. Mes tard varen morir quan van ser delatats als alemanys i aquests els varen anar a buscar.

Mentrestant, Heydrich va ser transportat a l’hospital municipal de la Bullovka i va ser assistit primer pel cirurgià de Praga, el professor Hohlbaum. Estava greument ferit, l’anestesista txec que el va atendre va dir que el Reichsprotektor de Bohèmia i Moràvia tenia el braç perforat. Finalment es va va haver d’amputar el braç. A més tenia una costella travessada per trossos de metall i el pèl de cavall del encoixinat de la tapisseria del cotxe havia penetrat a la seva espatlla pel costat esquerre, per sobre del diafragma. Les ferides varen ser tapades a mitges i per contrarestar la infecció se li va administrar fortes dosis de sèrum antitetànic i antigangrenós. A la tarda, els principals caps de les seccions del RSHA, Heinrich Müller, Arthur Nebe i Walter Schellenberg, varen arribar a Praga per obrir una investigació i varen poder reconstruir el mecanisme de la bomba.

A Berlín, com a represàlia de l’atemptat, la Gestapo berlinesa va empresonar i executar a 152 jueus en el camp de concentració de Sachsenhausen, on varen ser afusellats juntament amb 96 jueus detinguts en aquest camp. Les famílies d’aquestes persones varen ser deportades a Theresienstadt.

En el nord de l’Àfrica:

70 carros italians es varen llançar en una ofensiva per ocupar la ciutat de Bir-Hakeim.

A Japó:

En el port d’Hashirajima va sortir a alta mar l’esquadrilla de l’almirall Nagumo composta per 21 embarcacions de guerra, que varen avançar al sud-est, cap a Midway, en formació de creuer.

En els Estats Units:

L’oficial Joe Rochefort s’havia de reunir amb l’almirall Chester W. Nimitz i el seu equip per intentar fer-los veure que els japonesos es dirigien a Midway. Quan estava a punt de sortir de la base en direcció al despatx dels comandants en cap, Joe Finnegan i Ham Wright, varen desxifrar una senyal que identificava les dades dels atacs japonesos pel dia 3 de juny contra les Aleutianes i el 4 contra les Midway. Després de fer mitja hora de retard, Rochefort li va explicar el doble pla d’atac japonès a l’almirall i li va suggerir que l’atac contra les Aleutianes era una distracció. Pensant en la possibilitat de que podia estar equivocat, Nimitz només va enviar un creuer i uns quants destructors cap al nord, però els va enviar just a temps per trobar els japonesos abans de que ataquessin les Midway.

Tweet

Dimarts:

A Líbia:

A la nit, després d’assegurar les seves línies de proveïment, Erwin Rommel va llançar una segona operació amb l’objectiu d’arribar a l’interior d’Egipte. D’immediat, les tropes de l’Afrikakorps varen avançar cap al sud, rodejant la línia de Gazala, i varen començar a atacar Bir Hakeim, que estava defensat per la 1º Brigada de les Forces de la França Lliure comandades pel general Marie Pierre Koenig. La Luftwaffe i els carros blindats del comandant Rommel varen atacar amb duresa a les forces franceses, però el pla inicial de la Guineu del Desert no va tenir l’èxit esperat. A més, els tancs de Rommel es varen llançar pel nord, en direcció Tobruk, amenaçant seccionar gran part del 8º Exèrcit, però varen ser aturats pels britànics que, a més, varen envoltar les tropes alemanyes enmig de la calor i el vent.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el govern britànic i el govern soviètic, representat pel ministre Viatxeslav Mólotov, varen firmar un tractat d’ajuda mútua per una duració de vint anys, pel qual els dos països es comprometien a prestar-se suport militar i de qualsevol altre tipus. Els dos varen acordar també o negociar ni pactar cap armistici amb Alemanya i els seus aliats, excepte amb consentiment mutu. 

A l’oceà Àrtic:

Un total de 260 avions alemanys varen atacar el comboi PQ 16, que es dirigia a Murmansk i Achangelsk. Set de les embarcacions mercantils es varen enfonsar i molts mariners es varen ofegar.  

En els Estats Units:

Tot i els desxiframents que havien fet que indicaven que els japonesos atacarien a Midway, Chester W. Nimitz no les tenia totes i aquell dia va escriure que l’única font que tenien provenia de la intel·ligència de senyals i va deixar clar que els japonesos els podrien estar enganyant.

Tweet

A Austràlia, tres persones varen ser arrestades sota l’acusació de conspirar contra el govern australià i establir un govern feixista per negociar la pau amb Japó.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va creure que els problemes de transport del Reich començaven a ser un problema molt més greu del que un principi ell es va pensar i es va reunir amb Albert Speer per solucionar el problema. Speer li va recomanar que posés com a sotssecretari de transports el jove conseller del ferrocarril, el doctor Albert Ganzenmüller, que durant l’hivern de 1941 havia aconseguit restablir el trànsit ferroviari en el trajecte de Minsk a Smolensk. Hitler estava entusiasmat amb aquell home i volia nombrar-lo sotssecretari de Transports immediatament. Mentre esperaven a Ganzenmüller, Hitler va parlar amb el ministre de Transports, Julius Dorpmüller.

Quan Ganzenmüller va arribar va fer entrar-lo en una habitació sense el ministre i juntament amb Speer varen parlar del problema dels transports. Llavors, Hitler li va dir en el nou sotssecretari la situació en què es trobaven i li va manifestar que era molt important aquell problema i que s’havia de solucionar perquè ell ja ho hagués fet l’hivern passat, però el fet de tenir massa feina no l’havia permès ocupar-se d’aquell tema tan vital. Hitler li explicava que el problemes s’havien de solucionar com fos i sempre que hi haguessin les persones adequades era possible encara que no sigui d’una forma amable, ja que l’objectiu era guanyar aquella guerra si no Alemanya estava perduda. Hitler li va explicar en el jove conseller com havia passat la catàstrofe de l’hivern de 1941 i els problemes que havia tingut amb els seus generals. Després del monòleg, Hitler el va nomenar nou sotssecretari de Transports sense que el ministre de Transports, que estava esperant a fora, ho sabés. Després de que Ganzenmüller acceptés el nou càrrec va fer entrar al ministre Dorpmüller, que es va quedar molt sorprès per aquell nomenament ja que no havia sigut consultat prèviament i, a més, li van comunicar que tant Albert Speer com Erhard Milch actuarien temporalment com a directors absoluts del transport.

Dorpmüller va quedar molt decebut amb Speer perquè feia dos dies que li havia ofert aquell càrrec de director absolut i l’havia rebutjat, però davant l’oferiment de Hitler sí que l’havia acceptat. Hitler va acabar aquella humiliant reunió per al ministre Dorpmüller dient que la guerra no es tenia que perdre pel problema dels transports i que per tant ja el podien solucionar immediatament.

Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari en referència a l’atac en el Lustgarten del 18 de maig, que entre els detinguts hi havia cinc jueus i tres semi-jueus, així com quatre que no ho eren. El ministre afirmava que a partir d’aquesta composició es podia veure que era correcta la política que estaven duent a terme contra els jueus.

A Rússia:

A partir d’aquell dia, un total de 45.000 soldats alemanys, incloses unitats blindades i de les SS, varen engegar l’Operació Hannover entre la línia ferroviària de Bryzansk a Viazma, per buscar 20.000 partisans. Milers varen ser capturats i executats.

A les Filipines:

A Leyte, l’última illa que defensaven els nord-americans, aquests es varen rendir davant la superioritat japonesa. Tot i la rendició, algunes unitats varen continuar lluitant de forma aïllada.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler, que es trobava a la capital alemanya perquè havia assistir el dia anterior al funeral d’Estat del gauleiter d’Oldenburg Carl Röver, membre de la Vella Guàrdia, va parlar aquella tarda amb tots els Reichsleiters i gauleiters durant dues hores a porta tancada a la Cancelleria del Reich. El dictador els va recalcar que la guerra a orient no era comparable amb cap altra guerra del passat perquè es tractava de triomfar o de ser destruït. Parlant-los dels programa d’armament nord-americà, els va desmentir les xifres donades pel president Franklin Delano Roosevelt i els va explicar que tenia informació sobre la magnitud de la construcció naval japonesa. Parlant dels territoris ocupats, Hitler va deixar clar que se’ls hauria d’explotar, però va assegurar que a França se l’explotaria per una qüestió estratègica, no ètnica, i que havien de resoldre la qüestió ètnica només a orient. Llavors va continuar exposant la seva visió d’un territori poblat per pagesos soldats, que sumarien una població de 250 milions de persones en 78 anys, i va assegurar que havien de preservar el caràcter ètnic alemany en els territoris conquerits. Tornant-se més agressiu verbalment parlant d’aquell tema, va exclamar que el sentit ètnic era també l’autèntic sentit d’aquella guerra perquè, pel dictador, només podria està justificat l’enorme sacrifici de sang si les futures generacions rebien gràcies a ell la benedicció dels camps de blat. Sabent que no n’hi hauria prou amb el blat, Hitler va dir que no estaria malament adquirir algunes colònies per proveir-se de cautxú o cafè, tot i que va tornar a assegurar que el seu territori colonial es trobava a l’Est, on trobarien la terra negra fèrtil i ferro. En concloure el seu discurs, el líder alemany va explicar que el moviment nacionalsocialista tenia que assegurar que la guerra no finalitzés amb una victòria capitalista, sinó amb una victòria del poble per construir una nova societat que no es basés en el diner, la posició o el nom, sinó en el valor i la demostració del caràcter. Un cop estigués resolt l’assumpte d’orient, va tornar a insistir que pràcticament haurien guanyat la guerra i que llavors estarien en disposició de començar una guerra a gran escala contra les potències anglosaxones que no serien capaces d’aguantar una guerra prolongada. Parlant de l’atemptat del 18 de maig en el Lustgarten, Hitler els va dir que l’atac demostrava que els jueus estaven obstinats en aconseguir que aquesta guerra acabés de forma victoriosa per ells fos com fos, ja que sabien que la derrota significava la mort per cada un d’ells. 

Abans d’aquesta reunió, el dictador es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels, que va saber aquell dia que havia augmentat molt la despesa alemanya en munició, fins al punt de que quedarien esgotades les reserves de les proximitats del front, per analitzar la situació en el front oriental. Hitler encara estava especialment confiat en la victòria i tenia grans esperances en la guerra marítima.

El govern va aprovar la prohibició dels jueus d’anar a les perruqueries alemanyes i es deia en el comunicat que els jueus tenien l’obligació d’encarregar-se d’ells mateixos de cuidar i mantenir net el cabell.

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret britànic, sense revelar la seva font, va enviar a l’Alt Comandament soviètic els detalls precisos, seleccionats dels propis missatges d’Enigma alemanys, sobre on i amb quina força arribaria la principal ofensiva alemanya d’estiu.  

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler, que es trobava a la capital per assistir aquell dia en el funeral de Carl Röver, el gauleiter de Weser-Ems, va plantejar davant dels seus convidats aplicar la pena de mort a tot aquell que aprofités els bombardejos a les ciutats alemanyes per cometre delictes com robar o saquejar. A més, aquell dia es va publicar un decret en què es garantia l’absoluta tolerància religiosa en les comarques ocupades de l’Est. Hitler va decidir que aquest decret no sigués firmat per Alfred Rosenberg sinó pels comissaris de les diferents regions perquè el ministre dels Territoris Ocupats era una coneguda persona antireligiosa.

Joseph Goebbels va rebre un informe sobre la situació alimentària a Berlín. En llegir-lo, el ministre va poder veure que la reducció de subministrament de patates havia portat moltes queixes entre els berlinesos. A més, en les oficines del govern cada cop arribaven més cartes de diferents llocs del país de gent que estava irritada per la situació alimentària que vivien.

En el Tribunal Especial número 1 del Tribunal de Primera Instància de Berlín va tenir lloc el judici a porta tancada contra monsenyor Bernhard Lichtenberg. L’acusat se l’acusava d’haver abusat dels seus drets de predicador i d’infracció a la Llei d’Activitats Subversives. L’acusació es basava en dos fets: el primer fet era l’oració política del 29 d’agost, on monsenyor havia demanat, entre altres coses, una oració per als jueus. El president del Tribunal li va preguntar què l’havia incitat a pregar per als jueus. Lichtenberg, dempeus i vestit amb la seva sotana, li va respondre que havia canviat la seva opinió després dels actes vandàlics de la Nit dels Vidres Trencats. El segon fet era que l’acusat havia atacat a l’alta jerarquia del NSDAP i de l’Estat, sobretot se l’acusava d’atacar la propaganda antisemita. Després de tres hores de judici, monsenyor Lichtenberg va ser condemnat a una pena de dos anys de presó, dels que es deduiria el temps de detenció preventiva. Lichtenberg va ser dut a la presó de Tegel.

Després de quatre dies d’investigació, la Gestapo va efectuar les primeres detencions dels responsables de l’atemptat al Lustgarten de Berlín del 18 de maig. Al cap de poc, tot el grup va ser desmantellat i el seu líder, Herbert Baum, es va suïcidar a la presó de Moabit. Els demés membres varen ser jutjats per una cort especial (Sondergericht) del tribunal de Primera Instància de Berlín que, en tres processos que es varen desenvolupar entre juliol de 1942 i juny de 1943, va pronunciar 25 condemnes a mort, que varen afectar a 11 dones. Però les resistències alemanyes estaven lluny de ser eliminades i aquell dia va tenir lloc la primera trobada del Cercle Kreisau.

800 homes i dones jueus alemanys, que des del 1939 vivien i treballaven en una granja a Steckelsdorf, a 70 quilòmetres a l’oest de Berlín, on es preparaven per realitzar treballs agrícoles a Palestina, varen ser expulsats per la Gestapo. Els varen dir que marxarien a l’est, en una zona freda, i que es podien endur dues mantes cada persona, així com els estris per netejar i aliments. Mai més es va saber res d’aquestes 800 persones. 

A Iugoslàvia:

A Valjevo, després de ser capturat el 24 de febrer de 1942, els alemanys varen penjar el líder partisà croat, Stjepan Filipovic. Mentre li posaven la soga al voltant del coll, Filipovic, de manera desafiant, va aixecar les mans i va denunciar als alemanys i als seus aliats de l’Eix com assassins i va cridar:

Mori el feixisme, llibertat al poble!. 

Després va instar al poble iugoslau a resistir. Anys més tard va ser declarat com Heroi del Poble de Iugoslàvia.

En el front oriental:

En el sector sud:

Al sud de Khàrkiv, els soldats alemanys varen rodejar i capturar a molts soldats soviètics del 57º Exèrcit i els soldats del Grup Bobkin d’unitat mecanitzades, un total equivalent a tres exèrcits.

A la Gran Bretanya:

El Despatx Conjunt de l’Extrem Orient britànic també va arribar a la conclusió, com els nord-americans i els australians a partir de les seves activitats de desxifrats, de que les illes Midway eren l’objectiu escollit pels japonesos.

A Mèxic:

El Congrés mexicà va declarar la guerra a Alemanya, Itàlia i Japó després de que el maig d’aquell any els alemanys enfonsessin a dues embarcacions petrolieres mexicanes, el Potrero del Llano i el Faja de Oro, i de que no contestessin la nota de protesta enviada pel govern mexicà. Mèxic va ser el tercer i últim país nord-americà en entrar a la Segona Guerra Mundial.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler i Joseph Goebbels varen parlar dels perills que suposava el dictador Iosif Stalin, ja que creien que era el seu principal enemic perquè pensaven que havia començat una guerra de totalitarismes i d’ideologies.

A Alemanya:

El ministre de Transports, el doctor Julius Dorpmüller, estava molt preocupat per l’estat dels ferrocarrils del Reich i va parlar sobre aquest assumpte amb el ministre d’Armament, Albert Speer, que també estava preocupat pels problemes de les línies ferroviàries pel seu pla de producció bèl·lica. Dorpmüller li va explicar que tenien poques locomotores i vagons en territori alemany i, per tant, no podien garantir ni tant sols els transports més importants. El ministre de Transports li va parlar amb franquesa i li explicava que estaven amb un dèficit massa important i, per millorar la situació, li va proposar que fos ell el director absolut de transports. Speer va decidir rebutjar l’oferiment ja que tenia massa feina, tot i que més tard i davant de Hitler acceptaria el càrrec.

Un informe del Ministeri d’Alimentació explicava que la situació alimentària era molt preocupant, sobretot per la falta de llavors i gra. Com a resposta, Hitler va acomiadar al ministre d’Agricultura i Alimentació Walter Darré, que era mal vist per la majoria dels nazis, i el va substituir per Herbert Backe, que portava anys dirigint el Ministeri com a Secretari d’Alimentació i Agricultura.

A Polònia:

4.300 jueus varen ser deportats de la ciutat de Chelm al camp d’extermini de Sobibor, a menys de 40 quilòmetres de distància. A tots els varen enviar a les cambres de gas només arribar.

L’empresa IG Farben va establir una fàbrica a Monowitz, a les afores d’Auschwitz, per fabricar petroli i cautxú sintètic.

A Ucraïna:

Es alemanys es varen endur a més de 2.000 jueus de la ciutat de Korzec, a Volhynia, i els varen assassinar en els camps pròxims.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen bombardejar la ciutat de Sebastopol.

A Irlanda:

Noves unitats nord-americanes varen arribar a Irlanda.

