Home // diari // 27 de gener de 1945

27 de gener de 1945

En el Reich:

A les 16:20, l’Adolf Hitler va mantenir una conferència de Guerra que va durar dues hores i mitja amb 24 convidats, entre ells en Hermann Göering, en Wilhelm Keitel, l’Alfred Jodl i en Heinz Guderian. Varen parlar de tots els fronts que tenien oberts i de la meteorologia, i en Hitler va insistir de que volia destituir al general Kurt Student per incompetent. En Göering de seguida se’n va en riure del general i el va titllar d’imbècil i lent, a més el va imitar per la seva forma de parlar lenta i pausada, però va afirmar que el necessitava per animar als paracaigudistes i que s’alegraria de tornar a tenir a Student dins la Luftwaffe. De seguida en Hitler el va contradir dient-li que a ell no li agradaria i li va replicar que era massa lent en totes les coses, i va posar l’exemple l’operació de l’alliberació d’en Benito Mussolini el setembre de 1943, on Student va actuar amb extremada lentitud. Però en Göering el va tornar a defensar dient que en general feia bé la seva feina a Itàlia i li va afirmar que el necessitava urgentment per reorganitzar les seves divisions, tot i ser lent. No estant-hi d’acord, en Hitler va continuar recalcant que Student era extremadament lent i en Göering el va continuar defensant dient que també era un home d’idees brillants, cosa que en Hitler no li va negar. Tot seguit, en Guderian el va informar de que el principal problema que tenien era la falta de combustible, i en Hitler li va exclamar que per això estava tant preocupat. Llavors, en Guderian li va senyalar que si perdien la regió de Balató tot s’hauria acabat. Per canviar de tema varen parlar sobre les personalitats i característiques dels generals de primera línia, varen recordar la Primera Guerra Mundial i es varen preocupar pel rang dels oficials jubilats reincorporats a l’Exèrcit per servir en posicions de subordinats. Llavors, en Göering va mencionar les seves esperances de que els britànics no els agradés una invasió soviètica d’Alemanya i creia que arribaria en pocs dies un telegrama britànic per negociar el final de la guerra. En Hitler li va dir que s’havia proposat deliberadament posar la por al cos als britànics i nord-americans amb rumors de que els russos conspiraven per quedar-se amb tot Alemanya. També li va comentar que podria ser útil el Comitè Nacional per una Alemanya Lliure i va explicar en tots els presents que l’hi havia demanant a en Joachim von Ribbentrop que filtrés als britànics la història de que els soviètics havien entrenat fins a 200.000 comunistes sota el comandament d’oficials alemanys i que estaven preparats per avançar. Llavors,en Göering va afegir que els britànics no havien entrat en guerra per veure com l’est arribava fins a l’Atlàntic i en Hitler li va comentar que els diaris britànics ja estaven escrivint amargament la pregunta: Quin és l’objectiu de la guerra?.

Després de la reunió, l’Albert Speer li va entregar a en Guderian un informe que començava amb la frase; La Guerra s’ha perdut. Quan en Hitler va veure aquell document el va agafar i el va llegir, i tot seguit el va guardar en una caixa forta. A la nit, Speer li va anunciar a en Hitler que li presentaria un nou informe, però el dictador alemany no el va voler rebre perquè no volia ni sentir a parlar de que la guerra estava perduda. Quan Speer va insistir a través d’un ajudant de les SS que li volia entregar-li un nou informe, en Hitler li va ordenar que el deixés a la seva caixa forta i li va afirmar que qui volia parlar amb ell a soles sempre tenia la intenció de dir-li coses desagradables i que ja no ho podia suportar. Finalment, l’Albert Speer va enviar aquell informe que en Hitler no volia llegir a 300 col·laboradors industrials amb els quals havia treballat en els últims tres anys. Bàsicament s’acomiadava d’ells i els va deixar clar que la guerra ja estava perduda. Després, el ministre alemany es va acomiadar dels arquitectes amb els quals havia treballat en el passat i els va demanar que reunissin totes les fotografies dels projectes amb els quals havien treballat i les col·loquessin en un lloc segur.

Per altra banda, en Martin Bormann va tornar a Baviera per dirigir-se a Obersalzberg, i li va explicar a la seva esposa, la Gerda Bormann, la vida de Berlín i li va dir que només la germana de l’Eva Braun, la Gretl, i el marit d’aquesta, en Hermann Fegelin, i en Karl i l’Anni Brandt eren els únics convidats d’en Hitler.

L’alliberació d’Auschwitz:

Abans del migdia, el 60º Exercit soviètic de l’Ivan Konev va alliberar el camp d’Auschwitz III-Monowitz i a les tres de la tarda va alliberar el camp de concentració d’Auschwitz I i Auschwitz-Bikernau, Polònia. L’alliberació del camp no va ser programada perquè va ser una casualitat que la 107º Divisió de fusellers el descobrís quan els seus homes estaven fent una ronda de reconeixement. Per alliberar el camp, els soviètics varen haver de lluitar amb els últims soldats alemanys que s’havien quedat per defensar aferrissadament el camp. Quan els oficials soviètics varen veure la gravetat de la situació varen reclamar la presència de tots els equips mèdics disponibles perquè atenguessin als 5.000 presoners que encara havien quedat en el camp. Alguns d’ells varen morir dies més tard de la seva alliberació pel seu mal estat de salut. Entre aquests presoners hi havia almenys 700 nens, inclús uns 500 menors de 15 anys, més de la meitat d’aquests nens eren jueus. Es creu que varen morir en el camp d’Auschwitz d’entre un milió a sis milions de persones, la gran majoria varen ser jueus, i varen ser assassinats més de 200.000 nens. Quan els soldats soviètics van veure tot el que havien arribat a fer els nazis (trobaven cadàvers per tot arreu i per on passaven només trobaven el rastre de la mort. En els racons del camp trobaven cadàvers de nens tapats per la neu, a les parets de les xemeneies varen retirar una capa de grassa humana de 45 centímetres, a més varen trobar uns 7.000 quilograms de cabell humà, que una fàbrica de feltre alemanya comprava a 500 marcs la tona) els soviètics varen tenir un esperit de revenjar molt més gran del que tenien.

En el front oriental:

Els soldats soviètics varen arribar a prop de Poznan, Polònia Occidental, a la riba del riu Warthe, i el Cos Panzer del general Nehring va creuar el riu Òder per refugiar-se en un lloc més segur. A la nit, les divisions del 17º Exèrcit alemany també es varen retirar en direcció al Òder, però abans de que creuessin el riu el 3º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic del general Ribalko els van interceptar i varen utilitzar els seus canons per eliminar-los i d’aquesta manera varen frenar la seva fugida. En general, l’avanç dels soviètics per territori alemany va provocar la retirada dels soldats alemanys cap a l’oest i, com a conseqüència, milions d’alemanys civils espantats per l’arribada dels soldats soviètics i dels crims que cometien també varen marxar cap a l’oest. Per fer front a l’evacuació de la població a Prússia Oriental, va arribar a aquella regió el primer vaixell destinat a evacuar als refugiats.

Durant aquella jornada, la Roza Shanina, una de les franctiradores soviètiques més famoses, va morir en combat a Prússia Oriental quan intentava salvar la vida d’un company ferit. Tenia 21 anys quan va morir.

A Lituània, els soviètics varen ocupar el Territori de Memel.

En el front occidental:

Els Aliats occidentals varen posar en marxa l’Operació Thunderclap, on es va prioritzar els atacs a les ciutats alemanyes amb tota la força disponible. Per altra part, els alemanys es varen veure obligats a establir-se al nord d’Estrasburg, ciutat alliberada per la 2º Divisió blindada d’en Philippe Leclerc el 24 de novembre de 1944.

A Birmània:

Unitats de la Força Y aliada empesa a través del riu Shweli, a Wanting, va reobrir la ruta de subministraments de Birmània a la Xina.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: