Home // 1944 // Octubre (Page 3)

10 d’octubre de 1944

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va acomiadar al metge Karl Brandt pels seus continus atacs contra el metge Theodor Morell.

A Hongria:

A les cinc del matí, el conseller militar del regent Miklos Horthy, el mariscal Bakay,  comandant general del 1º Cos de l’Exèrcit hongarès estacionat a Budapest, va sortir de la seva residència a l’hotel Ritz quan, de sobte, els homes del Oberführer SS Hans Geschke, el comandant de la Sipo per Hongria, el varen agafar i el varen portar a un lloc apartat. Poc després, Horthy es va veure obligat a designar al mariscal Aggyelerky successor d’en Bakay, que va desaparèixer.

En el front oriental:

Davant l’imminent arribada dels soldats soviètics, l’Alt Comandament alemany va començar a evacuar les tropes alemanyes del Grup d’Exèrcits F destinades a Grècia i les illes del Mediterrani. Per altra banda, va començar una gran batalla de carros a prop de Brezen, Eslovènia. A Estònia, les restes que quedaven de la Wehrmacht ocupaven únicament un territori d’uns 200 quilòmetres quadrats de la gran península de Sworbe.

En el front occidental:

A prop d’Aquisgrà, a primera hora vuit reductes alemanys es varen rendir als soldats nord-americans de la 18º Divisió d’Infanteria.


En el bosc de Hürtgen, gràcies a les pluges d’aquell dia la 275º Divisió d’Infanteria del Gernalleutnant Hans Schmidt va poder restablir la seva línia de defensa després de patir moltes baixes.


El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va tornar a insistir en un altre missatge al mariscal Bernard Law Montgomery sobre la necessitat d’Anvers. Enlloc de respondre-li, el mariscal britànic va enviar al general Walter Bedell Smith un memoràndum de 16 paràgrafs titulat Notes sobre el comandament a Europa occidental. Després d’afirmar que l’actual organització del comandament de les forces aliades occidentals a Europa occidental no era satisfactori, l’escrit censurava de males maneres la manera d’exercir el comandament de l’Eisenhower i proposava que aquest o bé es traslladés al seu quarter general més proper al front per assumir el comandament directe de les operacions contra el Rhur o bé que delegués el comandament de campanya a ell mateix o a l‘Omar Bradley.

En el Pacífic:

Les forces nord-americanes varen bombardejar l’illa d’Okinawa.

9 d’octubre de 1944

Dilluns:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va rebre els plans operatius per l’ofensiva de les Ardenes elaborats per l’Alt Comandament de la Wehrmacht el setembre. El pla consistia en penetrar a través d’Eiffel i les Ardenes fins a Bèlgica per la costa del Canal de la Mànega, ocupant Anvers.

En el front occidental:

A Bèlgica, tot i que els Aliats varen conquerir el port d’Anvers el 4 de setembre de 1944, no havien sigut capaços d’utilitzar el seu gran port per culpa de les unitats alemanyes dels dos costats de l’estuari. Per aquest fet, el 1º Exèrcit canadenc va començar operacions per expulsar els alemanys d’aquesta zona. Veient la importància vital d’aquell port, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va enviar un missatge al mariscal Bernard Law Montgomery per dir-li que si no tenien Anvers funcionant a mitjans de novembre totes les operacions quedarien paralitzades i li va subratllar que donava màxima importància a aquell port.


A prop d’Aquisgrà, dues companyies de la 18º Divisió d’Infanteria nord-americana es varen colar davant els vigilants alemanys sense disparar cap tret i varen arribar fins la cim del Ravelsberg, un fortalesa situada al damunt d’un turó.


En el bosc de Hürtgen, la 275º Divisió d’Infanteria del generalleutnant Hans Schmidt ja havia patit 550 baixes sense comptar el gran número de ferits, i va ser posada en el camp de batalla a l’est de Wittscheide un batalló de policia procedent de Düren. Molts tenien entre 45 i 60 anys i alguns no havien rebut entrenament des de la Primera Guerra Mundial. Molts d’ells moririen.

En el front oriental:

En els països Bàltics, el 1º Front Bàltic va aïllar al Grup d’Exèrcits del Nord alemany a Curlàndia, Letònia.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, al matí va arribar-hi el primer ministre Winston Churchill després de fer escala a Nàpols i El Caire. Però l’avió en què viatjava el primer ministre va aterrar a un aeroport equivocat, fet pel qual va tenir que realitzar un altre vol de mitja hora per ser rebuts per en Vyshinsky i una guàrdia d’honor, que li varen donar la benvinguda. L’Anthony Eden i l’Alan Brooke també varen anar a Moscou però, a petició del rei Jordi VI, varen anar en un altre avió. Finalment, a les deu de la nit va començar l’entrevista entre en Iosif Stalin i en Winston Churchill. El primer ministre volia posar clares les seves condicions de com es repartirien l’Europa de l’Est quan acabés la guerra. Els dos caps d’Estat estaven acompanyats per dos intèrprets, en Viatxeslav Mólotov i en Clark Kerr, l’ambaixador britànic a Moscou. Un dels temes claus de la reunió era el tema de Polònia perquè els dos caps d’Estat volien imposar un govern afí als seus interessos. Després de veure que no arribarien a cap acord, en Churchill va proposar repartir-se l’Europa de l’est d’aquesta manera:

Però Stalin no es va mostrar massa d’acord amb aquest repartiment, ja que considerava aquells territoris com a seus i creia que ho eren perquè eren les seves tropes les qui havien alliberat aquells països. Al final, en Churchill va cedir el control de Romania i de Bulgària, Hongria es repartiria meitat i meitat i Grècia quedaria sota el control britànic. El primer ministre li va demanar que no es trepitgessin l’un a l’altre, però ni un ni altre varen aconseguir evitar una Guerra Civil a Grècia després de la guerra. El president nord-americà Franklin Delano Roosevelt, no va estar en la reunió perquè pensava més en una solució global i no volia parlar d’aquell tema de moment.

En el Pacífic:

L’almirall Chester Nimitz va donar instruccions al general Holland M. Smith pel desembarcament a Iwo Jima, illa pertanyent a l’arxipèlag volcànic de les Bonin, amb tres divisions de marines.

8 d’octubre de 1944

Diumenge:

En el Reich:

Erwin Rommel va rebre un telegrama des de Berlín en què se l’hi ordenava que anés el dia 10 d’octubre a la capital per Una entrevista sobre el seu futur. El mariscal de camp sabia perfectament el seu destí, coneixia que l’estaven acusant d’haver participat del complot del 20 de juliol, i va decidir enviar les seves tropes a la capital per posar-les a disposició d’un altre general. Acomiadant-se dels seus homes, en Rommel els va regalar unes lloadores paraules i els va agrair tots els mesos compartits en el front occidental. Els seus homes, que no eren conscients del què l’hi passava, el varen veure capficat i preocupat.


A Auschwitz, després de l’alçament del dia anterior dels Sonderkommandos, els nazis van executar a 200 presoners.

En el front occidental:

Les tropes nord-americanes de la 18º Divisió d’Infanteria varen envoltar la ciutat d’Aquisgrà, a prop de la frontera belga, i a les quatre de la matinada varen llançar un atac al nord-est de la ciutat, saltant de reducte en reducte. Un reducte alemany en el Mont de la Creu va caure a mitja tarda. La ciutat va tardar encara 12 dies a rendir-se. Per tal de defensar Aquisgrà, Gerd von Rundstedt va replegar a la 116º Divisió Panzer, que en aquells moments estava avançant cap a Elst, Holanda.


Tot i l’avanç de les tropes aliades occidentals, entre els comandants no hi havia bona sintonia i discrepaven sobre l’estratègia. Durant una conferència privada a Eindhoven, el mariscal Bernard Law Montgomery es va queixar davant del general George Marshall que des de que el comandant suprem Dwight D. Eisenhower havia assumit el comandament de la campanya no havien anat bé les coses. Marshall el va escoltar però no li va dir gran cosa perquè no estava d’acord amb aquella afirmació. Marshall el va definir com un ” insuportable egocèntric”. Al mateix temps, a Versalles, els planificadors del SHAEF varen advertir que si no s’aconseguien objectius a Escalada quinze divisions quedarien inútils i que l’avanç cap a Alemanya quedaria endarrerit fins la primavera.


En el bosc de Hürtgen, la 275º Divisió d’Infanteria comandada pel Generalleutnant Hans Schmidt va rebre l’ajuda del Arbeitsbataillon 1412, format per homes d’avençada edat. Pràcticament tot el batalló va ser aniquilat en un sol dia.

A Romania:

El Partit Comunista Romanès va convocar una gran manifestació a Bucarest pel 2 de desembre per demanar la dimissió del primer ministre Constantin Sanatescu

7 d’octubre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

L’Adolf Hitler s’anava trobant més bé des de que el 24 de setembre de 1944 havia sabut que les tropes soviètiques estaven a punt de penetrar Prússia Oriental. Segons la seva secretària Traude Junge aquella notícia el va posar dret i li va tornar la salut de cop.


A tres quarts de dotze del migdia va sonar l’alarma a la ciutat de Dresden i aquest cop sí la ciutat va ser bombardejada pels nord-americans. L’artilleria antiaèria va actuar, però no va evitar que els bombarders deixessin anar les seves bombes fins a dos quarts de dues, quan va cessar l’alarma. Els tramvies es varen aturar durant l’atac i les bombes varen destruir l’església de Santa Anna, les fàbriques Seidel i Naumann i es varen produir danys a les cases de l’Annenstrasse i a la Wettiner Strasse, on varen morir persones.


El comandant general Rudolf Schmundt va rebre a títol pòstum l’Ordre Alemany.


Auschwitz, els Sonderkommandos del crematori 4º van atacar a les SS amb pedres, destrals i barres de ferro per intentar fugir del camp. En sentir els sorolls que provenien del crematori 4º, els equips especials del crematori 2º també varen atacar als seus vigilants, i varen matar a dos d’ells (a un el varen llançar al front en flames). Ràpidament les SS varen perseguir als revoltats i l’aixecament va fracassar i, a la nit, es va donar per acabat sense que cap presoner hagués pogut escapar, tot i que van matar a tres guàrdies de les SS i en van ferir a dotze. Tot i fracassar en el seu intent d’escapar, varen destruir el crematori 4º amb granades de mà que havien introduït unes presoneres jueves (Ester Wajcblum, Regina Safirsztajn, Ala Gertner i Róza Robota). Les SS varen trobar membres d’un Sonderkommando amagats en un graner i varen calar-hi foc. l final del dia 250 presoners van ser executats. Però les represàlies alemanyes no varen acabar aquí, ja que poc després varen seleccionar a altres 200 membres d’un Sonderkommando i els varen assassinar disparant-los per l’esquena.

Al mateix moment, en el camp d’extermini d’Oswiecim els alemanys varen començar a assassinar en massa a les cambres de gas i a les cambres mòbils als presoners polonesos que havien vingut de Varsòvia.

En el front occidental:

La 30º Divisió d’infanteria del 19º Cos es trobava a menys de quatre quilòmetres de la ciutat de Wurselen, on els esperava la 1º Divisió d’infanteria per envoltar la ciutat alemanya d’Aquisgrà, amb el suport dels tancs de la 2º Divisió Blindada. A Bèlgica, els alemanys varen llançar el primer V-2 contra la ciutat d’Anvers.

A Grècia:

Les tropes alemanyes es varen retirar.

A Finlàndia:

Els soviètics varen començar una ofensiva contra les forces alemanyes.

A la Gran Bretanya:

A la nit, el primer ministre Winston Churchill va agafar un avió de passatgers York acompanyat per la seva esposa Clementine per viatjar a Moscou per reunir-se amb el govern soviètic.

En el Pacífic:

Després de conèixer el dia anterior que els nord-americans pensaven envair les Filipines, l’almirall Soemu Toyoda va volar cap a Manila per informar a l’Exèrcit i a l’armada del desembarcament nord-americà previst entre els dies 20 i 30, i per estar preparats per l’Operació Sho-Go.

6 d’octubre de 1944

Divendres:

En el front occidental:

Els nord-americans del 1º Exèrcit varen intentar ocupar el bosc d’avets de Hürtgen, situat al sud d’Aquisgrà, a prop de la frontera belga, però d’allí en varen sortir tropes alemanyes experimentades amb el suport de l’artilleria propera a la Línia Sígfrid. Els combats varen ser ferotges i varen durar uns quants dies.


