11 de juliol de 1944

Dimarts:

En el Reich:

En una reunió presidida pel cap de la Cancelleria del Reich Hans Lammers, es va parlar dels perills de la invasió dels Aliats a França i dels problemes que portaria en la producció d’armament que subministrava França. El cap de les Forces Armades Wilhelm Keitel va explicar que havia donat ordres al comandant en cap de França per prendre mesures violentes per detenir els obrers francesos que donessin suport a les tropes aliades. El ministre d’Armament Albert Speer va demanar mantenir la producció francesa com fos, tot i els problemes que generava la invasió aliada, i només va contemplar la possibilitat d’evacuar a Alemanya la maquinària important i no els obrers.


A dos quarts de dues de la matinada va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden i al cap de poc va sonar l’alarma gran. Al cap de poc va cessar l’alarma i novament la ciutat no va ser atacada.

Preparant el putsch del 20 de juliol:

El coronel Claus von Stauffenberg estava decidit un altre cop a efectuar l’atemptat contra la vida de l’Adolf Hitler quan des d’Obersalzberg el varen cridar de nou juntament amb el seu superior, el tinent general Friedrich Fromm, però va tornar a avortar el pla perquè volia eliminar al mateix temps el màxim de jerarques nazis, entre ells el cap de les SS Heinrich Himmler i el mariscal de l’aire Hermann Göering, i va decidir ajornar el pla per més endavant perquè només Göering estava present en la conferència de l’Estat Major. Els dos ministres disposaven d’importants contingents de tropes sota les seves ordres.

En el front oriental:

A Bielorússia, el 1º Front de Rússia blanca i el 3º Front varen rodejar a més de 100.000 alemanys a l’est de Minsk. Els alemanys varen perdre a uns 70.000 soldats i 35.000 varen ser fets presoners. El 4º Exèrcit alemany va deixar d’existir.

En el front occidental:

El comandant Omar Bradley, donat per fet que els alemanys estaven acabats, va ordenar llançar un últim ataca decisiu al llarg de 16 quilòmetres en direcció a Saint-Lo. la 29º Divisió d’infanteria, que havia lluitat a Omaha, va posar rumb cap a la ciutat francesa sota les ordres del general Charles Hunter Gerhardt Jr.

A la Gran Bretanya:

Els serveis d’intel·ligència britànics varen confirmar en un informe secret l’existència dels V-2, uns míssils de llarg abast que els alemanys llançarien contra la Gran Bretanya a partir del 8 de setembre de 1944. Alguns analistes tenien por de que la càrrega explosiva fos de sis tones, que portés gas o germens bacteriològics i que fos capaç de destruir tots els edificis en un radi de dos quilòmetres.


Winston Churchill, sent més conscient del que representava el genocidi nazi, va escriure:

No hi ha dubte de que aquest és, probablement, el més gran i més horrible dels crims comesos mai en tota la història del món i s’ha fet amb maquinària científica, per part d’homes que es fan anomenar civilitzats, en el nom d’un gran Estat i una de les races principals d’Europa… S’han de fer declaracions públiques al respecte perquè totes les persones relacionades amb això siguin perseguides i condemnades a mort.

En els Estats Units:

El líder francès Charles de Gaulle, després d’estar al país des del 6 de juliol de 1944, va tornar a Europa després de reunir-se amb el president Franklin Delano Roosevelt. Les reunions entre ell i el President per primer cop varen anar tolerablement bé. Després de la trobada amb el líder francès, el president nord-americà va anunciar que es presentaria a un quart mandat sense precedents a la Casa Blanca.

Published in: diari on 11 juliol 1944 at4:40 Comments (0)


The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1944/07/11/11-de-juliol-de-1944/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Feu un comentari