Home // diari // 11 d’abril de 1945

11 d’abril de 1945

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler creia que els soviètics començarien la seva ofensiva sobre Berlín el 12 o el 13 d’abril de 1945. En el quarter general de Zossen, el general Hans Krebs va comunicar-li a en Gotthard Heinrici, el comandant del Grup d’Exèrcits del Vístula, les estimacions d’en Hitler sobre l’atac a Berlín. Mentrestant, el ministre d’Armament Albert Speer tenia a punt un escrit per llegir-lo per la ràdio en el seu Ministeri, on s’hi havien enviat uns equips radiofònics per radiar les seves paraules. Però quan l’Adolf Hitler va saber que Speer parlaria per la ràdio va témer que el seu ministre critiqués la seva política de terra cremada o que digués que la guerra estava perduda, i li va ordenar que es presentés al búnquer per llegir el que havia de dir. Quan es varen reunir, Hitler estava tant tranquil prenent el te amb una de les seves secretàries. Després de quedar-se sols, Hitler el va tractar de forma informal i cordial, i quan va llegir l’escrit de Speer va començar a tatxar tot el què no li agradava fins que en va canviar el sentit. Quan va acabar, va demanar a la seva secretària que li llegís per veure com havia quedat, i quan va acabar de llegir-ho va dir que era una llàstima haver canviat tan l’escrit ja que trobava bonic l’original.


Al migdia, en el camp de concentració de Buchenwald va començar una insurrecció quan es va saber que les SS tenien ordres d’en Hitler d’exterminar a tots els presoners. Els presoners sabien que aviat arribarien els carros blindats nord-americans de la 6º Divisió del 3º Exèrcit. A dos quarts d’onze del matí es va anar sabent que el camp seria entregat, però les SS, que no tenien intenció de deixar cap rastre del que havia passat allí, va demanar a l’aviació del proper aeròdrom Nora que destruís el camp. Una hora i mitja més tard, just després del migdia, es va fer saber pels altaveus que tots els membres de les SS s’havien de presentar als seus llocs de servei de fora el camp. Des de primera hora, les SS havien guardat els instruments de tortura que tenien per endur-se’ls i no deixar proves del que havien fet. Tot seguit, els vigilants varen córrer cap al bosc, deixant només els sentinelles de les torres de vigilància, que varen acabar retirant-se a les tres de la tarda al bosc que rodejava el camp. A un quart de quatre de la tarda, els presoners varen tallar el filat espinós, varen ocupar les torres, varen ocupar el portaló a l’entrada i varen hissar la bandera blanca en la torra 1. Una hora després, l’avantguarda de la 6º Divisió Blindada del 3º Exèrcit, provinent del nord-oest, entrava per la porta principal, sobre un gran cartell que proclamava:

Recht oder Unrecht, mein Vaterland. Estigui en el cert o estigui equivocat, és la meva pàtria.

Quan els nord-americans varen entrar al camp va sonar entre 20 i 25 cops el telèfon. Segurament es volia donar l’ordre d’executar a tots els presoners. En el camp quedaven menys de 25.000 presoners de 31 nacionalitats vivint amb 600 calories diàries. Un número aproximat de 56.000 persones varen ser assassinades a Buchenwald i en els seus subcamps. En la vivenda del comandant del camp varen trobar-hi dos caps humans reduïts i dissecats.El sistema d’organització preparat pel Partit Comunista quan s’alliberés el camp va entrar de seguida en acció amb uns comitès que varen col·laborar amb els oficials nord-americans.

Els Aliats també varen alliberar en aquella jornada el camp de Dora i la ciutat de Weimar.

En el front occidental:

El 9º Exèrcit nord-americà del tinent general Bill Simpson va arribar al riu Elba, al nord de Magdeburg, a 96 quilòmetres a l’oest de Berlín. A partir de llavors un creixent número de ciutats alemanyes es varen rendir sense lluitar, mentre que els exèrcits alemanys que combatien a Alemanya Occidental s’estaven desintegrant. Una de les ciutats que es va conquerir va ser la ciutat d’Essen, el cor del Ruhrgebiet i seu de l’empresa Krupp. A més, aquell dia alguns soldats nord-americans varen arribar a la ciutat de Weimar, on es varen trobar amb uns quants presoners que s’havien escapat gràcies al caos dins les files alemanyes.


A la nit, des de Reims, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va volar en un bombarder B-25 cap a Wiesbaden, al costat de Fràncfort, que era el nou lloc de comandament del comandant Omar Bradley.

En el front oriental:

Després d’ocupar la ciutat de Königberg, els soviètics varen trobar la destil·leria Menthal i, després de beure, varen incendiar els sectors de la ciutat que no havien patit danys. Acabada la diversió pels soviètics, els ciutadans que encara quedaven a la ciutat varen ser obligats a marxar cap als camps de presoners. Els que eren massa vells o estaven massa malalts se’ls executava en els seus llits o a les cunetes.

En els Estats Units:

A Warm Spring, Geòrgia, el president Franklin Delano Roosevelt va enviar la seva última carta, la 304 entre ells dos, al dictador Iosif Stalin. L’endemà el President moriria.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: