Home // diari // 14 d’octubre de 1944

14 d’octubre de 1944

Dissabte:

La mort de l’Erwin Rommel:

Per ordre de l’Adolf Hitler, el mariscal Erwin Rommel es va veure obligat a enverinar-se si no volia que la seva família tingués el mateix destí que ell. En Hitler va fer eliminar al mariscal Rommel perquè un dels opositors que havia conspirat contra ell en el complot del 20 de juliol de 1944 va mencionar, quan va ser capturat i torturat, el nom d’en Rommel, i en Hitler va ordenar que el seu mariscal es suïcidés perquè no volia que el poble alemany veiés a un heroi nacional involucrat en el cop d’Estat.

A les dotze del migdia, els generals Wilhelm Burgdorf i Ernst Maisel, vestits amb uniformes de generals de la Wehrmacht, i el major Rudolf Ehrenberger varen arribar en un petit cotxe de color verd amb matrícula de Berlín a la residència d’en Rommel, situada en el número 13 de Wippinger Steige, en el districte de Herrlinger, a prop d’Ulm, on es recuperava d’unes ferides en el crani del 17 de juliol de 1944. Un ajudant de camp va rebre aquells oficials que, sense treure’s els seus abrics, varen exigir veure el senyor de la casa. En Rommel estava esperant-los al costat de la seva dona, la Lucie, en el despatx. L’esposa d’en Rommel va preguntar-los si es quedarien a dinar, però varen rebutjar amb amargor la proposta i li varen dir que volien parlar d’un assumpte oficial amb el seu marit. Després de parlar una estona amb en Rommel, en Burgdorf va demanar-li parlar a soles i li varen citar les declaracions de diversos conspiradors empresonats que el senyalaven i explicaven que tots els indicis apuntaven a que ell era un traïdor i que havia d’assumir les conseqüències. A continuació, li va entregar la carta i la declaració d’en Caesar von Hofacker. Sabent quin seria el seu destí, en Rommel va preguntar si en Hitler coneixia l’existència de la declaració i en tenir resposta afirmativa es va aixecar d’un salt de la cadira i va començar a recórrer l’habitació nerviós cridant que era innocent i que no havia participat en l’atemptat. Després de demanar temps per reflexionar, es va deixar caure a la butaca resignat i va dir que assumiria les conseqüències perquè apreciava a en Hitler i que el continuava apreciant. En Hitler l’hi havia demanat a en Burgdorf que evités que en Rommel es disparés un tret i que l’hi oferís verí per què es pogués atribuir la mort al dany cerebral causat per l’accident de cotxe. A més, en Hitler l’hi havia promès un funeral amb tots els honors.

Als voltants de la una del migdia, en Rommel va entrar a l’habitació de la seva esposa per acomiadar-se d’ella. Li va explicar que sospitaven que estava implicat en el complot contra en Hitler i que alguns generals l’havien denunciat. Amb amargor, li va dir que en Hitler li havia demanat escollir entre enverinar-se o ser jutjat davant del Tribunal del Poble, i que havia escollit enverinar-se perquè els nazis diguessin que havia patit un accident de cotxe. Llavors, li va explicar en el seu fill Manfred els motius de per què es suïcidaria i vestit amb una guerrera amb el coll obert va buidar la seva cartera, va jugar una estona amb el dachshund de la família i després va baixar al jardí i va entrar a l’automòbil, que es va allunyar de la casa. Uns minuts més tard, en Burgdorf va aturar l’automòbil i li va entregar a en Rommel la pastilla que contenia el verí mortal. Poc després el mariscal de camp estava mort.

Al cap de 25 minuts, els generals alemanys varen trucar a la seva esposa notificant-li que el seu marit havia mort. Fins a última hora de la tarda la seva esposa no va anar a l’hospital per veure el cadàver del seu marit, on va observar que el seu rostre tenia una expressió de profund menyspreu. Llavors, la Lucie va començar a rebre missatges de condol. Entre ells n’hi havia un d’en Hermann Göering. Després de conèixer la mort del seu mariscal, en Hitler va demanar que es fessin homenatges per tot Alemanya per en Rommel i va enviar una corona de flors de dos metres abans inclús de que es confirmés la mort del mariscal. En conèixer la notícia, el dictador alemanya va exclamar: Un més dels veterans. 

En el Reich:

A Varsòvia, 12.000 habitants varen ser enviats al camp d’extermini d’Oswiecim.

En el front occidental:

El comandant suprem Dwight D. Eisenhower, que complia aquell dia 54 anys, i l’Omar Bradley varen viatjar a la ciutat belga de Verviers, a 30 quilòmetres al sud-oest d’Aquisgrà, on els combats eren casa per casa, després de passar la nit anterior a Verdun. Amb ells també s’hi afegirien els generals George Patton, Courtney Hodges i el comandant del recent creat 9º Exèrcit, el tinent general William H. Simpson, i el rei Jordi VI, que estava de visita al front. Després de dinar junts i de que el general Patton expliqués les seves experiències al nord de l’Àfrica, el monarca britànic va tenir que marxar. Poc després els comandants Eisenhower i Bradley varen tenir que marxar al sud, a través de les Ardenes, creuant les ciutats de Malmedy, Sankt, Vith, Vith i Bastonya, per després arribar a la ciutat de Luxemburg, el lloc de comandament del general Bradley. A l’Hotel Alfa, un edifici de set plantes, se li va preparar una festa sorpresa amb xampany, martinis i un pastís de quatre estrelles. L’orquestra va tocar fins a altes hores de la nit.


En el bosc de Hürtgen, després de patir dues fortes derrotes amb poques hores, la 275º Divisió d’Infanteria del generalleutnant Hans Schmidt es va veure obligada a replegar-se per organitzar-se. Els alemanys varen tenir la sort que la 9º Divisió nord-americana també estava esgotada per atacar-los.

A Hongria:

A Budapest, el regent Miklós Horthy va explicar en un missatge de ràdio a la nació hongaresa que la situació del país era insostenible després de que l’11 d’octubre de 1944 les forces soviètiques havien entrat al país, i va dir que s’havia vist obligat a sol·licitar l’armistici amb la Unió Soviètica per alliberar el país.

En el Pacífic:

La 3º flota nord-americana va acabar amb els bombardejos a Formosa després de destruir 200 caces japonesos, els aeròdroms i les instal·lacions portuàries.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: