Home // diari // 27 de gener de 1944

27 de gener de 1944

Dijous:

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, després d’un dinar senzill on l’ambient era molt fred, l’Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant d’un centenar de caps militars per assegurar-los de que no capitularien i els va parlar del seu dret a exigir als seus generals no només la lleialtat sinó el seu suport fanàtic. Llavors, els va explicar que si ell, com a Líder Suprem, es veia obligat a abandonar el seu lloc tenia que confiar amb la seva cúpula militar perquè el substituís. Però, a mig monòleg, l’Erich von Manstein el va tallar per exclamar: I així serà, Führer!. Desconcertat, no li agradava gens que el tallessin a mig discurs, en Hitler se’l va mirar malament i li va dir: Això està bé! Si es així mai podrem perdre aquesta guerra. Mai, passi el què passi. Perquè llavors la nació anirà a la guerra amb tota la força que sigui necessària. Prenc nota amb molt de gust, mariscal de camp Erich von Manstein. Ràpidament va recuperar el fil del seu discurs, però no es va oblidar de les paraules del seu mariscal de camp. Després d’acabar el seu discurs, en Hitler va cridar a en Von Manstein perquè es reunís amb ell en privat. Davant d’en Wilhelm Keitel li va prohibir tornar-lo a interrompre i li va dir: Vostè no toleraria un comportament semblant als seus propis subordinats. Ofès, en Von Manstein li va replicar: M’ha de disculpar si utilitzo una expressió anglesa sobre això, però tot el que puc respondre a la seva interpretació dels meus motius és que sóc un cavaller. Enfadats, en Hitler i en Von Manstein es varen discutir. Portaven setmanes que la relació entre ells dos no era la més idònia.

A la nit, la RAF va tornar a bombardejar la ciutat de Berlín amb 515 Lancaster i 15 Mosquits. Els britànics varen patir 33 baixes.

Aquell dia, es varen trencar les relacions diplomàtiques entre Alemanya i Argentina.

En el front oriental:

El Grup dels Exèrcits del Nord alemany es va veure obligat a abandonar el bloqueig a la ciutat de Leningrad. Després de 900 dies de bloqueig i tres intents frustrats de conquesta, la ciutat va ser alliberada pels soviètics. Més d’un milió de civils varen morir per culpar del bloqueig alemany i els sobrevivents varen viure bombardejos, fam i canibalisme. Els soldats soviètics varen perseguir amb molta força i amb ganes de venjança a les tropes alemanyes del 18º Exèrcit que fugien empesos pel pànic. El mariscal Georg von Küchler va ordenar la retirada fins al riu Luga. A més, els soviètics varen alliberar la localitat de Mga, on es trobava l’estratègic encreuament ferroviari que enllaçava Moscou i Leningrad.

 A Birmània:

L’Orde Wingate va trobar dificultats per què el general William Joseph Slim li concedís més efectius per realitzar una segona incursió. Enfadat, es va queixar davant d’en Lord Lluís Mountbatten, que va cedir a les seves peticions davant l’amenaça de dimissió.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: