Home // diari // 3 de juny de 1944

3 de juny de 1944

Dissabte:

En el Reich:

A Obersalzberg, l’ambient era pessimista i tothom estava deprimit per tal i com avançava la guerra. Adolf Hitler, el ministre de l’Aire Hermann Göering i el ministre d’Armament Albert Speer es varen reunir per analitzar la situació després de l’atac nord-americà del 28 de maig de 1944. La catàstrofe era una realitat, ja no es podia amagar, s’estava paralitzant la producció per la falta de combustible i els exèrcits també necessitaven carburant per no quedar-se parats. Hitler i Speer tenien clar de que Göering no estava fent la seva feina alhora de defensar al Reich amb la seva Luftwaffe; el consideraven un inútil per aquell càrrec i ja es deia obertament de que era un corrupte. Speer pensava que ell s’havia de fer càrrec de dirigir tot l’armament aeri, i de pas pensava venjar-se d’en Göering, ja que tenia molt present el patiment que li havia fet passar l’hivern d’aquell any quan estava a l’hospital i havia aprofitat que estava absent per treure-li poder i deixar-lo malament davant del líder alemany. Després de la reunió, Hitler va assistir al casament d’en Hermann Fegelin i la Gretl Braun, la germana petita de l’Eva Braun, on ell feia de testimoni en una boda que es va celebrar a Salzburg. Martin Bormann i el ministre Heinrich Himmler varen ser els padrins de la boda. La festa la va organitzar l’Eva i va durar tres dies a la casa d’en Bormann i en el saló de te del castell Kehlstein.


Joachim von Ribbentrop li va escriure en el ministre plenipotenciari a Dinamarca Werner Best que després de la lectura dels informes sobre la situació a Dinamarca, on Hitler havia demanat acabar durament amb la Resistència danesa encontra de l’opinió d’en Best, Hitler havia formulat moltes crítiques cap a la seva persona per les seves accions a Dinamarca. Amb un to amenaçador, Von Ribbentrop li va exigir un informe detallat i immediat i, especialment, una resposta clara a la pregunta:

Per què ha intentat reprimir el sabotatge, contravenint les disposicions del Führer, no només a través del contra-terror sinó també a través de processos judicials?


Preparant la imminent Operació Overlord, els Aliats varen bombardejar Calais per fer creure en els alemanys que en aquell punt es produirien els desembarcaments.

A Itàlia:

Albert Kesselring va rebre l’autorització d’en Hitler per evacuar Roma i va declarar la capital italiana ciutat oberta per tal d’evitar víctimes innecessàries. Daquesta manera els alemanys varen abandonar la capital sense destruir els ponts del Tíber per reorganitzar-e en una altra línia de defensa.

A la Gran Bretanya:

Preparant el desembarcament a Normandia, el primer ministre Winston Churchill va inspeccionar les embarcacions de la Divisió Northumbrain i les llanxes de desembarcament a Southampton i a Portsmouth, i després va visitar el quarter general del comandant suprem Dwight D. Eisenhower per parlar de la imminent Operació Overlord. A la tarda, el primer ministre va marxar amb tren cap a Hampshire per reunir-se l’endemà amb el coronel Charles de Gaulle. A la nit, 170.000 soldats que anaven a participar en l’Operació ja estaven embarcats i varen rebre allí les últimes instruccions. Però, a última hora del dia, varen arribar males notícies; tres depressions procedents de l’Atlàntic arribarien successivament a Gran Bretanya en les pròximes hores. S’esperava un temps molt inestable, amb núvols i vents intensos. Amb aquestes condicions es feia impossible tirar endavant aquella operació.

A Suècia:

A Estocolm, el doctor Felix Kersten es va reunir amb el ministre d’Afers Exteriors suec Christian Günther, que aquest confiava que havia arribat el moment de transferir als presoners escandinaus procedents dels diferents camps de concentració a Suècia. Kersten li va assegurar que ja havia posat en marxa tot el que havien acordat i comptava amb treure a un gran número de presoners escandinaus. També li va dir que tenia diversos col·laboradors que s’ocupaven de que es complissin les instruccions d’en Himmler referents a la posada en llibertat dels presoners. Günther li va explicar que podia portar tots els presoners que pogués alliberar a Suècia.

En el nord de l’Àfrica:

A Argel, el Comitè Nacional de la França Lliure va adoptar el nom de Govern Provisional de la República Francesa.

A Birmània:

Aquell dia va acabar la Batalla de Kohima entre les tropes britàniques i les tropes japoneses després de 64 dies de combat. El 33º Cos japonès va preparar la seva marxa cap a Imphal en bon ordre. Va ser la falta de subministraments, més que els atacs de les forces britàniques i índies, el que va obligar als japonesos a retirar-se. La lluita de Kohima es compta entre les més salvatges de tota la guerra.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: