Home // 1943 // Març (Page 2)

19 de març de 1943

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler es va reunir amb els generals Heinz Guderian i Wilhelm Keitel entre altres.


A fora d’Alemanya circulaven rumors que deien que l’Adolf Hitler estava malalt i que la seva salut era molt dèbil.


El doctor Hoven va enviar una carta sobre el camp exterior de Buchenwald Junkerswerke Schönebeck/Elbe en la que demanava incinerar els cadàvers dels presoners sense certificat mèdic a Bernburg.

En el front oriental:

Tropes de les SS varen reconquerir la ciutat de Bielgorod. Mentrestant, Joseph Goebbels va rebre informes sobre les retirades alemanyes en el front oriental de l’hivern passat i va observar que en aquestes retirades perdien molt material bèl·lic.

En el nord de l’Àfrica:

A Tunísia, davant la imminent derrota, l’Erwin Rommel va deixar per sempre el desert i va marxar cap a Alemanya. Totes les unitats, en secret, varen quedar en mans del comandant Hans Jürgen von Arnim.

18 de març de 1943

Dijous:

En el Reich:

A la tarda, el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, el ministre d’Economia, Walther Funk, el líder sindical nazi i cap de l’organització del Partit, Robert Ley i el ministre d’Armament, Albert Speer es varen reunir amb el ministre de l’Aire, Hermann Göering, en el seu palau de la Leipziger Platz de Berlín durant tres hores. El tema de la reunió era la manera de treure de l’aïllament polític en què creien que es trobava l’Adolf Hitler per culpa del seu secretari Martin Bormann i l’Alt Comandant de les Forces Armades (OKW), Wilhelm Keitel. A en Goebbels li preocupava que Bormann pogués utilitzar els seus contactes amb els caps regionals del Reich per organitzar una resistència contra les seves aspiracions i, per això, va demanar que el nou Consell de Ministres per la Defensa del Reich, que controlarien ells, pogués espiar i oposar-se a les activitats dels caps regionals. Goebbels va proposar que es celebressin reunions cada setmana i creia que si Göering, com a president del Consell, no podia ser present a cada reunió la presidís ell. Göering que va acceptar la proposta d’en Goebbels, i va donar una detallada exposició del seu criteri sobre l’actual divisió de poders i va analitzar la psicologia d’en Hitler, senyalant que era el major problema que tenien. Seguidament, van fer una exposició dels bombardejos que patien per part dels Aliats, però a tots els presents a la reunió els va sorprendre que Göering, com a ministre de l’Aire, no estigués gens informat dels atacs que rebien. Llavors, Albert Speer, que estava enemistat amb en Fritz Sauckel, creia que Sauckel mentia a en Hitler en el número real de treballadors que hi havia a les fàbriques, i va demanar unir les forces per obligar a en Sauckel perquè facilités els números de forma més fiable. Speer sempre va creure que Sauckel no li donava la suficient ma d’obra que ell desitjava.

A la nit, Goebbels va rebre notícies del quarter general que informaven que les SS anaven de victòria en victòria en el front oriental. Llavors, Adolf Hitler li va comunicar per telèfon que volia que públiques les gestes d’en Josef Dietrich. Hitler també li va comentar que estava en desacord amb l’Exposició d’Art Juvenil de Viena que estava sota la direcció d’en Baldur von Schirach, i li va ordenar que fos ell qui se’n ocupés.


Heinrich Himmler va ordenar construir un enllaç ferroviari entre Weimar i el camp de Buchenwald com artèria de comunicació per la Gustloff-Werke, que havia instal·lat una sucursal a prop del camp per tal de que els presoners hi anessin a treballar. Es va calcular la construcció d’una línia de 13 quilòmetres de longitud i Himmler va fer saber que volia que estigués acabada en un termini de tres mesos com a màxim.

Per altra banda, Himmler, contestant el consell del 2 de febrer del secretari Martin Bormann de que tranquil·litzés els gauleiter davant dels atacs que rebien per part del SD, li va dir en un escrit que el SD tenia, com sempre, l’ordre escrit de no ocupar-se amb els assumptes interns del NSDAP.

A Tunísia:

Els Aliats varen alliberar Gafsa.

A l’Amèrica del Sud:

La Guayana francesa es va adherir a la França Lliure.

17 de març de 1943

Adolf Hitler va patir un atemptat contra la seva vida quan el militar Fabian von Shlabrendorff va col·locar una bomba a l’avió personal de Hitler, el Condor,però degut a les baixes temperatures no va arribar a esclatar.

Un cop va arribar al quarter general, es va reunir amb el cap de les SS, Heinrich Himmler per crear més divisions de les SS en els països ocupats.

Per altra banda, Walther Funk, Robert Ley i Albert Speer es varen reunir amb Hermann Göering, que els va informar que era de molta importància gestionar a Hitler de forma adequada en el moment adequat.

Mentrestant, en una reunió del Reich es va llegir un decret de Hitler, redactat per Hans Heinrich Lammers, en el què s’exigia a les personalitats destacades de l’Estat i del Partit que tinguessin un vida privada en acord a les necessitats dels temps de guerra. Aquell decret es va publicar perquè homes destacats de l’Estat i del Partit com Wilhelm Frick, Bernhard Rust, Walther Darré, Konstantin Hierl, Walther von Brauchitsch i Erich Raeder estaven acusats de corrupció per guanyar diners de forma il·lícita.

Al nord de l’Àfrica, mentre les forces del Eix estaven apunt de ser aixafades per les forces aliades i la derrota era imminent, Erwin Rommel es trobava a Wiener Neustdat, Alemanya, de permís gaudint d’unes setmanes de vacances.

Per altra banda, Bulgària es va oposar a la deportació dels jueus als camps de concentració.

 

16 de març de 1943

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va guardonar al mariscal Erich von Manstein amb les Fulles de Roure. Després va donar a través d’un decret plena autoritat a en Fritz Sauckel sobre el Ministeri de Treball, que va quedar sota la seva jurisdicció.


Alfred Rosenberg va enviar una carta a en Hitler per dir-li que en el dia del seu aniversari l’hi enviaria un àlbum de 53 fotografies dels quadres més valuosos de les col·leccions jueves abandonades que havia guardat l’Estat Major especial en els territoris ocupats de l’Oest. El ministre li suplicava que en la seva pròxima audiència li fos permès presentar l’abast i l’estat actual dels objectes artístics que tenien, i li va prometre que li enviaria catàlegs i més àlbums de fotografies d’obres d’art.


Heinrich Himmler, acompanyat pel SS-Gruppenführer, Gottlob Berger, va presenciar la dissolució de la legió noruega a Mitau, Letònia.

En el front oriental:

Les SS estaven aconseguint victòries contra les tropes soviètiques i es varen establir entre Spas, Demiansk i Belyi.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin, cansat de que els seus Aliats anglosaxons no li donessin una data per l’obertura d’un segon front a Europa, va escriure-li una carta al president Franklin Delano Roosevelt per dir-li que la seva falta de concreció en no posar una data a l’obertura d’un segona front a França provocava una inquietud que no podia silenciar. El dictador soviètic els va acusar de retardar el final de la campanya a Tunísia amb l’objectiu de diferir en el desembarcament a Europa.

15 de març de 1943

Dilluns:

En el Reich:

A última hora de la tarda, l’Adolf Hitler va trucar al ministre Joseph Goebbels per explicar-li que estava molt content de la Leibstandarte de les SS del general Sepp Dietrich i que aquella nit pensava donar-li les espases per la seva Creu de Cavaller. Després, Goebbels li va comentar que veia imprescindible obligar a tots els jueus a abandonar els territoris del Reich com fos. Satisfet amb les paraules del seu ministre, Hitler li va demanar que no descansés fins que no quedés cap jueu a Alemanya.


Des de la seva cel·la de la presó de Tegel, monsenyor Bernhard Lichtenberg, que complia una condemna de dos anys de presó, va enviar una carta al Papa Pius XII per saber la seva opinió per ser traslladat al gueto de Lodz en qualitat de director espiritual. Dins la Gestapo acceptaven aquella proposició perquè sabien molt bé el què significava.

En el front oriental:

El cos blindat de les SS varen reconquerir la ciutat de Khàrkiv, recuperada pels soviètics el 16 de febrer, després de tres dies de combat contra les forces soviètiques i després de que aquests no rebessin reforços.

14 de març de 1943

Diumenge:

En el Reich:

Després de fracassar en el cop d’Estat del dia anterior, ara els colpistes només pensaven en recuperar la bomba amagada en una caixa on se suposava que hi havia dues botelles de Cointreau pel coronel Helmuth Stieff. Von Schlabrendorff, el dissenyador de l’atemptat, es va traslladar de bon matí amb avió cap a l’Alt Comandament de l’Exèrcit amb dues botelles de Cointreau per recuperar la bomba. Després d’intercanviar els paquets va recuperar la bomba. A poc a poc i amb molta precaució va obrir el paquet amb una fulla d’afaitar i va desactivar la bomba.


Al migdia, Joseph Goebbels va rebre als corresponsals de la premsa estrangera acreditats a Berlín per informar-los dels problemes polítics, militars i personals. Els periodistes van intentar treure’n el màxim d’informació, però el ministre Goebbels va ser prou hàbil per no respondre el què li demanaven. Aquell mateix dia, el ministre va escriure un article en el Das Reich per defensar-se dels desastres militars dient que els números anteriors no havien cultivat un pessimisme intencionat sinó que els havia anat realment molt malament, i que ara feia falta el màxim esforç si es volia evitar una recaiguda. Goebbels va dir que en l’assalt definitiu s’havia de disposar de tantes forces que es rebés còmodament cada cop de l’enemic i es pogués respondre amb un cop encara més fort. El ministre rematava l’article dient que la guerra total exigia alguna cosa més que només l’execució de mesures d’organització per esgotar exhaustivament el potencial interior.


Després d’evacuar el dia anterior el gueto de Cracòvia, els vells, malalts i nens que varen ser destinats al gueto B varen ser assassinats a trets. Els cadàvers varen ser enterrats en una fossa propera a Plaszow. Les robes varen anar a parar al magatzem de Plaszow, i moltes mares varen reconèixer les vestimentes dels seus difunts fills.

En el front oriental:

Després de que l’avantguarda del seu Exèrcit arribés al riu Donets, les tropes de l’Erich von Manstein varen recuperar la ciutat de Khàrkiv després de destruir el 3º Exèrcit Blindat soviètic.

13 de març de 1943

Dissabte:

L’atemptat contra en Hitler:

Al matí, a Smolensk tot estava a punt per rebre a l’Adolf Hitler, que havia de fer una visitar al quarter general del Grup d’Exèrcits del Centre. El que no s’imaginava el líder alemany era que els generals Fabian von Schlabrendorff i Henning von Tresckow tenien planejat assassinar-lo en l’Operació Flash col·locant una bomba en el seu avió i que hauria d’explotar quan tornés cap al seu quarter general de Rastenburg. Quan Hitler va baixar de l’avió va encaixar la mà a tots els presents que el varen rebre i va confirmar que a la primavera engegarien una ofensiva que els portaria a les portes de Moscou. Era l‘Operació Ciudadela, que preveia un atac en pinça per part del Grup d’Exèrcit de l’Erich von Manstein des del sud i del general Günther von Kluge des del nord per envoltar les tropes soviètiques en el sortint del Kursk. Durant el dinar, Hitler va fer com sempre un seu monòleg i, en aquell moment, Von Tresckow va preguntar-li al coronel Heinz Brandt, l’ajudant d’en Hitler, si no l’importava portar dues botelles de conyac francès que desitjava enviar al seu amic, el general Helmuth Stieff de l’Alt Comandament de l’Exèrcit.

A un quart de quatre de la tarda, després del dinar, els soldats alemanys i els generals varen presentar armes davant del dictador, que havia d’agafar l’avió Condor en direcció al seu quarter general de Rastenburg. A l’avió ja hi havia la cistella amb dues botelles de Cointreau plenes d’explosius que havia pujat el coronel Brandt sense saber que eren explosius i Von Schlabrendorff ja havia accionat la càpsula que havia d’activar el detonador al cap de 30 minuts. Escortat pel mariscal Günther von Kluge, Hitler es va dirigir cap al seu avió, que els seus motors ja feia minuts que estaven en marxa. Abans de pujar, Hitler va encaixar la mà al mariscal Von Kluge i va pujar a l’aparell mentre els generals i els coronels el saludaven. Juntament amb en Hitler varen pujar-hi el cap del seu Estat Major, el general Rudolf Schmundt, i el coronel Heinz Brandt. En arribar a la porta d’accés, Hitler es va girar enrere i va saludar somrient al grup. Quan l’avió es va enlairar, Von Tresckow i Von Schlabrendorff es varen dirigir a les seves oficines esperant que al cap d’unes hores els comuniquessin que l’avió d’en Hitler havia patit un accident. Von Schlabrendorff va transmetre a l’oposició de Berlín en el Abwehr de que havia començat el putsch.

A Berlín, el general Friedrich Olbricht va ser informat de que l’Operació Flash havia començat amb èxit i va començar a plantejar com seria el nou govern sense en Hitler. Però la bomba no va explotar com estava previst i Hitler es va salvar. Neguitós, Von Schlabrendorff estava impacient al seu despatx esperant notícies de que l’avió havia explotat. A les quatre i cinc minuts, un ajudant va entrar al despatx del general Von Schlabrendorff per comunicar-li que Hitler havia arribat a Rastenburg. De seguida Von Schlabrendorff va transmetre a Berlín la paraula en clau que indicava que l’atemptat havia fracassat. Decebuts, però sabent que havien d’actuar, els conjurats van començar a pensar com podien recuperar les dues botelles de conyac abans de que Brandt les entregués al general Stieff, que tampoc sabia que hi havia explosius. D’immediat, Von Tresckow va trucar per telèfon al coronel Brandt perquè no entregués el paquet dient-li que s’havia equivocat de botelles i li va demanar que els hi tornés. L’endemà, Von Schlabrendorff va recuperar les botelles i de retorn a Smolensk va desmuntar les bombes i va veure que el filferro que aguantava l’agulla del percussor, que era d’origen anglès, estava corroït hi havia quedat bloquejada.

En el Reich:

Berlín, Joseph Goebbels va organitzar una petita festa on va convidar als Krisleiters i Gauamtsleiters per celebrar el 10º aniversari de l’Arthur Goerlitzer com a gauleiter de Berlín. En finalitzar la cerimònia, Goebbels va dirigir unes paraules als subdelegats del Partit a Berlín, on els va explicar la situació política, militar i el significat de guerra total.

A la nit, Goebbels es va reunir amb l’Albert Speer, en Walther Funk i en Robert Ley per explicar-los la seva última conversació amb en Hitler i l’emprenyada del dictador amb el ministre Hermann Göering. Funk li va comentar que estava preocupat per l’augment d’impostos que es volia establir perquè estava convençut de que si la gent pagava uns impostos desorbitats ningú s’esforçaria en treballar. Més tard van rebre la notícia de que les forces aliades havien bombardejat novament la ciutat d’Essen i havien destruït part de les fàbriques Krupp. D’immediat, Goebbels va trucar al delegat del gauleiter de la regió d’Essen, Fritz Schlessmann, perquè li expliqués la situació a la ciutat.


A Auschwitz, els nazis varen fer entrar en servei un nou tipus de forn crematori.


Els alemanys varen rodejar el gueto de Cracòvia i varen anunciar que tota la població treballadora seria transportada al camp de Plaszow en un plaç de dues hores. Vells, malalts i nens tenien que passar al gueto B. Tothom sabia que serien assassinats i per això les dones que anaven a Plaszow procuraven portar-se els seus fills, carregant als més petits en motxilles o dissimulant-los entre els treballadors. L’endemà els que varen anar al gueto B varen ser assassinats a trets.

12 de març de 1943

Divendres:

En el Reich:

En el Wehrwolf, el quarter general de Vinnitsa, Adolf Hitler es va reunir amb l’Erwin Rommel, que havia tornat de Tunísia, i amb el ministre Hermann Göering, que va tenir que tornar de Roma per exigència d’en Hitler per l’últim bombardeig a Munic. Segons Joseph Goebbels, Hitler va criticar de males maneres l’actitud i les formes d’en Göering en defensar Alemanya dels bombardejos. Llavors, Rommel li va entregar un informe a en Hitler que el va impressionar de tal manera que li va concedir els diamants per la seva Creu de Ferro amb Fulles de Roure. Després, Hitler va valorar davant dels seus convidats l’actuació militar dels italians a la Unió Soviètica. Per ell, els italians havien fet el ridícul de tal manera que va dir que els soldats soviètics els mataven a pals com els conills.


En el castell de Fuschl, a prop de Salzburg, Joachim von Ribbentrop li va preguntar en el doctor Felix Kersten durant el sopar, on també hi havien els diplomàtics Hermann Neubacher i Enno von Rintelen, quina classe de persona era l’ambaixador finlandès, ja que li havien passat informes molt negatius d’ell. Neubacher es va avançar al doctor hi va dir que sabia que Kivimäki era un fill de puta pacifista que rebutjava les idees nacionalsocialistes. Von Ribbentrop li va dir que tenia raó, però llavors Kersten va defensar l’ambaixador dient que era un professor universitari i un gran patriota finlandès. Von Ribbentrop a continuació li va exclamar que tenia que pensar en termes germànics i no finlandesos, ja que estava convençut de que Finlàndia s’enfonsaria sense la protecció d’en Hitler. A continuació, el ministre va criticar durament als britànics i va recordar que en la seva primera audiència davant del rei aquest l’havia saludat amb la salutació hitleriana.

Kersten va tornar aquell mateix dia al Kommandostelle Bergwald, Aigen, a prop de Salzburg, per tornar a tractar a en Heinrich Himmler, que aquest cop va voler parlar del rei Leopold III, a qui va criticar durament. Kersten el va defensar dient que el monarca belga havia mirat pel seu poble en rendir-se, però Himmler no hi va pas estar d’acord.

En el front oriental:

En el sector central, les tropes alemanyes abandonaven les seves posicions. Però l’augment de les temperatures varen permetre als alemanys contraatacar i arribar de nou a les ciutat de Dönets i Khàrkiv.

A Itàlia:

A Torí, al voltant de 100.000 obrers es varen declarar en vaga, paralitzant la producció de les indústries de guerra en les fàbriques Fiat i en altres set grans fàbriques torineses, com a protesta a les condicions en què els feien treballar. El moviment es va estendre els següents dies a tota la Lombardia.

11 de març de 1943

Dijous:

En el Reich:

A la tarda, l’Adolf Hitler va marxar del quarter general de Vinnitsa per trobar-se amb l’Erich von Manstein. Quan es van trobar, Hitler li va manifestar la seva satisfacció per la forma com havia dirigit les últimes operacions militars.


A Berlín, Joseph Goebbels va rebre una carta del gauleiter de Wurttemberg-Hohenzollern, Wilhelm Murr, on li explicava que un grup de militars destacats que es trobaven en l’interior del país criticaven durament a l’Adolf Hitler.


A la capital alemanya continuava l’evacuació dels jueus que encara vivien a la ciutat. Els nazis calculaven que se’ls hi havien escapat uns 4.000 jueus.


En el Kommandostelle Berrwald, a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler novament va rebre tractament del doctor Felix Kersten, que aquest va voler tornar a parlar del nou estat lliure de Borgonya que volien crear després de la guerra. Per justificar-se, Himmler va utilitzar la història dient que els francesos estaven corromputs des de feia anys. A continuació, Himmler es va reunir amb el ministre Joachim von Ribbentrop i els dos varen criticar durament i abastament al monarca Leopold III, titllant-lo de traïdor, entre altres coses. Consideraven a més que li havien donat masses llibertats.

10 de març de 1943

Dimecres:

En el Reich:

En el quarter general d’Ucraïna, a les tres de matinada encara continuava la reunió entre l’Adolf Hitler, l’Albert Speer i Joseph Goebbels de la nit anterior, i quan estaven a punt d’anar-se’n al llit van ser informats de que la ciutat de Viena havia sigut bombardejada. Unes hores abans havien sigut informats de que Nuremberg també havia sigut bombardejada, cosa que va indignar un cop més a Hitler. Munic també va ser atacada en un dels atacs més potents a la ciutat bavaresa.

De dia, Hitler es va reunir amb l’Erwin Rommel, que acabava de retirar-se del nord de l’Àfrica i després de que el dia anterior es reunís amb Benito Mussolini, per parlar del nord de l’Àfrica. El mariscal va explicar-li que la culpa del col·lapse al nord de l’Àfrica era per la influència del ministre Hermann Göering en els quarters generals i a la seva ambició de substituir l’Exèrcit. Hitler no podia estar més irritat amb el seu mariscal de l’Aire i el culpava de tots els errors.


Berlín, al migdia, durant una hora va sonar l’alarma aèria perquè dos avions Mosquits britànics estaven volant a prop de la capital del Reich. Aquella alarma va fer retardar l’arribada del ministre Joseph Goebbels a l’aeroport de Tempelhof, que provenia del quarter general de Hitler d’Ucraïna.

A la matinada, la ciutat de Munic continuava sent atacada pels britànics i poc després de mitjanit varen esclatar les primeres bombes incendiàries en els dipòsits del sud-oest i del cos central de l’edifici, provocant petits incendis. Mentre els bombers intentaven apagar els incendis, una bomba de fòsfor viu va esclatar en l’edifici central. En pocs segons, la Biblioteca Estatal de Baviera, situada al costat de la Vella i la Nova Pinacoteca, estava en flames. El sostre de vidre va sortir pels aires, i una enorme flamarada es va alçar. Els vents violents varen fer que el fos s’expandís ràpidament cap al sector oriental. 400.000 llibres es varen perdre, tot i la intervenció d’un 1.000 voluntaris que varen treballar fins a trenc d’alba.


En el Kommandostelle Bergswald, a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i varen continuar parlant del futur de França després de la guerra. Kersten li va preguntar si Espanya es quedaria certes parts de França, però aquesta vegada Himmler no va voler entrar en aquest debat i va preferir parlar del dictador Francisco Franco. El líder de les SS li va assegurar que Hitler estava molt decebut amb el dictador espanyol. Kersten va intentar justificar la decisió d’en Franco de no entrar a la guerra, però no va convèncer a en Himmler.


A Estrasburg, a la seu del tribunal militar del Reich va pronunciar sentencia de mort a 12 personalitats franceses, entre elles el Dr. Bareiss, cap del primer moviment de resistència constituït a Alsàcia, Wenninger, cap instructor a Colmar, Henner, comissari de policia a Mulhouse, i Heitz, sots-director d’Assegurances Socials a Estrasburg. Tots els acusats varen reconèixer haver lluitat contra la dominació alemanya. Però, gràcies a en Pierre Laval ,les sentències de mort varen ser commutades a penes de reclusió.


Walter Schellenberg va tornar de Suïssa després d’haver aconseguit el 6 de març que el general Henri Guisan hagués firmat i certificat la neutralitat suïssa.

Al nord de l’Àfrica:

A Tunísia, a Ksar Rhilane, tal i com havia previst el dia anterior, el general Philippe Leclerc va veure a les sis del matí com els primers vehicles alemanys s’apropaven a les seves posicions. Les avançades de les forces L varen retrocedir uns metres davant l’atac alemany. Llavors, en els seus llocs de resistència i ben camuflats, els francesos varen rebre l’ordre de no deixar-se veure fins que els alemanys arribessin a la distància convenient. Un cop varen arribar a aquella distància, la maquinària de guerra alemanya, que s’havia lliurat de les bombes de la RAF, varen ser tirotejats a poca distància sense que es poguessin retirar per informar la rereguarda. Els alemanys varen perdre a molts homes i molt material. A les sis de la tarda, Bernard Law Montgomery va rebre per ràdio un informe que deia que els alemanys es retiraven cap el nord perdent 60 vehicles, 10 canons i sense haver pogut penetrar en cap moment les posicions de les forces L.

En els Estats Units:

El cap del OSS a Berna Allen Dulles va informar a Washington de que fins aquella data els alemanys havien arrestat a 15.000 alemanys d’origen jueu.

css.php