A Austràlia:

L’equip de la Cast a Melbourne es va declarar convençut de que les informacions de l’oficial nord-americà Joe Rochefort de que els japonesos anirien a atacar Midway eren certes.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

El diari Frankfurter Zeitung va publicar un article on deia que s’estava contemplant atacar la ciutat de Moscou. El govern alemany estava darrere d’aquest article perquè volien que els soviètics es creguessin que volien atacar la seva capital enlloc del Caucas, que era l’objectiu real. A la nit, a Alemanya es va transmetre un comunicat especial sobre la conquesta del Kerch. El comunicat explicava que havia sigut una gran victòria de l’exèrcit alemany i que havien fet 150.000 presoners.

En el front oriental:

A Ucraïna, en el sector sud, els alemanys varen iniciar un bombardeig a la ciutat de Sebastopol amb uns enormes canons.

A la Gran Bretanya:

A Londres es va aprovar el pla de bombardejos de l’Arthur Harris del 18 de maig de 1942. Per altra banda, va arribar-hi a la capital britànica el ministre Viatxeslav Mólotov per reunir-se amb el govern britànic.

A Itàlia:

Benito Mussolini no va fer cas del desig d’en Heinrich Himmler del dia anterior d’entrevistar-se amb el comte Galeazzo Ciano. Els italians estaven enfadats amb els alemanys perquè destinaven molts esforços en el front oriental enlloc del nord de l’Àfrica, on ells estaven lluitant aferrissadament.

En els Estats Units:

Red Lasswell del servei d’espionatge nord-americà va desxifrar l’ordre d’operacions dels japonesos a Midway, tot i que els nord-americans no varen poder interpretar l’abast de les forces d’assalt japoneses.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de que el Grup Baum incendiés el dia anterior l’exposició El Paradís Soviètic en el Lustgarten de Berlín, l’exposició va obrir de nou.

Bombarders britànics varen atacar la ciutat de Mannheim.

A Itàlia:

El govern de Benito Mussolini va ser informat del desig de Heinrich Himmler d’entrevistar-se amb el comte Galeazzo Ciano a l’octubre per preparar la campanya militar del següent hivern.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys pràcticament ja havien finalitzat l’Operació Blau, començada el 8 de maig de 1942 sobre la península del Kerch, amb la captura de 150.000 presoners i un botí considerable. A més, els alemanys havien aconseguit aturar, tot i que amb certa dificultat, un potent contraatac soviètic a Khàrkiv. Però els alemanys s’anaven trobant amb greus entrebancs pel camí. Aquell dia els partisans varen fer explotar en cinc punts diferents la línia ferroviària del sector central entre Briansk i Roslav.

A Birmània:

Retirant-se dels japonesos i després de travessar 1.000 quilòmetres en nou setmanes, els supervivents de les tropes britàniques varen creuar la frontera índia.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Durant al sopar en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va felicitar a ell mateix quan va explicar que si no hagués atacat a la Unió Soviètica els soviètics haguessin atacat a Alemanya tard o d’hora.

Els nazis varen obrir el camp d’extermini de Sobibor.

A Alemanya:

A Berlín, un petit grup d’opositors liderats per Herbert Baum varen tirar un artefacte explosiu en els locals de l’exposició anticomunista El paradís soviètic en el Lustgarten. Tot i l’explosió, l’atemptat no va provocar gaires danys, però sí que va provocar una repressió desmesurada per part de la Gestapo. De seguida Joseph Goebbels ho va aprofitar per culpar als jueus.

Un informe del SD per al govern explicava que les dificultats que hi havia en el transport en els territoris del Reich paralitzava les fàbriques de municions.

A Holanda:

Arthur Seyss-Inquart va firmar un decret imposant càstigs col·lectius a aquelles ciutats holandeses que donessin suport a la resistència.

En el front oriental:

En el sector sud:

A la matinada, els alemanys varen continuar amb l’ofensiva de la nit anterior i, a les quatre, varen atrapar a les rereguardes soviètiques. Els alemanys varen avançar sense problemes cap a l’est, conquerint la ciutat d’Izium i travessant petits pobles on la gent els rebia amb temor però amb desig de pau. Però els soviètics no es varen fer enrere, ja que els comandants de la Stavka varen seguir concentrant la seva ofensiva contra Khàrkiv.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Arthur Harris va presentar detalladament el pla d’operacions aèries per bombardejar les ciutats alemanyes. Aquell pla es va anomenar Dels mil bombarders i l’objectiu era arrasar una ciutat en una sola nit. Al mateix temps, l’almirall Henry Harwood va assumir el comandament de la Flota Mediterrània britànica.

Tweet