A Bèlgica, els canadencs varen llançar un fort atac contra la ferotge resistència alemanya a la riba nord del canal Leopold.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic va entrar a Hongria. Aquest fet i el fet de que Miklos Horthy hagués canviat el seu govern el 30 d’agost i hagués enviat al mariscal Geza Lakatos a firmar l’armistici amb els soviètics, va fer que el Obergruppenführer Otto Winkelmann, cap superior de Policia SS a Hongria, prengués la decisió d’arrestar tot el govern del regent Horthy.

En el Pacífic:

No se sap molt bé com, però es tenen sospites de que va ser gràcies als soviètics, els japonesos varen conèixer els plans i les dates en què els nord-americans pensaven envair Filipines.

5 d’octubre de 1944

Dijous:

En el Reich:

A BerlínRudolf Höess es va reunir amb l’Albert Kaltenbrunner en el despatx d’aquest en el RSHA per parlar de l’enviament als camps de treball de Mauthausen a diversos centenars de presoners que havien sigut condemnats a mort. Kaltenbrunner li va demanar un resum oral de l’informe que tenia i li va demanar que aplacés qualsevol decisió fins que s’examinés l’informe en tots els seus detalls.


En el camp de Buchenwald, les SS varen convocar a 21 membres dels serveis secrets dels Aliats que havien arribat al camp el 17 d’agost i en varen executar a 20 d’ells.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques varen entrar a Hongria.


A Varsòvia es va donar per acabat l’alçament de l’Exèrcit Clandestí Polonès. En total varen morir 15.200 insurgents i 7.000 varen resultar ferits. Per la seva part, els alemanys varen perdre a 17.000 homes. Per venjar-se, el ministre de l’Interior Heinrich Himmler va enviar a 153.810 homes, dones i nens polonesos als camps de concentració.

A França:

Dwight D. Eisenhower va organitzar una altra conferència a Versalles on hi varen ser presents els mariscal Bernard Law Montgomery i Alan Brooke i el comandant Bretram Ramsay. Aquest va tornar a parlar d’Anvers i va criticar al mariscal Montgomery davant de tots. Després de la conferència, Monty li va enviar un missatge per ràdio a Ike demanant-li que li preguntés a Ramsay  d’on treia unes afirmacions tan extemporànies de les seves operacions de les que creia que no sabia res de res. En el final del missatge, Montgomery li afirmava que faria tots els possibles perquè Anvers quedés obert al trànsit marítim el més aviat possible.

4 d’octubre de 1944

Dimecres:

En el front occidental:

A Holanda:

Després de que les divisions panzer 9º i 116º no poguessin avançar cap al Betuwe, el comandant Bittrich va sol·licitar la cancel·lació de l’ofensiva.

A Grècia: 

Els britànics varen començar l’Operació Manne desembarcant a Patras, una ciutat al nord del Peleponès, per evitar que els comunistes grecs es fessin amb el control del país, ja que des de 1943 el país estava immers en una Guerra Civil entre comunistes i monàrquics. El comandament britànic desitjava avançar ràpidament cap a Evvoia, aconseguint atreure als 10.000 soldats alemanys que formaven la guarnició militar d’Atenes.

En el front oriental:

A Iugoslàvia:

L’exèrcit soviètic es trobava a menys de 15 quilòmetres de Belgrad, cosa que va provocar que es dissolgués el govern de Milan Nedic.

3 d’octubre de 1944

En el Reich:

Després de demanar l’evacuació de les illes gregues el 14 de setembre de 1944, l’Adolf Hitler va demanar replegar totes les seves tropes de tot Grècia.

Per altra banda, a la tarda, en Joseph Goebbels va arribar a Colònia per un míting del districte Colònia-Aquisgrà, on va manifestar que com a fill de terra renana li era igual si eren els anglosaxons o els soviètics qui ocupessin el territori alemany. El ministre alemany va continuar insistint que tant uns com els altres instaurarien al mateix espantós règim de terror en territori alemany. Els demanava resistir prometent armes miraculoses i una ofensiva en breu.

Des d’Holanda, a noves zones de llançament, els alemanys varen tornar a llançar coets V-2 sobre la Gran Bretanya.

En el front occidental:

A Bèlgica, el 1ª Cos britànic va sortir d’Anvers per dirigir-se a l’Escaut occidental.

A França, les tropes aliades varen alliberar Calais.

En el Pacífic: 

Els Caps d’Estat Majors varen aprovar el pla d’en Chester Nimitz per ocupar Leyte.

2 d’octubre de 1944

Dilluns:

En el Reich:

Després de patir els últimes dies forts dolors estomacals i de que se li quedés la pell groga com a conseqüència, aquell dia a l’Adolf Hitler li va desaparèixer la grogor i es va sentir el suficientment bé com per aixecar-se del llit i ser present a la primera sessió informativa que anava des de que havia caigut malalt. Tot i això, els assistents a la reunió varen copsar que estava apagat i com absent.

En el front oriental:

El comandant de l’exèrcit clandestí polonès, el general Tadeusz Bór-Komorowski, es va rendir als nazis a Varsòvia. A les vuit del vespre es va acabar oficialment l’alçament contra les autoritats nazis començat l’1 d’agost de 1944, i es calcula que varen perdre la vida entre 125.000 i 150.000 varsovians, i entre 12.000 i 15.000 varen ser enviats en els camps de concentració de Mauthausen i Ravensbrück. Els alemanys varen perdre 26.000 homes durant l’aixecament. Per ordre de l’Adolf Hitler, la part occidental de la ciutat va quedar destruïda. A la mateixa hora que els polonesos rebels es rendien, el primer ministre del govern polonès a l’exili, Stanislaw Mikolajczyk, va informar a Winston Churchill de la rendició de Bór-Komorowski.

En el front occidental:

A Alemanya:

El 19º Cos, liderat per la 30º Divisió d’infanteria juntament amb un regiment de la 29º i seguit per la 2º Divisió blindada, va llançar una ofensiva amb l’objectiu de rodejar la ciutat alemanya d’Aquisgrà des del nord. Les forces del 19º Cos planejaven trobar-se amb el 7º Cos, que avançava des del sud, a Wurselen.

A Bèlgica:

Els Aliats varen eliminar les últimes posicions alemanyes a la riba sud de l’Escalada i varen començar una campanya cap al nord i cap al nord-oest des d’Anvers sota una intensa pluja.

En els Estats Units:

El diari Ellensburg Daily Record va recuperar la història del St Petersburg Times del 16 de juliol que deia que Hitler podia escapar en un submarí. Sota el titular ¿Pot escapar Hiter?, el diari afirmava que el rumor del submarí provenia d’una font de Suècia i que es creia que es dirigiria a Argentina per arribar després a Japó. Segons el diari, el submarí s’hauria construït en les drassanes de Gdynia i que el comandant seria el tinent Wolfgang Lüth, un dels comandants més condecorats de la guerra.

1 d’octubre de 1944

En el Reich:

El comandant general Rudolf Schmundt va morir a l’hospital de Karlshof, a prop de Rastenburg, per culpa de les ferides de la bomba del 20 de juliol de 1944. Després del atemptat, Schmundt va quedar cec i horriblement desfigurat. Adolf Hitler li va dir a l’esposa de Schmundt que no esperés que la consolés, ja que era ella qui l’havia de consolar per la pèrdua del seu marit.


Heinrich Himmler va ordenar fer passar sota la direcció de la Gestapo els agents de la policia duanera fronterera, Zollgrenzschutz, que depenien fins llavors del Ministeri de Finances.


Les Waffen-SS ja havien perdut a 320.000 homes.

A Grècia:

Les tropes britàniques varen desembarcar al golf de Poros, i les forces gregues, dins del 8º Exèrcit britànic, varen desembarcar a diferents punts de Grècia.

A Polònia:

A Varsòvia, el líder de l’Exèrcit Polonès del Interior, Tadeusz Bór-Komorowski, va negociar la rendició amb els alemanys després de que els repleguessin en el centre de la ciutat i de veure com l’exèrcit soviètic no els ajudava.

En el front occidental:

A Holanda:

A les sis del matí, les divisions panzer alemanyes 9º i 116º varen avançar direcció a Elst enmig de la boia per recuperar el Betuwe. Però, davant l’enèrgica resistència dels Aliats, no varen aconseguir grans avanços. 

 

css.php